Vés al contingut

Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: ECOWAS)
Infotaula d'organitzacióComunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental
(en) Economic Community of West African States
(fr) Communauté économique des États de l’Afrique de l’Ouest
(pt) Comunidade Económica dos Estados da África Ocidental Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtECOWAS, CEDEAO, CEDEAO, CEDEAO, ЭКОВАС, ЕКОВАС, 西共体, 西共體, EKOŜ i EKOWAS Modifica el valor a Wikidata
Tipuscomunitat econòmica regional
organització intergovernamental Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballintegració econòmica i política militar Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialfrancès, anglès i portuguès Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació28 maig 1975
Governança corporativa
Seu
PresidènciaBola Tinubu (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalOmar Touray (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Format per
Parlament de la CEDEAO
Libèria
Costa d'Ivori
Guinea Bissau
Mali
Nigèria
Níger
Senegal
Sierra Leone
Guinea
Gàmbia
Organització de l'Àfrica Occidental de la Salut
Tribunal de la CEDEAO
Ghana
Benín
Cap Verd
Burkina Faso
Togo Modifica el valor a Wikidata
Lloc webecowas.int Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Ecowas.Cedeao X: ecowas_cedeao Youtube: UCJBEr-975-PKlVtgoms9Qvw Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

La Comunitat Econòmica dels Estats d'Àfrica Occidental (en francès: Communauté Économique des États de l'Afrique de l'Ouest, Cédéao; en portugués: Comunidade Económica dos Estados da África Ocidental, Cedeao; en anglès: Economic Community of West African States, ECOWAS) és una organització internacional de quinze països que promou la cooperació i la integració amb l'objectiu de crear una unió econòmica i monetària entre els països de l'Àfrica Occidental. En conjunt, aquests països comprenen una àrea de 5.114.162 km² i el 2019 tenien una població estimada de més de 387 milions.

Es va fundar el 28 de maig del 1975, té en l'actualitat 15 països membres i la seva seu és a Lagos (Nigèria). Es considera bloc regional de la Comunitat Econòmica Africana i el seu objectiu declarat és aconseguir «l'autosuficiència col·lectiva» dels seus estats membres mitjançant la creació d'un únic gran bloc comercial mitjançant la construcció d'un entorn econòmic.

A banda dels objectius esmentats anteriorment de promoure una unió econòmica i monetària en l'Àfrica Occidental, l'ECOWAS també està molt interessada en el manteniment de la pau a la zona, ja que és una condició indispensable per aquesta unió.[1][2]

Història

[modifica]

L'ECOWAS es va formar inicialment a partir de les antigues colònies franceses, britàniques i portugueses de la regió, i la Libèria independent, després de la independència postcolonial a tota la regió (especialment a les dècades del 1960 i 1970). Es va formar per proporcionar cooperació econòmica regional, però des de llavors ha evolucionat per incloure també la cooperació política i militar.[3]

La unió es va establir el 28 de maig de 1975, amb la signatura del Tractat de Lagos, amb la seva missió declarada de promoure la integració econòmica a tota la regió. Es va acordar i signar una versió revisada del tractat el 24 de juliol de 1993 a Cotonou.[4] Considerat un dels blocs regionals pilars de la Comunitat Econòmica Africana (AEC) a tot el continent, l'objectiu declarat de la CEDEAO és aconseguir «l'autosuficiència col·lectiva» dels seus estats membres mitjançant la creació d'un únic gran bloc comercial mitjançant la construcció d'un entorn econòmic favorable.[5]

La CEDEAO també serveix com a força de manteniment de la pau a la regió, amb els estats membres que de tant en tant envien forces militars conjuntes per intervenir als països membres del bloc en moments d'inestabilitat política i disturbis. En els últims anys, aquestes van incloure intervencions a Costa d'Ivori el 2003, Libèria el 2003, Guinea Bissau el 2012, Mali el 2013 i Gàmbia el 2017.[6][7]

El 2011, la CEDEAO va adoptar el seu pla de desenvolupament per a la dècada del 2020, Visió 2020, i, per acompanyar-lo, una Política de Ciència i Tecnologia (ECOPOST).[8] No obstant això, ha tingut problemes per assolir els objectius marcats a la política.[9]

