Takeuchiïta
 Takeuchiïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mg₂Mn3+O₂BO₃ |
| Epònim | Yoshio Takeuchi |
| Localitat tipus | Långban, Filipstad, Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.AB.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AB.40 |
| Dana | 24.2.6.1 |
| Heys | 9.7.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 27,5Å; b = 12,61Å; c = 6,04Å; |
| Color | negre |
| Duresa | 6 |
| Lluïssor | submetàl·lica |
| Color de la ratlla | marró |
| Diafanitat | opaca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980-018 |
| Any d'aprovació | 1980 |
| Símbol | Tké |
| Referències | [1] |
La takeuchiïta és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de l'ortopinakiolita. Rep el seu nom del mineralogista japonès Yoshio Takeuchi.
Característiques
[modifica]La takeuchiïta és un borat de fórmula química Mg₂Mn3+O₂BO₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1980. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la takeuchiïta pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1980 a Långban, al municipi de Filipstad, a la regió de Värmland, Suècia. Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Takéuchiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 maig 2017].
Enllaços externs
[modifica]