Vés al contingut

Campionat AMA de motocròs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: El motocròs als EUA)
Plantilla:Infobox sports competitionAMA Motocross Championship
Nom oficialLucas Oil Pro Motocross Championship Modifica el valor a Wikidata
Tipuscampionat Modifica el valor a Wikidata
Esportmotocròs Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorAMA Modifica el valor a Wikidata
PatrocinadorLucas Oil Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Vigència1972 – Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webpromotocross.com Modifica el valor a Wikidata

El Campionat AMA de motocròs (en anglès, AMA Motocross Championship i conegut popularment com a AMA Motocross o AMA Pro Motocross) és la competició de motocròs més important dels Estats Units. Es disputa d'ençà de 1972 i està regulat per l'Associació Motociclista Americana (AMA) i organitzat per l'empresa MX Sports Pro Racing. El patrocinador principal n'és Lucas Oil, motiu pel qual el campionat s'anomena comercialment Lucas Oil Pro Motocross.

Història

[modifica]
Vegeu també: Motocròs femení § Història
Sortida d'una de les curses del campionat del 2011, a Pennsilvània

El motocròs es va introduir als Estats Units a finals de la dècada del 1960. Competicions com ara la Inter-AM i la Trans-AMA van servir perquè els pilots americans aprenguessin la tècnica d'aquest esport dels asos europeus que hi participaven. Els anys 1970 i 1971, a manca d'un campionat nacional, l'AMA va proclamar Campió dels Estats Units de motocròs el nord-americà més ben classificat a la Trans-AMA. El 1970, el títol l'obtingué Dick Burleson, quart a la Trans-AMA. El 1971 s'atorgaren dos títols: l'absolut, per a Mark Blackwell (catorzè a la Trans-AMA) i el de 250cc per a Gary Jones (setè a la Inter-AMA). Finalment, l'AMA va instaurar el Campionat nacional de motocròs el 1972.

La competició es va estrenar amb la introducció de dues categories (classes) basades en fórmules de motors de 500 cc i 250 cc.[1] El 1974 s'hi afegí la de 125 cc. A mesura que la tecnologia del motocròs evolucionava, les motocicletes de 500 cc esdevingueren massa potents per al pilot mitjà, fent que minvés el nombre de participants en aquesta categoria. Finalment, l'AMA la discontinuà després de la temporada de 1993.

El 1996 es creà un campionat nacional femení, anomenat Women's MX,[2] que es va mantenir fins al 2018. Cal dir que, entre 1974 i 1995, malgrat no existir encara un campionat professional femení dirigit per l'AMA, es disputaren competicions amateurs per a dones anomenades inicialment Powder Puff National Championship i, més tard, Women's Motocross Nationals (tot i que normalment eren títols decidits a una única prova).[3][4][5]

Mirant d'atènyer la regulació d'emissions, el 1994 l'AMA augmentà la cilindrada màxima permesa per als motors de quatre temps i el 1997, en un esforç per a encoratjar els fabricants a desenvolupar motocicletes amb aquesta mena de motors, més respectuosos amb el medi ambient, en flexibilitzà les normes d'homologació.[6] El 2006, la categoria de 250 cc passà a anomenar-se MX, amb una formulació que permetia motors de 150 a 250 cc de dos temps o de 251 a 450 cc de quatre temps.[7] La categoria de 125 cc es reanomenà MX Lites, permetent de 0 a 125 cc de dos temps o de 150 a 250 cc de quatre temps. El 2009, la categoria MX fou reanomenada 450 i la MX Lites, 250 per tal de reflectir el fet que tots els fabricants competidors havien adoptat la motorització de quatre temps.

Resum: Evolució de les classes

[modifica]

A data de 2023, el campionat AMA constava de dues classes: 450, la principal, i 250. Tot seguit es resumeix l'evolució que han experimentat les classes del campionat des de la seva instauració fins a l'actualitat:

