Diaforita

Diaforita
Cristalls prismàtics, allargats i estriats de color gris-metàl·lic de diaforita
Fórmula química	Ag₃Pb₂Sb₃S₈
Epònim	diferència
Localitat tipus	districte de Příbram i Bräunsdorf
Classificació
Categoria	sulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed.	02.JB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	2.JB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	II/D.05d
Dana	3.5.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	prismàtic [001], sovint estriat [001]. Cristalls de vegades molt complexos
Estructura cristal·lina	a = 15.849(4) Å, b = 17.914(4) Å, c = 5.901(1) Å, β = 116.425(3)°
Grup espacial	grup espacial P2₁/a
Color	gris acer
Macles	en {120} i {241}
Exfoliació	no en té
Fractura	irregular/desigual, subconcoidal
Duresa	2,5 a 3
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	gris acer
Diafanitat	opaca
Densitat	6
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Dpr
Referències

La diaforita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1871, i rep el seu nom del grec diaphoros, diferent, perquè és diferent de la freieslebenita, una suposada forma dimorfa seva.

Característiques

La diaforita és una sulfosal, de la classe dels sulfurs. La seva fórmula, Ag₃Pb₂Sb₃S₈, inclou de vegades impureses de ferro i coure. Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant cristalls prismàtics, sovint estriats, i de vegades molt complexos. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2,5 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la diaforita pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoïta, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiïta, tsugaruïta, pillaïta, zinkenita, scainiïta, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaïta, eskimoïta, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaïta, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.

Formació i jaciments

Es forma en filons hidrotermals a temperatures moderades. Sol trobar-se associada a altres minerals com: galena, miargirita, pirargirita, pirita, quars, siderita i esfalerita.