Vés al contingut

Erisipela

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Erisipel·la)
Plantilla:Infotaula malaltiaErisipela
Erisipela facial per Streptococcus. modifica
Tipusdermatitis, infecció estreptocòccica i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesfebre, calfred, cefalàlgia, eritema, limfadenopatia i limfangitis Modifica el valor a Wikidata
Exàmensexploració física Modifica el valor a Wikidata
Tractamentdesintoxicació, antibiòtic, ultraviolat, UHF, antihistamínic i antithrombotic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
benzilpenicil·lina, ampicil·lina, amoxicil·lina, ceftriaxona, cefotaxima, ceftazidima, cefadroxil, cefalexina, cefuroxima, cefixima, azitromicina, midecamycin (en) Tradueix, josamycin (en) Tradueix, claritromicina, roxithromycin (en) Tradueix, ciprofloxacina i ofloxacina Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Causat perStreptococcus pyogenes Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111B70.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10A46 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9035 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0103909 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB4428 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000618 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1052445 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD004886 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0014733 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:11330 Modifica el valor a Wikidata

Erisipela (del grec τὸ ἐρυσίπελας -έλατος pell vermella)[1] és una infecció a la pell produïda quasi sempre per bacteris del gènere Streptococcus i caracteritzada per una important i molt vistosa inflamació cutània, ja descrita al segle xi. Hom en deia foc de Sant Antoni,[2] una denominació compartida antigament per l'erisipela, l'ergotisme i l'herpes zòster[3] i que es creu atribuïble al fet de ser aquest el sant patró de les causes perdudes i a les moltes curacions miraculoses recollides pels seus hagiògrafs.[4]

Factors de risc

[modifica]

És més comuna a la vellesa[5] i la infantesa.[6] També estan en risc les persones amb immunodeficiència, insuficiència venosa perifèrica, obesitat, diabetis mellitus,[7] alcoholisme, úlceres de la pell, telangièctasi hemorràgica hereditària,[8] infeccions per fongs (peu d'atleta en especial) i drenatge limfàtic alterat (per exemple després de mastectomia,[9] cirurgia pelviana, derivació quirúrgica).[10]

Es creu que la regió AGRT1 (Angiotensin II receptory type 1) del cromosoma 3q22[11] està implicada en el procés de desenvolupament de certes erisipeles, ja que determina la resposta citocínica individual davant la infecció per S. pyogenes.[12] Per una altra banda, les variacions personals en l'expressió dels HLA de classe II i del receptor de cèl·lules T tipus Vβ influeixen en la producció de superantígens contra les exotoxines secretades pels bacteris, augmentant l'alliberament desmesurat de citocines proinflamatòries i els subsegüents danys tissulars.[13]

S'ha registrat algun cas d'erisipela en el context d'una síndrome de Cook.[14] La síndrome de Wells, una inhabitual condició inflamatòria de la pell,[15] pot presentar un aspecte macroscòpic semblant al de l'erisipela.[16] Infreqüentment, la malaltia es desenvolupa sobre la cicatriu d'una cirurgia prèvia[17] o és un efecte advers relacionat amb la teràpia emprada per tractar un càncer de mama.[18]

Signes i símptomes

[modifica]
Erisipela al braç

Els símptomes inclouen febre alta, tremolors, calfreds, cansament, mal de cap, vòmits, hipoestèsia i malestar general després de les 48 hores de la infecció.[19] Les lesions eritematoses de la pell s'estenen ràpidament, amb la vora delimitada de manera clara.[20] Es presenta com una erupció vermella, inflamada, càlida i dolorosa, de consistència similar a la d'una pell de taronja. Si les lesions són més greus passen a ser vesícules, butllofes i petèquies amb possible necrosi cutània concomitant.[21] Els ganglis limfàtics poden inflamar-se i pot aparèixer un limfedema.[22] De tant en tant, es pot veure a simple vista una ratlla vermella que s'estén per la superfície de la zona ocupada pel gangli limfàtic.[23]

Clínicament, no sempre és fàcil diferenciar l'erisipela de la cel·lulitis genuïna. A ull nu, les lesions de l'erisipela es veuen ben circumscrites, mentre que les de la cel·lulitis són difuminades i es barregen amb la pell normal del voltant. Això es deu al fet que l'erisipela és una infecció relativament superficial que afecta la dermis superior i la cel·lulitis s'estén per capes més profundes de la dermis i pel teixit subcutani.[24] Quan afecta la cara, la presència del signe auricular de Milian ajuda a distingir l'erisipela de la cel·lulitis.[25] En algunes ocasions, aquest signe és bilateral.[26]

La infecció pot pot sorgir a qualsevol àrea de la pell del cos, incloent-hi la cara,[27] els braços,[28] els dits, les natges[29] i les cames;[30] encara que sorgeix predominantment a les extremitats inferiors.[31] El teixit gras i les zones facials, generalment al voltant dels ulls, les orelles i les galtes, són més susceptibles a la infecció. Algunes erisipeles facials poden ser secundàries a processos infecciosos odontògènics o dels sins paranasals.[32] Una localització insòlita de l'erisipela en individus no immunodeprimits és el cuir cabellut.[33] La infecció repetida de les extremitats pot provocar una inflamació crònica dels vasos limfàtics (limfangitis). L'obstrucció limfàtica i/o la destrucció dels ganglis limfàtics inguinals origina en certs casos d'erisipela recurrent una elefantiasi verrucosa nostra (una forma d'elefantiasi no filariòsica)[34] extrema i difícil de tractar.[35] L'endoftalmitis endògena aguda és una rara complicació de la malaltia que gairebé mai cursa de forma favorable.[36] La presència de lesions eritematoses similars a l'erisipela és un signe patognomònic de l'afectació cutània que apareix en casos de febre mediterrània familiar.[37]

L'erisipela peneana no és una entitat gaire freqüent. Acostuma a desenvolupar-se sobre dermatosis locals cròniques, generalment de naturalesa infecciosa, adesiara afectant l'escrot.[38] Pot provocar un limfedema subagut del penis.[39] De forma excepcional, sorgeix com a conseqüència d'alguna mena de traumatisme.[40] Les erisipeles vulvars apareixen amb certa freqüència després de l'excisió de carcinomes d'aquesta part dels genitals femenins, sobretot quan cal efectuar també una limfadenectomia inguinofemoral.[41]

Histologia

[modifica]

Des del punt de vista histopatològic, és destacable la presència d'un infiltrat intersticial mixt, predominantment neutrofìlic, en una dermis edematosa i amb dilatació dels capil·lars i dels conductes limfàtics.[42] Les tincions de Gram o de Giemsa poden revelar l'existència d'estreptococs al teixit o fins i tot a l'interior dels limfàtics. Aquests mostren engruiximent fibròtic de la seva paret, acompanyat moltes vegades d'oclusió luminal, en casos d'erisipela recurrent.[43]

Etiologia

[modifica]

La majoria dels casos es deuen a Streptococcus pyogenes (també conegut com a estreptococ beta-hemolític del grup A),[44] encara que ocasionalment Streptococcus agalactiae[45] i Staphylococcus aureus poden ser els agents infecciosos causals.[46] Molt poques vegades, membres de l'espècie Streptococcus mitis[47] han estat identificats com els patògens etiològics de la malaltia.[48] Aquestes infeccions entren al cos per la més petita ferida. No afecten el teixit subcutani, ni fan pus, només exsuden un sèrum fluid. En cas d'haver un edema subcutani el diagnòstic pot canviar a cel·lulitis.[49]

