Vés al contingut

Chatino

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaChatino
cha'cña
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants42.791 (2005)[1]
Autòcton deMèxic Mèxic
EstatOaxaca
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües otomangues
zapoteca Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Institució de normalitzacióSEP iso2=cta
Codis
Glottologchat1268 Modifica el valor a Wikidata

El chatino és una llengua indígena que es parla en el sud de l'estat mexicà d'Oaxaca. Forma part del grup de llengües zapoteques de la branca oriental de la família lingüística otomang. És parlada per uns cinquanta mil individus pertanyents al grup ètnic dels chatins, el territori ètnic de la qual tradicional es localitza al sud d'Oaxaca.

Els chatins són un poble molt proper en llengua i cultura als zapoteques, la llengua del qual constitueix l'altra part del grup de llengües zapotecanes. Els chatins anomenen la seva pròpia llengua chat'ña, que significa paraula difícil. La llengua chatino gaudeix de reconeixement com a llengua nacional a Mèxic.

Dialectes

[modifica]

Egland i Bartholomew (1983) van dur a terme proves de mútua intel·ligibilitat en què es va arribar a la conclusió que quatre varietats de Chatino podrien considerar-se llengües diferents quant a la intel·ligibilitat mútua, amb el 80% d'intel·ligibilitat que es necessita per a ser considerada part de la mateixa llengua. (El mateix recompte de resultat d'una pèrdua de criteri del 70%) Aquestes van ser les varietats Tataltepec, Zacatepec, Panixtlahuaca, i els dialectes de les muntanyes, mentre que el Zenzontepec no ha estat avaluat, però sobre la base d'altres estudis es creu que són completament inintel·ligibles amb la resta del chatino. El dialecte de les Muntanyes es divideixen en tres grups, que presagien en gran manera les divisions a Ethnologue.

Ethnologue diferencia sis llengües chatino. El dialecte de les Muntanyes es divideixen en tres grups, oriental, occidental, i Nopala, malgrat una bona intel·ligibilitat entre varietats veïnes; Yaitepec es mou d'est a oest.

Campbell (2013), en un estudi basat en les innovacions compartides en lloc d'intel·ligibilitat mútua, divideix primer el chatino en dos grups - Zenzontepec i chatino costaner. Després divideix chatino costaner en Tataltepec i chatino oriental. El seu chatino oriental conté altres varietats i no troba cap evidència de divisions basades en innovacions compartides. Aquesta divisió reflecteix les divisions informades per Boas (1913), badades en comentaris dels parlants, que el chatino comprenia tres "dialectse" amb intel·ligibilitat mútua limitada.

Comparació amb altres llengües

[modifica]

La proximitat entre les llengües zapoteques i el chatino pot ser examinada comparant la forma dels numerals:[2][3]

Significat un dos  tres  quatre  cinc  sis  set  vuit  nou  deu 
Zapoteca septentrional (Xhon) to chope shone tape gayo' xope gaze xono' ga chi
Zapoteca de l'Istme tobi chuppa chonna taapa gaayu' shoopa' gadxe shono ga' chii
Zapoteca de la Vall (Mitla) tehb tyo'p chôn tahp gaî sho'p gáhdz shúhn gâ cû
Zapoteca d'Ixtlán ttubi chuppá tsunná tappa gàyu' sh:uppá gatsì sh:unú' gà tsìi
Zapoteca de Zoogocho to chop shonhe tap gayu' zh:op galle zh:ono' ga shi
Chatino ska23 tukwa³² snã³² hakwa23 ki'yu³² skwa³² kati21 snũ23 kaa² tii²

Fonologia

[modifica]

L'inventari consonàntic del chatino de la zona alta ve donat per:[4]

Labial Alveolar Alveo-
palatal 		Velar Labio-
velar 		Glotal
Oclusiva p t, d tʲ, dʲ k, g kʷ, gʷ ʔ
Africada simple ʦ, ʣ ʧ, ʤ
Fricativa s ʃ, hʲ hʷ h
Aproximants l, r lʲ, y w
Nasal m n nʲ

Quant a les vocals existeixen cinc timbres, oposició de quantitat i nasalitat, per la qual cosa l'inventari de vocals és extens:

orals / i, iː, e, eː, a, aː, o, oː, u, uː/
nasals /ĩ, ĩː, ẽ, ẽː, ã, ãː, õ, õː, ũ, ũː/

L'inventari consonàntic anterior no és el mateix per a totes les varietats, una reconstrucció feta a partir de diverses varietats reconstrueix pel proto-chatino el següent inventari:[5]

Alveolar Alveo-
palatal 		Velar-
palatal 		Velar Labio-
velar 		Glotal
Oclusiva *t *tʲ *kʲ *k *kʷ *ʔ
Africada simple *ʦ
Fricativa *s *h
Aproximants *l *lʲ, *y *w
Nasal *n *nʲ

Quant a les vocals la reconstrucció inclou només vocals breus / *i, *e, *a, *o, *u/ que poden aparèixer nasalitzades /*ĩ, *ẽ, *ã, *õ, *ũ/ i amb dos tons: alt (´) i baix (`).

Media

[modifica]

S'emet un programa en llengua chatino a l'emissora de ràdio XEJAM, situada a Santiago Jamiltepec, Oaxaca, dependent de la CDI.

Referències

[modifica]
  1. ↑ INEGI, 2005, pàgina 41.
  2. ↑ numerales en lenguas amerindias
  3. ↑ Pride & Pride, chatino de la zona alta, 1997, p. 155
  4. ↑ Pride & Pride, 1997, pp. 27-30
  5. ↑ B. W. Upson and Robert E. Longacre, 1965, pp. 312-322

Bibliografia

[modifica]
  • Leslie Pride & Kitty Pride (1997): Chatino de la zona alta, oaxaca, en Archivo de lenguas indígenas de México, ed. COLMEX, ISBN 968-12-0701-7.
  • Boas, Franz. 1913. "Notes on the Chatino language of Mexico," American Anthropologist, n.s., 15:78-86.
  • Campbell, Eric. 2013. "The Internal Diversification and Subgrouping of Chatino," International Journal of American Linguistics 79:395-420.
  • Pride, Kitty. 1965. Chatino syntax. SIL Publications in Linguistics #12.
  • Pride, Leslie and Kitty. 1970. Vocabulario Chatino de Tataltepec. Serie de vocabularios indigenas mariano silva y aceves, no. 15. Summer Institute of Linguistics.
  • Rasch, Jeffrey Walker. 2002. The basic morpho-syntax of Yaitepec Chatino. Ph.D. thesis. Rice University.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chatino&oldid=32918652»