Vés al contingut

Gastronomia del Baix Ebre i el Montsià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula cuinaCuina del Baix Ebre i el Montsià
Arròs rossejat
RegióBaix Ebre i Montsià
Tipus de cuinamediterrània
Beguda típicaCava i vi

La gastronomia del Baix Ebre i del Montsià és la tradicional de les terres de l'Ebre. És pagesa i de pescadors, i molt propera a la valenciana.

Ingredients bàsics

[modifica]
  • Hortalissa: carxofa, tomàquet, ceba, pebrot,
  • Verdura: garrofetes, calçot,
  • Peix: anguila, tonyina, sardina, verat, bacallà,
  • Marisc: escamarlà, galera, llagostí, ostrons
  • Carn i aviram: cabra de Rasquera,
  • Fruita: nectarina, mandarina, clementina, taronja, llimona,
  • Altres: oli d'oliva, arròs, mel, embotits,

Especialitats

[modifica]

Baldana

[modifica]

La baldana és un embotit semblant al botifarró que, com la morcilla, si bé no ho és, pot ser de ceba o d'arròs, i que es fa amb sang i cansalada. Recentment s'ha creat una baldana d'arròs que no conté sang.[1]

Botifarra de mondongo

[modifica]

La botifarra de mondongo està feta amb carn de xai, sang i condiments. Es fa també a altres comarques tarragonines.

Tallat

[modifica]

El tallat és una varietat de pa d'ús quotidià que es menja a les Terres de l'Ebre i que es caracteritza per uns talls en diagonal a la seva superfície que li donen el nom.

Arròs

[modifica]

Es produeixen les denominacions "arròs del Delta de l'Ebre" i "arròs Molí de Rafelet"

Oli d'oliva

[modifica]

Les Terres de l'Ebre són de les comarques amb més importància i tradició en l'elaboració d'olis de Catalunya.[2] i gaudeixen d'una Denominació d'Orígen Protegida, Oli del Baix Ebre-Montsià.

Mel del Perelló

Sal de les Salines de la Trinitat, a Sant Carles de la Ràpita.

Plats

[modifica]

Destaquen els arrossos i els plats a base de peix o de marisc. També els plats amb un tipus de cargol que es diu vaqueta.

Salses

[modifica]

Dolços

[modifica]
  • Capseta, pastes amb ou, ametlla i sucre que es posen en capsetes de paper com les de les madalenes i que tradicionalment es menjava a les Festes Majors
  • Cóc de brossat
  • Cóc de maçanes, és a dir, de pomes, que se solia fer per volts de Sant Joan
  • Coqueta de sagí, una pasta seca que es fa amb raïm, sucre, farina i ous i que es menjava tradicionalment a les festes majors. La seva forma pot variar una mica d'una localitat a una altra.
  • Panolis o coques de panoli, fetes amb oli d'oliva, farina, sucre i matalafuga. Es venien per treure diners que financessin les festes majors però actualment es fan tot l'any.
  • Pastissets en forma de mitges llunes, coberts de sucre i farcits de cabell d'àngel.
  • Periquillos, d'ou, sucre, farina i matalafuga.
  • Punyetes de Roquetes, una pasta rodona farcida, envoltada d'un cordó de la mateixa pasta, amb un forat o una ametlla al mig de la part superior i coberta de sucre fi. La pasta és d'oli d'oliva, mistela, anís, sucre i farina. El farciment està fet amb ametlles, ous, sucre i llet.
  • Rotllet del secret, semblants a les rosquilles. Es fan amb oli d'oliva, ou, farina, sucre, llet i anís o aiguardent. Tradicionalment es menjaven per Nadal però ara també es fa en altres ocasions.
  • Sopa de flam, feta amb trossos de flam, típica al Nadal a les terres de l'Ebre i el Maestrat.
  • Torró de Xerta, un torró dur tradicionalment presentat en formes rodones i fet amb avellanes, mel, clara d'ou, sucre i canyella.

Referències

[modifica]
  1. «Gastroteca de la Generalitat de Catalunya». Arxivat de l'original el 2010-04-30. [Consulta: 29 setembre 2009].
  2. «Oli del Baix Ebre - Montsià». Arxivat de l'original el 2009-10-05. [Consulta: 29 setembre 2009].

Enllaços externs

[modifica]