Una variant d'aquest trastorn cutani, no gaire usual i que té un maneig força complicat, és l'erisipela bul·losa,[50] provocada habitualment per soques d'estafilococ daurat resistents a la meticil·lina (MRSA).[51] És un fet molt singular que aquest tipus d'erisipela presenti, en un individu sense antecedents de traumatisme previ o contacte immediat amb animals, característiques semblants a les d'un àntrax a la cama.[52] En subjectes immunodeficients, microbis oportunistes infreqüents, com Citrobacter koseri[53] o Bordetella trematum,[54] poden causar erisipeles.[55]

Rarament, l'erisipela facial té el seu origen en la infecció d'un limfangioma (malformació congènita dels vasos limfàtics) oral preexistent[56] o apareix com a conseqüència de l'acció immunosupressora del tractament amb secukinumab (un anticòs monoclonal humà de tipus IgG1/κ).[57]

L'erisipela carcinomatosa és una infiltració cutània per una neoplàsia maligna.[58] Visualment pot tenir un aspecte molt similar, però no té res a veure amb l'erisipela infecciosa.[59] Anys enrere, la gangrena de Fournier rebia el nom d'erisipela gangrenosa,[60] una denominació considerada obsoleta avui dia, ja que són dos processos nosològicament diferents.[61]

Tractament

[modifica]

Amb antibiòtics beta-lactàmics. Si l'individu és al·lèrgic a les penicil·lines, l'eritromicina pot ser una alternativa.[62] Normalment, els símptomes generals desapareixen un o dos dies després d'iniciar la medicació, mentre que la pell tarda un parell de setmanes a recuperar-se.[63] Cal evitar una reinfecció i emprar antisèptics cutanis adequats, com ara la povidona iodada. La combinació d'amoxicil·lina amb àcid clavulànic escurça significativament el temps d'hospitalització dels malalts d'erisipela i alguns experts indiquen que hauria de ser considerada com a tractament de primera línia en aquests pacients.[64] En casos greus cal considerar la possibilitat de complementar l'antibioticoteràpia amb prednisona.[65] L'omadaciclina (una tetraciclina de darrera generació)[66] ha demostrat ser una opció terapèutica eficaç i segura en casos d'erisipela per MRSA.[67]

L'embenat elàstic compressiu de les cames és un procediment útil per a contenir l'edema en les erisipeles d'aquestes extremitats i protegir-les de cops i rascades.[68]

Complicacions

[modifica]

En animals

[modifica]

El bacteri Erysipelothrix rhusiopathiae és ubic a la naturalesa i pot trobar-se a qualsevol lloc on hi hagi substàncies nitrogenades en descomposició. E. rhusiopathiae afecta una gran varietat d'espècies de vertebrats i invertebrats de tot el món (porcs,[80] cavalls, pollastres,[81] galls dindi,[82] faisans,[83] emús,[84] ovelles,[85] bous mesquers,[86] crancs, peixos d'aigua dolça i salada,[87] gats,[88] gossos,[89] foques, marsopes,[90] pingüins,[91] numbats,[92] cocodrils, esquirols, caimans, rens, cangurs, rates[93] i ratolins, óssos, mosques, lloros, visons, canaris, paparres, lleons marins, oques,[94] coloms, pardals, cigonyes i dofins,[95][96] per posar-ne alguns exemples); essent les malalties animals més conegudes i de major importància econòmica pel que fa a la ramaderia industrial i l'avicultura, l'erisipela porcina[97] i l'erisipela de l'aviram.[98] El bacteri pot disminuir molt la fertilitat de les truges quan afecta el seu sistema genitourinari.[99] Per als garrins d'entre dos mesos i un any, la infecció per E. rhusiopathiae és altament perillosa i molts dels exemplars que sobreviuen a la fase aguda desenvolupen més tard afeccions cròniques cutànies, artritis sèptiques o endocarditis valvulars.[100]

Aquest patogen pot infectar els humans,[101] habitualment a través de petits traumatismes cutanis, causant una afecció anomenada erisipeloide (abans coneguda amb el nom de malaltia de Rosenbach,[102] de Baker–Rosenbach o pseudoerisipela). L'erisipeloide (infecció poc comuna avui dia) es veu sobretot en persones que tenen contacte, per motius professionals[103] o esporàdicament, amb animals i els seus productes[104] o que es banyen en aigües on el bacteri és present.[105] Té tres formes de presentació: cutània limitada, cutània difusa[106] i disseminada.[107] Rares vegades, predominantment en individus que pateixen alteracions immunològiques, la forma disseminada cursa amb bacterièmia[108] i/o endocarditis.[109][110] També s'han descrit alguns casos d'abscessos cerebrals o intrabdominals,[111] meningitis,[112] panoftalmitis amb cel·lulitis orbitària,[113] endoftalmitis, empiema en el canal espinal amb abscessos en l'espai paravertebral i espondilitis,[114] espondilodiscitis[115] i tenosinovitis infeccioses,[116] osteomielitis,[117] peritonitis,[118] síndrome de Sweet,[119] artritis sèptica[120] i de desenvolupament de sèpsia complicada amb endocarditis multivalvular, osteomielitis espinal i embòlia cerebral d'origen infecciós per E. rhusiopathiae.[121]

