Pertsevita-(F)
Pertsevita-(F) | |
---|---|
Fórmula química | Mg₂BO₃F |
Epònim | Nikolai N. Pertsev (en) |
Localitat tipus | Kebirnin'ya creek (Nalednoye), Riu Dogdo, Conca del riu Yana, Verkhoyansk, Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
Classificació | |
Categoria | borats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 6.AB.75 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AB.75 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 20,49Å; b = 4,571Å; c = 11,89Å; |
Grup puntual | mm2 - piramidal |
Color | incolor |
Exfoliació | no observada |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanc |
Diafanitat | transparent |
Densitat | 3,12 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,609 nβ = 1,620 nγ = 1,642 |
Birefringència | δ = 0,033 |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2002-030 |
Símbol | Psv-F |
Referències | [1] |
La pertsevita-(F) és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom de Nikolai Nikolayevich Pertsev (1930-) pel seu treball en els minerals borats, més el sufix -(F) en ser una espècie amb fluor dominant.
Característiques
[modifica]La pertsevita-(F) és un borat de fórmula química Mg₂BO₃F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2002. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, i es troba en forma de grans anèdricaes de fins a 150 micres de diàmetre. És l'anàleg amb fluor de la pertsevita-(OH). L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a la col·lecció mineralògica del Institut für Geologie, Mineralogie & Geophysik, a Bochum, Alemanya, amb el número de catàleg 25164.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pertsevita-(F) pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al rierol Kebirnin'ya, al riu Dogdo, a Verkhoyansk, Sakhà (Rússia), on sol trobar-se associada a altres minerals com: espinel·la, ludwigita, kotoïta, forsterita, clinohumita i calcita. També ha estat descrita a altres localitats russes, a Romania, i als estats d'Alaska i Califòrnia, als Estats Units.
Referències
[modifica]- ↑ «Pertsevite-(F)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 juny 2017].