Vés al contingut

Giovanni Battaglin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGiovanni Battaglin
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 juliol 1951 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Marostica (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de competició Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
1979-1984 Carrera
Participà en
1981Super Prestige Pernod 1981 (6è)
Tour de França
Volta ciclista a Espanya Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsEnrico Battaglin, nebot Modifica el valor a Wikidata

Giovanni Battaglin (Marostica, Vicenza, 22 de juliol de 1951) va ser un ciclista italià, que fou professional entre 1973 i 1984.[1]

Com a amateur va guanyar el Girobio de 1972, per passar al professionalisme l'any següent de la mà de l'equip Jollj Ceramica. Com a professional va demostrar el seu potencial en el primer Giro d'Itàlia que disputà, el de 1973, que finalitzà en la tercera posició final, rere Eddy Merckx i Felice Gimondi.[2] Battaglin va dur el mallot rosa durant cinc etapes al Giro d'Itàlia de 1975, edició en què també guanyà dues etapes. També va guanyar el mallot de la Muntanya al Tour de França de 1979, any en què va rebre una sanció per haver donat positiu per dopatge.[3] El 1980 va acabar tercer al Giro d'Itàlia.

El 1981 va disputar per primera vegada la Volta a Espanya. Va guanyar la desena etapa, una contrarellotge a Sierra Nevada, que el va posar líder. L'única amenaça era Pere Muñoz, però amb l'ajuda del seu equip, l'Inoxpran, va resistir la pressió dels rivals i aconseguí guanyar la general.[4] Tres dies després després d'aquest triomf va començar el Giro d'Itàlia. En la dinovena etapa va aconseguir el liderat, que va salvar en la contrarellotge individual de l'etapa final per guanyar la cursa de Verona per davant el suec Tommy Prim. Amb aquesta victòria es convertia en el segon ciclista, rere Eddy Merckx, en guanyar la Vuelta i el Giro el mateix any.[5]

Es va retirar a la fi de la temporada de 1984.[1] El 1982 Battaglin havia iniciat un negoci de fabricació de bicicletes, Battaglin Cicli, que dirigeix des de Marostica. El 2002 va patrocinar l'equip Ceramiche Panaria Fiordo.[6][7][8]

Palmarès

[modifica]

Resultats al Giro d'Itàlia

[modifica]
  • 1973. 3r de la classificació general
  • 1974. 6è de la classificació general
  • 1975. 18è de la classificació general. Vencedor de 2 etapes
  • 1977. 46è de la classificació general
  • 1980. 3r de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1981. Mallot rosa 1r de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1984. 50è de la classificació general

Resultats al Tour de França

[modifica]

Resultats a la Volta a Espanya

[modifica]
  • 1981. 1r de la classificació general. Vencedor d'una etapa Mallot groc

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «BATTAGLIN Giovanni». [Consulta: 2 febrer 2024].
  2. «Interview: Giovanni Battaglin». Cyclingnews.com. [Consulta: 19 gener 2008].
  3. «Battaglin positivo» (en castellà). El Mundo Deportivo, 16-07-1979, p. 32 [Consulta: 8 setembre 2010].
  4. «Battaglin reinó en la caótica cronoescalada de Sierra Nevada» (en castellà), 03-09-2017. [Consulta: 2 febrer 2024].
  5. «Qué fue de… Giovanni Battaglin: campeón de Giro y Vuelta» (en castellà). [Consulta: 2 febrer 2024].
  6. Tim Maloney. «Interview: Giovanni Battaglin». CyclingNews. [Consulta: 6 juny 2012]. «Today, Battaglin runs his eponymous bike company in Marostica, Italy. (www.Battaglin.com), sponsoring the Ceramiche Panaria-Fiordo squad with Battaglin bikes»
  7. Cycling Plus. «Battaglin Stealth review». BikeRadar, 26-08-2009. Arxivat de l'original el 16 de febrer 2018. [Consulta: 6 juny 2012].
  8. Warren Rossiter. «Battaglin C12 Plus review». BikeRadar, 20-09-2011. [Consulta: 6 juny 2012].

Enllaços externs

[modifica]