Referències

[modifica]
  1. ↑ James, William D.; Berger, Timothy G.; Elston, Dirk M. Erysipelas, Bacterial Diseases (en anglès). A: Andrews' Diseases of the Skin: Clinical Dermatology (10th Edition) Saunders Elsevier, 2006; Gen 1. ISBN 978-0-80-89235-10. 
  2. ↑ Brannon, H «Understanding Erysipelas (St. Anthony's Fire)» (en anglès). Verywell Health, 2019; Maig 3 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 19 juny 2019].
  3. ↑ Cervellin, G; Longobardi, U; Lippi, G «One holy man, one eponym, three distinct diseases: St. Anthony's fire revisited» (en anglès). Acta Biomed, 2020 Set 11; 92 (1), pp: e2021008. DOI: 10.23750/abm.v92i1.9015. PMC: 7975928. PMID: 33682839 [Consulta: 12 juny 2022].
  4. ↑ Asensi, V; Asensi, JM «Saint Anthony's Fire» (en anglès). JAMA Dermatol, 2016 Jul 1; 152 (7), pp: 850. DOI: 10.1001/jamadermatol.2015.5476. ISSN: 2168-6068. PMID: 27409055 [Consulta: 10 setembre 2019].
  5. ↑ Modesto Dos Santos, V; de Carvalho Santos, S; Robério de Melo Nogueira, P; Mendonça Ferreira Borges, N «Erysipelas in the elderly: Are the concerns and economic burden increasing? Apropos of a case» (en anglès). Acta Dermatovenerol Alp Pannonica Adriat, 2011 Jun; 20 (2), pp: 63-66. ISSN: 1581-2979. PMID: 21993703 [Consulta: 13 juny 2023].
  6. ↑ Álvarez Caro, F; Gómez Farpón, A; Santos-Juanes, J; Suárez Saavedra, S; et al «Celulitis y erisipela en la infancia» (en castellà). Bol Pedriatr, 2007; 47 (200), pp: 125-131. ISSN: 2340-5384 [Consulta: 13 juny 2023].
  7. ↑ Musette, P; Benichou, J; Noblesse, I; Hellot, MF; Carvalho, P; Young, P; Levesque, H; et al «Determinants of severity for superficial cellutitis (erysipelas) of the leg: a retrospective study» (en anglès). Eur J Intern Med, 2004 Nov; 15 (7), pp: 446-450. ISSN 0953-6205. DOI: 10.1016/j.ejim.2004.06.010. PMID: 15581749 [Consulta: 16 abril 2023].
  8. ↑ Yamaoka, M; Kanzawa, Y; Tatehara, S; Sasaki, K; Mizuki, S; Ohnishi, J; et al «Recurrent erysipelas led to diagnosis of hereditary hemorrhagic telangiectasia» (en anglès). Infez Med, 2022 Mar 1; 30 (1), pp: 129-133. DOI: 10.53854/liim-3001-16. PMC: 8929743. PMID: 35350259 [Consulta: 24 juny 2023].
  9. ↑ Matijasevic, M; Dekic, NA; Kolarevic, D; Milosevic, S; et al «Erysipelas in breast cancer patients after the radical mastectomy» (en anglès). Cent Eur J Med, 2012; 7 (2), pp: 149-153. DOI: 10.2478/s11536-011-0127-9. ISSN: 1644-3640 [Consulta: 2 setembre 2019].
  10. ↑ Brishkoska-Boshkovski, V; Kondova-Topuzovska, I; Damevska, K; Petrov, A «Comorbidities as Risk Factors for Acute and Recurrent Erysipelas» (en anglès). Open Access Maced J Med Sci, 2019 Mar 15; 7 (6), pp: 937-942. DOI: 10.3889/oamjms.2019.214. PMC: 6454161. PMID: 30976336 [Consulta: 20 juny 2019].
  11. ↑ Guo, DF; Sun, YL; Hamet, P; Inagami, T «The angiotensin II type 1 receptor and receptor-associated proteins» (en anglès). Cell Res, 2001 Set; 11 (3), pp: 165-180. DOI: 10.1038/sj.cr.7290083. ISSN: 1748-7838. PMID: 11642401 [Consulta: 18 juny 2022].
  12. ↑ Hannula-Jouppi, K; Massinen, S; Siljander, T; Mäkelä, S; Kivinen, K; Leinonen, R; et al «Genetic Susceptibility to Non-Necrotizing Erysipelas/Cellulitis» (en anglès). PLoS One, 2013; 8 (2), pp: e56225. DOI: 10.1371/journal.pone.0056225. PMC: 3577772. PMID: 23437094 [Consulta: 2 setembre 2019].
  13. ↑ Chatellier, S; Ihendyane, N; Kansal, RG; Khambaty, F; Basma, H; Norrby-Teglund, A; Low, DE; et al «Genetic Relatedness and Superantigen Expression in Group A Streptococcus Serotype M1 Isolates from Patients with Severe and Nonsevere Invasive Diseases» (en anglès). Infect Immun, 2000 Jun; 68 (6), pp: 3523-3534. DOI: 10.1128/iai.68.6.3523-3534.2000. PMC: 97638. PMID: 10816507 [Consulta: 3 setembre 2019].
  14. ↑ Achehboune, K; Baybay, H; Aqil, N; Chaoui, R; Douhi, Z; et al «Erysipelas Revealing a Cook's Syndrome» (en anglès). Int J Clin Dermatol Res, 2019 Maig 30; 7 (3), pp: 207-208. DOI: 10.19070/2332-2977-1900051. ISSN: 2332-2977 [Consulta: 28 agost 2019].
  15. ↑ González Martínez, F; Santos Sebástián, MM; Navarro Gómez, ML; Saavedra Lozano, J; Hernández Sampelayo, T «Celulitis eosinofílica: síndrome de Wells» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2009 Maig; 70 (5), pp: 509-511. DOI: 10.1016/j.anpedi.2009.01.007. ISSN: 1695-9531. PMID: 19375989 [Consulta: 9 abril 2023].
  16. ↑ Belfeki, N; Gharbi, E; Flateau, C; Diamantis, S «Erysipelas-like presentation of Wells' syndrome (eosinophilic cellulitis)» (en anglès). Reumatismo, 2020 Gen 28; 71 (4), pp: 226-229. DOI: 10.4081/reumatismo.2019.1252. ISSN: 2240-2683. PMID: 31995962 [Consulta: 28 agost 2019].
  17. ↑ Korbi, A; Hajji, A; Dahmani, H; Ennaceur, F; Bergaoui, H; et al «Erysipelas on surgical scar: a case report» (en anglès). Pan Afr Med J, 2020 Feb 7; 35, pp: 30. DOI: 10.11604/pamj.2020.35.30.17551. PMC: 7245975. PMID: 32499847 [Consulta: 22 maig 2022].
  18. ↑ Naveen, KN; Pai, VV; Sori, T; Kalabhavi, S «Erysipelas after breast cancer treatment» (en anglès). Breast, 2012 Abr; 21 (2), pp: 218-219. DOI: 10.1016/j.breast.2011.08.139. ISSN: 1532-3080. PMID: 21925882 [Consulta: 25 setembre 2023].
  19. ↑ Bonnetblanc, JM; Bédane, C «Erysipelas: recognition and management» (en anglès). Am J Clin Dermatol, 2003; 4 (3), pp: 157-163. DOI: 10.2165/00128071-200304030-00002. ISSN: 1175-0561. PMID: 12627991 [Consulta: 16 abril 2023].
  20. ↑ Dar, AD «Erisipela» (en castellà). Manuales MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2019; Set (rev), pàgs: 4 [Consulta: 31 maig 2022].
  21. ↑ Michael, Y; Shaukat, NM «Erysipelas» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Ag 22; NBK532247 (rev), pàgs: 5. PMID: 30335280 [Consulta: 15 abril 2023].
