Gratonita
Gratonita | |
---|---|
Fórmula química | Pb9As₄S15 |
Nom IUPAC | pentadecasulfur de tetraarseni i nonaplom |
Classificació | |
Categoria | sulfurs > sulfosals |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.JB.55 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JB.55 |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.06 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Color | gris plom fosc; blanc en seccions polides |
Duresa (Mohs) | 2,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | negra |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 6.17-6.22 g/cm³ |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Gtn |
La gratonita[1] és un mineral de plom, arsènic i sofre, químicament és un sulfur de plom (II) i d'arseni (III), de fórmula Pb9As₄S15, de color gris plom fosc, una duresa de 2,5, una densitat de 6,17-6,22 g/cm³, cristal·litza en el sistema hexagonal. El seu nom fa honor a Louis Caryl Graton (1880-1970), geòleg de mines nord-americà, de la Universitat Harvard, a Cambridge, Massachusetts. Fou descoberta a la mina Excelsior, a Cerro de Pasco, Perú, el 1939.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gratonita pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoita, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaite, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiita, tsugaruita, pillaita, zinkenita, scainiita, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaita, eskimoita, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaita, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.
Referències
[modifica]- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 4 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Gratonite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012].