Jacobsita-Q
 Jacobsita-Q | |
|---|---|
| Espècie no aprovada per l'IMA | |
  | |
| Fórmula química | Mn2+Fe₂3+O₄ |
| Epònim | Iwaki i lloc de descobriment |
| Localitat tipus | mina Gozaisho, Iwaki, Fukushima, Regió de Tōhoku, Honshū, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.BB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.BA.10 |
| Dana | 7.2.6.2 |
| Heys | 7.9.14 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 6,02Å; c = 8,54Å; |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Duresa (Mohs) | 6 a 6,5 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral no acreditat, nom invàlid, espècie rebutjada o proposta eliminada i aprovat |
| Codi IMA | IMA1974-049 |
| Any d'aprovació | 1979 |
| Referències | [1] |
La jacobsita-Q, abans coneguda com iwakiïta, és un mineral de la classe dels òxids. Va ser reanomenada al nom actual l'any 2018 al ser redefinida com el polimorf tetragonal de la jacobsita.[2]
Característiques
[modifica]La jacobsita-Q és un òxid de fórmula química Mn2+Fe₂3+O₄. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 6,5. És un mineral isostructural amb l'hausmannita, l'hetaerolita i l'hidrohetaerolita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jacobsita-Q pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1979 a la mina Gozaisho, a Iwaki (Prefectura de Fukushima, Honshū, Japó). També ha estat descrita a Răzoare (Romania), a la mina Garpenberg Norra (Dalarna, Suècia), a Långban (Värmland, Suècia) i a la mina Benallt (Gwynedd, Gal·les).
Referències
[modifica]- ↑ «Iwakiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 abril 2016].
- ↑ Bosi, Ferdinando; Biagioni, Cristian; Pasero, Marco «Nomenclature and classification of the spinel supergroup». European Journal of Mineralogy, 31, 1, 21-02-2019, pàg. 183–192. DOI: DOI:10.1127/ejm/2019/0031-2788 [Consulta: 20 juny 2022].