  22. ↑ Wollina, U; Cardoso, JC; Tchernev, G «Erysipelas and lymphedema» (en anglès). Medicinski Pregle, 2017 Abr; 53 (3), pp: 65-66. ISSN: 1312-2193 [Consulta: 26 abril 2023].
  23. ↑ Vaillant, L «Erysipelas and lymphedema» (en anglès). Phlebolymphology, 2007; 14 (3), pp: 120-124. ISSN: 1286-0107 [Consulta: 20 juny 2019].
  24. ↑ Cranendonk, DR; Lavrijsen, APM; Prins, JM; Wiersinga, WJ «Cellulitis: current insights into pathophysiology and clinical management» (en anglès). Neth J Med, 2017 Nov; 75 (9), pp: 366-378. ISSN: 1872-9061. PMID: 29219814 [Consulta: 5 maig 2023].
  25. ↑ Sugimoto, H; Furukawa, K «Milian's ear sign: Erysipelas» (en anglès). IDCases, 2018 Ag 31; 14, pp: e00449. DOI: 10.1016/j.idcr.2018.e00449. PMC: 6125800. PMID: 30191132 [Consulta: 24 juny 2019].
  26. ↑ Suzuki, K; Otsuka, H «Bilateral Milian's Ear Sign of Erysipelas» (en anglès). Intern Med, 2017 Set 1; 56 (17), pp: 2381-2382. DOI: 10.2169/internalmedicine.8694-16. PMC: 5635321. PMID: 28794379 [Consulta: 5 maig 2023].
  27. ↑ Plagens-Rotman, K; Przybylska, R; Gerke, K; Adamski, Z; Czarnecka-Operacz, M «55-year old woman with erysipelas» (en anglès). Postepy Dermatol Alergol, 2020 Ag; 37 (4), pp: 613-616. DOI: 10.5114/ada.2020.98225. PMC: 7507150. PMID: 32994788 [Consulta: 6 maig 2023].
  28. ↑ Lacasse, M; Inyambo, K; Lemaignen, A; Mennecart, M; Gensburger, S; et al «Erysipelas of the right arm due to Bordetella trematum: a case report» (en anglès). J Med Case Rep, 2021 Jul 13; 15 (1), pp: 365. DOI: 10.1186/s13256-021-02896-1. PMC: 8276433. PMID: 34253232 [Consulta: 24 juny 2023].
  29. ↑ Assenhaji, I; Laamari, K; Rasso, A; Zakia, D; et al «An case report of gluteal erysipelas» (en anglès). Our Dermatol Online, 2020 Jul; 11 (13), pp: 303-304. DOI: 10.7241/ourd.20203.17. ISSN: 2081-9390 [Consulta: 26 abril 2023].
  30. ↑ Dupuy, A; Benchikhi, H; Roujeau, JC; Bernard, P; Vaillant, L; Chosidow, O; et al «Risk factors for erysipelas of the leg (cellulitis): case-control study» (en anglès). BMJ Clinical Research, 1999 Jun 12; 318 (7198), pp: 1591-1594. DOI: 10.1136/bmj.318.7198.1591. PMC: 28138. PMID: 10364117 [Consulta: 20 juny 2019].
  31. ↑ Nitto, DA; Idiazábal, G; Rodríguez, V; Rossi, G «Erisipelas de miembros inferiores» (en castellà). Flebología y linfología - Lecturas vasculares, 2007 Maig-Ag; 2 (5), pp: 272-281. ISSN: 1669-9629 [Consulta: 26 abril 2023].
  32. ↑ Miller, MA «Red in the face: Make the diagnosis» (en anglès). Can J Infect Dis, 1999 Nov-Des; 10 (6), pp: 393, 409. DOI: 10.1155/1999/242610. PMC: 3250728. PMID: 22346396 [Consulta: 1r juliol 2019].
  33. ↑ Ghita, S; Elloudi, S; Jroundi, C; El Jouari, O; et al «Uncommon Localization of Erysipelas in an Immunocompetent Patient: Erysipelas of the Scalp» (en anglès). EC Clinical and Medical Case Reports, 2019 Jun 3; 2 (3), pàgs: 4. Arxivat de l'original el 20 de juny 2019 [Consulta: 20 juny 2019].
  34. ↑ Liaw, FY; Huang, CF; Wu, YC; Wu, BY «Elephantiasis nostras verrucosa: swelling with verrucose appearance of lower limbs» (en anglès). Can Fam Physician, 2012 Oct; 58 (10), pp: e551-e553. ISSN: 0008-350X. PMC: 3470531. PMID: 23064932 [Consulta: 20 juny 2019].
  35. ↑ Yang, YP; Huang, WX; Zhong, WX; Fu, YM; He, PA; Zhao, G; Feng, QM «Bilateral Lower Limb and Abdominal Elephantiasis Due to Erysipelas» (en anglès). Chin Med J (Engl), 2018 Abr 5; 131 (7), pp: 873-874. DOI: 10.4103/0366-6999.228244. PMC: 5887752. PMID: 29578137 [Consulta: 20 juny 2019].
  36. ↑ Costa, JF; Marques, JP; Marques, M; Quadrado, MJ «Endogenous endophthalmitis secondary to erysipelas» (en anglès). BMJ Case Rep, 2015 Jun 29; 2015, pii: bcr2014209252. DOI: 10.1136/bcr-2014-209252. PMC: 4488675. PMID: 26123459 [Consulta: 21 juny 2019].
  37. ↑ Barzilai, A; Langevitz, P; Goldberg, I; Kopolovic, J; Livneh, A; et al «Erysipelas-like erythema of familial Mediterranean fever: clinicopathologic correlation» (en anglès). J Am Acad Dermatol, 2000 Maig; 42 (5 Pt 1), pp: 791-795. DOI: 10.1067/mjd.2000.103048. ISSN: 1097-6787. PMID: 10775856 [Consulta: 1r juliol 2023].
  38. ↑ Frikha, F; Bahloul, E; Masmoudi, A; Mseddi, M; et al «Penile Erysipelas: A Study of 14 Cases» (en anglès). Am J Clin Dermatol, 2015; 1 (1), pp: 33-37. DOI: 10.21694/2642-2980.19004. ISSN: 2638-1893 [Consulta: 19 novembre 2021].
  39. ↑ Conca Baenas, MA; Luján Marco, S; Simón Sanz, E; Boronat Tormo, F «Manejo terapéutico del linfedema de pene subagudo y secundario a erisipela mediante colgajos cutáneos» (en castellà). Rev Int Androl, 2015 Oct-Des; 13 (4), pp: 146-149. DOI: 10.1016/j.androl.2014.11.004. ISSN: 1698-031X [Consulta: 19 novembre 2021].
  40. ↑ Bakardzhiev, I; Pehlivanov, G «Erysipelas penis» (en anglès). Journal of IMAB-Annual Proceeding (Scientific Papers), 2011 Oct; 17 (I), pp: 146-148. DOI: 10.5272/jimab.2011171.146. ISSN: 1310-7232 [Consulta: 20 juny 2019].
  41. ↑ Leermakers, ME; Pleunis, N; Boll, D; Hermans, RH; Ezendam, NPM; Pijnenborg, JMA «High Incidence of Erysipelas After Surgical Treatment for Vulvar Carcinoma: An Observational Study» (en anglès). Int J Gynecol Cancer, 2016 Mar; 26 (3), pp: 582-587. DOI: 10.1097/IGC.0000000000000625. ISSN: 1048-891X. PMID: 26807636 [Consulta: 28 agost 2019].
  42. ↑ Do, HK «Erysipelas» (en anglès). Skin nontumor: Infectious disorders. PathologyOutlines.com, Inc, 2020; Nov 13 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 28 setembre 2021].
  43. ↑ Celestin, R; Brown, J; Kihiczak, G; Schwartz, RA «Erysipelas: a common potentially dangerous infection» (en anglès). Acta Dermatovenerol Alp Pannonica Adriat, 2007 Set; 16 (3), pp: 123-127. ISSN: 1318-4458. PMID: 17994173 [Consulta: 22 juny 2019].
