Vonsenita
 Vonsenita | |
|---|---|
 Vonsenita massiva de la localitat tipus | |
| Fórmula química | Fe₂2+Fe3+(BO₃)O₂ |
| Epònim | Magnus Vonsen  |
| Localitat tipus | Old City Quarry, North Hill, Fairmont Park, Riverside, Califòrnia, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.AB.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AB.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/A.03 |
| Dana | 24.2.1.2 |
| Heys | 9.8.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,45Å; b = 12,28Å; c = 3,07Å; |
| Color | negre, negre verdós |
| Exfoliació | no observada |
| Duresa (Mohs) | 5 |
| Lluïssor | sedosa |
| Color de la ratlla | negre, verd negrós |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,7 g/cm³ (mesurada); |
| Impureses comunes | Mg, Al |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1920 |
| Símbol | Von |
| Referències | [1] |
La vonsenita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la ludwigita. Va rebre el seu nom l'any 1920 per Arthur S. Eakle en honor de Magnus Vonsen (1880-1954), col·leccionista de minerals de Petaluma, Califòrnia, que va donar la seva extensa col·lecció de l'Acadèmia de Ciències de Califòrnia.
Característiques
[modifica]La vonsenita és un borat de fórmula química Fe₂2+Fe3+(BO₃)O₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma de cristalls prismàtics curts, amb terminacions crues o sense, amb {010}, {110}, {120}, {140} i {160}; en fibres radials, en agregats en forma de ventall o de feltre, de fins a 2 cm; també granular o massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. És l'anàleg amb Fe2+ de la ludwigita, una espècie isostructural amb aquesta, amb la qual forma també una sèrie de solució sòlida.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vonsenita pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.
Formació i jaciments
[modifica]Es tracta d'un mineral d'alta temperatura que es produeix en dipòsits metamòrfics de contacte. És un mineral poc comú que es troba en skarns rics en bor. Sol trobar-se associada a altres minerals com: magnetita, pirrotina o piroxens.[2] Va ser descoberta l'any 1920 a la pedrera Old City, a North Hill (Riverside, Califòrnia, Estats Units).
Referències
[modifica]