Registres públics principals
Presentació combinada de tots els registres disponibles de Viquipèdia. Podeu reduir l'extensió seleccionant el tipus de registre, el nom d'usuari realitzador (distingeix entre majúscules i minúscules), o la pàgina objectiu (també en distingeix).
- 08:50, 22 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Morta (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Morta''' era, a la mitologia romana, una de les Parques, la deessa de la mort.<ref>Aulus Gel·li. ''Les nits àtiques'', III, 16, 9-11</ref> Les Parques eren, a Roma, les divinitats del destí, que s'identificaven amb les Moires de la mitologia grega, i de les que en van agafar amb el temps tots els atributs.<ref name=":0" /> Sembla que inicialment les Parques eren esperits que presidien els naixements, pe...».) Etiqueta: editor visual
- 08:26, 22 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Dècima (mitologia) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Dècima''' (en {{lang-la|Decima o Decuma}}) va ser, segons la mitologia romana, la segona de les tres Parques. La primera era Nona i la tercera era Morta.<ref>Aulus Gel·li. ''Les nits àtiques'', III, 9-11</ref> Dècima, determinava el futur de les persones, i decidia com seria de llarg el fil de la vida de cadascú. També representava el matrimoni, perquè era un fet que passava entr...».)
- 10:26, 21 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Nona (mitologia) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Nona''' (en {{lang-la|Nona}}) era, a la mitologia romana, la més jove de les tres Parques (les Moires a la mitologia grega i les Nornes a la mitologia escandinava).<ref name=":0" /> Era la divinitat de l'embaràs i la que presidia el naixement. Les Parques eren personificacions del destí de cada mortal i també de cada immortal des del moment de néixer fins a la seva mort. Fins i tot Júpiter (...».) Etiqueta: editor visual
- 09:21, 20 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Pal·lant (gegant) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Pal·lant''' (en {{lang-grc|Παλλάς}}) va ser, segons la mitologia grega, un gegant de pell impenetrable. Com tots els gegants, és un fill de Gea, la terra, nascut de la sang d'Urà.<ref>Hesíode. ''Teogonia'', 185</ref> El nom de Pal·lant apareix sovint a la mitologia lligat amb confuses històries que el connecten amb diversos personatges. Generalment es diu...».)
- 09:17, 19 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Hipòlit (gegant) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Hipòlit''' (en {{lang-grc|Ἱππόλυτος}}) va ser un gegant de la mitologia grega, fill de la terra, Gea, i nascut de la sang d'Urà, quan Cronos el va castrar.<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=213-214|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref> Se'l menciona a la Gigantomàquia...».) Etiqueta: editor visual
- 08:42, 18 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Hàgnias (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Hàgnias''' (en {{lang-grc| Ἅγνιας}}) va ser, segons la mitologia grega, el pare de Tifis, el primer timoner de la nau Argo, on van embarcar els argonautes, segons Apol·lodor i Valeri Flac.<ref name=":0">{{ref-llibre |cognom=Grimal |nom=Pierre |títol=Diccionari de mitologia grega i romana |pàgines=525 |lloc=Barcelona |editorial=Edicions de 1984 |data=...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 10:51, 17 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Àstac de Tebes (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Àstac''' o '''Àstacos''' (en {{lang-grc|Ἄστακος}}) va ser, segons la mitologia grega, un guerrer tebà. Va tenir quatre fills, Ismari, Leades, Melanip i Amfídicos, coneguts per ser alguns dels més valents defensors de la ciutat de Tebes quan la van atacar els set Cabdills. Melanip va matar Mecisteu i va ferir mortalment a Tideu, però Tideu, mori...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 09:30, 14 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Prònoe (filla de Forbant) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Prònoe''' (en {{lang-grc|Προνόη}}) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Forbant. Es va casar amb el rei epònim d'Etòlia, Etol, amb qui va tenir dos fills: Pleuró i Calidó, també epònims de les dues principals ciutats d'Etòlia (Calidó i Pleuró.<ref>Pseudo-Apol·lodor. ''Biblioteca'', I, 7, 6-7</ref> Segons Diodor de Sicília, a...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 11:13, 13 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Lisímaca (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Lisímaca''' (en {{lang-grc|Λυσιμάχη}}) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Abant, fill de Melamp.<ref name=":0">Apol·lodor. ''Biblioteca'', I, 9, 12-13; II, 2, 2</ref> Es va casar amb Tàlau, fill de Pero i Biant, un germà de Melamp. Biant i Melamp havien rebut cadascun un terç del regne de Pretos, quan Melamp va curar les sev...».) Etiqueta: editor visual