  44. ↑ Asenjo Calvo, M; Alonso Pacheco, ML; Zambrano Centeno, LB «Erisipela» (en castellà). Medicina de Familia. SEMERGEN, 2004 Mar; 30 (3), pp: 128-131. DOI: 10.1016/S1138-3593(04)74288-4. ISSN: 1138-3593 [Consulta: 20 juny 2019].
  45. ↑ Del Giudice, P; van der Mee-Marquet, N; David-Rubin, F; Le Duff, F; Benchia, K; Counillon, R; et al «Severe Relapsing Erysipelas Associated with Chronic Streptococcus agalactiae Vaginal Colonization» (en anglès). Clin Infect Dis, 2006 Oct 1; 43 (7), pp: e67-e70. DOI: 10.1086/507545. ISSN: 1537-6591. PMID: 16941357 [Consulta: 9 agost 2019].
  46. ↑ Fica, A «Celulitis y erisipela: Manejo en atención primaria» (en castellà). Rev Chil Infect, 2003; 20 (2), pp: 104-110. DOI: 10.4067/S0716-10182003000200004. ISSN: 0716-1018 [Consulta: 20 juny 2019].
  47. ↑ Mitchell, J «Streptococcus mitis: walking the line between commensalism and pathogenesis» (en anglès). Mol Oral Microbiol, 2011 Abr; 26 (2), pp: 89-98. DOI: 10.1111/j.2041-1014.2010.00601.x. ISSN: 2041-1006. PMID: 21375700 [Consulta: 25 maig 2023].
  48. ↑ Nygren, D; Nilson, B; Rasmussen, M «A Case of Recurrent Erysipelas Caused by Streptococcus mitis Group» (en anglès). Case Rep Infect Dis, 2018 Maig 30; 2018, pp: 5156085. DOI: 10.1155/2018/5156085. PMC: 6029475. PMID: 30018832 [Consulta: 20 juny 2019].
  49. ↑ Morris, AD «Cellulitis and erysipelas» (en anglès). BMJ Clin Evid, 2008 Gen 2; 2008, pp: 1708. ISSN: 1752-8526. PMC: 2907977. PMID: 19450336 [Consulta: 25 octubre 2021].
  50. ↑ Chong, FY; Thirumoorthy, T «Blistering erysipelas: not a rare entity» (en anglès). Singapore Med J, 2008 Oct; 49 (10), pp: 809-813. ISSN: 2737-5935. PMID: 18946616 [Consulta: 25 maig 2023].
  51. ↑ Edwards, J; Green, P; Haase, D «A blistering disease: bullous erysipelas» (en anglès). CMAJ, 2006 Ag 1; 175 (3), pp: 244. DOI: 10.1503/cmaj.060735. PMC: 1513413. PMID: 16880441 [Consulta: 22 juny 2019].
  52. ↑ Rusdy, R; Nuary, T; Menaldi, SLSW; Rihatmadja, R «False Alarm: Cutaneous Anthrax Suspicion in a Case of Bullous Erysipelas - The Clinicopathological Consideration» (en anglès). A: Proceedings of the 2nd International Conference on Tropical Medicine and Infectious Disease - Volume 1, ICTROMI, 2019, pp: 277-281. ISBN 978-989-758-469-5. DOI: 10.5220/0009986602770281 [Consulta: 15 abril 2023].
  53. ↑ Licata, G; De Rosa, A; Gambardella, A; Calabrese, G; Argenziano, G; et al «Bullous Erysipelas caused by Citrobacter koseri» (en anglès). J Clin Aesthet Dermatol, 2021 Maig; 14 (5), pp: 12. ISSN: 1941-2789. PMC: 8211331. PMID: 34188743 [Consulta: 31 maig 2022].
  54. ↑ Regina y Castro, T; Ruedas Martins, RC; Frasson Dal Forno, NL; Santana, L; Rossi, F; Vargas Schwarzbold, A; et al «Bordetella trematum infection: case report and review of previous cases» (en anglès). BMC Infect Dis, 2019 Maig 30; 19 (1), pp: 485. DOI: 10.1186/s12879-019-4046-8. PMC: 6543606. PMID: 31146691 [Consulta: 12 desembre 2021].
  55. ↑ Lacasse, M; Inyambo, K; Lemaignen, A; Mennecart, M; Gensburger, S; Valentin, AS; Bernard, L; Fougère, B «Erysipelas of the right arm due to Bordetella trematum: a case report» (en anglès). J Med Case Rep, 2021 Jul 13; 15 (1), pp: 365. DOI: 10.1186/s13256-021-02896-1. PMC: 8276433. PMID: 34253232 [Consulta: 26 novembre 2021].
  56. ↑ Neri, I; Montanari, F; Baraldi, C; Ricci, L; Patrizi, A «Erysipelas as a superinfection of an oral lymphangioma» (en anglès). J Pediatr, 2014 Jul; 165 (1), pp: 205-205.e1. DOI: 10.1016/j.jpeds.2014.03.044. ISSN: 1097-6833. PMID: 24793202 [Consulta: 10 agost 2019].
  57. ↑ Pantoja Zarza, L; Díez Morrondo, C «Erisipela facial tras tratamiento con secukinumab» (en castellà). Reumatol Clin, 2020 Set-Oct; 16 (5 Pt 2), pp: 431-432. DOI: 10.1016/j.reuma.2018.07.012. ISSN: 2173-5743. PMID: 30139691 [Consulta: 15 maig 2023].
  58. ↑ Goldust, M; Heinz, J; Gupta, M; Grabbe, S «Merkel cell carcinoma-derived Erysipelas carcinomatosum» (en anglès). Dermatol Ther, 2020 Maig; 33 (3), pp: e13287. DOI: 10.1111/dth.13287. ISSN: 1396-0296. PMID: 32118331 [Consulta: 19 desembre 2019].
  59. ↑ Sundheimer, CF; Vandersee, S «Erysipelas carcinomatosum» (en anglès). Deutsches Ärzteblatt International, 2019 Gen 7; 116 (1-2), pp: 22. DOI: 10.3238/arztebl.2019.0022b. PMC: 6384520. PMID: 30782312 [Consulta: 22 juny 2019].
  60. ↑ Findlay, GH; Hazelhurst, JA; Franz, RC «Gangrenous erysipelas and necrotizing fasciitis» (en anglès). S Afr Med J, 1982 Jul 24; 62 (4), pp: 125-131. ISSN: 2078-5135. PMID: 7089802 [Consulta: 12 juny 2022].
  61. ↑ Rodríguez Hermosa, JI; Codina Cazador, A; García Oria, MJ; Codina Barreras, A; et al «Gangrena de Fournier» (en castellà). Cir Esp, 2001 Feb; 69 (2), pp: 128-135. DOI: 10.1016/S0009-739X(01)71710-1. ISSN: 0009-739X [Consulta: 1r juliol 2019].
  62. ↑ Bishara, J;A Golan-Cohen, A; Robenshtok, E; Leibovici, L; Pitlik, S «Antibiotic use in patients with erysipelas: a retrospective study» (en anglès). Isr Med Assoc J, 2001 Oct; 3 (10), pp: 722-724. ISSN: 1565-1088. PMID: 11692544 [Consulta: 9 abril 2023].
  63. ↑ Brindle, R; Williams, OM; Barton, E; Featherstone, P «Assessment of Antibiotic Treatment of Cellulitis and Erysipelas: A Systematic Review and Meta-analysis» (en anglès). JAMA Dermatol, 2019 Set 1; 155 (9), pp: 1033-1040. DOI: 10.1001/jamadermatol.2019.0884. PMC: 6563587. PMID: 31188407 [Consulta: 6 maig 2023].
  64. ↑ Kosior, E; Reich, A «Evaluation of Antibiotic Treatment on the Duration of Hospitalization of Patients with Erysipelas and Bacterial Cellulitis» (en anglès). Dermatol Ther (Heidelb), 2019 Mar; 9 (1), pp: 159-166. DOI: 10.1007/s13555-018-0276-8. PMC: 6380973. PMID: 30535927 [Consulta: 22 juny 2019].
