Vés al contingut

Joan Reventós i Carner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Joan Reventós)
Plantilla:Infotaula personaMolt Honorable Senyor Modifica el valor a Wikidata
Joan Reventós i Carner
Imatge
Biografia
Naixement26 juliol 1927 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort13 gener 2004 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
10è President del Parlament de Catalunya
5 desembre 1995 – 24 agost 1999 (dissolució parlamentària)
← Joaquim Xicoy i Bassegoda – Joan Rigol i Roig →
Diputat al Parlament de Catalunya
5 desembre 1995 – 24 agost 1999 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
3 abril 1992 – 26 setembre 1995 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Senador al Senat espanyol
22 juny 1986 – 11 desembre 1995
Circumscripció electoral: Barcelona
Ambaixador d'Espanya a França
1983 – 1986
← Miguel Solano Aza – Juan Durán-Loriga Rodrigáñez →
1r President del PSC
1983 – 1996
← cap valor – Raimon Obiols i Germà →
Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
15 març 1979 – 26 març 1980 – Xavier Rocha i Rocha →

Circumscripció electoral: Barcelona

1r Primer secretari del PSC
1978 – 1983
← cap valor – Raimon Obiols i Germà →
Conseller sense cartera
5 desembre 1977 – 27 abril 1980
Diputat al Congrés dels Diputats
1r juliol 1977 – 2 gener 1979

Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
ResidènciaParís
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona - llicenciatura en Dret (–1950) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, escriptor, professor d'universitat, diplomàtic, advocat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya (1978–)
Partit Socialista de Catalunya-Congrés (1976–1978)
Moviment Socialista de Catalunya (1949–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Convergència Socialista de Catalunya (1974–1976)
Front Universitari de Catalunya
Societat Catalana d'Estudis Jurídics Econòmics i Socials
Unió General de Treballadors
Ateneu Barcelonès
Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Família
PareManuel Reventós i Bordoy Modifica el valor a Wikidata
ParentsJaume Carner i Romeu, avi Modifica el valor a Wikidata
Premis

Joan Reventós i Carner (Barcelona, 26 de juliol de 1927 - 13 de gener de 2004) va ser un destacat polític català,[1] un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i president del Parlament de Catalunya.[2]

Biografia

[modifica]

Inicis

[modifica]

Nascut el 26 de juliol de 1927 a Barcelona, era net de Jaume Carner i Romeu i fill de Manuel Reventós i Bordoy. Durant l'època d'estudiant, va militar en diverses organitzacions clandestines antifranquistes i nacionalistes, entre d'elles el Grup Torras i Bages i la Comissió Abat Oliba.

Trajectòria durant el franquisme

[modifica]

El 1950 va obtenir la llicenciatura en Dret per la Universitat de Barcelona, on més tard seria professor a les facultats de Dret i Economia. Ingressà al Moviment Socialista de Catalunya (MSC) i n'esdevingué un dels líders. Fou detingut per la seva militància política el 1957 i passà uns quants mesos a la presó. Vinculat a la Companyia d'Indústries Agrícoles per herència, treballà al grup editorial Seix-Barral i Ariel. El 1958, essent professor a la universitat, fou expulsat i empresonat durant tres mesos per la seva activitat política. Seria readmès a la Universitat més endavant, però tornat a expulsar per haver signat un document en què es demanava la dimissió del rector de la UB i del ministre d'Educació.

El 1974 s'integrà a Convergència Socialista de Catalunya (CSC) i el 1976 va fundar al Partit Socialista de Catalunya-Congrés. El 1977, aquest partit es va presentar a les eleccions generals en coalició amb la Federació Socialista Catalana del PSOE. Aquesta coalició es va convertir més tard després d'un procés d'unificació2019[cal citació] en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) l'any 1978, del qual va ser elegit primer secretari.[1]

L'etapa democràtica

[modifica]

Va formar part del govern de Josep Tarradellas durant la Generalitat provisional, va ser diputat a les Corts Espanyoles, i membre de l'Assemblea de Parlamentaris. També va formar part de la comissió final negociadora de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. El 1980 va encapçalar la llista del PSC a la presidència de la Generalitat de Catalunya, va ser diputat del Parlament de Catalunya. Entre 1983 i 1986 va ser ambaixador d'Espanya a França, i després senador per Barcelona de 1986 a 1995. Ha estat president de la Comissió d'Afers Exteriors i de la Comissió d'Autonomies i Administració Territorial del Senat d'Espanya.

El 30 de novembre de 1995 fou elegit president del Parlament de Catalunya amb els 75 vots de PSC, PPC, ERC i IC-V, enfront dels 60 vots de Convergència i Unió i prengué possessió del càrrec el 5 de desembre del mateix any. Fou president fins al final d'aquella legislatura, el 1999. L'any 2000 fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya i el 2005 amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a títol pòstum.

Víctima d'una llarga malaltia, va morir a Barcelona el gener de 2004.

Obra publicada

[modifica]

Assaig

[modifica]
  • Dos infants i la guerra. Records de 1936-1939. Barcelona: Editorial El pi de les tres branques, 1974
  • Amb un altre nom. Barcelona: Edicions 62, 1984 (Col·lecció El Balancí)
  • Un sol combat. Barcelona: Ediciones Grijalbo, 1986 (Col·lecció/80)
  • Petjades. Evocacions i semblances. Secretaria de Formació del PSC. Barcelona - 1989.
  • Missió a París. Memòries d'un ambaixador. Barcelona: Edicions 62, 1992 (Col·lecció Biografies i Memòries)
  • Noves Evocacions i semblances. Secretaria de Formació del PSC. Barcelona - 1993.
  • Novíssimes semblances. Editorial Mediterrània & Fundació Rafael Campalans. Barcelona, 2000
  • Amics, companys i mestres. Editorial Mediterrània & Fundació Rafael Campalans. Barcelona, 2006
  • Tal com ho vaig viure [1927-1958]. Fundació Rafael Campalans. Barcelona - Desembre 2009.

Poesia

[modifica]

Joan Reventós escrivia poesia sota el pseudònim de Pere Oliva.

  • El Delta (1967)
  • Serà quan comencin a daurar-se les fulles (1988)
  • Els àngels no saben vetllar els morts (1996)
  • Os anjos não sabem velar os mortos. Editorial Paralaxe Editora. São Paulo - Agost 2008. Edició bilingüe.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 466. ISBN 84-930048-0-4. 
  2. ↑ «Joan Reventós i Carner». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Reventós_i_Carner&oldid=33193413»