- 10:28, 12 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Arene (mitologia) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Arene''' (en {{lang-grc|Ἀρήνη}}) va ser, segons la mitologia grega, l'heroïna epònima de la ciutat d'Arena, que va fundar el seu marit, Afareu, rei de Messènia, en el seu honor. Segons Apol·lodor, era filla d'Èbal,<ref>Gai Juli Higí. ''Faules'', XIV, 12</ref><ref name=":0">Apol·lodor. ''Biblioteca'', III, 10, 3</re...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 19:59, 11 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Iros (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Iros''' (en {{lang-grc|Ἶρος}}) va ser, segons la mitologia grega, un fill d'Àctor, rei d'Opunt, i pare dels argonautes Euridamant i Eurició, que de vegades és el fill d'Àctor. Peleu, durant la cacera del senglar de Calidó, va matar accidentalment Eurició, el seu sogre, (Peleu s'havia casat amb la seva filla) i va oferir a Iros com a compensació, un determinat nombre d'o...».)
- 19:26, 11 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Eupolèmia (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Eupolèmia''' (en {{lang-grc|Εὐπολέμεια}}) va ser, segons la mitologia grega, una princesa filla de l'heroi Mirmídon, l'ancestre dels mirmídons i possiblement de Pisidice, filla d'Èol, rei de Magnèsia del Meandre.<ref name=":0">{{ref-llibre |cognom=Grimal |nom=Pierre |títol=Diccionari de mitologia grega i romana |pàgines=181 |lloc=Barcelona |editorial=Edicions de 1984 |da...».) Etiqueta: editor visual
- 09:01, 9 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Megamede (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Megamede''' (en {{lang-grc|Μεγαμήδη}}) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Arneu i l'esposa de Tespi, heroi beoci i epònim i rei de la ciutat de Tèspies. Una de les tradicions la fa mare de les cinquanta filles de Tespi, les Tespíades.<ref name=":0" /> Tespi i Megamede tenen a veure amb el cicle de llegendes sobre Hèracles. Quan Hèracles...».) Etiqueta: editor visual
- 09:33, 8 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Orneu (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Orneu''' (en {{lang-grc|Ὀρνεύς}}) va ser, segons la mitologia grega, un fill d'Erecteu, el primer rei d'Atenes, i de Praxítea, filla de Cefís.<ref>{{ref-llibre |cognom=Grimal |nom=Pierre |títol=Diccionari de mitologia grega i romana |pàgines=167 |lloc=Barcelona |editorial=Edicions de 1984 |data=2008 |isbn=9788496061972}}</ref> Pausànias...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 08:45, 8 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Alcó (fill d'Erecteu) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Alcó''' (en {{lang-grc|Ἄλκων}}) va ser, segons la mitologia grega, el pare de l'argonauta Faler d'Atenes.<ref>Gai Juli Higí. ''Fabularum'', XIV, 9</ref> Una tradició el fa un dels fills d'Erecteu, el primer rei d'Atenes, i una altra diu que era cretenc i company d'Hèracles.<ref>Apol·loni de Rodes. ''Les Argonàutiques'', I, 97</ref><ref name=":0" /> Era...».) Etiqueta: editor visual
- 19:34, 7 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Mirmídon (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Mirmídon''' (en {{lang-grc|Μυρμιδών}}) era, a la mitologia grega, l'avantpassat i l'heroi epònim dels mirmídons, un poble de Tessàlia, que Aquil·les va conduir a la guerra de Troia. Era fill de Zeus i d'Eurimedusa, una filla de Clítor, rei d'Arcàdia. Va tenir dos fills, Àctor i Àntif, que al seu torn van tenir fills, amb Pisidice, una de les filles d'Èol (fill d'Hel...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 18:27, 6 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Filonis (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Filonis''' (en {{lang-grc|Φιλωνίς}}) era una princesa de la Fòcida, filla de Deíon i potser de Diomede, filla de Xutos.<ref name=":0" /> En parla Hesíode al ''Catàleg de les dones'' i diu que va tenir dos fills, Autòlic, amb Hermes, i Filàmon amb Apol·lo, amb els que es va allitar la mateixa nit.<ref>Hesíode. ''Catàleg de les...».) Etiqueta: editor visual