  65. ↑ Solomon, M; Barzilai, A; Elphasy, H; Trau, H; Baum, S «Corticosteroid Therapy in Combination with Antibiotics for Erysipelas» (en anglès). Isr Med Assoc J, 2018 Mar; 20 (3), pp: 137-140. ISSN: 1565-1088. PMID: 1565-1088 [Consulta: 22 juny 2019].
  66. ↑ DrugBank «Omadacycline» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2021 Feb 21; DB12455 (rev), pàgs: 8 [Consulta: 10 juliol 2023].
  67. ↑ Abrahamian, FM; Sakoulas, G; Tzanis, E; Manley, A; Steenbergen, J; Das, AF; et al «Omadacycline for Acute Bacterial Skin and Skin Structure Infections» (en anglès). Clin Infect Dis, 2019 Ag 1; 69 (Supl 1), pp: S23-S32. DOI: 10.1093/cid/ciz396. PMC: 6669297. PMID: 31367742 [Consulta: 23 agost 2019].
  68. ↑ Henry, F; Salomon-Neira, MD; Letot, B; Piérard-Franchimont, C; Piérard, GE «Comment je préviens...un érysipèle, ses conséquences et ses récidives» (en francès). Rev Med Liege, 2004 Jul-Ag; 59 (7-8), pp: 423-425. Arxivat de l'original el 27 de maig 2022. ISSN: 0370-629X. PMID: 15493153 [Consulta: 8 juliol 2019].
  69. ↑ Gunderson, CG; Martinello, RA «A systematic review of bacteremias in cellulitis and erysipelas» (en anglès). J Infect, 2012 Feb; 64 (2), pp: 148-155. Arxivat de l'original el 28 de setembre 2022. DOI: 10.1016/j.jinf.2011.11.004. ISSN: 1532-2742. PMID: 22101078 [Consulta: 4 juny 2022].
  70. ↑ Fokina, EG «Hemostasis in Erysipelas-The Reason for Considering Antithrombotic Therapy» (en anglès). J Infect Dis Ther, 2015 Nov 12; 3 (6), pp: 1000252. DOI: 10.4172/2332-0877.1000252. ISSN: 2332-0877 [Consulta: 3 juliol 2022].
  71. ↑ Inghammar, M; Rasmussen, M; Linder, A «Recurrent erysipelas--risk factors and clinical presentation» (en anglès). BMC Infect Dis, 2014 Maig 18; 14, pp: 270. DOI: 10.1186/1471-2334-14-270. PMC: 4033615. PMID: 24884840 [Consulta: 15 abril 2023].
  72. ↑ Jendoubi, F; Rohde, M; Prinz, JC «Intracellular Streptococcal Uptake and Persistence: A Potential Cause of Erysipelas Recurrence» (en anglès). Front Med (Lausanne), 2019 Gen 29; 6, pp: 6. DOI: 10.3389/fmed.2019.00006. PMC: 6361840. PMID: 30761303 [Consulta: 10 agost 2019].
  73. ↑ Zaghdoudi I; Rezgui M; Zouaoui W; Marhbene T; Jendoubi, A; El Fatimi, R; et al «Erysipelas of the Leg: Prospective Study of 30 Cases in an Emergency Department» (en anglès). Pathophysiol Haemost Thromb, 2008; 36 (5), pp: 271-274. DOI: 10.1159/000252824. PMC: 1424-8840. PMID: 19996638 [Consulta: 24 juny 2019].
  74. ↑ Cunliffe, Tim. «Cellulitis, erysipelas, and necrotising fasciitis» (en anglès). The Primary Care Dermatology Society, UK, 2 agost 2021 (rev). [Consulta: 12 octubre 2021].
  75. ↑ Ardalan, MR «Erysipelas-associated glomerulonephritis; a diagnostic puzzle» (en anglès). J Nephropharmacol, 2014 Jul 1; 3 (2), pp: 47-48. ISSN: 2345-4202. PMC: 5297528. PMID: 28197462 [Consulta: 22 juny 2019].
  76. ↑ Velciov, S; Gluhovschi, G; Feier, V; Curescu, M; Trandafirescu, V; et al «Elements of renal injury in patients with erysipelas» (en anglès). Rom J Intern Med, 2010 Gen; 48 (2), pp: 179-185. ISSN: 1220-4749. PMID: 21428183 [Consulta: 22 juny 2019].
  77. ↑ Klimuk, S; Alekseev, S «Complicate Course of Severe Erysipelas: Kidney at Risk» (en anglès). Open Access J Surg, 2020; 11 (4), pp: 555818. DOI: 10.19080/OAJS.2020.11.555818. ISSN: 2476-1346 [Consulta: 10 gener 2022].
  78. ↑ Gečaitė, A; Vainalavičiūtė, A; Rekienė, DA; Jankauskienė, L; Naudžiūnas, A «Erysipelas Complicated with Acute Exudative Pericarditis» (en anglès). Medicina (Kaunas), 2020 Oct 29; 56 (11), pp: 571. DOI: 10.3390/medicina56110571. PMC: 7692715. PMID: 33138010 [Consulta: 22 maig 2022].
  79. ↑ Friedman, JL; Toomey, C; Echenique, IA; Ozer, E «Erysipelas and myocarditis» (en anglès). Can J Cardiol, 2014 Abr; 30 (4), pp: 465.e11-e12. DOI: 10.1016/j.cjca.2013.11.029. ISSN: 1916-7075. PMID: 24502912 [Consulta: 22 juny 2019].
  80. ↑ Gerber, PF; MacLeod, A; Opriessnig, T «Erysipelothrix rhusiopathiae serotype 15 associated with recurring pig erysipelas outbreaks» (en anglès). Vet Rec, 2018 Jun 2; 182 (22), pp: 635. DOI: 10.1136/vr.104421. PMC: 5992361. PMID: 29519854 [Consulta: 27 setembre 2021].
  81. ↑ Wattrang E, Jäderblom V, Jinnerot T, Eriksson H, et al «Detection and quantification of Erysipelothrix rhusiopathiae in blood from infected chickens - addressing challenges with detection of DNA from infectious agents in host species with nucleated red blood cells» (en anglès). J Med Microbiol, 2019 Jul; 68 (7), pp: 1003-1011. DOI: 10.1099/jmm.0.001016. PMC: 6939158. PMID: 31172912 [Consulta: 3 octubre 2021].
  82. ↑ Martins Dos Reis, TF; Hoepers, PG; Borba Martins Peres, PA; Pereira Mendonça, E; de Sousa Braga, PF; Beletti, ME; et al «First Report of Genetic Variability of Erysipelothrix sp. Strain 2 in Turkeys Associated to Vero Cells Morphometric Alteration» (en anglès). Pathogens, 2021 Feb 1; 10 (2), pp: 141. DOI: 10.3390/pathogens10020141. PMC: 7912226. PMID: 33535396 [Consulta: 12 desembre 2021].
  83. ↑ Hennig, GE; Goebel, HD; Fabis, JJ; Khan, MI «Diagnosis by Polymerase Chain Reaction of Erysipelas Septicemia in a Flock of Ring-Necked Pheasants» (en anglès). Avian Dis, 2002 Abr-Jun; 46 (2), pp: 509-514. DOI: 10.1637/0005-2086(2002)046[0509:DBPCRO]2.0.CO;2. ISSN: 1938-4351. PMID: 12061668 [Consulta: 25 maig 2023].
  84. ↑ Morgan, MJ; Britt, JO; Cockrill, JM; Eiten; ML «Erysipelothrix rhusiopathiae infection in an emu (Dromaius novaehollandiae)» (en anglès). J Vet Diagn Invest, 1994 Jul; 6 (3), pp: 378-379. DOI: 10.1177/104063879400600319. ISSN: 1943-4936. PMID: 7948213 [Consulta: 6 novembre 2021].
