He (kana)

He
	;
Caràcter	へ (hiragana) ; Unicode: 3078; ; ヘ (katakana) ; Unicode: 30D8; ; ﾍ (kana d'ample meitat) ; Unicode: FF8D; ; ㋬ (katakana, caracter encerclat) ; Unicode: 32EC;
Tipus	caràcter hiragana i caràcter Unicode
Part de	hiragana, gojūon i kana
Entitat HTML	へ i へ

En l'escriptura japonesa,^[1] els caràcters へ (hiragana) i ヘ (katakana)^[2] són dues mores o kanes que ocupen la 29a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre ふ i ほ; i el sisè en el poema iroha, entre ほ i と.^[3]

En la taula de l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la sisena columna (は行, «columna ha») i la quarta fila (え段, «fila e»).

Tant へ com ヘ provenen del kanji 部. Poden dur l'accent dakuten: べ, ベ; així com el handakuten: ぺ, ペ.

Romanització

Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,^[4] Kunrei-shiki i Nihon-shiki:

へ, ヘ es romanitzen com a «he»
べ, ベ es romanitzen com a «be»
ぺ, ペ es romanitzen com a «pe»

La partícula へ es pronuncia i generalment es romanitza e, vegeu: e (kana え).

Escriptura

	El caràcter へ s'escriu amb un sol traç. És un traç recte que es divideix en un primer tram ascendent i un segon tram descendent i més llarg.
	El caràcter ヘ s'escriu amb un sol traç, de forma idèntica al caràcter anterior. És habitual que en una font s'utilitzi exactament el mateix caràcter però de vegades també té un aspecte una mica més rígid.

Altres escriptures

へ / ヘ en braille japonès^[5]
へ / ヘ he	べ / ベ be	ぺ / ペ pe	へい / ヘー hē/hei	べい / ベー bē/bei	ぺい / ペー pē/pei

Alfabet fonètic: 「平和のヘ」 (la «he de heiwa», on heiwa significa pau)
Codi Morse: • ^[6]

Referències

↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
↑ Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.
↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

Bibliografia

López i Vidal, Lluc López i. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
Nolla i Cabellos, Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.

[1] «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.

[3] Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.

[4] «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.

[5] «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].

[6] Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]