Vés al contingut

Eleccions generals espanyoles d'abril de 2019

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre les eleccions del mes d'abril. Si cerqueu la repetició electoral mig any més tard, vegeu «eleccions generals espanyoles de novembre de 2019».
Eleccions generals espanyoles d'abril de 2019
 ← 2016 Modifica el valor a WikidataEspanya Modifica el valor a Wikidata 2019 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data28 abril 2019 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions generals espanyoles, eleccions anticipades i grup d'eleccions Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir350 diputat al Congrés dels Diputats Modifica el valor a Wikidata
208  (de 265) senador al Senat espanyol Modifica el valor a Wikidata
Participació
A Diputat al Congrés dels Diputats Modifica el valor a Wikidata
Electorat36.898.883 Modifica el valor a Wikidata
26.478.140
   71.76٪
Punt percentual 5.28
Nombre de vots vàlids26.201.371    Nombre de vots en blanc 199.836   Nombre de vots nuls 276.769
B Senador al Senat espanyol Modifica el valor a Wikidata
Electorat36.898.883 Modifica el valor a Wikidata
26.317.526
   71.32٪
Punt percentual 5.61
Nombre de vots vàlids25.197.827    Nombre de vots en blanc 439.543   Nombre de vots nuls 680.156
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
 PSOE  — Pedro Sánchez
A
6.550.885   25٪
 Punt percentual 5.47
B
123   59.13٪
 Punt percentual 38.46
Diputat 85 → 123 Nombre d'escons 38
Senador 43 → 123 Nombre d'escons 80
<1
2>
 PP  — Pablo Casado Blanco
A
4.261.473   16.26٪
 Punt percentual 14.62
B
54   25.96٪
 Punt percentual 36.54
Diputat 137 → 66 Nombre d'escons 71
Senador 130 → 54 Nombre d'escons 76
<1
2>
 CS  — Albert Rivera Díaz
A
4.155.665   15.86٪
 Punt percentual 2.7
B
4   1.92٪
 Punt percentual 1.92
Diputat 32 → 57 Nombre d'escons 25
Senador 4   
<1
2>
 Podem  — Pablo Iglesias Turrión
A
2.897.419   11.06٪
 Punt percentual 2.46
Diputat 71 → 42 Nombre d'escons 29
<1
2>
 VOX  — Santiago Abascal Conde
A
2.688.092   10.26٪
Diputat 24
<1
2>
 ERC  — Gabriel Rufián Romero
coalició política
Sobiranistes
A
1.020.392   3.89٪
 Punt percentual 1.24
Diputat 9 → 15 Nombre d'escons 6
<1
2>
 PSC  — Meritxell Batet i Lamaña
A
962.257   3.67٪
 Punt percentual 1.32
Diputat 7 → 12 Nombre d'escons 5
<1
2>
 ECP-GUANYEM EL CANVI  — Jaume Asens Llodrà
A
615.665   2.35٪
 Punt percentual 1.22
Diputat 12 → 7 Nombre d'escons 5
<1
2>
 JxCat-JUNTS  — Laura Borràs i Castanyer
A
500.787   1.91٪
B
2   0.96٪
 Punt percentual 0.96
Diputat 7
Senador 2   
<1
2>
 EAJ  — Aitor Esteban Bravo
A
395.884   1.51٪
 Punt percentual 0.31
B
9   4.33٪
 Punt percentual 1.93
Diputat 5 → 6 Nombre d'escons 1
Senador 5 → 9 Nombre d'escons 4
<1
2>
 EH Bildu  — Oskar Matute García de Jalón
A
259.647   0.99٪
 Punt percentual 0.22
B
1   0.48٪
 Punt percentual 0.48
Diputat 2 → 4 Nombre d'escons 2
Senador 1   
PODEMOS-EU
A
238.061   0.91٪
Diputat 2
<1
2>
 Compromís  — Joan Baldoví i Roda
A
173.821   0.66٪
Diputat 1
<1
2>
 Coalició Canària-Partit Nacionalista Canari  — Ana María Oramas González-Moro
A
137.664   0.53٪
Diputat 2
? ? ?
 PP-FORO
A
112.180   0.43٪
 Punt percentual 0.45
Diputat 3 → 1 Nombre d'escons 2
<1
2>
 NA+  — Sergio Sayas López
A
107.619   0.41٪
B
3   1.44٪
 Punt percentual 1.44
Diputat 2
Senador 3   
? ? ?
 PRC
A
52.266   0.2٪
Diputat 1
Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions generals espanyoles es van celebrar el 28 d'abril de 2019 després que el President del Govern, Pedro Sánchez, decidís dissoldre les Corts Generals en no poder aconseguir una majoria per aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat.[1] Es van elegir els 350 escons del Congrés dels Diputats i 208 dels 266 escons del Senat. Les Corts Generals es van dissoldre el 5 de març i la campanya electoral va començar el 12 d'abril.[2]

