Urvantsevita

Urvantsevita
Fórmula química	Pd(Bi,Pb)₂
Epònim	Nikolay Urvantsev (en)
Localitat tipus	mina Mayak (Majak Mine), dipòsit de coure i níquel de Talnakh, Norilsk, Altiplà de Putorana, Península de Taimir, Taimíria, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.EB.30
Nickel-Strunz 9a ed.	2.EB.30
Dana	2.12.15.2
Heys	3.12.43
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 13,82Å; c = 6,53Å;
Grup espacial	grup espacial l4/mmm
Color	blanc grisenc
Exfoliació	perfecta, en una direcció
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	metàl·lica
Diafanitat	opaca
Densitat	9,66 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1976-025
Any d'aprovació	1976
Símbol	Urv
Referències

La urvantsevita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de Nikolai Nikolaevich Urvantsev (1893-1985), geòleg i explorador polar del Ocean Geologia Research Institute, de Leningrad (Rússia).

Característiques

La urvantsevita és un sulfur de fórmula química Pd(Bi,Pb)₂. La seva composició és similar a la de la polarita i a la del mineral sense anomenar UM1981-02-Bi:AsPbPd. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1976. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la urvantsevita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaïta, krutaïta, laurita, penroseïta, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiïta, al·loclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiïta, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jol·liffeïta, krutovita, maslovita, michenerita, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, wil·lyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaïta, milotaïta i reniïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1976 a la mina Mayak, que es troba al dipòsit de coure i níquel de Talnakh, a Norilsk, a l'altiplà de Putorana (Taimíria, Rússia). També ha estat descrita a Tilkerode, a Harz (Saxònia-Anhalt, Alemanya).