Vés al contingut

Diaforita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralDiaforita

Cristalls prismàtics, allargats i estriats de color gris-metàl·lic de diaforita Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaAg₃Pb₂Sb₃S₈
Epònimdiferència Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusdistricte de Příbram i Bräunsdorf Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed.02.JB.05
Nickel-Strunz 9a ed.2.JB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/D.05d Modifica el valor a Wikidata
Dana3.5.4.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·líprismàtic [001], sovint estriat [001]. Cristalls de vegades molt complexos
Estructura cristal·linaa = 15.849(4) Å, b = 17.914(4) Å, c = 5.901(1) Å, β = 116.425(3)°
Grup espacialgrup espacial P2₁/a Modifica el valor a Wikidata
Colorgris acer
Maclesen {120} i {241}
Exfoliacióno en té
Fracturairregular/desigual, subconcoidal
Duresa (Mohs)2,5 a 3
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllagris acer
Diafanitatopaca
Densitat6
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolDpr Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La diaforita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1871, i rep el seu nom del grec diaphoros, diferent, perquè és diferent de la freieslebenita, una suposada forma dimorfa seva.

Característiques

[modifica]

La diaforita és una sulfosal, de la classe dels sulfurs. La seva fórmula, Ag₃Pb₂Sb₃S₈, inclou de vegades impureses de ferro i coure. Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant cristalls prismàtics, sovint estriats, i de vegades molt complexos. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2,5 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la diaforita pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoïta, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiïta, tsugaruïta, pillaïta, zinkenita, scainiïta, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaïta, eskimoïta, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaïta, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.

Formació i jaciments

[modifica]

Es forma en filons hidrotermals a temperatures moderades. Sol trobar-se associada a altres minerals com: galena, miargirita, pirargirita, pirita, quars, siderita i esfalerita.

Referències

[modifica]
  1. «Diaphorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2015].