Període De A Classe Àlies Motor Cilindrada
1972-
2005 		1972 1993 500cc - 2T Fins a 500 cc
1972 2005 250cc - Fins a 250 cc[a]
1974 2005 125cc - Fins a 125 cc
1996 2005 Women's WMX Fins a 125 cc
2006-
Actualitat 		2006 2008 MX - 2T De 150 a 250 cc
4T De 251 a 450 cc
2006 2008 MX Lites Lites 2T Fins a 125 cc
4T De 150 a 250 cc
2006 2018 Women's WMX 4T Fins a 250 cc
2009 Actualitat 450 450MX, 450cc De 251 a 450 cc
2009 Actualitat 250 250MX, 250cc De 150 a 250 cc
  1. ↑ Durant major part de les dècades del 1970 i 1980, la classe 250cc admetia també motocicletes amb motor de quatre temps de fins a 360 cc. El 1994, aquest límit fou augmentat a 550 cc.[6]

Llista de guanyadors

[modifica]

Font:[2][8][9]

Primera etapa (1972-2005)

[modifica]
Any 500 cc 250 cc 125 cc
Campió Motocicleta Campió Motocicleta Campió Motocicleta
1972 Brad Lackey Kawasaki Gary Jones Yamaha -
1973 Països Baixos Pierre Karsmakers Yamaha Gary Jones Honda -
1974 Jimmy Weinert Kawasaki Gary Jones Can-Am Marty Smith Honda
1975 Jimmy Weinert Kawasaki Tony DiStefano Suzuki Marty Smith Honda
1976 Kent Howerton Husqvarna Tony DiStefano Suzuki Bob Hannah Yamaha
1977 Marty Smith Honda Tony DiStefano Suzuki Broc Glover Yamaha
1978 Rick Burgett Yamaha Bob Hannah Yamaha Broc Glover Yamaha
1979 Danny LaPorte Suzuki Bob Hannah Yamaha Broc Glover Yamaha
1980 Chuck Sun Honda Kent Howerton Suzuki Mark Barnett Suzuki
1981 Broc Glover Yamaha Kent Howerton Suzuki Mark Barnett Suzuki
1982 Darrell Shultz Honda Donnie Hansen Honda Mark Barnett Suzuki
1983 Broc Glover Yamaha David Bailey Honda Johnny O'Mara Honda
1984 David Bailey Honda Rick Johnson Yamaha Jeff Ward Kawasaki
1985 Broc Glover Yamaha Jeff Ward Kawasaki Ron Lechien Honda
1986 David Bailey Honda Rick Johnson Honda Micky Dymond Honda
1987 Rick Johnson Honda Rick Johnson Honda Micky Dymond Honda
1988 Rick Johnson Honda Jeff Ward Kawasaki George Holland Honda
1989 Jeff Ward Kawasaki Jeff Stanton Honda Mike Kiedrowski Honda
1990 Jeff Ward Kawasaki Jeff Stanton Honda Guy Cooper Suzuki
1991 FRA Jean-Michel Bayle Honda FRA Jean-Michel Bayle Honda Mike Kiedrowski Kawasaki
1992 Mike Kiedrowski Kawasaki Jeff Stanton Honda Jeff Emig Yamaha
1993 Mike LaRocco Kawasaki Mike Kiedrowski Kawasaki Doug Henry Honda
1994 - Mike LaRocco Kawasaki Doug Henry Honda
1995 - Jeremy McGrath Honda Steve Lamson Honda
Any 250 cc 125 cc Women's MX
Campió Motocicleta Campió Motocicleta Campiona Motocicleta
1996 Jeff Emig Kawasaki Steve Lamson Honda Shelly Kann Yamaha?
1997 Jeff Emig Kawasaki Ricky Carmichael Kawasaki Tracy Fleming Yamaha?
1998 Doug Henry Yamaha Ricky Carmichael Kawasaki Dee Ann Wood Kawasaki
1999 RSA Greg Albertyn Suzuki Ricky Carmichael Kawasaki Itàlia Stefy Bau Kawasaki?
2000 Ricky Carmichael Kawasaki Travis Pastrana Suzuki Jessica Patterson Kawasaki
2001 Ricky Carmichael Kawasaki Mike Brown Kawasaki Nova Zelanda Tania Satchwell Yamaha
2002 Ricky Carmichael Honda James Stewart Jr. Kawasaki Itàlia Stefy Bau Honda
2003 Ricky Carmichael Honda RSA Grant Langston KTM Alemanya Steffi Laier KTM
2004 Ricky Carmichael Honda James Stewart Jr. Kawasaki Jessica Patterson Honda
2005 Ricky Carmichael Suzuki Ivan Tedesco Kawasaki Jessica Patterson Honda

