Ferran de Flandes

Ferran de Flandes

Biografia
Naixement	24 març 1188 (Gregorià) Coïmbra (Portugal)
Mort	27 juliol 1233 (Gregorià) (45 anys) Noyon (França)
Sepultura	Catedral de Noyon
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	polític
Altres
Títol	Príncep
Família	Dinastia Borgonya
Cònjuge	Joana I de Flandes (1212 (Gregorià), 1212 (Gregorià)–1233 (Gregorià)), mort
Pares	Sanç I de Portugal   i Dolça de Barcelona
Germans	Berenguera de Portugal Sança de Portugal i de Barcelona Blanca de Portugal Teresa de Portugal i de Barcelona Mafalda de Portugal i de Barcelona Alfons II de Portugal Pere I d'Urgell Constança de Portugal Ramon de Portugal Pedro Moniz Teresa Sanches Rodrigo Sanches Gil Sanches Martí Sanches de Portugal Urraca Sanches de Portugal Constança Sanches de Portugal

Ferran de Flandes, també esmentat com Ferran de Portugal o Ferran de Borgonya —Dom Fernando(portuguès)— (24 de març de 1188 - Noyon, 4 de març o 26 de juliol de 1233) fou Infant de Portugal i comte de Flandes i d'Hainaut de 1212 a 1233 pel seu matrimoni amb la comtessa Joana de Flandes i d'Hainaut, dita Joana de Constantinoble.

Ascendència

Robert I de Borgonya

Enric de Borgonya (1035-1066)

Elies de Semur

Enric de Borgonya (comte de Portugal)

Berenguer Ramon I

Sibil·la de Barcelona

Gisela de Lluçà

Alfons I de Portugal

Ferran I de Lleó

Alfons VI de Lleó

Sança de Lleó

Teresa de Lleó

Ximena Moniz

{{{39}}}

Sanç I de Portugal

Amadeu II de Savoia

Humbert II de Savoia

Joana de Ginebra

Amadeu III de Savoia

Guillem I de Borgonya

Gisela de Borgonya

Estefania de Borgonya

Matilde de Savoia

Guigó II d'Albon

Guigó III d'Albon

Adelaida de Royans

Matilde d'Albon

Roger I de Sicília

Matilde

Eremburga de Mortain

Ferran de Flandes

Ramon Berenguer I de Barcelona

Ramon Berenguer II de Barcelona

Almodis de la Marca

Ramon Berenguer III de Barcelona

Robert Guiscard

Matilde de Pulla i Calàbria

Siquelgaita de Salern

Ramon Berenguer IV

Berenguer II de Millau

Gilbert del Gavaldà

Adela de Carlat

Dolça del Gavaldà

Jofré I de Provença

Gerberga de Provença

Esteveneta

Dolça de Barcelona

Ramir I d'Aragó

Sanç I d'Aragó

Gilberga de Carcassona

Ramir II d'Aragó

Hilduí IV de Montdidier

Felícia de Montdidier-Roucy

Alix de Roucy

Peronella d'Aragó

Guillem VIII de Poitiers

Guillem IX de Poitiers

Hildegarda de Borgonya

Agnès de Poitiers

Guillem IV de Tolosa

Felipa de Tolosa

Emma de Mortain

Era el fill del rei de Portugal Sanç I i de la princesa catalana Dolça. L'1 de gener de 1212, amb l'acord de Felip August, es va casar amb la comtessa de Flandes Joana de Constantinoble, neboda i pupil·la del rei de França.

Regnat

Des del començament del seu regnat va quedar sota l'autoritat de Felip August que havia arreglat ell mateix el contracte de matrimoni, col·locant les ciutats d'Aire i de Saint-Omer, veïna de l'Artois (ja sota domini reial), en l'herència del seu fill gran Lluís. Retingut presoner a Péronne el temps que el príncep Lluís va ocupar aquestes ciutats, la parella va poder finalment pensar a fer la seva entrada a Gant, però els gantesos els tancaren les portes, ja que consideren que la seva comtessa havia estat «venuda» a Ferran per Felip August. Un tractat fou signat finalment a Pont-à-Vendin el 25 de febrer de 1212, pel qual Ferran i Joana cedien a Lluís de França les viles d'Aire i St-Omer, com drets de la seva mare Isabel d'Hainault, però a canvi de què el futur Lluís VIII renunciés a emetre pretensions sobre el comtat de Flandes. Poc després, la parella va fer finalment la seva entrada a Gant, de la qual els habitants acceptaren pagar-los una suma a títol de compensació del perjudici experimentat. Els comtes concediren a la ciutat una nova organització municipal (elecció anual dels regidors).

Ferran no va respondre més que condicionalment a la crida feudal del rei de França contra Joan sense Terra (1212), amb el qual va signar una aliança ofensiva i defensiva, i els proveïments flamencs de llana es van fer essencials per Anglaterra. Ferran volia comprar St-Omer i d'Aire i va refusar una indemnització. Felip August va tornar llavors l'exèrcit francès contra el comte de Flandes i va envair els seus estats (22 de maig de 1213): Cassel, Ypres i tot el país fins a Bruges foren ocupats, i Gant va quedar assetjada. Ferran va cridar en ajut al seu aliat que li va enviar al comte de Salisbury, acompanyat de Renald I de Dammartin, enemic del rei de França. L'expedició anglesa va desembarcar a Damme, on Ferran va jurar fidelitat al rei Joan, però es va haver de replegar; el rei va destruir el port, i després va prendre Lilla i finalment Gant.

