Jordanita

Aquest article tracta sobre el mineral. Vegeu-ne altres significats a «Jordanita (gènere)».

Jordanita
Jordanita de la mina Segen Gottes, Wiesloch, Baden-Württemberg, Alemanya
Fórmula química	Pb14(As,Sb)₆S23
Epònim	Hermann Jordan
Localitat tipus	Pedrera Lengenbach, Fäld, Vall de Binn, Valais, Suïssa
Classificació
Categoria	sulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed.	02.JB.30a
Nickel-Strunz 9a ed.	2.JB.30a
Nickel-Strunz 8a ed.	II/D.06
Dana	3.3.1.1
Heys	5.6.6
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 8.918(1) Å, b = 31.899(4) Å, c = 8.462(1) Å, β = 117.79(1)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	gris plom fosc, irisacions
Exfoliació	perfecta
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negre
Densitat	6,4
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	visible
Impureses comunes	Tl
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1864
Símbol	Jrd
Referències

La jordanita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del científic alemany H. Jordan (1808–1887) que va descobrir-la l'any 1864 a la pedrera Lengenbach, a la comuna de Binn (Suïssa).

Característiques

És un sulfur de plom que té parcialment substituït el sofre per arsènic i una mica d'antimoni, pel que es considera un derivat de la galena. A més, és freqüent que porti com a impuresa l'element tal·li. Cristal·litza en el sistema monoclínic i la seva fractura és concoidal. Té una duresa 3 a l'escala de Mohs, la mateixa que la calcita. Forma una sèrie de solució sòlida amb la geocronita, de la qual n'és isostructural.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jordanita pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoita, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaite, cuproneyita, geocronita, kirkiita, tsugaruita, pillaita, zinkenita, scainiita, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaita, eskimoita, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaita, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.

Formació i jaciments

Apareix en roques dolomites, enriquides en els elements arsènic i plom, que han sofert metamorfisme. També s'ha trobat en filons epitermals de baixa temperatura, en vetes de quars-or, i fins i tot a xemeneies submarines. Sol trobar-se associada a altres minerals com: tennantita, seligmannita, dufrenoysita, boulangerita, semseyita, quadratita, guettardita, zinkenita, tsugaruita, kirkiïta, enargita, esfalerita o galena.