Segona etapa (2006-Actualitat)

[modifica]
A 15 de setembre de 2024
Any 450[a 1] 250[a 2] Women's MX
Campió Motocicleta Campió Motocicleta Campiona Motocicleta
2006 Ricky Carmichael Suzuki Ryan Villopoto Kawasaki Jessica Patterson Honda
2007 RSA Grant Langston Yamaha Ryan Villopoto Kawasaki Jessica Patterson Honda
2008 James Stewart Jr. Kawasaki Ryan Villopoto Kawasaki Ashley Fiolek Honda
2009 Austràlia Chad Reed Suzuki Ryan Dungey Suzuki Ashley Fiolek Honda
2010 Ryan Dungey Suzuki Trey Canard Honda Jessica Patterson Yamaha
2011 Ryan Villopoto Kawasaki Escòcia Dean Wilson Kawasaki Ashley Fiolek Honda
2012 Ryan Dungey KTM Blake Baggett Kawasaki Ashley Fiolek Honda
2013 Ryan Villopoto Kawasaki Eli Tomac Honda Jessica Patterson Honda
2014 GER Ken Roczen KTM Jeremy Martin Yamaha Marissa Markelon Kawasaki
2015 Ryan Dungey KTM Jeremy Martin Yamaha Kylie Fasnacht Kawasaki
2016 GER Ken Roczen Suzuki Cooper Webb Yamaha Kylie Fasnacht Kawasaki
2017 Eli Tomac Kawasaki Zach Osborne Husqvarna Kylie Fasnacht Kawasaki
2018 Eli Tomac Kawasaki Aaron Plessinger Yamaha Jordan Jarvis Yamaha
Any 450 250
Campió Motocicleta Campió Motocicleta
2019 Eli Tomac Kawasaki Adam Cianciarulo Kawasaki
2020 Zach Osborne Husqvarna FRA Dylan Ferrandis Yamaha
2021 FRA Dylan Ferrandis Yamaha AUS Jett Lawrence Honda
2022 Eli Tomac Yamaha AUS Jett Lawrence Honda
2023 AUS Jett Lawrence Honda AUS Hunter Lawrence Honda
2024 Chase Sexton KTM Haiden Deegan Yamaha
Notes
  1. ↑ La categoria "450", reservada a motocicletes de fins a 450 cc amb motor de quatre temps, s'anomenà "MX" entre el 2006 i el 2008.
  2. ↑ La categoria "250", reservada a motocicletes de fins a 250 cc amb motor de quatre temps, s'anomenà "MX Lites" entre el 2006 i el 2008.

Estadístiques

[modifica]
Vegeu també: Llista de campions AMA de motocròs

Campions amb més de 3 títols

[modifica]
A 31 d'agost de 2023
Pilot Títols
Ricky Carmichael 10 (1 x 450cc, 6 x 250cc, 3 x 125cc)
Jessica Patterson 7 (7 x Women)
Broc Glover 6 (3 x 500cc, 3 x 125cc)
Eli Tomac 5 (4 x 450, 1 x 250)
Rick Johnson 5 (2 x 500cc, 3 x 250cc)
Jeff Ward 5 (2 x 500cc, 2 x 250cc, 1 x 125cc)
Ryan Villopoto 5 (2 x 450, 3 x Lites)
Ryan Dungey 4 (3 x 450, 1 x 250)
Mike Kiedrowski 4 (1 x 500cc, 1 x 250cc, 2 x 125cc)
Ashley Fiolek 4 (4 x Women)