Amb una alta participació, del 75,8%, el PSOE de Pedro Sánchez va guanyar les eleccions —la primera victòria dels socialistes en unes generals en onze anys— amb el 28,7% dels vots i 123 escons, 38 més que en la contesa anterior. El PP de Pablo Casado obtingué el pitjor resultat de la seva història en baixar fins als 66 escons i el 16,7%. El suport a Ciutadans va augmentar i aconseguí 9 escons menys que el PP. El partit d'extrema dreta Vox entrà al Congrés per primera vegada però no assolí les expectatives marcades amb el 10,3% dels vots i 24 escons.

La divisió en tres de la dreta[3] tancà la possibilitat d'una coalició de dretes i confirmà que només el PSOE de Sánchez podria formar govern de manera realista.[4][5][6] Amb el resultat de les eleccions, la coalició Unides Podem, que havia passat a ser quarta força amb 42 escons,[7] va esdevenir imprescindible per la governabilitat, i Podem, la força majoritària de la coalició va plantejar al PSOE la necessitat d'un Govern de coalició amb ministres de la coalició per posar en marxa les mesures acordades mentre Esquerra Unida, liderada per Alberto Garzón apostava per recolzar la investidura de Pedro Sánchez negociant un programa comú que es controlaria des del Congrés dels Diputats. El PSOE va fer una oferta a la baixa a Unides Podem, i les negociacions van fracassar coalició d'esquerres no reeixí a l'hora de nomenar un cap de govern repetint-se automàticament les eleccions mig any més tard d'acord amb la llei electoral.[8]

Sistema electoral

[modifica]

Per al Congrés dels Diputats s'elegiren 350 escons segons la regla D'Hondt i un sistema de representació proporcional amb llistes tancades. Les llistes que no arriben al tres per cent de vots de la circumscripció electoral no es tenen en compte per a repartir els escons. Les circumscripcions es corresponen amb les províncies d'Espanya. Cadascuna té dret a un mínim inicial de dos diputats; els altres 248 es reparteixen proporcionalment segons el nombre d'habitants. A Ceuta i Melilla se'ls assignaren els dos escons que quedaven.[9][10]

En aquestes eleccions les circumscripcions de Madrid i de Barcelona guanyaven un escó, en detriment de les de València i Astúries. La distribució dels diputats del Congrés era, doncs, la següent:[11]

Circumscripció Diputats Mapa
Madrid(+1) 37
Barcelona(+1) 32
València(–1) 15
Alacant i Sevilla 12
Màlaga 11
Múrcia 10
Cadis 9
Illes Balears, la Corunya, las Palmas i Biscaia 8
Astúries(–1), Granada, Pontevedra, Santa Cruz de Tenerife i Saragossa 7
Almeria, Badajoz, Còrdova, Girona, Guipúscoa, Tarragona i Toledo 6
Cantàbria, Castelló, Ciudad Real, Huelva, Jaén, Navarra i Valladolid 5
Àlaba, Albacete, Burgos, Càceres, Lleó, Lleida, Lugo, Ourense, la Rioja i Salamanca 4
Àvila, Conca, Guadalajara, Osca, Palència, Segòvia, Terol i Zamora 3
Sòria 2
Ceuta i Melilla 1