- 11:03, 5 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Làpites (fill d'Apol·lo) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Làpites''' (en {{lang-grc|Λαπίθης}}) va ser, segons la mitologia grega, un fill d'Apol·lo i Estilbe.<ref name=":1" /> Es creia que ell i el seu germà Centaure havien donat nom als pobles llegendaris dels làpites i dels centaures.<ref name=":0">Diodor de Sicília. ''Biblioteca històrica'', IV, 69, 1-2</ref> Làpites es va establir a la vora del riu Peneu i es va casar a...».) Etiqueta: editor visual
- 09:53, 5 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Iasos (fill de Licurg) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Iasos''' (en {{lang-grc|Ϊασος}}) va ser, segons la mitologia grega, un fill del rei Licurg, rei d'Arcàdia, i de Cleòfile. Era descendent d'Arcas, un heroi fill de Zeus.<ref>{{ref-llibre |cognom=Grimal |nom=Pierre |títol=Diccionari de mitologia grega i romana |pàgines=281 |lloc=Barcelona |editorial=Edicions de 1984 |data=2008 |isbn=9788496061972}}</ref> Es va casar amb C...».)
- 09:13, 5 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Aceso (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Aceso''' (en {{lang-grc|Ἀκεσώ,}}) va ser, segons la mitologia grega, la deessa del procès de curació, i una de les filles d'Asclepi, déu de la medicina, i d'Epíone, deessa de la salut.<ref name=":0" /> Era, pel seu pare, neta d'Apol·lo, déu del sol, de les arts i de la medicina. Les seves germanes eren Higiea, la personificació de la salut, Iaso, la qu...».) Etiqueta: editor visual
- 17:48, 4 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Estèrope (filla d'Acastos) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Estèrope''' (en {{lang-grc|Στερόπη}}) va ser, segons la mitologia grega, una princesa de Iolcos, filla d'Acastos i d'Astidamia. Tenia dues germanes, Laodamia i Estènele. No es coneixen els noms dels seus germans. Estèrope només s'esmenta en relació amb la intriga que va ordir Astidamia contra Peleu. Astidamia va intentar seduir Peleu, qu...».)
- 10:51, 4 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Astidamia (esposa d'Acastos) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Astidamia''' (en {{lang-grc|Ἀστυδάμεια}}) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Creteu, rei de Tessàlia.<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=118-119, 422.423|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref> De vegades s'anomena '''Hipòlita'''.<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=htt...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 09:31, 4 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Mirina (desambiguació) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Desambiguació|Mirina}} * ''Geografia'': ** Mirina (Eòlia), ciutat d'Eòlia a la costa de Mísia. * ''Onomàstica'': ** Mirina (mitologia), amazona que va lluitar contra els atlants. ** Mirina (filla de Creteu), casada amb Toant, rei de Lemnos.».) Etiquetes: edició visual: canviat Disambiguation links
- 09:24, 4 nov 2024 Magenri discussió contribucions ha mogut Mirina a Mirina (Eòlia) (desambiguació)
- 09:20, 4 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Mirina (filla de Creteu) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Mirina''' (en {{lang-grc|Μύρινα}}) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Creteu, rei de Tessàlia. Es va casar amb Toant, rei de Lemnos, fill de Dionís (o de Teseu, segons altres versions) i d'Ariadna. Van tenir una filla, Hipsípile, que va hostatjar Jàson en el seu viatge.<ref name=":0" /> És epònima de la ciutat de Mirina.<r...».) Etiqueta: editor visual
- 12:32, 3 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Alcídice (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Alcídice''' (en {{lang-grc|Ἀλκιδίκη}}) va ser, segons la mitologia grega, una princesa d'Arcàdia, filla d'Àleu. Es va casar amb Salmoneu, fill d'Èol i d'Enàrete. Van tenir una filla, Tiro, que segons Diodor de Sicília era d'una bellesa extraordinària.<ref>Diodor de Sicília. ''Biblioteca històrica'', IV, 68</ref> Alcídice va morir, i Salmoneu es va t...».)
