Registres públics principals
Presentació combinada de tots els registres disponibles de Viquipèdia. Podeu reduir l'extensió seleccionant el tipus de registre, el nom d'usuari realitzador (distingeix entre majúscules i minúscules), o la pàgina objectiu (també en distingeix).
- 10:16, 22 des 2024 Magenri discussió contribucions ha mogut Cerció a Cercíon (segons el Diccionari de mitologia grega i romana de Grimal)
- 10:06, 22 des 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Cèrix (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Cèrix''' (en {{lang-grc|Κήρυξ}}, que significa 'herald') va ser, a la mitologia grega, un heroi fill d'Eumolp fundador de la dinastía dels Eumòlpides, relacionats amb els misteris d'Eleusis.<ref name=":0" /> A la mort del seu pare va dirigir el culte a Dèmeter i d'ell descendeixen els «heralds» Κήρυκες ('Cerices')<ref>''Suïdas'', sub voce Κήρυκες</r...».) Etiqueta: editor visual
- 09:32, 22 des 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Alcipe (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Alcipe''' (en {{lang-grc|Ἀλκίππη}}) va ser, segons la mitologia grega, va ser una filla d'Ares i de la princesa Aglauros, filla de Cècrops.<ref>{{ref-llibre |cognom=Grimal |nom=Pierre |títol=Diccionari de mitologia grega i romana |pàgines=17 |lloc=Barcelona |editorial=Edicions de 1984 |data=2008 |isbn=9788496061972}}</ref> Segons la tradició, Halirroti, fill de Posidó, va atacar Alcipe a l...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 11:24, 21 des 2024 Magenri discussió contribucions ha mogut Antoni Pascual i Vallverdú a Antoni Pascual Vallverdú sobre una redirecció (no porta i)
- 11:24, 21 des 2024 Magenri discussió contribucions ha esborrat la redirecció Antoni Pascual Vallverdú sobreescrivint-la (Esborrada per fer lloc per a un trasllat)
- 09:57, 21 des 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Mnesímaca (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Mnesímaca''' (en {{lang-grc|Μνησιμάχη}}) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Dexamen, rei de la ciutat d'Òlenos, a l'Acaia.<ref name=":0" /> Quan Augias va expulsar Hèracles del seu regne, es va refugiar a Òlenos, on Dexamen el va acollir, i li va oferir a la seva filla, Mnesímaca com a esposa. Hèracles va marxar a una expedició i quan va tornar es va...».) Etiqueta: editor visual
- 09:36, 21 des 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Teronice (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Teronice''' (en {{lang-grc|Θηρονίκη}}) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Dexamen, rei de la ciutat d'Òlenos, a l'Acaia.<ref name=":0">{{ref-llibre |cognom=Grimal |nom=Pierre |títol=Diccionari de mitologia grega i romana |pàgines=137 i 372 |lloc=Barcelona |editorial=Edicions de 1984 |data=2008 |isbn=9788496061972}}</ref> Teronice es va casar amb el fill de Posidó, Ctèat, un de...».) Etiqueta: editor visual
- 10:52, 20 des 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Càlice (mare de Cicne) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Càlice''' (en {{lang-grc|Καλύκη}}) va ser, segons la mitologia grega, una nimfa de gran bellesa filla d'Hecató.<ref>Gai Juli Higí. ''Faules'', 157</ref> Amb Posidó va engendrar Cicne, a qui el seu pare li va atorgar el do de la invulnerabilitat. Cicne va prendre part a la guerra de Troia a favor de Príam, i quan Aquil·les l'anava a matar, es va convertir en cigne...».)
