Pertsevita-(F)

Pertsevita-(F)
Fórmula química	Mg₂BO₃F
Epònim	Nikolai N. Pertsev (en)
Localitat tipus	Kebirnin'ya creek (Nalednoye), Riu Dogdo, Conca del riu Yana, Verkhoyansk, Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.AB.75
Nickel-Strunz 9a ed.	6.AB.75
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 20,49Å; b = 4,571Å; c = 11,89Å;
Grup puntual	mm2 - piramidal
Color	incolor
Exfoliació	no observada
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent
Densitat	3,12 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,609 nβ = 1,620 nγ = 1,642
Birefringència	δ = 0,033
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2002-030
Símbol	Psv-F
Referències

La pertsevita-(F) és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom de Nikolai Nikolayevich Pertsev (1930-) pel seu treball en els minerals borats, més el sufix -(F) en ser una espècie amb fluor dominant.

Característiques

La pertsevita-(F) és un borat de fórmula química Mg₂BO₃F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2002. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, i es troba en forma de grans anèdricaes de fins a 150 micres de diàmetre. És l'anàleg amb fluor de la pertsevita-(OH). L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a la col·lecció mineralògica del Institut für Geologie, Mineralogie & Geophysik, a Bochum, Alemanya, amb el número de catàleg 25164.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pertsevita-(F) pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al rierol Kebirnin'ya, al riu Dogdo, a Verkhoyansk, Sakhà (Rússia), on sol trobar-se associada a altres minerals com: espinel·la, ludwigita, kotoïta, forsterita, clinohumita i calcita. També ha estat descrita a altres localitats russes, a Romania, i als estats d'Alaska i Califòrnia, als Estats Units.