Per al Senat s'elegeixen 208 escons amb un sistema de llistes obertes en què els electors votaren candidats individuals en lloc de partits. En els districtes electorals que elegeiren quatre escons, es poden votar fins a tres candidats; en aquells amb dos o tres escons, fins a dos candidats, i un candidat en el cas de les circumscripcions uninominals. Cadascuna de les 47 províncies peninsulars té assignats quatre escons. Pel que fa a les illes Balears i a les Canàries, les illes més grans (Mallorca, Gran Canària i Tenerife) elegiren cadascuna tres senadors, i les més petites (Menorca, Eivissa i Formentera, Fuerteventura, la Gomera, el Hierro, Lanzarote o la Palma), un. Ceuta i Melilla elegeixen dos escons. El repartiment era, doncs, el següent:

Circumscripció Senadors Mapa
Circumscripció provincial 4
Gran Canària, Mallorca i Tenerife 3
Ceuta i Melilla 2
Fuerteventura, la Gomera, el Hierro,
Eivissa-Formentera, Lanzarote, Menorca i
la Palma		 1

Candidatures i programes

[modifica]

A continuació s'enumeren els principals partits i coalicions que es presentaren al Congrés dels Diputats:[12]

Partit o coalició Cap de llista Programa Lema
Partit Popular (PP)

 Pablo Casado
(Madrid) 		[1] "Valor seguro"
(Valor segur)
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)

 Pedro Sánchez
(Madrid) 		[2] "Haz que pase"
(Fes que passi)
Units Podem (Unidas Podemos)
 Pablo Iglesias
(Madrid) 		[3] "La historia la escribes tú"
(Tu escrius la història)
Ciutadans–Partit de la Ciutadania (C's)

 Albert Rivera
(Madrid) 		[4] "¡Vamos! Ciudadanos"
(Som-hi! Ciutadans)
Esquerra Republicana (Esquerra Republicana)

 Oriol Junqueras
(Barcelona) 		[5] "Va de llibertat"
Junts per Catalunya–Junts (JuntsxCAT–Junts)

 Jordi Sànchez
(Barcelona) 		[6] Arxivat 2019-04-06 a Wayback Machine. "Tu ets la nostra veu. Tu ets la nostra força"
Partit Nacionalista Basc (EAJ/PNV) Aitor Esteban
(Biscaia) 		[7] "Nos mueve Euskadi. Zurea, gurea"
(Ens mou Euskadi. El teu, el nostre)
Coalició Compromís (Compromís)

 Joan Baldoví
(València) 		[8] "Imparables"
EH Bildu (EH Bildu)

 "Erabaki. Para avanzar"
(Decidir. Per a avançar)
Coalició Canària-Partit Nacionalista Canari (CCa–PNC)

 Ana Oramas
(Santa Cruz de Tenerife) 		[9] "Luchamos por Canarias"
(Lluitem per les Canàries)
Nova Canàries (NCa) Pedro Quevedo
(Las Palmas)
Front Republicà (Front Republicà)

 Albano Dante Fachin
(Barcelona) 		[10] Arxivat 2019-04-18 a Wayback Machine. "República o República"
Veus Progressistes (ARA-MES-ESQUERRA)

 Guillem Balboa
(Illes Balears) 		[11] Arxivat 2019-04-13 a Wayback Machine. "La teva decisió"
Vox (Vox) Santiago Abascal
(Madrid) 		[12] "Por España"
(Per Espanya)

Resultats

[modifica]

