Glaucodot

Glaucodot
Fórmula química	(Co0,5Fe0,5)AsS
Epònim	cel
Localitat tipus	Huasco, Província d'Huasco, Regió d'Atacama, Xile
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.EB.10c
Nickel-Strunz 9a ed.	2.EB.10c
Nickel-Strunz 8a ed.	II/C.09
Dana	2.12.6.1
Heys	3.10.17
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 14,158(1) Å; b = 5,6462(4) Å; c = 3,3196(2) Å
Grup puntual	mm2 - piramidal
Grup espacial	pmn21
Color	blanquinós gris-estany a blanc-plata vermellós
Macles	en {101}, en {012} formant macles de penetració cruciformes
Exfoliació	perfecta en {010}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negre
Densitat	6,055 g/cm3 (mesurada); 6,155 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	visible
Impureses comunes	Ni
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Gl
Referències

El glaucodot o ferrocobaltita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de l'arsenopirita. Anomenat el 1849 per August Breithaupt i Karl Friedrich Plattner del grec γλαυκός, blau cel, i δίδω, donar, pel seu ús en la fabricació de vidre blau.

Característiques

El glaucodot és un sulfur de fórmula química (Co_0,5Fe_0,5)AsS. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. El color blavós és causat pel contingut en Co²⁺. Químicament és molt similar a la cobaltita (idealment CoAsS) i l'al·loclasita, més rica en Co que el glaucodot.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el glaucodot pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaïta, krutaïta, laurita, penroseïta, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiïta, al·loclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiïta, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jol·liffeïta, krutovita, maslovita, michenerita, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, wil·lyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaïta, milotaïta, urvantsevita i reniïta.

Formació i jaciments

Va ser descrita per primera vegada a la localitat de Huasco, dins la província d'Huasco, a la regió d'Atacama (Xile). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.