Vés al contingut

Josep Maria Triginer i Fernández

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Josep Maria Triginer)
Plantilla:Infotaula personaJosep Maria Triginer i Fernández

Retrat de Josep Maria Triginer i Fernández Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Josep Maria Triginer Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1943 Modifica el valor a Wikidata (80/81 anys)
Agramunt (Urgell) Modifica el valor a Wikidata
  Conseller sense cartera de la Generalitat de Catalunya
5 de desembre de 1977 – 8 de maig de 1980
  Diputat al Congrés dels Diputats
1 de juliol de 1977 – 2 de setembre de 1989
CircumscripcióBarcelona
  Senador per Barcelona
29 d'octubre de 1989 – 13 d'abril de 1993
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitFederació Catalana del PSOE (1962-1978) i Partit dels Socialistes de Catalunya (1978-)
Llista
Diputat al Congrés dels Diputats
10 juliol 1986 – 2 setembre 1989

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
10 novembre 1982 – 15 juliol 1986

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
15 març 1979 – 31 agost 1982

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
2 juliol 1977 – 2 gener 1979

Circumscripció electoral: Barcelona

Conseller de la Generalitat de Catalunya
Senador al Senat espanyol
Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Triginer Fernández (Agramunt, Urgell, 1943) és un polític català.

Inicis

[modifica]

Nascut a Agramunt, Urgell el 1943. Estudià peritatge industrial a Terrassa (1961-1966), i s'especialitzà en mecànica.

Trajectòria durant el franquisme[1]

[modifica]

El 1962 ingressà a les Joventuts Socialistes de Catalunya (F. Catalana del PSOE) de les quals arribà a ser membre de la Comissió Socialista Federal, destacà en la reconstrucció del PSOE i la UGT a Catalunya durant la clandestinitat.

Va treballar a les empreses Bernaldo Blanch, E. A., de Badalona (1967-1973); Innocenti Blanch, S.A., de Barcelona (1973-1975) i Expansión comercial Industrial, S.A, de Barcelona (1975-1977).

El 1977 fou elegit diputat per la Coalició Socialistes de Catalunya a les eleccions generals espanyoles de 1977, en qualitat de primer secretari de la Federació Catalana del PSOE. Fou membre de la Comissió de Parlamentaris que negocià amb el President Tarradellas el restabliment de la Generalitat Provisional.

L'etapa democràtica[2]

[modifica]

El 1978 com a primer secretari de la Federació Catalana del PSOE participà i tingué un paper clau en el procés i el congrés que constituí el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), en el que serà membre de la direcció. També en el 1978 com parlamentari fou membre de la Comissió dels Vint que redactà al parador de Sau, les Masies de Roda l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Juntament amb Joan Reventós seran els representants del PSC en la signatura dels Pactes de la Moncloa. Fou conseller sense cartera de la Generalitat Provisional del 1977-1980.

Reelegit diputat a les 1979, 1982, formà part de la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats que el 13 d'agost de 1979 aprovà el text de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. També ostentà la presidència de la Comissió d'Indústria i Obres Públiques[3] (1982-1986).

Serà elegit senador per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1989. Deixà el càrrec el 1993.

Va ser conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Va deixar constància de les seves experiències polítiques al llibre "La continuidad del cambio".

Referències

[modifica]
  1. Article de Andreu Mayayo "Els parlamentaris (i la parlamentària de la "Comissió dels vint" al monogràfic "Vint anys de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Balanç i perspectives". Revista "Idees" 1999
  2. Andreu Mayayo 1999 pàgina 53
  3. Diario del congreso de los diputados Comisión de Industria y Obras Publicas marzo 1986