- 09:35, 17 des 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Leonassa (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Leonassa''' (en {{lang-grc|Λεώνασσα}}) o '''Lanassa''' (en {{lang-grc|Λάνασσα}}) va ser, segons la mitologia grega, l'ancestre de la família reial dels molossos, a l'Epir.<ref name=":0" /> Es diu que va ser una neta<ref>Justí. ''Justini Historiarum Philippicarum'', XVII, 3, 4</ref> o potser una besneta<ref name=":0">Plutarc....».) Etiqueta: editor visual
- 19:30, 16 des 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Cleodeu (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Cleodeu''' (en {{lang-grc|Κλεοδαῖος}}) va ser, segons la mitologia grega, un dels heraclides, fill d'Hil·los i de Íole, i net d'Hèracles.<ref>{{ref-llibre |cognom=Grimal |nom=Pierre |títol=Diccionari de mitologia grega i romana |pàgines=258 |lloc=Barcelona |editorial=Edicions de 1984 |data=2008 |isbn=9788496061972}}</ref> Va ser el pare d'Aristòmac, que va dirigir...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 10:08, 16 des 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Aristòmac (heràclida) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Aristòmac''' (en {{lang-grc|Ἀριστόμαχος}}) va ser, segons la mitologia grega, un heràclida fill de Cleodeu, el fill d'Hil·los i Íole.<ref name=":0" /> Va ser el protagonista del tercer intent que els heraclides van fer per conquerir Micenes. Segons Pausànias,<ref>Pausànias. ''Descripció de Grècia'', II, 7, 6</ref> Aristòmac va interpretar malament un [...».) Etiqueta: editor visual
- 09:25, 16 des 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Calcomedusa (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Calcomedusa''' (en {{lang-grc|Χαλκομέδουσα}}) va ser, segons la mitologia grega, l'esposa d'Arcisi, rei d'Ítaca, i mare de Laertes, el pare d'Odisseu.<ref>{{ref-llibre |cognom=Bell |nom=Robert E |títol=Women of classical mythology: a biographical dictionary |pàgines=114 |lloc=Oxford |editorial=Oxfort University Press |data=1993 |isbn=9780195079777}}</ref><ref>{{ref-llibre |cognom=Grimal |nom=...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 10:39, 15 des 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Laofonte (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Laofonte''' (en {{lang-grc|Λαοφόντη}}) era, segons la mitologia grega, una filla de Pleuró, fill d'Etol, i de Xantipe, filla de Doros. Era germana d'Agènor, Estèrope i Estratonice.<ref>Pseudo-Apol·lodor. ''Biblioteca'', I, 7, 7</ref> També es deia que era la mare d'Íficle, Leda i Altea per...».)
- 09:03, 13 des 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Leucip (fill d'Enòmau) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Leucip''' (en {{lang-grc|Λεύκιππος}}) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Enòmau, fill d'Ares i rei de Pisa, que es va enamorar de la nimfa Dafne.<ref name=":0" /> Leucip sabia que la nimfa desitjava la llibertat dels boscos i rebutjava el tracte amb els homes i el matrimoni, i es va empescar una estratagema. Va deixar que el seu cab...».) Etiqueta: editor visual
- 19:08, 12 des 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Eugues de Diomedes (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} La captura de les '''eugues de Diomedes''' va ser l'octau dels dotze treballs d'Hèracles. El rei dels bístons Diomedes tenia quatre eugues ferotges que s'alimentaven de carn humana i vomitaven foc. Aquest Diomedes era fill d'Ares i de la nimfa Cirene i vivia a la vora de la mar Negra.<ref name=":0" /><ref name=":1" /> Sembla que s'alimentaven dels morts a les batalles, i quan no hi h...».) Etiqueta: editor visual
- 12:18, 11 des 2024 Magenri discussió contribucions ha mogut Poliïd a Poliïdos (segons el Diccionari Grec-Català)
- 18:20, 10 des 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Pèon (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Pèon''' (en {{lang-grc|Παίονος}}) va ser, segons la mitologia grega, un fill d'Antíloc, i net de Nèstor, el rei de Pilos.<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=Willaim (ed.) |url=https://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0104%3Aentry%3Dpaeon-bio-2 |consulta=10 de desembre de 2024 |títol=Paeon |obra=A Dictionary o...».)
