Vés al contingut

Roger De Vlaeminck

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Roger de Vlaeminck)
Plantilla:Infotaula personaRoger De Vlaeminck
Biografia
Naixement24 d'agost de 1947 (1947-08-24) (77 anys)
Eeklo (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsEl Gitano
Monsieur París-Roubaix
NacionalitatBèlgica Bèlgica
Alçada181 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes74 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista de ciclocròs, ciclista, director esportiu Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaBèlgica Modifica el valor a Wikidata
Esportciclocròs Modifica el valor a Wikidata
Clubs professionals
  1969-1971. Flandria
1972. Dreher
1973-1977. Brooklyn
1978. Sanson
1979. Gis Gelati
1980. Boule D'or-Colnago
1981-1982. DAF Trucks
1983. Gios-Clement
1984. Gis Gelati
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapes22 etapes al Giro d'Itàlia
1 etapa al Tour de França
1 etapa a la Volta a Espanya
Volta a Suïssa (1975)
Tirrena-Adriàtica (de 1972 a 1977)
Curses d'un diaCampió de Bèlgica Campió de Bèlgica en ruta (1969, 1981)
París-Roubaix (1972, 1974, 1975, 1977)
Milà-Sanremo (1973, 1978, 1979)
Volta a Llombardia (1974, 1976)
Tour de Flandes (1977)
Lieja-Bastogne-Lieja (1970)
Família
GermansEric de Vlaeminck Modifica el valor a Wikidata
Lloc webrogerdevlaeminck.be Modifica el valor a Wikidata
Olympics.com: roger-de-vlaeminck
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
1969-1971 Flandria
1972-1977 Brooklyn
1978-1978 Filotex
1979-1979 Gis Gelati
1980-1980 Boule d'Or-Sunair-Colnago
1981-1982 DAF Trucks
1984-1984 Gis Gelati
1987-1988 Splendor
Medaller
Ciclisme en ruta
Campionat del Món
Argent Yvoir 1975 ruta
Ciclocròs
Campionats del món de ciclocròs Mallot arc iris
Or Luxemburg 1968 amateur
Or Melchnau 1975 elit
Argent Magstadt 1969 amateur
Argent Bera 1974 elit

Roger de Vlaeminck (Eeklo, 24 d'agost de 1947), anomenat El Gitano i Monsieur París-Roubaix, va ser un ciclista belga que fou professional entre 1969 i 1984,[1] durant els quals va assolir 257 victòries. Rick van Looy en va parlar com el «El més talentós i l'únic ciclista de clàssics reals de la seva generació».[2][3]

Com a amateur va guanyar una etapa de la volta a Catalunya el 1967 a Sort[4] i va ser campió i subcampió del món de ciclo-cros el 1968 i el 1969, i dues vegades campió del seu país en la mateixa especialitat. El 1968, el seu germà Erik, també ciclista, també va ser campió del món de ciclocròs, però en categoria professional. A començaments de 1969 va fitxar pel Flandria i, a més de nombroses proves d'un dia, va guanyar el Campionat del seu país de fons en carretera i va ser segon a la Milà-San Remo. Ja com a professional, va tornar a ser campió del món de ciclocròs el 1975 i campió de Bèlgica en unes altres tres ocasions (1974, 1975 i 1978).

De Vlaeminck és un dels tres únics ciclistes que va guanyar els cinc Monuments del ciclisme, al costat dels també belgues Eddy Merckx i Rik van Looy.[5] L'única gran carrera d'un dia que no va guanyar és el Campionat del Món, hi va obtenir el seu millor resultat el 1975, en acabar segon per darrere d'Hennie Kuiper.

La París-Roubaix va ser sens dubte la seva cursa favorita.[6] Amb quatre victòries, és el ciclista que més vegades l'ha guanyada. A més, va ser segon en unes altres quatre ocasions i tercer en una altra. El 2016, amb la seva cinquena victòria a París-Roubaix, Tom Boonen el va destronar.[7]

Va guanyar etapes a les tres Grans Voltes, brillant sobretot al Giro d'Itàlia, on va guanyar vint-i-dos etapes i la classificació per punts en tres ocasions.

Després de retirar-se del ciclisme professional es convertí, durant diversos anys, en entrenador d'equips de ciclocròs.

Palmarès en ruta

[modifica]

Resultats al Giro d'Itàlia

[modifica]

Resultats al Tour de França

[modifica]
  • 1969. Abandona (10a etapa)
  • 1970. Abandona (7a etapa). Vencedor d'una etapa
  • 1971. Abandona (11a etapa)

Resultats a la Volta a Espanya

[modifica]
  • 1984. Abandona. Vencedor d'una etapa

Palmarès en pista

[modifica]

Palmarès en ciclocros

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Labarga, Nacho. «El 'Gitano' De Vlaeminck, ganador de los cinco monumentos, y su crítica a Pogacar: "No es ni la mitad que Merckx"» (en castellà). Marca, 26-04-2024. [Consulta: 29 juny 2024].
  2. ↑ Arribas, Carlos «El “sueño loco” de Gilbert» (en castellà). El País, 14-04-2019. ISSN: 1134-6582. «El belga, de 36 años, gana en Roubaix y está a un triunfo de Van Looy, Merckx y De Vlaeminck, el trío de los cinco 'monumentos'»
  3. ↑ «ciclocròs». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Sort acollirà per primera vegada una sortida d'etapa de la Volta a Catalunya». Pallars Digital, 10-11-2023. «La capital del Pallars Sobirà havia protagonitzat una arribada d'etapa l'any 1976 amb victòria de la llegenda belga Roger de Vlaeminck»
  5. ↑ Serra, Macià «No tot és el Tour». L'Esportiu, 27-07-2023, pàg. 8.
  6. ↑ «Un diumenge a l'infern», 1977. [Consulta: 29 juny 2024].
  7. ↑ Simon, Lluís «Miracles de primavera». L'Esportiu, 14-04-2016.
  8. ↑ «Menéndez entra amb 12,45 d'avantatge. Gimondi, el líder més estable del "Giro" 79». Avui, 01-06-1976, pàg. 2.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roger De Vlaeminck
  • Palmarès de Roger de Vlaeminck (francès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Roger_De_Vlaeminck&oldid=34110329»