Cobrint una regió coneguda pels seus freqüents cops d'estat, des de la dècada de 1990 ha intentat defensar el canvi de la regió cap a la democràcia contra els atacs autoritaris. Segons la BBC, des del 1990, el 78% dels 27 cops d'estat a l'Àfrica subsahariana han tingut lloc a les antigues colònies franceses. Això ha fet que alguns es qüestionin si la influència francesa a l'Àfrica té un impacte desestabilitzador.[10] Els governs de transició de Mali i Burkina Faso van cancel·lar els acords militars que permeten que les tropes franceses operen al seu territori i, en el cas de Mali, van eliminar el francès com a llengua oficial.[11][12][13] No obstant això, el grup ha estat citat per respostes lleus i ineficaces a principis de la dècada de 2020, quan tres països membres van experimentar cops d'estat militars: dos a Mali, un a Guinea i dos a Burkina Faso.[14][15][16][17] Quan un quart membre, Níger, va experimentar un cop d'estat el juliol de 2023, la CEDEAO va expressar la seva condemna i va plantejar la possibilitat d'una acció militar si el president deposat no era reintegrat el 7 d'agost de 2023.[18][19][20] A causa de la negativa de l'exèrcit nigerià a restaurar el domini civil, la CEDEAO va activar la seva força de reserva integrada per tots els altres membres excepte Mali, Burkina Faso, Guinea i Cap Verd.

Níger, Mali i Burkina Faso anuncien que abandonen l'organització el 28 de gener de 2024, un esdeveniment sense precedents des de la creació de la CEDEAO, al·legant en particular la manca d'ajuda de l'organització davant el terrorisme i l'acusen d'estar sota el influència de les potències estrangeres.[1].

Estructura

[modifica]

La CEDEAO consta de dues institucions operatives per implementar polítiques: la Comissió de la CEDEAO i el Banc d'Inversions i Desenvolupament de la CEDEAO (EBID), abans conegut com a Fons de Cooperació, fins que va ser rebatejat el 2001.[21]

A més, la CEDEAO inclou les institucions següents: Comissió de la CEDEAO, Tribunal de Justícia de la Comunitat,[22] Parlament comunitari,[23] Banc d'Inversions i Desenvolupament de la CEDEAO (EBID),[23] Organització de la Salut de l'Àfrica Occidental (WAHO),[24] i el Grup d'Acció Intergovernamental contra el Blanqueig de Capitals i el Finançament del Terrorisme a l'Àfrica Occidental (GIABA).[25]

La CEDEAO inclou dos blocs subregionals:

  • La Unió Econòmica i Monetària de l'Àfrica Occidental (també coneguda per les seves sigles en francès UEMOA) és una organització de vuit estats, principalment francòfons, dins de la CEDEAO que comparteixen una unió duanera i una unió monetària.[26] Establert el 1994 i destinat a contrapesar el domini de les economies de parla anglesa al bloc (com Nigèria i Ghana), els membres de la UEMOA són majoritàriament antics territoris de l'Àfrica occidental francesa. La moneda que utilitzen tots és el franc CFA, que està vinculat a l'euro.[26]
  • La Zona Monetària de l'Àfrica Occidental (WAMZ), establerta l'any 2000, comprèn sis països principalment de parla anglesa dins de la CEDEAO que planegen treballar per adoptar la seva pròpia moneda comuna, l'eco.[26]

La CEDEAO opera en tres idiomes cooficials: francès, anglès i portuguès.[27]

Membres

[modifica]
      Països membres
      Membres suspesos

Actuals

[modifica]

Anteriors

[modifica]
  • Mauritània (1975; es retirà de l'organització el 2002)

Secretaris Executius

[modifica]