- 12:11, 9 des 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Mèrope (esposa de Megareu) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Mèrope''' (en {{lang-grc|Μερόπη}}) va ser, segons la mitologia grega, l'esposa de Megareu, un heroi, fill de Posidó.<ref>Higí. ''Faules'', 185</ref> Amb Megareu va tenir un fill, Hipòmenes, l'heroi que va arriscar la seva vida per casar-se amb Atalanta, que no desitjava el matrimoni, ja que s'havia de mantenir verge per estar dedicada a Àrtemis. Forçav...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 11:37, 9 des 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Discussió:Etèocle (Traducció: secció nova) Etiqueta: Tema nou
- 11:35, 9 des 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Etèocle (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Etèocle''' (en {{lang-grc|Ἐτέοκλος}}) va ser, segons la mitologia grega, un fill d'Ifis, rei d'Argos. Etèocle va participar en la guerra d'Argos contra Tebes coneguda com la Guerra dels set Cabdills. No totes les llistes ho afirmen, perquè algunes diuen que era Tideu, el que hi va anar.<ref name=":0">Pseudo-Apol·lodor. ''Biblioteca'', III, 6, 3, 8</ref> A ''Les...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 09:10, 7 des 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Orseida (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Orseida''' (en {{lang-grc|Oρσηίς}}) va ser, segons la mitologia grega, una nimfa de les muntanyes de Tessàlia, potser filla de Peneu, i la mítica antecessora dels hel·lens. En parla Apol·lodor, i diu que es va casar amb Hel·len, fill de Deucalió i de Pirra, i germà d'Amficcíon i de Protogènia (filla de Deucalió)|Protogènia...».)
- 09:15, 6 des 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Nàubol (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Nàubol''' (en {{lang-grc|Ναύβολος}}) va ser, segons la mitologia grega, el pare d'Antíoque, l'esposa d'Èurit, rei de Ecàlia.<ref name=":0">{{ref-llibre |cognom=Grimal |nom=Pierre |títol=Diccionari de mitologia grega i romana |pàgines=189 i 290 |lloc=Barcelona |editorial=Edicions de 1984 |data=2008 |isbn=9788496061972}}</ref> Algunes fonts diuen que la seva esposa era Antío...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 11:50, 5 des 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Filònoe (filla de Tindàreu) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Filònoe''' (en {{lang-grc| Φιλονόη}}) va ser, segons la mitologia grega, una princesa espartana filla del rei Tindàreu i de Leda, una filla del rei Testi d'Etòlia.<ref>{{ref-llibre |cognom=Grimal |nom=Pierre |títol=Diccionari de mitologia grega i romana |pàgines=111 |lloc=Barcelona |editorial=Edicions de 1984 |data=2008 |isbn=9788496061972}}</ref> Al ''Catàleg de les dones'' d'...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 18:34, 4 des 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Hirmina (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Hirmina''' (en {{lang-grc|Ὑρμίνη}}) va ser, segons la mitologia grega, una princesa de l'Èlida. La ciutat d'Hirmine la va fundar el seu fill Àctor, i li va posar el seu nom, segons Pausànias.<ref name=":0">Pausànias. ''Descripció de Grècia'', V, 1, 11</ref> Pausànias diu en un altre lloc que Hirmina era filla d'Epeu (fill d'Endimió)|Epe...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 17:42, 4 des 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Crias (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Crias''' (en {{lang-grc|Κρίασος}}) va ser, segons la mitologia grega, un rei d'Argos, fill d'Argos i Evadne<ref>Gai Juli Higí. ''Faules'', 145</ref><ref name=":0" /> o de vegades de l'oceànide Pito (un escoli a Eurípides diu que la seva mare era l'oceànide Pito.<ref name=":1">Escoli a Eurípides, '...».) Etiqueta: editor visual
- 09:20, 3 des 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Ecbas (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Ecbas''' (en {{lang-grc|Έκβασος}}) va ser, segons la mitologia grega, un fill d'Argos, el fill de Zeus i Níobe. Segons el mitògraf Apol·lodor, la seva mare era Evadne, la filla del déu-riu Estrímon, i germà de Crias, Epidaure (mit...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 19:27, 2 des 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Evadne (filla d'Estrímon) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} Evadne (en {{lang-grc|Εὐάδνη}}) va ser, segons la mitologia grega, una filla del déu-riu Estrímon i de la nereida Neera. Es va casar amb Argos, fill de Zeus, i va ser la mare de quatre fills: Ecbas, Piras, Epidaure i Crias, segons Apol·lodor.<ref>Apol·lodor, ''Biblioteca'', II 1, 2 </ref>Gai Juli H...».)