Llista de circuits emprats

[modifica]
A 15 de desembre de 2022
Cursa al circuit de Hurricane Mills (Tennessee) el 2009
Circuit Població Estat Període
Unadilla MX Unadilla Nova York 1972-1973, 1976-1977, 1989-1991, 1993-2019, 2021-actualitat
Hangtown Motocross Classic Rancho Cordova Califòrnia 1974-2019, 2021-actualitat
Red Bud MX Buchanan Michigan 1974, 1976-actualitat
The Wick 338 Southwick Massachusetts 1976-1982, 1986-2013, 2016-2019, 2021-actualitat
High Point Raceway Mount Morris Pennsilvània 1977-2019, 2021-actualitat
Washougal MX Park Washougal Washington 1980-1986, 1988-2019, 2021-actualitat
Spring Creek MX Park Millville Minnesota 1983-actualitat
Budds Creek Motocross Park Mechanicsville Maryland 1989-1992, 1994-2019, 2021-actualitat
Thunder Valley Motocross Park Lakewood Colorado 2005-actualitat
Fox Raceway at Pala Pala Califòrnia 2010-2011, 2019-actualitat
Ironman Raceway Crawfordsville Indiana 2014-actualitat
WW Ranch Motocross Park Jacksonville Florida 2019-2020
Loretta Lynn's Dude Ranch Hurricane Mills Tennessee 2020
Glen Helen Raceway San Bernardino Califòrnia 1993, 1996-2009, 2014-2018
Muddy Creek Raceway Blountville Tennessee 2013-2018
Miller Motorsports Park Tooele Utah 2013-2015
Lake Elsinore MX Lake Elsinore Califòrnia 2012-2013
Steel City Raceway Delmont Pennsilvània 1988-2012
Freestone County Raceway Wortham Texas 2007-2012
Broome-Tioga Sports Center Binghamton Nova York 1979-2006
Kenworthy's Motocross Park Troy Ohio 1987-2002, 2004
Gatorback Cycle Park Gainesville Florida 1983-1997
Lake Sugar Tree MX Park Axton Virgínia 1975-1977, 1987-1991
Lakewood Sportcycle Park Lakewood Colorado 1979-1980 1983-1988
Good Times MX Park San Antonio Texas 1987-1988
Secession MX Park Anderson Carolina del Sud 1987
Hollister Hills Hollister Califòrnia 1986
Six Flags Atlanta Atlanta Geòrgia 1984-1985
Las Vegas Motocross Park Las Vegas Nevada 1985
Saddleback Park Orange Califòrnia 1972-1973, 1980-1984
Lake Whitney Cycle Ranch Lake Whitney Texas 1973, 1975, 1977-1978, 1981-1983
St Louis International Raceway Madison Illinois 1983
Road Atlanta Braselton Geòrgia 1972-1973, 1981-1982
Carlsbad Raceway Carlsbad Califòrnia 1972, 1981-1982
Sunshine Speedway St. Petersburg Florida 1976-1982
CDR Tech Track Castle Rock Colorado 1981-1982
Atlanta Motor Speedway Hampton Geòrgia 1978-80
Sonoma Raceway Sonoma Califòrnia 1978-1980
Rio Bravo MX Park Houston Texas 1972-1973, 1976-1979
Omaha Moto Park Herman Nebraska 1975, 1977-1979
Metrolina Speedway Park Charlotte Carolina del Nord 1977-1979
Racing World Trabuco Canyon Califòrnia 1978-1979
Canyon Raceway Phoenix Arizona 1979
Cycle World USA St. Peters Missouri 1976-1978c
Agency Motocross St. Joseph Missouri 1977-1978
Pine Top Motorcycle Park Escoheag Rhode Island 1978
Cycle-Rama San Antonio Texas 1975-1977
Midland Motocross Park Midland Michigan 1975-1977
Burnt Hickory Motocross Dallas Geòrgia 1977
Hillside Park Nashville Tennessee 1977
Sandy Oaks Raceway Keithsburg Illinois 1977
Delta Motorsport Park Delta Ohio 1973-1976
Motocross West New Orleans Louisiana 1973-1976
Moto-Masters Park Mexico Nova York 1974-1976
Castle Point Moto Sport Park New Castle Kentucky 1975-1976
Appalachian Highlands Motorsport Park Keyers Ridge Maryland 1976
Fastrack Motocross Park Phoenix Arizona 1976
Pennsylvania Motocross Park Allentown Pennsilvània 1976
Towaligo River Park Forsyth Geòrgia 1976
Baldwin Motoross Park Baldwin Kansas 1973-1975
Appalachia Lake Park Bruceton Mills Virgínia de l'Oest 1974-1975
Ohio International Raceway Ravenna Ohio 1975
Mid-Ohio MX Park Lexington Ohio 1972-1974
Manning Cycle Park Tooele Utah 1973-1974
Baymare Cycle Park Moorpark Califòrnia 1974
Gran-Am Motocross Park Hamersville Ohio 1974
Highland Hills HIllsboro Ohio 1974
Talladega Superspeedway Talladega Alabama 1972-1973
Arizona Cycle Park Phoenix Arizona 1972-1973
Carnegie Cycle Park Livermore Califòrnia 1972-1973
Desoto Cycle Ranch Olive Branch Mississipi 1972-1973
Orlando Sports Stadium Orlando Florida 1972-1973
Puyallup Raceway Park Puyallup Washington 1972-1973
Snyder Park Washington Indiana 1972-1973
Amelia Earhardt Park Hialeah Florida 1973
Cherokee MX Park Opelousas Louisiana 1973
Cycle-Rama Recreational Park Sligo Kentucky 1973
Pocono Raceway Long Pond Pennsilvània 1973
Zoar Motor Park Springville Nova York 1973
Cal-Expo Sacramento Califòrnia 1972
Honda Hills Columbus Ohio 1972
Mid-American Motocross St. Peters Missouri 1972
Moto-sports Racing Circus Elkhorn Wisconsin 1972
Owyhee M/C Clubgrounds Boise Idaho 1972
Straddle Line Park Olympia Washington 1972
Tahoe Recreation Park Tahoe Vista Califòrnia 1972

