Vés al contingut

Glenn Ford

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGlenn Ford
Imatge
(1955) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Gwyllyn Samuel Newton Ford Modifica el valor a Wikidata
1r maig 1916 Modifica el valor a Wikidata
Sainte-Christine-d'Auvergne (Quebec) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 agost 2006 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Beverly Hills (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
SepulturaWoodlawn Memorial Cemetery Modifica el valor a Wikidata
FormacióSanta Monica High School Modifica el valor a Wikidata
Alçada175 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de cinema, actor de gènere, oficial, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1939 Modifica el valor a Wikidata -
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
GènereWestern Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarMarina dels Estats Units d'Amèrica i Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJeanne Baus (1993–1994)
Cynthia Hayward (1977–1984)
Kathryn Hays (1966–1969)
Eleanor Powell (1943–1959) Modifica el valor a Wikidata
FillsPeter Ford
 () Eleanor Powell Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webglennford.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0001229 Allocine: 4666 Rottentomatoes: celebrity/glenn_ford Allmovie: p24236 TCM: 63871 TV.com: people/glenn-ford IBDB: 78878 AFI: 62323 TMDB.org: 3381
Youtube: UC7fv35gXag9fxfM2VQy7qwQ Discogs: 3492478 Find a Grave: 15561144 Modifica el valor a Wikidata

Gwyllyn Samuel Newton Ford, conegut pel nom artístic de Glenn Ford, (Ciutat de Quebec, 1 de maig de 1916Beverly Hills, 30 d'agost de 2006) va ser un actor canadenc-estatunidenc, protagonista de la pel·lícula Gilda (1946) juntament amb Rita Hayworth.[1]

Biografia

[modifica]

Fill d'un executiu ferroviari canadenc, la seva família es va traslladar quan tenia vuit anys a Califòrnia. Amb 19 anys debuta com a actor de teatre. Roda la seva primera pel·lícula amb la 20th Century Fox, però després firma contracte amb la Columbia, on rodarà unes cinquanta pel·lícules en 18 anys. Els seus primers papers van ser en westerns de baix pressupost.

La Fox el fa debutar al cinema el 1939, i després treballa amb la Columbia Pictures. En les primeres feines participa en pel·lícules de la sèrie B, westerns i pel·lícules d'acció.

La seva carrera es va interrompre per la Segona Guerra Mundial. Voluntari en el cos de Marines el 1942, serveix en el Pacífic i a França. Casat amb l'actriu Eleanor Powell el 1943, és desmobilitzat l'any següent.

Poc després del seu retorn, Va assolir la celebritat el 1946 per la seva intervenció en el paper de Johnny Farell a Gilda de Charles Vidor, en particular per la famosa escena en què bufeteja Rita Hayworth. Tanmateix, els intents successius de repetir l'èxit amb aquesta parella d'actors van ser sonats fracassos comercials, com Els amors de Carmen. Enllaça llavors pel·lícules, especialment westerns, sobretot els de Delmer Daves o Thrillers, com Els subornats de Fritz Lang. De fet, els seus millors papers van ser sota les ordres d'aquest director d'origen austríac.

El 1959 passa a formar part de la plantilla de la Metro, en on aconseguirà bons papers al costat del director Vincente Minnelli en Els quatre genets de l'Apocalipsi i El festeig del pare d'Eddie.

Glenn Ford es va caracteritzar per fer personatges honestos que patien sota l'abús i que ressorgien sota la determinació i voluntat extrema. També va fer papers discrets de galant.

Ford mai no va arribar a obtenir un premi Oscar; va obtenir un Globus d'Or i en la dècada de 1960, la seva estrella va declinar lentament. Sempre se'l va considerar un actor subvalorat, però la gran gamma de personatges que va interpretar, el va encasellar com un dels mites de Hollywood, amb un fidel grup de fans i una fidel teleaudiència.

En els anys 1970, actua en el fulletó de televisió Sam Cade que el fa encara més popular.

El 1978 va formar part de l'elenc de la pel·lícula Superman fent el paper de Jonathan Kent, pare adoptiu de Clark.

Filmografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Coma, Xavier. Diccionari del cinema negre. Barcelona: Edicions 62, 1990, p. 115. ISBN 84-297-3083-4. 

Enllaços externs

[modifica]
  • Fotografies (anglès)