- 10:14, 2 des 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Cal·lírroe (filla de Focos) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Cal·lírroe''' (en {{lang-grc|Καλλιρρόη}}) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Focos, un home nascut a Glisant, una ciutat de Beòcia. Plutarc explica que Cal·lírroe tenia trenta pretendents, però el seu pare posposava sempre la data de triar-li marit. Finalment, seguint l'opinió de l'oracle de Delfos, van decidir de resoldre la discussió per les armes. Pe...».)
- 09:11, 2 des 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Hespèria (nimfa) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Hespèria''' (en {{lang-grc|Ἑσπερίη}}) va ser, segons la mitologia grega, una nimfa filla del déu-riu Cebrè. Segons Ovidi, Èsac, un fill de Príam, vivia al camp prop de Troia i un dia va topar-se amb la nimfa Hespèria, filla de Cebrè, i se'n va enamorar, però la nimfa va morir per la picada d'una serp i Èsac, desesperat, es va llançar d...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 08:58, 2 des 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Cebrè (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Cebrè''' (en {{lang-grc|Κέβρην}}) va ser, segons la mitologia grega, una divinitat fluvial i un riu a Frígia, prop del mont Ida.<ref>Joan Tzetzes. ''Scholia'', 57</ref> Com tots els déus-rius, és fill dels titans Ocèan i Tetis.<ref>Hesíode. ''Teogonia'', 268</ref> Només es cita a Cebrè com a pare de diverses filles....».) Etiqueta: editor visual
- 09:10, 30 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Fliant (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Fliant''' (en {{lang-grc|Φλίας}}) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Dionís i de Ctonofile, i, segons Apol·loni de Rodes, va ser un dels argonautes.<ref>Apol·loni de Rodes. ''Les Argonàutiques'', I, 115</ref> Pausànias dona també aquesta versió,<ref>Pausànias. ''Descripció de Grècia'', II, 6, 6</ref> però en dona una altra, i diu que Fliant era fill d'Ar...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 08:56, 28 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Clònia (nimfa) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Clònia''' (en {{lang-grc|Κλονιη}}) va ser, segons la mitologia grega, una nimfa relacionada amb la mitologia de Tebes.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=275|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref> Casada amb Hirieu, rei epònim d'Híria, va ser la mare de Nicteu...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 18:35, 27 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Perses (desambiguació) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{onomàstica}} * '''Perses (mitologia)''', un tità fill de Crios i d'Euríbia. * '''Perses (fill de Perseu)''', fill de Perseu i d'Andròmeda, rei d'Etiòpia. * '''Perses (poeta)''', poeta epigramàtic. * '''Perses''', grup ètnic ari establert a l'Altiplà Iranià. ''Literatura'' * '''''Els Perses''''', tragèd...».)
