Diaforita
Diaforita | |
---|---|
Cristalls prismàtics, allargats i estriats de color gris-metàl·lic de diaforita | |
Fórmula química | Ag₃Pb₂Sb₃S₈ |
Epònim | diferència |
Localitat tipus | districte de Příbram i Bräunsdorf |
Classificació | |
Categoria | sulfurs > sulfosals |
Nickel-Strunz 10a ed. | 02.JB.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JB.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.05d |
Dana | 3.5.4.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Hàbit cristal·lí | prismàtic [001], sovint estriat [001]. Cristalls de vegades molt complexos |
Estructura cristal·lina | a = 15.849(4) Å, b = 17.914(4) Å, c = 5.901(1) Å, β = 116.425(3)° |
Grup espacial | grup espacial P2₁/a |
Color | gris acer |
Macles | en {120} i {241} |
Exfoliació | no en té |
Fractura | irregular/desigual, subconcoidal |
Duresa (Mohs) | 2,5 a 3 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | gris acer |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 6 |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Dpr |
Referències | [1] |
La diaforita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1871, i rep el seu nom del grec diaphoros, diferent, perquè és diferent de la freieslebenita, una suposada forma dimorfa seva.
Característiques
[modifica]La diaforita és una sulfosal, de la classe dels sulfurs. La seva fórmula, Ag₃Pb₂Sb₃S₈, inclou de vegades impureses de ferro i coure. Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant cristalls prismàtics, sovint estriats, i de vegades molt complexos. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2,5 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la diaforita pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoïta, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiïta, tsugaruïta, pillaïta, zinkenita, scainiïta, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaïta, eskimoïta, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaïta, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.
Formació i jaciments
[modifica]Es forma en filons hidrotermals a temperatures moderades. Sol trobar-se associada a altres minerals com: galena, miargirita, pirargirita, pirita, quars, siderita i esfalerita.
Referències
[modifica]- ↑ «Diaphorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2015].