- 18:47, 2 nov 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Clímene (filla de Catreu) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Clímene''' (en {{lang-grc|Κλυμένη}}) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Catreu, rei de Creta i fill de Minos.<ref name=":0">{{ref-llibre |cognom=Grimal |nom=Pierre |títol=Diccionati de mitologia grega i romana |pàgines=111 |lloc=Barcelona |editorial=Edicions de 1984 |data=2008 |isbn=9788496061972}}</ref> El seu pare la va donar a Naupli, el viatger, juntamen...».) Etiqueta: editor visual
- 09:47, 1 nov 2024 Magenri discussió contribucions ha mogut Clímene a Clímene (filla d'Oceà) (per desambiguar)
- 11:01, 30 oct 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Clímene (filla de Mínias) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Clímene''' (en {{lang-grc|Κλυμένη}}) va ser, segons la mitologia grega, una princesa de Orcomen, filla de Mínias i de Eurianassa, filla d'Hiperfant. Es va casar amb Fílac, fill de Deíon, i va tenir un fill, Íficle, famós per la seva rapidesa, i una filla Alcímede, mare de Jàson. Segons Pausànias, que cita els ''Retorns'' era espos...».)
- 09:44, 30 oct 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Alcímede (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Alcímede''' (en {{lang-grc|Ἀλκιμέδη}}) va ser una de les noies que descendien per línia materna dels mínies, filla de Clímene, una de les filles de Mínias i de Fílac, rei de Fílace.<ref>Gai Juli Higí. ''Fabularum'', XIV, 1</ref> Casada amb Èson, va ser la mare de Jàson, rei de Iolcos.<ref>Apol·loni de Rodes. ''Les Argonàut...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 17:36, 29 oct 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Micene (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Micene''' (en {{lang-grc|Μυκήνη}}), va ser, segons la mitologia grega, una filla del déu fluvial Ínac i de la nimfa Mèlia, explica Pausànias, i afegeix que així ho diu el poema que els grecs anomenen ''Megale Eoie''.<ref name=":0">Pausànias. ''Descripció de Grècia'', II, 16, 3-4</ref> Es va casar amb Arèstor, fill de Forbant (fill d'Argo...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 10:09, 28 oct 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Quèrsias (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona}} '''Quèrsias'''{{efn|Segons el ''Diccionari Grec-Català'', pàg. 1845}} (en {{lang-grc|Χερσίας}}) va ser un poeta èpic nascut a Orcomen que va florir a finals del {{segle|VII|-|s}}. La seva obra és pràcticament desconeguda.<ref>{{ref-llibre |cognom=West |nom=M. L |títol=Greek Epic Fragments |pàgines=núm. 497 |lloc=Cambridge (MA) |editorial=Harvard University Press |data=2003 |isbn=9...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 09:27, 28 oct 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Discussió:Midea (nimfa) (Traducció: secció nova) Etiqueta: Tema nou
- 09:25, 28 oct 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Midea (nimfa) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Midea''' o '''Mídea''' (en {{lang-grc|Μίδεια o Μιδέα}}), segons la mitologia grega, és el nom d'una nimfa de Beòcia estimada per Posidó amb qui va tenir un fill anomenat Aspledó.<ref name=":0">Pausànias. ''Descripció de Grècia'', IX, 38, 9; 39, 1</ref> Pausanias esmenta uns versos de Quèrsias, un poeta del que no en quedava gairebé cap memòria escrita...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 08:44, 28 oct 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Agènor (fill de Fegeu) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Agènor''' (en {{lang-grc|Ἀγήνωρ 'Agénōr'}}) va ser, segons la mitologia grega, fill de Fegeu, rei de Fegea, a l'Arcàdia. Pausànias, diu que els noms dels tres fills de Fegeu eren Alfesibea, Tèmen i Arsínoe,<ref name=":0">Pausànias. ''Descripció de Grècia'', VI, 17, 4; IX, 41, 2</ref> però [[Pseudo-Apol·lodor|Apol·lodor]...».) Etiqueta: editor visual
