Vés al contingut

Herta Müller

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHerta Müller
Imatge
(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 agost 1953 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Nițchidorf Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBerlín Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Occidental de Timișoara Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia i assaig Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Berlín Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, traductora, novel·lista, poetessa, lingüista, assagista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1976 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorUniversitat Lliure de Berlín
Institut Nikolaus Lenau Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia i assaig Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeRichard Wagner (1984–1989)
Harry Merkle Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2361801 TMDB.org: 1202080
Musicbrainz: 2d084f0c-30c7-4504-907a-c8a316120561 Goodreads author: 134980 Modifica el valor a Wikidata

Herta Müller (Nițchidorf, alemany: Nitzkydorf, hongarès: Niczkyfalva, 17 d'agost de 1953) és una escriptora alemanya d'origen romanès. Ha conreat els gèneres de la novel·la, la poesia i l'assaig. En les seves obres, ha fet una descripció de les dures condicions de vida a Romania sota el dictador Ceaușescu. Se li ha atorgat el Premi Nobel de Literatura de l'any 2009.[1]

Biografia

[modifica]

Herta Müller va néixer a la província de Timiș, filla d'agricultors suabs (alemanys del Banat, a Romania). Va rebre una educació alemanya i estudià literatura romanesa a la Universitat de Timisoara.

El 1979, refusà col·laborar amb la policia política del règim comunista de Ceausescu (la Securitate) i, per aquest motiu, va ser despatxada de la seva feina com a traductora d'una companyia d'enginyeria de Romania. El seu primer llibre va aparèixer, en versió censurada, al 1982.

El 1987, Müller abandonà el seu país i s'instal·là a Alemanya amb el seu marit, el novel·lista Richard Wagner. El 1997, abandonà l'associació d'escriptors Pen club de l'Alemanya Federal en protesta per la fusió que es va fer amb el Pen club de la República Democràtica Alemanya.

La Fundació Nobel li va concedir el premi Nobel de Literatura, en paraules textuals, per a "qui, amb la concentració de la poesia i la franquesa de la prosa, descriu el paisatge dels desposseïts".[2][3]

Obra en català

[modifica]
  • L'home és un gran faisà en el món, 1986. València: Edicions Bromera, 2009
  • La bèstia del cor, 1994. València: Edicions Bromera, 2009
  • Tot el que tinc, ho duc al damunt, 2009. València: Edicions Bromera, 2010
  • En terres baixes, 1982. València: Edicions Bromera, 2010

Obra

[modifica]
  • Niederungen, relats curts, versió censurada publicada a Bucarest el 1982. Versió íntegra publicada a Alemanya el 1984. En anglès, sota el títol de Nadirs el 1999.[4]
  • Drückender Tango, 1984.
  • Der Mensch ist ein großer Fasan auf der Welt, Berlín, 1986.
  • Barfüßiger Februar, Berlín, 1987.
  • Reisende auf einem Bein, Berlín, 1989.
  • Wie Wahrnehmung sich erfindet, Paderborn, 1990.
  • Der Teufel sitzt im Spiegel, Berlín, 1991.
  • Der Fuchs war damals schon der Jäger, Hamburg, 1992.
  • Eine warme Kartoffel ist ein warmes Bett, Hamburg, 1992.
  • Der Wächter nimmt seinen Kamm, Reinbek i Hamburg, 1993.
  • Angekommen wie nicht da, Lichtenfels, 1994.
  • Herztier, Reinbek bei Hamburg, 1994 (Premi Aristeion 1995).
  • Hunger und Seide, Hamburg, 1995.
  • In der Falle, Göttingen, 1996.
  • Heute wär ich mir lieber nicht begegnet, Reinbek i Hamburg, 1997.
  • Der fremde Blick oder das Leben ist ein Furz in der Laterne, Göttingen, 1999.
  • Im Haarknoten wohnt eine Dame, Reinbek i Hamburg, 2000.
  • Heimat ist das, was gesprochen wird, Blieskastel, 2001.
  • Der König verneigt sich und tötet, Múnic, 2003.
  • Die blassen Herren mit den Mokkatassen, Múnic, 2005.
  • Este sau nu este Ion (en romanès), Iasi 2005.
  • Atemschaukel, Múnic, 2009.
  • Cristina und ihre Attrappe oder Was (nicht) in den Akten der Securitate steht, Götinga, 2009.
  • Immer derselbe Schnee und immer derselbe Onkel, Múnic, 2011.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Herta Müller». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
  2. ↑ «The Nobel Prize in Literature 2009». Nobelprize.org. [Consulta: 8 octubre 2009].
  3. ↑ L'escriptora romanesa-alemanya Herta Müller guanya el Premi Nobel de Literatura 2009 3cat24.cat
  4. ↑ Google Books Retreived on 7 October 2009

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herta Müller
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Herta_Müller&oldid=32716581»