- 18:21, 27 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Perses (fill de Perseu) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Perses''' (en {{lang-grc|Πέρσης}}) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Perseu, rei de Tirint, i d'Andròmeda. Quan el seu avi Cefeu va morir, el va succeir com a rei d'Etiòpia.<ref>{{ref-llibre |cognom=Grimal |nom=Pierre |títol=Diccionari de mitologia grega i romana |pàgines=95 |lloc=Barcelona |edito...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 11:41, 27 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Astidamia (filla de Pèlops) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Astidamia''' (en {{lang-grc|Ἀστυδάμεια}}) va ser, segons la mitologia grega, una de les tres filles de Pèlops i Hipodàmia. Alguns autors l'anomenen Laònome, filla de Guneu, i d'altres Hipònome, filla de Meneceu, segons diu Apol·lodor.<ref name=":0">Apol·lodor. ''Biblioteca'', II, 4, 5-6</ref> Astidamia es va casar amb un fill de Perseu, Alceu (fi...».) Etiqueta: editor visual
- 09:33, 25 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Cerèbia (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Cerèbia''' (en {{lang-grc|Κερεβια}}) va ser, segons la mitologia grega, la mare dels pescadors Dictis i Polidectes, que més endavant era rei de Sèrifos. Aquests germans van tenir un paper en la llegenda de Perseu.<ref name=":0" /> Cerèbia es va ajuntar amb Posidó i va tenir aquests dos fills.<ref name=":0">{{ref-llibre |cognom=Grimal |nom=Pierre |títol=Diccionari de mitolog...».) Etiqueta: editor visual
- 09:33, 24 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Càlice (filla d'Èol) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Càlice''' (en {{lang-grc|Καλύκη}}) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Èol, fill d'Hel·len, i d'Enàrete.<ref>Pseudo-Apol·lodor. ''Biblioteca'', I, 7, 3, 5</ref> Càlice es va casar amb Etli, <ref>{{ref-llibre|cognom=Parramon i Blasco|nom=Jordi|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=9|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=8429741...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 11:15, 23 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Pisídice (filla d'Èol) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Pisídice''' (en {{lang-grc|(Πεισιδίκη}}) va ser, segons la mitologia grega, una de les filles d'Èol i Enàrete. Segons diu Apol·lodor, va tenir set germans: Creteu, Sísif, Atamant, Salmoneu, Deíon, Magnes i Perieres, i quatre germanes: Cànace, Alcíone, Càlice (filla d'Èol...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 10:29, 23 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Deímac (pare d'Enàrete) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Deímac''' (en {{lang-grc|Δηίμαχος}}) va ser, segons la mitologia grega, el rei de Trica, a Tessàlia, i el pare d'Enàrete.<ref name=":0">Pseudo-Apol·lodor. ''Biblioteca'', I, 7, 3</ref> Enàrete es va casar amb Èol, fill d'Hel·len, i rei de l'Eòlida, a Mísia, i Deímac va ser l'avi de nombrosos descend...».) Etiqueta: editor visual
- 08:50, 22 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Morta (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Morta''' era, a la mitologia romana, una de les Parques, la deessa de la mort.<ref>Aulus Gel·li. ''Les nits àtiques'', III, 16, 9-11</ref> Les Parques eren, a Roma, les divinitats del destí, que s'identificaven amb les Moires de la mitologia grega, i de les que en van agafar amb el temps tots els atributs.<ref name=":0" /> Sembla que inicialment les Parques eren esperits que presidien els naixements, pe...».) Etiqueta: editor visual
- 08:26, 22 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Dècima (mitologia) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Dècima''' (en {{lang-la|Decima o Decuma}}) va ser, segons la mitologia romana, la segona de les tres Parques. La primera era Nona i la tercera era Morta.<ref>Aulus Gel·li. ''Les nits àtiques'', III, 9-11</ref> Dècima, determinava el futur de les persones, i decidia com seria de llarg el fil de la vida de cadascú. També representava el matrimoni, perquè era un fet que passava entr...».)
