Karlita
 Karlita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mg₇(BO₃)₃(OH,Cl)₅ |
| Epònim | Franz Karl (en)  |
| Localitat tipus | Furtschaglkar, vall de Schlegeis (Schlegeisgrund), Zillertal, Tirol del Nord, Tirol, Àustria |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.AB.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AB.25 |
| Heys | 10.1.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 17,92Å; b = 17,6Å; c = 3,1Å; |
| Duresa | 5,5 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,589 nβ = 1,632 nγ = 1,634 |
| Birefringència | δ = 0,045 |
| Angle 2V | mesurat: 24°, calculat: 22° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980-030 |
| Any d'aprovació | 1980 |
| Símbol | Ka |
| Referències | [1] |
La karlita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom del Dr. Franz Karl (1918–1972), professor de mineralogia i petrografia de la Universitat de Kiel (Alemanya).
Característiques
[modifica]La karlita és un borat de fórmula química Mg₇(BO₃)₃(OH,Cl)₅. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1980. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba formant cristalls en forma d'agulles, allargats al llarg de [001], composta de cristalls que mostren {110} i {001} subparal·lels, de fins a 0,5 mil·límetres; sempre en rosetes i en agregats fibrosos.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la karlita pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.
Formació i jaciments
[modifica]Probablement formada per metamorfisme alpí, en calcosilicat-carbonat en amfibolites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcita, dolomita, clorita, clinohumita, brucita, ludwigita o sakhaïta.[2] Va ser descoberta l'any 1980 a Furtschaglkar, a la vall de Schlegeis (Tirol del Nord, Àustria). També ha estat descrita al dipòsit de bor de Titovskoe, a Tas-Khayakhtakh (Sakhà, Rússia), i a les mines de Costabona, a Prats de Molló i la Presta (Vallespir, Catalunya Nord).
Referències
[modifica]