Vés al contingut

Karl Adolph Gjellerup

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKarl Adolph Gjellerup
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 juny 1857 Modifica el valor a Wikidata
Roholte (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 octubre 1919 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Klotzsche (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAlter Friedhof Klotzsche (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, novel·lista, escriptor, dramaturg Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeEugenia Gjellerup Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0321511 TMDB.org: 1201806
Musicbrainz: 2c585c8a-321a-4087-8083-b4072c878a79 Discogs: 4338382 IMSLP: Category:Gjellerup,_Karl Find a Grave: 191031340 Project Gutenberg: 5757 Modifica el valor a Wikidata

Karl Adolph Gjellerup (Roholte, 2 de juny de 1857 - Klotzsche, 11 d'octubre de 1919) que signà nombroses de les seves obres amb el pseudònim Epigonos, fou un dramaturg i novel·lista danès, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1917.[1]

Biografia

[modifica]

Va néixer el 2 de juny del 1857 a la ciutat de Roholte, població situada a l'illa de Sjælland.[1] Va estudiar teologia a la Universitat de Vallensved, on es graduà el 1878. A partir del 1892, va viure a Alemanya, on va escriure diverses obres en alemany.

Morí el 11 d'octubre del 1919 a la seva residència de Klotzsche a Dresden, població situada a l'estat alemany de Saxònia.[1]

Obra literària

[modifica]

Les seves primeres novel·les, Ung Dansk (Jove danès, 1879) i Germanernes Laerling (Deixeble dels teutons, 1882), foren considerades autobiogràfiques i acusaven la influència del determinisme crític de Georg Brandes, un dels principals crítics literaris del seu moment. La seva tragèdia lírica Brynhild (1884) va ser la que li va permetre iniciar una etapa de producció dramàtica, a la qual van seguir diverses obres de tema revolucionari, com St. Just (1886), Thamyris (1887) i les comèdies Herman Vandel (1891) i Wuthorn (1893). En les seves últimes novel·les, com Pilgrimen Kamanita (El pelegrí kamanita, 1906), es veu la seva forta atracció per la cultura alemanya, en què aborda àmpliament el misticisme oriental.[1]

L'any 1917, juntament amb Henrik Pontoppidan, li fou atorgat el Premi Nobel de Literatura, en reconeixement a la seva variada i rica poesia inspirada en alts ideals.[1]

Obra seleccionada

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Karl Adolph Gjellerup» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Karl_Adolph_Gjellerup&oldid=33792245»