- 10:26, 21 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Nona (mitologia) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Nona''' (en {{lang-la|Nona}}) era, a la mitologia romana, la més jove de les tres Parques (les Moires a la mitologia grega i les Nornes a la mitologia escandinava).<ref name=":0" /> Era la divinitat de l'embaràs i la que presidia el naixement. Les Parques eren personificacions del destí de cada mortal i també de cada immortal des del moment de néixer fins a la seva mort. Fins i tot Júpiter (...».) Etiqueta: editor visual
- 09:21, 20 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Pal·lant (gegant) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Pal·lant''' (en {{lang-grc|Παλλάς}}) va ser, segons la mitologia grega, un gegant de pell impenetrable. Com tots els gegants, és un fill de Gea, la terra, nascut de la sang d'Urà.<ref>Hesíode. ''Teogonia'', 185</ref> El nom de Pal·lant apareix sovint a la mitologia lligat amb confuses històries que el connecten amb diversos personatges. Generalment es diu...».)
- 09:17, 19 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Hipòlit (gegant) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Hipòlit''' (en {{lang-grc|Ἱππόλυτος}}) va ser un gegant de la mitologia grega, fill de la terra, Gea, i nascut de la sang d'Urà, quan Cronos el va castrar.<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=213-214|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref> Se'l menciona a la Gigantomàquia...».) Etiqueta: editor visual
- 08:42, 18 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Hàgnias (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Hàgnias''' (en {{lang-grc| Ἅγνιας}}) va ser, segons la mitologia grega, el pare de Tifis, el primer timoner de la nau Argo, on van embarcar els argonautes, segons Apol·lodor i Valeri Flac.<ref name=":0">{{ref-llibre |cognom=Grimal |nom=Pierre |títol=Diccionari de mitologia grega i romana |pàgines=525 |lloc=Barcelona |editorial=Edicions de 1984 |data=...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 10:51, 17 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Àstac de Tebes (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Àstac''' o '''Àstacos''' (en {{lang-grc|Ἄστακος}}) va ser, segons la mitologia grega, un guerrer tebà. Va tenir quatre fills, Ismari, Leades, Melanip i Amfídicos, coneguts per ser alguns dels més valents defensors de la ciutat de Tebes quan la van atacar els set Cabdills. Melanip va matar Mecisteu i va ferir mortalment a Tideu, però Tideu, mori...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 09:30, 14 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Prònoe (filla de Forbant) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Prònoe''' (en {{lang-grc|Προνόη}}) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Forbant. Es va casar amb el rei epònim d'Etòlia, Etol, amb qui va tenir dos fills: Pleuró i Calidó, també epònims de les dues principals ciutats d'Etòlia (Calidó i Pleuró.<ref>Pseudo-Apol·lodor. ''Biblioteca'', I, 7, 6-7</ref> Segons Diodor de Sicília, a...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 11:13, 13 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Lisímaca (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Lisímaca''' (en {{lang-grc|Λυσιμάχη}}) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Abant, fill de Melamp.<ref name=":0">Apol·lodor. ''Biblioteca'', I, 9, 12-13; II, 2, 2</ref> Es va casar amb Tàlau, fill de Pero i Biant, un germà de Melamp. Biant i Melamp havien rebut cadascun un terç del regne de Pretos, quan Melamp va curar les sev...».) Etiqueta: editor visual
- 10:28, 12 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Arene (mitologia) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Arene''' (en {{lang-grc|Ἀρήνη}}) va ser, segons la mitologia grega, l'heroïna epònima de la ciutat d'Arena, que va fundar el seu marit, Afareu, rei de Messènia, en el seu honor. Segons Apol·lodor, era filla d'Èbal,<ref>Gai Juli Higí. ''Faules'', XIV, 12</ref><ref name=":0">Apol·lodor. ''Biblioteca'', III, 10, 3</re...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 19:59, 11 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Iros (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Iros''' (en {{lang-grc|Ἶρος}}) va ser, segons la mitologia grega, un fill d'Àctor, rei d'Opunt, i pare dels argonautes Euridamant i Eurició, que de vegades és el fill d'Àctor. Peleu, durant la cacera del senglar de Calidó, va matar accidentalment Eurició, el seu sogre, (Peleu s'havia casat amb la seva filla) i va oferir a Iros com a compensació, un determinat nombre d'o...».)