Geocronita
Geocronita | |
---|---|
Fórmula química | Pb14(Sb,As)₆S23 |
Epònim | Terra i Saturn |
Classificació | |
Categoria | sulfurs > sulfosals |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.JB.30a |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JB.30a |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.06 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic, pseudo-ortoròmbic |
Color | gris plom pàl·lid a gris pàl·lid; en seccions polides blanc pur |
Exfoliació | visible a {011} |
Fractura | desigual |
Duresa (Mohs) | 2,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | gris plom pàl·lid o blau grisós |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 6.44-6.46 g/cm³ |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Geo |
La geocronita[1] és un mineral de plom, antimoni, arsènic i sofre, químicament és un sulfur de plom (II), d'antimoni (III) i d'arseni (III), de fórmula Pb14(Sb,As)₆S23, de color gris plom pàl·lid, una duresa de 2,5, una densitat de 6,44-6,46 g/cm³, cristal·litza en el sistema monoclínic, pseudo-ortoròmbic. El seu nom està format pels mots geo-, forma prefixada del mot grec γῆ, "terra" i crono, i del nom del déu de la mitologia grega Cronos, Χρόνος, identificat amb el déu romà Saturn que era el nom que donaven els alquimistes al plom.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la geocronita pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoita, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaite, cuproneyita, jordanita, kirkiita, tsugaruita, pillaita, zinkenita, scainiita, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaita, eskimoita, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaita, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.
Referències
[modifica]- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 4 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Geocronite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012].