- 11:21, 27 oct 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Prònous (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Prònous''' (en {{lang-grc| Πρόνοος}}) va ser un fill de Fegeu, que al seu torn era fill del déu-riu Ínac i de la nimfa Mèlia.<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i llatina|pàgines=196|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref> Segons Pausànias, els noms dels tres fills d...».) Etiqueta: editor visual
- 09:55, 27 oct 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Discussió:Ftia (filla de Foroneu) (Traducció: secció nova) Etiqueta: Tema nou
- 09:53, 27 oct 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Ftia (filla de Foroneu) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Ftia''' (en {{lang-grc|Φθία o Φθίη}}) va ser una filla de Foroneu, potser l'epònima de Ftia. Zeus va prendre la forma d'un colom, la va seduir i es va unir amb ella i en va néixer Aqueu, segons Claudi Elià.<ref>Claudi Elià. ''Història vària'', I, 15</ref> Altres autors, com Hesíode<ref name=":0">Hesíode. ''Catàleg de les dones'...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 09:00, 27 oct 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Ctònia (filla de Foroneu) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Ctònia''' (en {{lang-grc|Χθονία 'Chthonía'}}) va ser, segons la mitologia grega, filla de Foroneu i d'Hermíone i germana de Climen.<ref name=":0">Pausànias. ''Descripció de Grècia'', II, 35, 4-8</ref> Una tradició dels argius la fa filla de Colontas d'Argos.<ref>{{ref-llibre |cognom=Grimal |nom=Pierre |títol=Diccionari de mitologia grega i romana |pàgines=123 |lloc=Barcelona...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 10:16, 26 oct 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Car (fill de Foroneu) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{polisèmia|Car}} {{Infotaula personatge}} '''Car''' (en {{lang-grc|Κάρ}} 'Kár') era fill de Foroneu i va ser rei de Mègara.<ref name=":0" /> L'acròpolis de la ciutat s'anomenava Caria, derivada del nom d'aquest rei. La tradició el fa el fundador de Mègara.<ref name=":0">Pausànias. ''Descripció de Grècia'', I, 39, 5-6; 40, 6</ref> En temps de Car, a Mègara es van construir diversos santuaris dedicat...».) Etiquetes: edició visual: canviat Disambiguation links
- 09:28, 26 oct 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Cerdo (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Cerdo''' (en {{lang-grc|Κερδοῦς 'Kerdous'}}), que segons Robert Graves significa l'astuta, o la guineu,<ref name=":0">{{ref-llibre |cognom=Graves |nom=Robert |títol=The Greek Myths: vol. 1 |pàgines=sub voce |lloc=Harmondsworth |editorial=Penguin Books |data=1960}}</ref> va ser una nimfa, esposa del rei Foroneu d'Argos i mare d'Apis i Níobe.<ref>Pausània...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 08:39, 26 oct 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Egialeu (fill d'Ínac) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{confusió|Egialeu}} {{Infotaula personatge}} '''Egialeu''' (en {{lang-grc|Αἰγιαλεύς}} 'Aigialeus') va ser, segons la mitologia grega, el fill gran d'Ínac i de la nimfa Mèlia, segons diu Apol·lodor,<ref name=":0" /> i per tant germà de Foroneu i de Fegeu.<ref>{{ref-llibre |cognom=Grimal |nom=Pierre |títol=Diccionari de mitologia grega i romana |pàgines=292 |lloc=Barcelona |editori...».) Etiqueta: editor visual