El motocròs als Estats Units

[modifica]

Antecedents

[modifica]

L'antecedent més llunyà de l'actual motocròs fou el Southern Scott Scramble,[10] una mena de cursa motociclista camp a través que se celebrà a Surrey, Anglaterra, el 1924.[11] Aquesta nova modalitat de motociclisme es conegué com a Scramble al Regne Unit fins a ben entrada la dècada del 1960, però a la resta d'Europa agafà el nom que li donaren en francès, Moto-Cross (de "motocicleta" i "cross-country").[12] Als Estats Units, aquesta modalitat s'hi va introduir ben aviat, tot i que en formats diferents i sense gaire repercussió.[10]

El 1926, dos anys després del primer Scramble britànic, el Crotona Motorcycle Club de Nova York va organitzar una prova similar prop d'Armonk, Nova York, a la qual va anomenar "TT" (de Tourist Trophy). Malgrat tenir poques similituds amb el TT de l'Illa de Man, el club de Crotona va triar aquest nom perquè els participants, a bord de motocicletes de turisme, començaven la cursa a intervals de temps regulars, com a l'illa de Man. El primer TT de Crotona era molt semblant al Southern Scott Scramble, només que amb menys distància a recórrer: els pilots havien de seguir un camí sinuós per un pomerar.[13] A partir d'aleshores, però, les curses camp a través evolucionaren de manera molt diferent a Europa, on es consolidaren amb el format actual (circuits tancats de longitud mitjana que calia recórrer durant uns 45 minuts) i als Estats Units, on s'estilava més un tipus de cursa semblant als Hare scramble o les curses de desert, amb poques voltes a llargs recorreguts per camp obert. Calgué esperar 40 anys perquè el motocròs amb format europeu arribés finalment a Amèrica.[10][13]

Amb l'arribada de la Gran Depressió, durant la dècada de 1930, el motociclisme (i amb ell, l'incipient "motocròs") gairebé va desaparèixer del tot al país, on les motocicletes no gaudien de tanta popularitat com a Europa i eren considerades un objecte de luxe totalment prescindible en època de crisi.[14] Passada la Segona Guerra Mundial, amb la millora econòmica que es produí durant la dècada de 1950, els esports començaren a popularitzar-se als EUA, ajudats per l'aparició de la televisió.[14] Durant la dècada del 1960, la competició fora d'asfalt va experimentar un fort creixement al país: el desenvolupament de motos més lleugeres va propiciar-hi un gran entusiasme pels Scrambles (o "TT"), les curses de desert i l'enduro. El 1961, l'AMA va aprovar la normativa per a una nova forma de competició anomenada "moto-cross", molt semblant als típics scrambles però amb un mètode de puntuació diferent.[15] L'AMA havia donat cobertura oficial a curses d'aquesta mena des del 1959, quan el Comitè Esportiu de Nova Anglaterra n'organitzava alguna al Bell Cycle Ranch, una parcel·la de 400 ha propietat del concessionari de Maico a Grafton (Vermont), Perley Bell. A la costa oest, la promoció del motocròs es pot remuntar a la primavera de 1966, quan se n'organitzà una cursa a Sycamore Park, prop d'Irvine (Califòrnia), que guanyà Paul Hunt amb una Rickman Métisse amb motor Triumph que acabava d'importar d'Anglaterra (Hunt era un dels pocs americans que havien visitat Europa per a provar-hi el motocròs).[13]

