Fluoborita

Fluoborita
Fórmula química	Mg₃(BO₃)F₃
Epònim	fluor i bor
Localitat tipus	Tallgruvan, Kallmora, Norberg, Västmanland, Suècia
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.AB.50
Nickel-Strunz 9a ed.	6.AB.50
Nickel-Strunz 8a ed.	Vc/A.04
Dana	25.1.2.1
Heys	10.1.4
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 8,8Å; c = 3,1Å;
Color	incolor, violeta o blanc; incolor en llum transmesa
Exfoliació	pobre en [0001]
Duresa (Mohs)	3,5
Lluïssor	sedosa
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,570 nε = 1,534
Birefringència	δ = 0,036
Fluorescència	blanca
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1926
Símbol	Fbo
Referències

La fluoborita és un mineral de la classe dels borats. Va rebre el seu nom l'any 1926 per Per Geijer en al·lusió a la seva composició, que conté tant fluor com bor.

Característiques

La fluoborita és un borat de fórmula química Mg₃(BO₃)F₃. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. És una espècie isostructural amb la hidroxilborita, de la qual és el seu anàleg amb fluor, i amb la que forma una sèrie de solució sòlida.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fluoborita pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Tallgruvan, al poble de Kallmora, a Norberg, Västmanland (Suècia), on sol trobar-se associada a altres minerals com la ludwigita i la condrodita. Ha estat descrita a diversos països tot i que el jaciments d'aquest mineral són escassos.