Xilingolita
 Xilingolita | |
|---|---|
| Fórmula química | Pb₃Bi₂S₆ |
| Epònim | Xilin Gol (en)   |
| Nom IUPAC | hexasulfur de dibismut i triplom |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.JB.40a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JB.40a |
| Dana | 3.4.16.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics allargats i estriats |
| Estructura cristal·lina | a = 13.65 Å, b = 4.07 Å, c = 20.68 Å; β = 93° |
| Grup puntual | monoclínica prismàtica 2/m, 2, o m |
| Grup espacial | grup espacial C2/m |
| Massa molar | 1,231.96 |
| Color | gris plom |
| Macles | en {001} |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | grisa |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 7,08 |
| Densitat | 7,07-7,08 g/cm³ |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1982-024 |
| Símbol | Xil |
| Referències | [1] |
La xilingolita[2] és un mineral de la classe dels sulfurs. El seu nom fa referència al lloc on fou descoberta, al districte de Chaobuleng, Xilingola League, Mongòlia interior, República Popular de la Xina, el 1982 per Hong Huidi, Wang Xiangwen, Shi Nicheng i Peng Zhizhong.[3]
Característiques
[modifica]La xilingolita és una sulfosal de plom, bismut i sofre. Químicament és un sulfur doble, de fórmula Pb₃Bi₂S₆ i nom hexasulfur de dibismut i triplom, de color gris, i una densitat de 7,07-7,08 g/cm³. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls prismàtics allargats i estriats. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3. És un mineral dimorf de la lil·lianita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la xilingolita pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoita, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaite, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiita, tsugaruita, pillaita, zinkenita, scainiita, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaita, eskimoita, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaita, ustarasita, vikingita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.
Formació i jaciments
[modifica]La xilingolita es troba en jaciments de ferro de tipus skarn. Sol trobar-se associada a altres minerals com: magnetita, esfalerita, pirrotina, pirita, arsenopirita, calcopirita, digenita, bornita, molibdenita, galena, bismut o bismutinita.[4]
Varietats
[modifica]Es coneix una varietat de xilingolita, la xilingolita argèntica, una varietat que conté fins a un 6% d'argent, amb fórmula: Pb3+x(Ag,Cu)Bi2-2x/3S₆.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Xilingolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2015].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 4 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Xilingolite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012].
- ↑ «Xilingolite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 18 febrer 2015].
- ↑ «Argentiferous Xilingolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2015].