El Giro d'Itàlia de 1973 fou la 56a edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 18 de maig i el 9 de juny de 1973, amb un recorregut de 3.801 km distribuïts en un pròleg i 20 etapes. 140 ciclistes hi van prendre part, acabant-lo 113 d'ells.[1][2] La sortida fou a Verviers, Bèlgica, i l'arribada a Trieste, Friül-Venècia Júlia.
La cursa va ser guanyada pel belga Eddy Merckx de l'equip Molteni. El segon i tercer lloc foren ocupats pels italians Felice Gimondi i Giovanni Battaglin, respectivament.[3][4] A més de la classificació general, Merckx va guanyar la classificació per punts. En les altres classificacions secundàries, José Manuel Fuente, del KAS, va guanyar la classificació de la muntanya i el Molteni la classificació per punts per equips.
El vigent campió Eddy Merckx (Molteni) va anunciar que competiria tant a la Volta a Espanya com al Giro. Entre les dues curses sols hi havia cinc dies de descans. Malgrat això, i amb la victòria a la Vuelta, Merckx es va presentar al Giro com a gran favorit. Es creia que Merckx tenia un equip molt fort, amb gregaris de luxe com Roger Swerts, Victor Van Schil i Jos Deschoenmaecker, entre altres.[2][5][6][7][8][9][10][11][12][13][14]
Felice Gimondi (Bianchi), que havia guanyat la cursa el 1967 i 1969, no es veia en bones condicions per poder lluitar per la general.[15] Amb tot, encara era vist com un possible aspirant a la victòria final.[2] El director del Molteni, Giorgio Albani, creia que el rival més fort de Merckx seria Gimondi.[16] Albani considerava als espanyols José Manuel Fuente, Francisco Galdós i Santiago Lazcano uns rivals perillosos a les muntanyes, però no els veia lluitant per la general.[16] L'equip KAS era considerat un fort rival del Molteni pel potencial que podia exhibir en la muntanya.[2] Algunes fonts consideraven a Roger de Vlaeminck (Brooklyn) com la sorpresa en la classificació general,[16] i la major amenaça de Merckx.[2] L'antic vencedor del Giro, Gianni Motta (Zonca) també va disputar la cursa, però duia una temporada molt irregular fins al moment.[2] Gösta Pettersson (Ferretti), vencedor el 1971 era vist com un possible rival en la classificació general,[15] però també hi ha qui opinava que havia perdut part del seu nervi.[2] Italo Zilioli (Dreher), Franco Bitossi (Sammontana) i Michele Dancelli (Scic) eren altres ciclistes italians amb possibilitats d'aconseguir una bona classificació final.[2]
Marino Basso (Bianchi), Gerben Karstens (Ovest Rokado), Rik Van Linden (Ovest Rokado), Patrick Sercu (Brooklyn) i Bitossi serien els principals ciclistes que lluitarien pel les victòries d'etapa a l'esprint.[2][16][17]
El cineasta francès Claude Lelouch va anunciar que realitzaria una pel·lícula centrada en Merckx, que incorporaria imatges de la Volta a Espanya i d'aquest Giro d’Itàlia.[18]
En aquesta edició del Giro hi van prendre part 14 equips formats per 10 ciclistes cadascun, per formar un pilot amb 140 corredors.[16]
|
Classificació dels esprints especials[modifica]
|
Classificació dels neoprofessionals[modifica]
|
|
Evolució de les classificacions
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Bill and Carol McGann. «1973 Giro d'Italia». Bike Race Info. Dog Ear Publishing. Arxivat de l'original el 2 January 2015. [Consulta: 6 agost 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Merckx et une très forte équipe contre tous!» (en francès). , 18-05-1973, p. 14.
- ↑ «Merckx, <<Maglia Rosa>> De Principio A Fin» (en castellà). El Mundo Deportivo, 10-06-1973, p. 19.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Gianni Pignata «Giro-record per Merckx, sempre in rosa» (PDF) (en italià). Editrice La Stampa, 10-06-1973, p. 22.
- ↑ Gino Sala «Comincia il 56 Giro d'Italia: oggi il <<prologo>> di Verviers» (PDF) (en italià). PCI, 18-05-1973, p. 10.
- ↑ «Il Pronostico Dice Merckx La Quarta Volta» (PDF) (en italià). PCI, 16-05-1973, p. 7.
- ↑ «Ecco I Loro Pronostici Firmati» (PDF) (en italià). PCI, 16-05-1973, p. 8.
- ↑ «Eddy Merckx non aspetterà le Dolomiti» (PDF) (en italià). PCI, 16-05-1973, p. 10.
- ↑ «Un Percorso Per Boifava» (PDF) (en italià). PCI, 16-05-1973, p. 11.
- ↑ «Roger De Vlaeminck propone un nuovo e affaccinante tema» (PDF) (en italià). PCI, 16-05-1973, p. 12.
- ↑ «L'estroso Bitossi e due speranze che si chiamano Riccomi e Osler» (PDF) (en italià). PCI, 16-05-1973, p. 13.
- ↑ «L'orgoglio e le doti di Gimondi piu Basso, Ritter e Rodriguez...» (PDF) (en italià). PCI, 16-05-1973, p. 14.
- ↑ «Francesco Moser a briglie sciolte per la grande avventura» (PDF) (en italià). PCI, 16-05-1973, p. 15.
- ↑ «Gosta Pettersson nel pronostico per la maglia rosa» (PDF) (en italià). PCI, 16-05-1973, p. 16.
- ↑ 15,0 15,1 Juan Del Bosque «Salvo accidentes, ya conocemos el nombre del vencedor» (en castellà). El Mundo Deportivo, 18-05-1973, p. 21.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 «Merckx ook favoriet in Ronde van Italie» (en neerlandès). Tubantia, 18-05-1973, p. 27.
- ↑ Nino Tamadesso «De vraag luidt: Wie kan Merckx in Du Giro verslaan?» (en neerlandès). Limburgs Dagblad, 18-05-1973, p. 1.
- ↑ «Film Over Eddie Merckx» (en neerlandès). Het Vrije Volk, 18-05-1973, p. 23.
- ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 «Clasificaciones oficiales» (en castellà). El Mundo Deportivo, 10-06-1973, p. 19.
- ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 «I primi venti del 1973» (PDF) (en italià). PCI, 09-06-1974, p. 9. Arxivat 13 de març 2015 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-03-13. [Consulta: 13 maig 2021].
- Bergonzi, Pier; Trifari, Elio. Un secolo di passioni - Giro d'Italia 1909-2009, Il libro ufficiale del centenario. Milà: Rizzoli, 2009.