Congrés dels Diputats

[modifica]
Escrutini de les eleccions al Congrés dels Diputats
Llista electoral Vots Diputats
Vots
(sufragis) 		Vots (%) Diferència
(pp.) 		Diputats
(escons) 		Diputats (%) Diferència
(± escons)
7.480.755 28,68 ▲ 6,05
123 / 350
[a 1] 		35,14 Augment38
4.356.023 16,70 Disminució 15,87
66 / 350
 18,86 Disminució69
4.136.600 15,86 ▲ 2,88
57 / 350
 16,29 Augment25
Units Podem (Unidas Podemos)
 3.732.929 14,31 Disminució 6,84
42 / 350
[a 2] 		12,00 Disminució29
Vox (Vox) 2.677.173 10,26 ▲ 10,06
24 / 350
 6,86 Augment24
Esquerra Republicana (Esquerra Republicana)
 1.019.558 3,91 ▲ 1,28
15 / 350
 4,29 Augment6
Junts per Catalunya–Junts (JuntsxCAT–Junts)
 497.638 1,91 Disminució 0,10
7 / 350
 2,00 Disminució1
Partit Nacionalista Basc (EAJ/PNV) 394.627 1,51 ▲ 0,32
6 / 350
 1,71 Augment1
Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA) 326.045 1,25 ▲ 0,06
0 / 350
 0
EH Bildu (EH Bildu)
 258.840 0,99 ▲ 0,22
4 / 350
 1,14 Augment2
Compromís 172.751 0,66 Nou
1 / 350
 0,29 Disminució8
137.196 0,53 ▲ 0,20
2 / 350
 0,57 Augment1
Front Republicà (FR) 113.008 0,43 Nou
0 / 350
 0
Navarra Suma (NA+) 107.124 0,41 Nou
2 / 350
[a 3] 		0,57 Augment2
Bloc Nacionalista Gallec (BNG) 93.810 0,36 Nou
0 / 350
 0
Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) 52.197 0,20 Nou
1 / 350
 0,29 Nou
Cens electoral 36.520.913
100% '
Participació 24.279.259
66,48% '
Vots vàlids 24.053.755
99,07% '
Vots a candidatura 23.874.674
98,33% '
Vots en blanc 179.081
0,73% '
Vots nuls 225.504
0,93% '
Abstenció 12.241.654
33,51% '
Font: Junta Electoral Central[14]
  1. ↑ 111 del PSOE, 12 del PSC.
  2. ↑ 34 de Podemos, 7 de En Comú Podem, 1 de Equo.
  3. ↑ 2 de Unión del Pueblo Navarro.

Resultats per circumscripció

[modifica]
Circumscripció Total
Àlaba 1 0 0 1 0 1 1 4
Albacete 2 1 1 0 0 4
Alacant 4 3 2 2 1 0 12
Almeria 2 2 1 0 1 6
Astúries 3 1 1 1 1 7
Àvila 1 1 1 0 0 3
Badajoz 3 1 1 0 1 6
Illes Balears 3 1 1 2 1 8
Barcelona 9 1 4 1 8 6 3 32
Biscaia 2 0 0 2 0 3 1 8
Burgos 2 1 1 0 0 4
Càceres 2 1 1 0 0 4
Cadis 3 1 2 2 1 9
Cantàbria 2 1 1 0 0 1 5
Castelló 2 1 1 1 0 0 5
Ceuta 1 0 0 0 0 1
Ciudad Real 2 1 1 0 1 5
Còrdova 2 1 1 1 1 6
la Corunya 3 3 1 1 0 8
Conca 2 1 0 0 0 3
Girona 1 0 0 0 3 0 2 6
Granada 3 1 1 1 1 7
Guadalajara 1 1 1 0 0 3
Guipúscoa 1 0 0 1 0 2 2 6
Huelva 2 1 1 1 0 5
Osca 1 1 1 0 0 3
Jaén 3 1 1 0 0 5
Lleó 2 1 1 0 0 4
Lleida 1 0 0 0 2 0 1 4
Lugo 2 2 0 0 0 4
Madrid 11 7 8 6 5 37
Màlaga 4 2 2 2 1 11
Melilla 0 1 0 0 0 1
Múrcia 3 2 2 1 2 10
Navarra 2 1 0 2 5
Ourense 2 2 0 0 0 4
Palència 1 1 1 0 0 3
Las Palmas 3 2 1 2 0 0 8
Pontevedra 3 2 1 1 0 7
La Rioja 2 1 1 0 0 4
Salamanca 1 2 1 0 0 4
Saragossa 3 1 1 1 1 7
Santa Cruz de Tenerife 2 1 1 1 0 2 7
Segòvia 1 1 1 0 0 3
Sevilla 5 2 2 2 1 12
Sòria 1 1 0 0 0 2
Tarragona 1 0 1 0 2 1 1 6
Terol 1 1 1 0 0 3
Toledo 2 2 1 0 1 6
València 4 3 3 2 2 1 15
Valladolid 2 1 1 0 1 5
Zamora 1 1 1 0 0 3
TOTAL 123 66 57 35 24 15 7 7 6 4 2 2 1 1 350