- 08:58, 25 oct 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Josep Jansà Capdevila (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona}} '''Josep Jansà Capdevila''' (Reus 18 de juny de 1858 - Maó, 1938) va ser catedràtic de matemàtiques. Era fill d'Esteve Jansà, fuster, de Montbrió del Camp, i de Teresa Capdevila, de Reus. Es va llicenciar en Ciències Exactes i Físiques a la Universitat de Barcelona, i exercia de professor a l'Institut de Reus. Va ser professor també a Barcelona, i l'any 19...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 09:59, 24 oct 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Francesc Gras Rebull (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona}} '''Francesc Gras Rebull''' (Reus 14 d'abril de 1895 - 15 d'agost de 1970) va ser metge oftalmòleg.<ref name=":0" /> Fill del també oftalmòleg Francesc Gras Fortuny, de Reus i de Rosa Rebull de Ponce, de Puerto Rico, va estudiar a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en Oftalmologia a l'Instituto Oftalmológico de Madrid i a l'Hospital Lariboisière de París. Va exerci...».) Etiqueta: editor visual
- 09:02, 24 oct 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Josep Gispert Blai (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona}} '''Josep Gispert Blay''' (o '''Blay''') va ser un religiós escolapi nascut a Reus el 21 de maig de 1847 i mort a Barcelona el 18 d'octubre de 1893.<ref name=":0">{{ref-llibre |cognom=Olesti Trilles |nom=Josep |títol=Diccionari biogràfic de reusencs: vol. 1 |pàgines=329-330 |lloc=Reus |editorial=l'Ajuntament |data=1991}}</ref> Era fill de Josep Gispert, sastre, i de Raimunda Blai, tots dos de Reus. Va est...».) Etiqueta: editor visual
- 08:06, 23 oct 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Antoni Foz Llaveria (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona}} '''Antoni Foz Llaveria''' (Vall-de-roures, 18 de febrer de 1930<ref name=":0" /> - Reus, 25 de març de 2020<ref name=":1">{{ref-web |cognom=M. A. / I. M. |url=https://reusdigital.cat/noticies/reus/es-mor-lexregidor-reusenc-antoni-foz-llaveria |consulta=23 d'octubre de 2024 |títol=Es mor l'exregidor reusec Antoni Foz Llaveria |obra=reusdigital.cat}}</ref>) va ser un polític i atleta que de molt jove va anar...».) Etiqueta: editor visual
- 08:23, 21 oct 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Estanislau Clariana Fonts (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona}} '''Estanislau Clariana Fonts''' (Reus, 23 d'octubre de 1836 - València, 16 de març de 1898) va ser poeta i professor. Fill de Salvador Clariana, propietari, i de Maria Antònia Fonts, tots dos de Reus, va estudiar magisteri a Tarragona i va fundar un col·legi a Falset. Més endavant va tornar a Reus. Col·laborava assíduament al ''Diari de Reus'' i a ''El Eco del Centro de Lectura'' amb poeme...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 09:49, 16 oct 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Cecília Boqué Dalmau (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona}} '''Cecília Boqué Dalmau''' (Les Borges del Camp{{efn|Josep Olesti diu que era nascuda a Reus, i en fa una petita nota biogràfica}} 14 de febrer de 1917 - Monestir de Sant Benet de Montserrat 4 de gener de 2020) va ser una monja benedictina que va arribar a abadessa del Monestir de Sant Benet de Montserrat. Filla de Ramon Boqué Bernat, pagès de l'L'Espluga...».) Etiqueta: editor visual
- 08:32, 16 oct 2024 Magenri discussió contribucions ha mogut Salvador d'Horta Bofarull i Soronellas a Salvador d'Horta Bofarull Soronellas (Totes les fonts ometen la "i")
- 18:34, 14 oct 2024 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Antoni Benaiges Pujol (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona}} '''Antoni Benaiges Pujol''' (Reus 20 de gener de 1859 - Vigan (Filipines) 3 d'agost de 1917) va ser missioner jesuïta. Era fill de l'impressor i llibreter Josep Benaiges i de Francesca Pujol, i germà del músic i compositor Josep Maria Benaiges Pujol. L'any 1878 va entrar a la Companyia de Jesús i va fer el noviciat al Monestir de Veruela (Saragossa) i més tard va seguir estud...».)