Presidents

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Adeyemi, Segun «West African Leaders Agree on Deployment to Liberia». , 06-08-2003.
  2. ↑ «The 5 previous West African military interventions». AFP, 20-01-2017 [Consulta: 27 gener 2017]. Arxivat 28 de novembre 2020 a Wayback Machine.
  3. ↑ Yansane, Aguibou African Studies Review, 20, 2, 9-1977, pàg. 63–87. DOI: 10.2307/523653. JSTOR: 523653.
  4. ↑ Odeyemi, Temitayo Isaac. Regional Integration and the Political Economy of Morocco's Desire for Membership in the Economic Community of West African States (ECOWAS), 2020. DOI 10.1007/978-3-030-34296-8_6. ISBN 978-3-030-34295-1. 
  5. ↑ «Basic information | Economic Community of West African States(ECOWAS)». ecowas.int. [Consulta: 5 abril 2022].
  6. ↑ Adeyemi, Segun «West African Leaders Agree on Deployment to Liberia». , 06-08-2003.
  7. ↑ «The 5 previous West African military interventions». AFP, 20-01-2017 [Consulta: 27 gener 2017]. Arxivat 28 de novembre 2020 a Wayback Machine.
  8. ↑ «ECOWAS VISION 2020». Regional Agency For Agriculture And Food. Arxivat de l'original el 2022-06-30.
  9. ↑ Forson, Joseph Ato. «West African states have a science and technology plan. But it's going nowhere» (en anglès). The Conversation, 02-09-2019. [Consulta: 30 juliol 2023].
  10. ↑ «Is France to blame for coups in West Africa?» (en anglès britànic). BBC News, 06-08-2023. [Consulta: 6 agost 2023].
  11. ↑ Ndiaga, Thiam «Burkina Faso marks official end of French military operations on its soil» (en anglès). Reuters, 20-02-2023 [Consulta: 6 agost 2023].
  12. ↑ «Last French troops leave Mali, ending nine-year deployment» (en anglès). [Consulta: 6 agost 2023].
  13. ↑ Avi-Yonah, Shera «Mali demotes French, language of its former colonizer, in symbolic move» (en anglès). Washington Post, 04-08-2023 [Consulta: 6 agost 2023].
  14. ↑ ; Eboh, Camillus; Inveen, Cooper «West African leaders due in Guinea as post-coup calm pervades Conakry». Reuters, 09-09-2021 [Consulta: 9 setembre 2021].
  15. ↑ "West African leaders suspend Guinea from Ecowas following coup", September 9, 2021, BBC News, retrieved September 9, 2021
  16. ↑ Durmaz, Mucahid. «As militarisation spreads, ECOWAS faces credibility crisis» (en anglès). www.aljazeera.com. [Consulta: 30 juliol 2023].
  17. ↑ «The "politics of coups" shape the response to West Africa's military juntas | DIIS» (en anglès). www.diis.dk, 18-05-2023. [Consulta: 30 juliol 2023].
  18. ↑ «West African leaders threaten intervention in Niger after military coup». Radio France Internationale, 30-07-2023 [Consulta: 30 juliol 2023].
  19. ↑ «Niger coup: West African leaders threaten military intervention» (en anglès). BBC News, 30-07-2023 [Consulta: 30 juliol 2023].
  20. ↑ «ECOWAS approves military intervention in Niger» (en anglès), 11-08-2023. [Consulta: 11 agost 2023].
  21. ↑ «Aboutus – EBID | ECOWAS Bank for Investment and Development». ECOWAS Bank for Investment and Development.
  22. ↑ «CCJ Official Website». prod.courtecowas.org. Arxivat de l'original el 26 novembre 2020. [Consulta: 16 octubre 2019].
  23. ↑ 23,0 23,1 «Economic Community of West African States(ECOWAS)». ecowas.int. [Consulta: 27 juliol 2023].
  24. ↑ «WAHO | West African Health Organization». www.wahooas.org. [Consulta: 27 juliol 2023].
  25. ↑ «Welcome !». GIABA. [Consulta: 16 octubre 2019].
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 «Basic information | Economic Community of West African States(ECOWAS)». ecowas.int. [Consulta: 21 febrer 2022].
  27. ↑ «Basic information | Economic Community of West African States(ECOWAS)». ecowas.int. [Consulta: 21 febrer 2022].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Comunitat_Econòmica_dels_Estats_de_l%27Àfrica_Occidental&oldid=34366448»