Senat

[modifica]
Resum de les eleccions al Senat d'Espanya
Partits i coalicions Elegits
directes 		Sen.
desig. 		Total
Escons +/−
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) 123 +81 18 141
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) 120 +78 17 137
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) 3 +3 1 4
Partit Popular (PP) 54 –73 19 73
Partit Popular (PP) 54 –72 19 73
Fòrum Astúries (FAC) 0 –1 0 0
Esquerra Republicana de Catalunya - Sobiranistes (ERC–Sobiranistes) 11 +1 2 13
Ciutadans–Partit de la Ciutadania (Cs) 4 +4 6 10
Partit Nacionalista Basc (PNB) 9 +4 1 10
Unides Podem (Unidas Podemos) 0 –11 6 6
Unides Podem (Podem–IU–Equo) 0 –8 5 5
En Comú Podem (ECP) 0 –3 1 1
Junts per Catalunya–Junts (JxCat–Junts)¹ 2 ±0 2 4
Navarra Suma (NA+) 3 +2 0 3
EH Bildu (EH Bildu) 1 +1 1 2
Sortu (Sortu) 1 +1 1 2
Eusko Alkartasuna (EA) 0 ±0 0 0
Vox (Vox) 0 ±0 1 1
Coalició Compromís (Compromís) 0 ±0 1 1
Coalició Canària-Partit Nacionalista Canari (CCa–PNC) 0 –1 1 1
Coalició Canària-Partit Nacionalista Canari (CCa–PNC) 0 ±0 1 1
Agrupación Herreña Independiente (AHI) 0 –1 0 0
Agrupació Socialista Gomera (ASG) 1 ±0 0 1
Nova Canàries (NCa) 0 –1 0 0
Partit Aragonès (PAR) 0 –2 0 0
Total 208 ±0 58 266
Font[15]

Resultats per circumscripció

[modifica]
Circumscripció Total
Àlaba 1 0 3 0 0 4
Albacete 3 1 0 4
Alacant 3 1 0 4
Almeria 3 1 0 4
Astúries 3 1 0 4
Àvila 1 3 0 4
Badajoz 3 1 0 4
Barcelona 2 0 2 0 0 4
Biscaia 1 0 3 0 0 4
Burgos 3 1 0 4
Càceres 3 1 0 4
Cadis 3 0 1 4
Cantàbria 3 1 0 4
Castelló 3 1 0 4
Ceuta 2 0 0 2
Ciudad Real 3 1 0 4
Còrdova 3 1 0 4
la Corunya 3 1 0 4
Conca 3 1 0 4
El Hierro 1 0 0 1
Fuerteventura 1 0 0 1
Girona 0 0 3 0 1 4
Gran Canària 2 1 0 3
Granada 3 1 0 4
Guadalajara 3 1 0 4
Guipúscoa 0 0 3 0 1 4
Huelva 3 1 0 4
Osca 3 1 0 4
Eivissa-Formentera 1 0 0 1
Jaén 3 1 0 4
La Gomera 0 0 0 1 1
La Palma 1 0 0 1
La Rioja 3 1 0 4
Lanzarote 1 0 0 1
Lleó 3 1 0 4
Lleida 0 0 3 0 1 4
Lugo 1 3 0 4
Madrid 2 1 1 4
Màlaga 3 1 0 4
Mallorca 2 1 0 3
Melilla 0 2 0 2
Menorca 1 0 0 1
Múrcia 2 2 0 4
Navarra 1 3 4
Ourense 1 3 0 4
Palència 2 2 0 4
Pontevedra 3 1 0 4
Salamanca 1 3 0 4
Saragossa 3 0 1 4
Segòvia 1 3 0 4
Sevilla 3 0 1 4
Sòria 2 2 0 4
Tarragona 1 0 3 0 0 4
Tenerife 2 1 0 3
Terol 3 1 0 4
Toledo 3 1 0 4
València 3 1 0 4
Valladolid 3 1 0 4
Zamora 2 2 0 4
TOTAL 122 55 11 9 4 3 2 1 1 208