La promoció d'Edison Dye

[modifica]
Vegeu també: Edison Dye i Inter-AM
Bengt Åberg a Westlake, durant la Inter-AM de 1969

Malgrat els primers intents, reduïts a algunes curses esparses i sense repercussió, d'introduir al país alguna cosa equiparable al motocròs, a mitjan dècada del 1960 aquesta modalitat seguia sent pràcticament desconeguda als EUA.[13][14] No fou fins a l'entrada en escena d'Edison Dye que el motocròs amb format europeu arribà oficialment a Amèrica i s'hi consolidà definitivament.[10][13] Edison Dye (1918-2007), conegut més tard com a The Father of American Motocross ("El pare del motocròs americà"), era un empresari que havia començat a importar les Husqvarna als EUA el 1966. Per tal de promocionar la marca, va convèncer la fàbrica perquè enviés el seu pilot estrella, Torsten Hallman (campió del món de 250cc), perquè col·laborés amb ell en la promoció del motocròs, principalment competint amb els millors pilots nord-americans en curses de demostració al llarg del país.[16] Durant la tardor de 1966, Hallman començà la seva gira promocional amb una exhibició a Pepperell, Massachusetts. Al llarg d'aquell any, Hallman i Dye van organitzar sis esdeveniments més i el resultat sempre fou el mateix: victòria aclaparadora de Torsten Hallman davant els seus rivals americans.[16][17]

L'èxit de les demostracions de Hallman va encoratjar Dye a organitzar competicions arreu del país en què, a banda del suec, hi convidava els millors experts europeus.[18] El 1967, Edison Dye va organitzat la primera "Inter-America", coneguda com a Inter-AM, un torneig amb curses arreu dels EUA que enfrontava els asos europeus amb els nord-americans. El públic i els aficionats al motociclisme nord-americans van quedar impressionats per aquesta nova modalitat, molt més espectacular que els scrambles que coneixien, i això va suposar un augment dràstic de la popularitat del motocròs al país. Els pilots d'altres disciplines es van passar en massa al motocròs, il·lusionats amb la possibilitat de poder competir per un cost inicial relativament baix[19] i, en qüestió de pocs anys, el motocròs esdevingué la modalitat de motociclisme més seguida i coneguda d'una punta a l'altra dels Estats Units. Aviat en van sorgir els primers pioners reeixits en competició, com ara John DeSoto, Ron Nelson i Tim Hart.

La Inter-AM s'anà desenvolupant anualment fins que el 1970 l'AMA ingressà a la FIM i instaurà una mena de torneig paral·lel que anomenà Trans-AMA (ampliat un any després amb la Inter-AMA per a motos de 250cc).[20] En entrar en conflicte ambdues competicions, la Inter-AM fou cancel·lada i a partir d'aleshores se celebrà anualment la nova Trans-AMA. Edison Dye n'esdevingué promotor d'alguna cursa[18][20] fins al 1973, en què la manca d'entesa entre l'empresari i l'AMA va provocar que aquesta l'apartés definitivament de l'organització de curses de motocròs.[16]

L'eclosió de la dècada del 1970

[modifica]
Vegeu també: Motocròs femení § Naixement (1960-1970)

Després d'uns anys d'aprenentatge en què els americans eren mers comparses dels asos europeus, aquells van començar a prendre el protagonisme. Ja a la prova inaugural de la Inter-AMA de 1972, a Boise (Idaho), Gary Jones va esdevenir el primer americà a batre els millors pilots europeus.[21] El 1973, Jim Pomeroy va superar la fita en vèncer de forma inesperada el Gran Premi d'Espanya de 250cc al circuit del Vallès, una victòria que va tenir una gran repercussió als Estats Units. Aquell mateix any, a la tardor, Jimmy Weinert esdevingué el primer americà a derrotar els europeus durant la Trans-AMA, concretament a la cursa de Rio Bravo (Texas).[21]

