Vés al contingut

O'odham

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Idioma o'odham)
Infotaula de llenguaO'odham
ʼOʼodham ha-ñeʼokĭ, ʼOʼodham ñiʼokĭ, Oʼodham ñiok
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants14.000 (2007),[1] 9.489 (2000)[2]
161 a Mèxic (2010)[3]
Parlants nadius15.000 Modifica el valor a Wikidata (2007 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deArizona, Sonora
EstatEstats Units Estats Units Mèxic Mèxic
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Nord
llengües uto-asteques
llengües tepimanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióSecretaría de Educación Pública
Codis
ISO 639-3ood Modifica el valor a Wikidata
Glottologtoho1245 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueood Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1480 Modifica el valor a Wikidata
IETFood Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1166 Modifica el valor a Wikidata

L'O'odham (pronunciat ˈʔɔʔɔðɦam) o Pàpago-Pima (a causa dels noms de dos pobles indígenes els dialectes dels quals són pràcticament idèntics: els pàpago i els pimes) és una llengua uto-asteca parlada per amerindis de l'estat d'Arizona, als Estats Units, i Sonora, a Mèxic. O'odham ñiok (escrit a vegades O'odham ñeok) és la designació nativa d'aquesta llengua, on ñiok és la paraula que designa llengua o parla, mentre que o'odham és l'endònim amb el qual es diuen a si mateixos.

Nombre de parlants

[modifica]

Té uns dotze mil parlants en territori nord-americà i unes quantes centenars al territori mexicà, on és considerada com una llengua propera a l'extinció. Segons el cens dels Estats Units del 2000 i altres enquestes lingüístiques, l'O'odham és la sisena llengua indígena amb el major nombre de parlants, després del nàvajo, el dakota, el yup'ik, el cherokee, i l'apatxe occidental. Endemés és la tercer llengua ameríndia més parlada a Arizona després del nàvajo i l'apatxe occidental, la tercer més parlada al comtat de Pinal i la quarta més parlada al comtat de Pima. .

Aproximadament el 8% dels parlants d'O'odham parlen anglès "no molt bé" o "gens", d'acord amb els resultats del cens del 2000. Aproximadament el 13% dels parlants d'O'odham als EUA es trobaven en edats compreses entre els 5 i 17 anys, i entre els parlants més joves, aproximadament el 4% van informar que parlaven anglès "no molt bé" o "gens".

Dialectes

[modifica]

L'O'dham es divideix en tres dialectes principals que comprenen nombrosos sots-dialectes.[4]

Les major diferències lèxiques i gramaticals entre el Tohono O'odham (o Papago) i l'Akimel O'odham (o Pima) són:

Tohono O'odham Akimel O'odham Català
ʼaʼad hotṣ enviar
ñeñida tamiam esperar
s-hewhogĭ s-heubagĭ estar calent
sisiṣ hoʼiumi (but si:ṣpakuḍ, stapler) anar ràpid
pi: haʼicug pi ʼac estar absent
wia ʼoʼoid caça tr.

Hi ha altres major diferències dialectals entre els dialectes del nord i del sud, per exemple:

Antic O'odham Meridional Septentrional Català
* ʼa:pi:m ʼa:ham ʼa:pim tu
* cu:khug cu:hug cu:kug carn
* ʼe:kheg ʼe:heg ʼe:keg fer ombra
* ʼu:pham ʼu:hum ʼu:pam marxar

El dialecte Cukuḍ Kuk no té certes disposicions on el Tohono O'odham tenen bilabial:

Alters TO dialectes Chukuḍ Kuk Català
jiwia, jiwa jiia arribar
ʼuʼuwhig ʼuʼuhig ocell
wabṣ haṣ només
wabṣaba, ṣaba haṣaba però

Estatut oficial

[modifica]

Aquesta llengua juntament amb totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol van ser reconegudes com a "llengües nacionals" a causa de la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas promulgada i publicada l'any 2003.[5]

Fonologia

[modifica]

Vocals

[modifica]

El pima té cinc vocals, endemés distingeix entre vocals llargues i breus.[6]

Anterior Central Posterior
Tancada i ɨ u
Mitjana o
Oberta a

Consonants

[modifica]

L'inventari de consonants de l'o'odham inclou:[6]

Labial Alveolar postalv.
palatal
Velar Glotal
oclusiva sorda p t k ʔ
oclusiva sonora b d ʒ g
africada
fricativa v s ʃ h
líquida l
nasal m n ɲ
semiconsonant w j

Referències

[modifica]
  1. Fitxa Ethnologue
  2. Cens dels EUA de 2000
  3. INALI. «Lenguas indígenas en México y hablantes (de 5 años y más) al 2010». Mèxic: INALI, 2010.
  4. Saxton, Dean, Saxton, Lucille, & Enos, Susie. (1983). Dictionary: Tohono O'odham/Pima to English, English to Tohono O'odham/Pima. Tucson, AZ: The University of Arizona Press
  5. Honorable Congreso de la Unión «Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas». Diario Oficial de la Federación [México], 13-03-2003. Arxivat de l'original el 2008-06-11 [Consulta: 28 novembre 2013]. Arxivat 2008-06-11 a Wayback Machine.
  6. 6,0 6,1 Saxton, Dean «Papago» (en anglès). Studies in uto-aztecan grammar. Summer Institute of Linguistics/University of Texas at Arlington [Dallas, Texas], 3, 56, 1982 [Consulta: 18 agost 2012].

Enllaços externs

[modifica]
  • Informació sobre O'odham a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “ood” (anglès)