Incidents

[modifica]

Una gravació de vídeo feta amb càmera oculta mostrava com el Partit Popular de Melilla comprava vots a canvi de treballs, segons denuncià Coalició per Melilla.[16]

Notes

[modifica]
  1. ↑ El Partit Demòcrata es presenta en coalició amb el seu partit predecessor, CDC, que és qui té drets electorals.[13]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Rodríguez, N. «Pedro Sánchez se la juga i dissol». El Món, 15-02-2019. Arxivat de l'original el 15 de febrer 2019. [Consulta: 15 febrer 2019].
  2. ↑ «Calendari de les eleccions generals 2019». betevé, 15-02-2019. [Consulta: 15 febrer 2019].
  3. ↑ Garrido, Hugo. «El PP perdió 1,6 millones de votos con Vox y 1,4 con Ciudadanos» (en castellà). El Mundo, 30-04-2019. [Consulta: 18 maig 2024].
  4. ↑ «El PSOE gana las elecciones pero necesitará pactar y el PP sufre una debacle histórica» (en castellà). El País, 28-04-2019.
  5. ↑ «Sánchez gana, se hunde Casado y Rivera se postula como líder de la oposición» (en castellà). El Confidencial, 28-04-2019.
  6. ↑ «El PP sufre una derrota histórica, pierde 3,7 millones de votos y Cs se queda cerca del sorpaso» (en castellà). eldiario.es, 28-04-2019.
  7. ↑ Raúl Piña. «Pablo Iglesias, obligado a rentabilizar la caída de Unidas Podemos para salvarse» (en castellà). El Mundo, 11-11-2019. [Consulta: 7 abril 2024].
  8. ↑ El Diario. «La intrahistoria de la decisión de Iglesias» (en castellà). Ignacio Escolar, 19-07-2019. [Consulta: 7 abril 2024].
  9. ↑ España, Senado de. «Constitución Española» (en castellà). [Consulta: 16 febrer 2019].
  10. ↑ «BOE.es - Documento consolidado BOE-A-1985-11672». [Consulta: 16 febrer 2019].
  11. ↑ «Real Decreto 129/2019, de 4 de marzo, de disolución del Congreso de los Diputados y del Senado y de convocatoria de elecciones». BOE, 05-03-2019.
  12. ↑ Soteras, Clara «Candidats a les eleccions generals del 2019: caps de llista a Barcelona i Madrid». Betevé, 03-04-2019 [Consulta: 3 abril 2019].
  13. ↑ «El Govern se plantea una remodelación amplia» (en espanyol). La Vanguardia, 16-03-2019.
  14. ↑ Junta Electoral Central «Acuerdo de 20 de julio de 2016, de la Junta Electoral Central, por el que se publica el resumen de los resultados de las elecciones al Congreso de los Diputados y al Senado convocadas por Real Decreto 184/2016, de 3 de mayo, y celebradas el 26 de junio de 2016, conforme a las actas de escrutinio general y de proclamación de electos remitidas por las correspondientes Juntas Electorales Provinciales y por las Juntas Electorales de Ceuta y de Melilla.». Boletín Oficial del Estado, núm. 176, de 22 de julio de 2016, 20-07-2016, pàg. 51661-51727. ISSN: 0212-033X. BOE-A-2016-7133.
  15. ↑ «Total nacional - Senado - Elecciones Generales España 2019» (en espanyol). Ministry of the Interior. Arxivat de l'original el 28 d’abril 2019.
  16. ↑ Vargas, Jairo «Coalición por Melilla muestra cómo el PP trapichea con votos a cambio de empleos». Público, 26-04-2019 [Consulta: 29 abril 2019].

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_generals_espanyoles_d%27abril_de_2019&oldid=33503831»