A començaments dels 70, el motocròs ja era un esport consolidat als Estats Units, on comptava amb un gran seguiment. L'AMA va instaurar el Campionat nacional de 250 i de 500cc el 1972 (a partir de 1974, s'hi afegí la cilindrada dels 125cc). El 1973 se celebrà a Carlsbad (Califòrnia) el I Gran Premi dels Estats Units de 500cc. La gran efervescència d'aquest esport al país va fer que, ben aviat, hi nasqués una nova modalitat: el supercross, en què els circuits es basteixen temporalment en estadis o equipaments esportius. La primera cursa d'aquesta mena s'anomenà "Super Bowl of Motocross" i es va disputar a Los Angeles el 8 de juliol de 1972. El guanyador en fou un jove Marty Tripes de només 16 anys.[21] El 1974, l'AMA va instaurar el Campionat nacional de supercross, el més antic del món d'aquesta disciplina. Força anys després, a la dècada del 1990, del supercross se'n va derivar una nova modalitat, el Freestyle Motocross (FMX), en què es puntuen les acrobàcies dels pilots.

Broc Glover amb la Yamaha a la Trans-AMA de 1977

A banda del supercross i l'FMX, els Estats Units varen ser el bressol d'una altra modalitat relacionada amb el motocròs: el BMX, una mena de motocròs en bicicleta que es va originar a començaments de la dècada del 1970 al sud de Califòrnia. La pel·lícula On Any Sunday de 1971, nominada a l'Oscar al millor documental de 1972, mostra a la seqüència d'obertura uns nens corrent amb les seves bicicletes per una pista de terra, a imitació dels motociclistes, i aquesta escena ha estat considerada la responsable directa del ràpid creixement del BMX.[22]

També durant aquella època va néixer al país una nova variant del motocròs, en aquest cas el motocròs femení. Des de la primera edició d'una mena de campionat nacional femení el 1974 (l'anomenat Powder Puff National), les dones van anar incrementant la seva implicació en aquest esport i pujant de nivell. Actualment, el motocròs femení és una realitat que compta amb nombroses practicants, tant als Estats Units com a la resta del món. D'entre les pioneres americanes cal esmentar Sue Fish, Lisa Akin i l'espanyola resident a Califòrnia Mercedes González. Més recentment, Ashley Fiolek, Jessica Patterson i Kylie Fasnacht han dominat la disciplina i n'han guanyat diversos campionats AMA.[23]

Cap a la dècada del 1980, el nivell assolit pels pilots americans els convertí en una potència mundial del motocròs. Pilots com ara Marty Smith, Tony DiStefano, Kent Howerton, Broc Glover o Bob Hannah, tot i centrar-se en els campionats AMA, vencien repetidament els europeus en les poques ocasions que hi coincidien, com ara a la Trans-AMA, el Gran Premi dels Estats Units o en comptades sortides a Europa. El 1981, la selecció americana (dirigida per Roger De Coster i formada per Chuck Sun, Johnny O'Mara, Danny LaPorte i Donnie Hansen) guanyà per primera vegada a la història el Motocross des Nations, així com el Trophée des Nations, i encetà una llarga època de domini americà en ambdues competicions. El 1982, Danny LaPorte i Brad Lackey esdevingueren els primers nord-americans a guanyar el campionat del món (concretament, els de 250cc i 500cc respectivament), els primers d'una llista que inclou Donny Schmit, Trampas Parker i Bob Moore.

