Vés al contingut

Karlita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralKarlita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaMg₇(BO₃)₃(OH,Cl)₅
EpònimFranz Karl (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusFurtschaglkar, vall de Schlegeis (Schlegeisgrund), Zillertal, Tirol del Nord, Tirol, Àustria
Classificació
Categoriaborats
Nickel-Strunz 10a ed.6.AB.25
Nickel-Strunz 9a ed.6.AB.25 Modifica el valor a Wikidata
Heys10.1.6
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 17,92Å; b = 17,6Å; c = 3,1Å;
Duresa5,5
Color de la ratllablanc Modifica el valor a Wikidata
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,589 nβ = 1,632 nγ = 1,634
Birefringènciaδ = 0,045
Angle 2Vmesurat: 24°, calculat: 22°
Dispersió òpticano en té
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1980-030
Any d'aprovació1980
SímbolKa Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La karlita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom del Dr. Franz Karl (1918–1972), professor de mineralogia i petrografia de la Universitat de Kiel (Alemanya).

Característiques

[modifica]

La karlita és un borat de fórmula química Mg₇(BO₃)₃(OH,Cl)₅. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1980. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba formant cristalls en forma d'agulles, allargats al llarg de [001], composta de cristalls que mostren {110} i {001} subparal·lels, de fins a 0,5 mil·límetres; sempre en rosetes i en agregats fibrosos.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la karlita pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.

Formació i jaciments

[modifica]

Probablement formada per metamorfisme alpí, en calcosilicat-carbonat en amfibolites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcita, dolomita, clorita, clinohumita, brucita, ludwigita o sakhaïta.[2] Va ser descoberta l'any 1980 a Furtschaglkar, a la vall de Schlegeis (Tirol del Nord, Àustria). També ha estat descrita al dipòsit de bor de Titovskoe, a Tas-Khayakhtakh (Sakhà, Rússia), i a les mines de Costabona, a Prats de Molló i la Presta (Vallespir, Catalunya Nord).

Referències

[modifica]
  1. «Karlite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juny 2016].
  2. 2,0 2,1 «Karlite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 28 juny 2016].