Vés al contingut

Pertsevita-(F)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralPertsevita-(F)
Fórmula químicaMg₂BO₃F
EpònimNikolai N. Pertsev (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusKebirnin'ya creek (Nalednoye), Riu Dogdo, Conca del riu Yana, Verkhoyansk, Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoriaborats
Nickel-Strunz 10a ed.6.AB.75
Nickel-Strunz 9a ed.6.AB.75 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 20,49Å; b = 4,571Å; c = 11,89Å;
Grup puntualmm2 - piramidal
Colorincolor
Exfoliacióno observada
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent
Densitat3,12 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,609 nβ = 1,620 nγ = 1,642
Birefringènciaδ = 0,033
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2002-030
SímbolPsv-F Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La pertsevita-(F) és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom de Nikolai Nikolayevich Pertsev (1930-) pel seu treball en els minerals borats, més el sufix -(F) en ser una espècie amb fluor dominant.

Característiques

[modifica]

La pertsevita-(F) és un borat de fórmula química Mg₂BO₃F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2002. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, i es troba en forma de grans anèdricaes de fins a 150 micres de diàmetre. És l'anàleg amb fluor de la pertsevita-(OH). L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a la col·lecció mineralògica del Institut für Geologie, Mineralogie & Geophysik, a Bochum, Alemanya, amb el número de catàleg 25164.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pertsevita-(F) pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta al rierol Kebirnin'ya, al riu Dogdo, a Verkhoyansk, Sakhà (Rússia), on sol trobar-se associada a altres minerals com: espinel·la, ludwigita, kotoïta, forsterita, clinohumita i calcita. També ha estat descrita a altres localitats russes, a Romania, i als estats d'Alaska i Califòrnia, als Estats Units.

Referències

[modifica]
  1. «Pertsevite-(F)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 juny 2017].