Ferran llavors es va haver de refugiar a l'illa de Walcheren, a Zelanda, terra imperial. Les tropes franceses es van retirar i, després d'un fracàs davant el castell d'Erquinghem, tingut pel castellà de Lilla, i un altre davant Lilla mateixa, el comte va recuperar Gant, va atacar Tournai, tradicionalment fidel als francesos, i va fer finalment la seva entrada a Lilla, de la qual els habitants, desempallegats de la feble guarnició francesa, li van obrir calorosament les portes. Però el rei va reaparèixer, reprengué Lilla i, de ràbia, la va destruir en gran part deportant als seus habitants, marcant-los amb el signe dels esclaus; el comte, malalt, no va tenir més que el temps de fugir entre les flames. Ferran va fugir cap a Angleterre amb el rei Joan, acompanyat de diversos cavallers flamencs (1213). Es va formar llavors la coalició dels flamencs de Ferran, dels anglesos de Joan sense Terra i dels alemanys de l'emperador Otó IV de Brunswick. La campanya fou iniciada a les ordres d'Otó i de Ferran.

Al començament de 1214, el príncep Lluís es va apoderar de Bailleul i de Steenvoorde. Ferran, retornat a Flandre, va destrossar l'Artois i el comtat de Guines, i va prendre Saint-Omer i Hesdin. Lluís és recordat a França per haver combatut a Joan sense Terra que pel seu costat havia desembarcat al sud i s'havia apoderat del Poitou i marxava sobre Angers. Però el rei d'Anglaterra fou vençut a La Roche-aux-Moines i es va haver de replegar.

Mentre Otó havia arribat a Valenciennes, amb el duc de Brabant, el comte de Namur i el duc de Limburg, mentre que Felip August aixecava l'oriflama a Saint-Denis i posava en branda l'exèrcit a Péronne. La trobada dels dos exèrcits va tenir lloc a Bouvines, el diumenge 27 de juliol de 1214. Fou una derrota per als aliats: esgotat, Ferran es va rendir a Hug de Marcuit; Otó va fugir.

Ferrand portat en gàbia a París

Encadenat i transportat en gàbia fins a París, fou tancat als calabossos del Louvre. No en va sortir fins al 6 de gener de 1227 després que Blanca de Castella va rebre la meitat del rescat de cinquanta mil lliures esterlines exigit per a la seva llibertat i reunit per la seva esposa Joana de Constantinoble. Va haver de deixar en penyora les ciutats de Douai, Lilla i Sluis a l'espera del pagament de la resta del rescat. Va haver de jurar igualment fidelitat al rei de França.

Des de llavors va restar fidel a aquest jurament. En el moment de la revolta del bretó Pere I Mauclerc i dels grans barons contra Blanca de Castella, va continuar sent fidel a la regenta, per a la qual va combatre en el moment de les primeres operacions de guerra, abans d'aventurar-se al Namurès, on aspirava a la seu comtal, de la qual l'emperador l'havia investit. Es va apoderar d'algunes ciutats, però després de la mediació del comte de Boulogne, es va signar un tractat a Cambrai (1232): Enric de Vianden, espòs de Margarida de Courtenay-Namur va conservar el comtat de Namur, mentre que Ferran rebia les batllies de Golzinne i de Vella-Lilla, esperant la tornada del comte legítim, l'emperador de Constantinoble Balduí II de Courtenay.

Amb Joana va reforçar els municipis, instituint sobretot el 1228 noves formes d'autoritat a Gant, Ypres, Bruges i Douai, amb un nou mode d'elecció. Va morir a Noyon, malalt de litiasi renal. El seu cor i les seves entranyes foren enterrats a la catedral de la ciutat, mentre que el seu cos fou enterrat a l'abadia del Repos de Notre-Dame de Marquette prop de Lilla on Joana li va fer construir un mausoleu abans de reunir-se amb ell a la seva mort.

Bibliografia

• Edward Le Glay, Histoire des comtes de Flandre jusqu'à l'avènement de la Maison de Bourgogne, Comptoir des Imprimeurs-unis, Paris, 1843.
• Henri Platelle i Denis Clauzel, Histoire des provinces françaises du Nord, 2. Des principautés à l'empire de Charles Quint (900-1519), Westhoek-Editions Éditions des Beffrois, 1989; ISBN 2-87789-004-X
• Cécile i José Douxchamps, Nos dynastes médiévaux, Wepion-Namur 1996, José Douxchamps, éditeur; ISBN 2-9600078-1-6
• Geneviève de Cant, Jeanne et Marguerite de Constantinople, Éditions Racine, Bruxelles, 1995; ISBN 2-87386-044-8