  85. ↑ Capucchio, MT; Lanteri, G; Marino, F; Biasibetti, E; Reale, S; et al «Myocardial infarctions due to Erysipelotrix rhusiopathiae infection in an adult sheep» (en anglès). Schweiz Arch Tierheilkd, 2016 Nov; 158 (11), pp: 765-767. DOI: 10.17236/sat00094. ISSN: 1664-2848. PMID: 27821381 [Consulta: 10 setembre 2019].
  86. ↑ Mavrot, F; Orsel, K; Hutchins, W; Adams, LG; Beckmen, K; Blake, JE; Checkley, SL; Davison, T; et al «Novel insights into serodiagnosis and epidemiology of Erysipelothrix rhusiopathiae, a newly recognized pathogen in muskoxen (Ovibos moschatus)» (en anglès). PLoS One, 2020 Abr 21; 15 (4), pp: e0231724. DOI: 10.1371/journal.pone.0231724. PMC: 7173868. PMID: 32315366 [Consulta: 16 abril 2023].
  87. ↑ López-Villegas, EO; González-Cruz, G; Miranda Crisóstomo, R; Cancino-Díaz, JC; Gutiérrez-Paredes, S; et al «Detección de Erysipelothrix rhusiopathiae en peces marinos y de agua dulce y su implicación como posible riesgo sanitario» (en castellà). Rev Med Vet, 2023 Gen-Jun; 1 (46), pp: 1-9. DOI: 10.19052/mv.vol1.iss46.8. ISSN: 2389-8526 [Consulta: 19 juliol 2023].
  88. ↑ Lee, JJ; Kim, DH; Lim, JJ; Kim, DG; Chang, HH; et al «Characterization and identification of Erysipelothrix rhusiopathiae isolated from an unnatural host, a cat, with a clinical manifestation of depression» (en anglès). J Vet Med Sci, 2011 Feb; 73 (2), pp: 149-154. DOI: 10.1292/jvms.10-0248. ISSN: 1347-7439. PMID: 20834197 [Consulta: 25 juny 2022].
  89. ↑ Cabrera-García, AI; Müller, F; Rödler, FS; Traub, F; Heilmann, RM «Infective endocarditis due to Erysipelothrix rhusiopathiae in a dog - a case report» (en anglès). BMC Vet Res, 2020 Set 10; 16 (1), pp: 328. DOI: 10.1186/s12917-020-02546-6. PMC: 7488128. PMID: 32912219 [Consulta: 3 octubre 2021].
  90. ↑ IJsseldijk, LL; Begeman, L; Duim, B; Gröne, A; Kik, MJL; Klijnstra, MD; Lakemeyer, J; et al «Harbor Porpoise Deaths Associated with Erysipelothrix rhusiopathiae, the Netherlands, 2021» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2023 Abr; 29 (4), pp: 835-838. DOI: 10.3201/eid2904.221698. PMC: 10045706. PMID: 36958025 [Consulta: 19 juliol 2023].
  91. ↑ Boerner, L; Nevis, KR; Hinckley, LS; Weber, ES; Frasca Jr, S «Erysipelothrix Septicemia in a Little Blue Penguin (Eudyptula minor)» (en anglès). J Vet Diagn Invest, 2004 Mar; 16 (2), pp: 145-149. DOI: 10.1177/104063870401600209. ISSN: 1040-6387. PMID: 15053366 [Consulta: 25 juny 2022].
  92. ↑ Vaughan-Higgins, RJ; Bradfield, K; Friend, JA; Riley, TV; Vitali, SD «Erysipelas in a numbat (Myrmecobius fasciatus)» (en anglès). J Zoo Wildl Med, 2013 Mar; 44 (1), pp: 208-211. DOI: 10.1638/1042-7260-44.1.208. ISSN: 1042-7260. PMID: 23505731 [Consulta: 19 octubre 2021].
  93. ↑ Feinstein, RE; Eld, K «Naturally occurring erysipelas in rats» (en anglès). Lab Anim, 1989 Jul; 23 (3), pp: 256-260. DOI: 10.1258/002367789780810473. ISSN: 1758-1117. PMID: 2761229 [Consulta: 19 octubre 2021].
  94. ↑ Meier, SM; Kottwitz, J; Keller, DI; Albini, S «Erysipelothrix rhusiopathiae infection by geese to human transmission» (en anglès). BMJ Case Rep, 2021 Maig 24; 14 (5), pp: e240073. DOI: 10.1136/bcr-2020-240073. PMC: 8149300. PMID: 34031070 [Consulta: 5 desembre 2021].
  95. ↑ Melero, M; Rubio-Guerri, C; Crespo, JL; Arbelo, M; et al «First case of erysipelas in a free-ranging bottlenose dolphin (Tursiops truncatus) stranded in the Mediterranean Sea» (en anglès). Dis Aquat Organ, 2011 Des 6; 97 (2), pp: 167-170. DOI: 10.3354/dao02412. ISSN: 0177-5103. PMID: 22303633 [Consulta: 28 setembre 2021].
  96. ↑ Díaz-Delgado, J; Arbelo, M; Sierra, E; Vela, A; Domínguez, M; et al «Fatal Erysipelothrix rhusiopathiae septicemia in two Atlantic dolphins (Stenella frontalis and Tursiops truncatus)» (en anglès). Dis Aquat Organ, 2015 Set 17; 116 (1), pp: 75-81. DOI: 10.3354/dao02900. ISSN: 0177-5103. PMID: 26378410 [Consulta: 10 setembre 2019].
  97. ↑ Opriessnig, T «Swine Erysipelas» (en anglès). MSD Veterinary Manual. Merck Sharp & Dohme Corp, 2018; Gen (rev), pàgs: 4 [Consulta: 29 juliol 2019].
  98. ↑ Wakenell, PS «Overview of Erysipelas in Poultry» (en anglès). MSD Veterinary Manual. Merck Sharp & Dohme Corp, 2018; Oct (rev), pàgs: 3. Arxivat de l'original el 29 de juliol 2019 [Consulta: 29 juliol 2019].
  99. ↑ Gertenbach, W; Bilkei, G «Erysipelas: Potential involvement in urogenital disease of the sow» (en anglès). J Swine Health Prod, 2002; 10 (5), pp: 205-207. ISSN: 1537-209X [Consulta: 19 desembre 2021].
  100. ↑ Shankar, BP; Chandan, S; Madhusudan, HS; Ranjith, D «Pathology of Erysipelas infection in piglets» (en anglès). Vet World, 2009 Jun; 2 (6), pp: 234-235. ISSN: 2231-0916 [Consulta: 10 agost 2019].
  101. ↑ Kobayashi, KI; Kawano, T; Mizuno, S; Kubo, K; et al «Erysipelothrix rhusiopathiae bacteremia following a cat bite» (en anglès). IDCases, 2019 Ag 29; 18, pp: e00631. DOI: 10.1016/j.idcr.2019.e00631. PMC: 6731353. PMID: 31516830 [Consulta: 4 octubre 2019].
  102. ↑ Goodwin, MA «Erysipeloid of Rosenbach» (en anglès). Br Med J, 1950 Abr 1; 1 (4656), pp: 765-766. DOI: 10.1136/bmj.1.4656.765. PMC: 2037109. PMID: 20787834 [Consulta: 26 abril 2023].
  103. ↑ Wilson, N; Patey, C; Howse, D «Catch of a lifetime - Erysipelothrix rhusiopathiae bacteraemia, septicaemia, endocarditis and osteomyelitis in a Newfoundland crab fisherman and butcher» (en anglès). Can J Rural Med, 2019 Oct-Des; 24 (4), pp: 123-126. DOI: 10.4103/CJRM.CJRM_8_18. ISSN: 1488-237X. PMID: 31552871 [Consulta: 19 juliol 2023].
  104. ↑ Angulo López, I; Fernández Torres, M; Baldeón Conde, C; Alonso Buznego, L «Lesiones máculo-papulosas diseminadas en paciente en contacto con ganado» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2017 Nov; 35 (9), pp: 603-604. DOI: 10.1016/j.eimc.2016.03.006. ISSN: 1578-1852. PMID: 27112975 [Consulta: 16 abril 2023].