Actualment, els campionats AMA de motocròs tenen fins i tot més prestigi internacional que el campionat del món. Són nombrosos els pilots d'arreu del món que s'instal·len als Estats Units per a competir-hi i alguns n'han esdevinguts campions, com ara Grant Langston, Ken Roczen i Christophe Pourcel entre molts altres (el primer a fer-ho va ser Pierre Karsmakers, ja al 1973). Els màxims dominadors de la competició, però, són els americans, entre els quals cal destacar figures mítiques d'aquest esport com són ara Ricky Carmichael, Ryan Villopoto, Jeremy McGrath, Jeff Ward o James Stewart.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «The First Sixty Years: An Illustrated History of the American Motorcyclist Association» (en anglès). American Motorcyclist, 1-1984 [Consulta: 2 octubre 2010].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Women's Motocross National Champions» (en anglès). Women's Motocross Association. [Consulta: 2 octubre 2010].
  3. ↑ «Women's Motocross: The Next Level» (en anglès). motorcycle-usa.com, 28-07-2010. Arxivat de l'original el 2 de juliol 2013. [Consulta: 2 febrer 2013].
  4. ↑ «Every Champion That Ever Was > Women's National Champions (1974-2011)» (en anglès). motocrossactionmag.com. Motocross Action, 2013. Arxivat de l'original el 25 d'octubre 2010. [Consulta: 2 febrer 2013].
  5. ↑ «The History of Women's Motocross» (en anglès). womensmxhistory.com. [Consulta: 5 novembre 2023].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Counting Strokes» (en anglès). American Motorcyclist, 6-1997 [Consulta: 2 octubre 2010].
  7. ↑ «Motocross Rule Book» (PDF) (en anglès). AMA. Arxivat de l'original el 2011-07-07. [Consulta: 15 març 2010].
  8. ↑ «AMA Motocross Champions». American Motorcyclist, 2-1986 [Consulta: 2 octubre 2010].
  9. ↑ «Every Champ There Ever Was». Motocross Action. Arxivat de l'original el 25 d'octubre 2010. [Consulta: 2 octubre 2010].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Casper, Steve. «The History of Motocross». A: Motocross (Gallery) (en anglès). Motorbooks, 31 maig 2006, p. 126. ISBN 0760325553. 
  11. ↑ Woods 2008: «British Scrambling» p. 10-11
  12. ↑ «What is scrambling?» (en anglès). fortheride.com, 20-11-2018. [Consulta: 7 juliol 2020].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 «Fuel Inspirational Tuesdays - The History Of Motocross» (en anglès). fuelmotorcycles.eu, 17-12-2019. [Consulta: 10 agost 2020].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Woods 2008: «Edison Dye popularizes Motocross in America» p. 20-21
  15. ↑ «History of the AMA» (en anglès). americanmotorcyclist.com. AMA. [Consulta: 10 agost 2020].
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 White, Tom. «The Father of American Motocross: His reward was to be banned from the sport» (en anglès). motocrossactionmag.com, 08-09-2019. [Consulta: 10 agost 2020].
  17. ↑ Dye, Edison. «Edison Dye – The father of American Motocross. Biography of M. Edison Dye» (en anglès). earlyyearsofmx.com, 01-10-1999. Arxivat de l'original el 9 d’agost 2020. [Consulta: 10 agost 2020].
  18. ↑ 18,0 18,1 «Edison Dye - Pioneer U.S. Motocross Promoter» (en anglès). americanmotorcyclist.com. AMA. [Consulta: 10 agost 2020].
  19. ↑ «The History of American Style Motocross» (en anglès). bikebandit.com, 14-06-2019. [Consulta: 10 agost 2020].[Enllaç no actiu]
  20. ↑ 20,0 20,1 «Press release! Sept, 2007 - Discovered! - Inter-AM CZ360» (en anglès). oldschoolmxresto.com. Arxivat de l'original el 4 de març 2010. [Consulta: 25 agost 2011].
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 «24 Memorable Motos Boise 1972» (en anglès). racerxonline.com. [Consulta: 26 febrer 2023].
  22. ↑ Rompella, Natalie. Famous Firsts (en anglès). Lobster Press, 2007, p. 34. ISBN 1897073550. 
  23. ↑ Wright, Eric. «Top Female Motocross Riders You Should Know About» (en anglès). redbull.com. Red Bull, 20-02-2017. [Consulta: 5 novembre 2023].

Bibliografia

[modifica]
  • Woods, Bob. Motocross History - From local Scrambling to World Championship MX to Freestyle (en anglès). New York: Crabtree Publishing Company, 2008. ISBN 978-0-7787-4000-1. 
  • «The Vault. 40 years of American MX results» (en anglès). racerxonline.com. Filter Publications LLC, 2013. [Consulta: 5 febrer 2013].
  • «Mx outdoor 450» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
  • «Lites - Palmares» (en francès). memotocross.fr, 2012. Arxivat de l'original el 18 de febrer 2013. [Consulta: 4 gener 2013].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat AMA de motocròs
  • Web oficial de MX Sports Pro Racing (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campionat_AMA_de_motocròs&oldid=34301205#El_motocròs_als_Estats_Units»