  105. ↑ Zautner, AE; Tersteegen, A; Schiffner, CJ; Ðilas, M; Marquardt, P; et al «Human Erysipelothrix rhusiopathiae infection via bath water – case report and genome announcement» (en anglès). Front Cell Infect Microbiol, 2022 Oct 24; 12, pp: 981477. DOI: 10.3389/fcimb.2022.981477. PMC: 9637936. PMID: 36353709 [Consulta: 10 juliol 2023].
  106. ↑ Vera, E; Corral, M; Bergón, M; López de Ayala, E; Vidaurrazaga, C «Forma cutánea difusa de erisipeloide» (en castellà). Actas Dermosifiliogr, 2003 Oct; 94 (8), pp: 563-565. DOI: 10.1016/S0001-7310(03)76746-5. ISSN: 1578-2190 [Consulta: 16 abril 2023].
  107. ↑ Veraldi, S; Girgenti, V; Dassoni, F; Gianotti, R «Erysipeloid: a review» (en anglès). Clin Exp Dermatol, 2009 Des; 34 (8), pp: 859-862. DOI: 10.1111/j.1365-2230.2009.03444.x. ISSN: 0307-6938. PMID: 19663854 [Consulta: 29 juliol 2019].
  108. ↑ Liu, Z; Zhao, M «Shock caused by multidrug-resistant Erysipelothrix rhusiopathiae bacteremia: a rare case report and literature review» (en anglès). J Infect Dev Ctries, 2017 Feb 4; 11 (6), pp: 508-512. DOI: 10.3855/jidc.7448. ISSN: 1972-2680. PMID: 30951512 [Consulta: 14 juliol 2023].
  109. ↑ Nielsen, JJ; Blomberg, B; Gaïni, S; Lundemoen, S «Aortic valve endocarditis with Erysipelothrix rhusiopathiae: A rare zoonosis» (en anglès). Infect Dis Rep, 2018 Nov 6; 10 (3), pp: 7770. DOI: 10.4081/idr.2018.7770. PMC: 6240838. PMID: 30542523 [Consulta: 29 juliol 2019].
  110. ↑ Wang, T; Khan, D; Mobarakai, N «Erysipelothrix rhusiopathiae endocarditis» (en anglès). IDCases, 2020 Set 9; 22, pp: e00958. DOI: 10.1016/j.idcr.2020.e00958. PMC: 7508995. PMID: 32995274 [Consulta: 5 desembre 2021].
  111. ↑ Feasi, M; Bacigalupo, L; Cappato S; Pontali, E; Usiglio, D; Rollandi, GA; et al «Erysipelothrix rhusiopathiae intra-abdominal abscess» (en anglès). Int J Infect Dis, 2010 Gen; 14 (1), pp: e81-e83. DOI: 10.1016/j.ijid.2009.03.008. ISSN: 1201-9712. PMID: 19481488 [Consulta: 6 novembre 2021].
  112. ↑ Kim, SR; Kwon, MJ; Lee, JH; Lee, NY «Chronic meningitis caused by Erysipelothrix rhusiopathiae» (en anglès). J Med Microbiol, 2007 Oct; 56 (Pt 10), pp: 1405-1406. DOI: 10.1099/jmm.0.47199-0. ISSN: 1473-5644. PMID: 17893181 [Consulta: 10 agost 2019].
  113. ↑ Sharifuddin, AA; Buandasan, K «A case of panophthalmitis with orbital cellulitis related to Erysipelothrix rhusiopathiae infection: a rare ocular infection» (en anglès). Malays J Ophthalmol, 2020 Abr; 2 (1), pp: 48-54. DOI: 10.35119/myjo.v2i1.39. ISSN: 2665-9565 [Consulta: 3 gener 2022].
  114. ↑ Andrychowski, J; Jasielski, P; Netczuk, T; Czernicki, Z «Empyema in spinal canal in thoracic region, abscesses in paravertebral space, spondylitis: in clinical course of zoonosis Erysipelothrix rhusiopathiae» (en anglès). Eur Spine J, 2012 Jun; 21 (Supl 4), pp: S557-S563. DOI: 10.1007/s00586-012-2289-9. PMC: 3369048. PMID: 22526696 [Consulta: 3 gener 2022].
  115. ↑ Maillard, A; Wakim, Y; Itani, O; Ousser, F; Bleibtreu, A; et al «Osteoarticular Infections Caused by Erysipelothrix rhusiopathiae: Case Report and Literature Review» (en anglès). Open Forum Infect Dis, 2021 Oct 8; 8 (10), pp: ofab461. DOI: 10.1093/ofid/ofab461. PMC: 8545653. PMID: 34708142 [Consulta: 16 abril 2023].
  116. ↑ Tolis, K; Spyridonos, S; Tsiplakou, S; Fandridis, E «Tenosynovitis of a digit due to Erysipelothrix rhusiopathiae: case report and review of the literature» (en anglès). New Microbes New Infect, 2015 Oct 20; 8, pp: 128-130. DOI: 10.1016/j.nmni.2015.10.007. PMC: 4659811. PMID: 26693283 [Consulta: 1r agost 2019].
  117. ↑ Lorenz, ML; Bouton, TC; Caliendo, AM «First reported case of vertebral osteomyelitis due to Erysipelothrix rhusiopathiae» (en anglès). IDCases, 2017 Nov 10; 11, pp: 3-5. DOI: 10.1016/j.idcr.2017.11.002. PMC: 5881412. PMID: 29619319 [Consulta: 1r agost 2019].
  118. ↑ Shin, SJ; Gwak, WG «Erysipelothrix rhusiopathiae peritonitis in a patient undergoing continuous ambulatory peritoneal dialysis» (en anglès). J Korean Med Sci, 2010 Ag; 25 (8), pp: 1234-1236. DOI: 10.3346/jkms.2010.25.8.1234. PMC: 2908798. PMID: 20676340 [Consulta: 14 juliol 2023].
  119. ↑ Kiratikanon, S; Thongwitokomarn, H; Chaiwarith, R; Salee, P; Mahanupab, P; Jamjanya, S; et al «Sweet syndrome as a cutaneous manifestation in a patient with Erysipelothrix rhusiopathiae bacteremia: A case report» (en anglès). IDCases, 2021 Maig 8; 24, pp: e01148. DOI: 10.1016/j.idcr.2021.e01148. PMC: 8134073. PMID: 34026538 [Consulta: 31 juliol 2023].
  120. ↑ Hocqueloux, L; Poisson, DM; Sunder, S; Guilbert, S; Prazuck, T «Septic arthritis caused by Erysipelothrix rhusiopathiae in a prosthetic knee joint» (en anglès). J Clin Microbiol, 2010 Gen; 48 (1), pp: 333-335. DOI: 10.1128/JCM.01683-09. PMC: 2812303. PMID: 19923477 [Consulta: 14 juliol 2023].
  121. ↑ De Narvaez, E; Schoenfeld, D; Elshereye, A; Tran, JD; Oehler, RL «Triple Threat: A Case of Erysipelothrix rhusiopathiae Septicemia Complicated by Multi-Valvular Endocarditis, Spinal Osteomyelitis, and Septic Embolic Stroke» (en anglès). Cureus, 2022 Ag 8; 14 (8), pp: e27789. DOI: 10.7759/cureus.27789. PMC: 9451597. PMID: 36106220 [Consulta: 30 juliol 2023].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Els enllaços externs d'aquest article necessiten una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet.
Cal una revisió per treure els enllaços excessius o inapropiats segons la norma d'estil, o bé per citar-los com a font.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erisipela
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Erisipela&oldid=34004299»