Josep Piqué i Camps
Josep Piqué i Camps (Vilanova i la Geltrú, 21 de febrer de 1955 - Madrid, 6 d'abril de 2023)[1] fou un polític, economista i professor universitari català, diverses vegades ministre durant les VI i VII legislatures i expresident del Partit Popular de Catalunya.
Biografia
[modifica]Va néixer el 21 de febrer de 1955 a la ciutat de Vilanova i la Geltrú, capital de la comarca del Garraf, fill de Josep Piqué i Tetas,[2] darrer alcalde en la dictadura franquista del seu poble natal. Va estar afiliat a UCD i també fou President Honorari de l'Associació d'Empresaris del Garraf. Va estudiar ciències econòmiques i empresarials, així com dret, a la Universitat de Barcelona, centre en el qual va impartir classes de teoria econòmica.[3]
Va morir a l'Hospital 12 d'Octubre de Madrid el 6 d'abril de 2023.[1] El juliol del 2023 el Forum LaToja va organitzar un acte en el seu record a l'Hotel Eurostars Mirasierra de Madrid, on van participar personalitats del món econòmic i polític del país.
Activitat empresarial
[modifica]Membre de la Junta directiva del Cercle d'Economia de Barcelona sota la presidència de Carles Tusquets (1989-1995), en fou el seu president entre 1995 i 1996 i entre 2011 i 2013.[4] Entre 1989 i 1992 va ser president del grup Ercros,[5] on també va ocupar diversos càrrecs directius. Se'l va relacionar amb la suposada venda il·legal de la petroliera Ertoil, empresa filial d'Ercros, al grup Elf, però l'Audiència Nacional arxivà la seva causa.[6]
Des del novembre de 2007 fins al setembre de 2013, Piqué ocupà la presidència de l'aerolínia de baix cost Vueling, passant més tard a ocupar el càrrec de conseller de l'empresa constructora OHL[7] i a Mapfre.
Activitat política
[modifica]Va començar en política com a militant de Bandera Roja i poc després del PSUC. Entre els anys 1986 i 1988 va ser Director General d'Indústria de la Generalitat de Catalunya sota el govern de Convergència i Unió.[8]
L'any 1996, després de la victòria del Partit Popular en les eleccions generals, fou escollit Ministre d'Indústria i Energia pel nou president José María Aznar, com a independent, càrrec que ocupà fins a l'any 2000. El 13 de juliol de 1998 fou nomenat Portaveu del Govern després del relleu de Miguel Ángel Rodríguez, càrrec que compaginà amb la seva tasca de ministre d'Indústria fins al final de la VI legislatura. Amb la nova victòria dels populars en les eleccions generals de l'any 2000,[9] fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors, càrrec del qual fou rellevat el 10 de juliol de 2002 en la primera remodelació del segon govern d'Aznar, passant a ocupar el Ministeri de Ciència i Tecnologia.
Afiliat al Partit Popular l'octubre de 2002, el 4 de setembre de 2003 abandonà les seves tasques al govern d'Espanya per ser candidat del Partit Popular de Catalunya (PPC) en les eleccions al Parlament de Catalunya d'aquell any, en les quals fou escollit diputat, esdevenint el president del grup popular en aquesta cambra.
El 19 de juliol de 2007 Josep Piqué presentà la dimissió irrevocable com a president del Partit Popular de Catalunya,[10] després que es fes pública la decisió d'Ángel Acebes d'imposar una gestora al PP català, sent substituït per Daniel Sirera Bellés.[11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Mor Josep Piqué, ministre català d'Aznar, als 68 anys», 06-04-2023. [Consulta: 6 abril 2023].
- ↑ Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
- ↑ «Cercle d’Economia | Josep Piqué». [Consulta: 12 abril 2023].
- ↑ «Juntes Directives (1959-1995)». Arxivat de l'original el 2006-04-27. [Consulta: 4 juny 2006].
- ↑ Milian, Àlex. «La revenja de l'empresari model». El Temps, 09-05-2017. [Consulta: 2 juny 2017].
- ↑ «"El prestigi social de periodistes i polítics ha caigut en picat des de la transició"». Arxivat de l'original el 2010-03-28. [Consulta: 4 juny 2006].
- ↑ L'ex-ministre Josep Piqué, nomenat conseller de la constructora espanyola OHL
- ↑ "josep%20pique" Nomenament (desembre de 1985).Dimissió (Juliol de 1988)
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ «Piqué dimite y el PP le ofrece el cargo a Alberto Fernández». Arxivat de l'original el 2007-09-08. [Consulta: 22 agost 2007].
- ↑ «Daniel Sirera ja és el nou president del Partit Popular de Catalunya». VilaWeb. [Consulta: 6 juliol 2023].
Enllaços externs
[modifica]
- (català) Perfil de Josep Piqué al Partit Popular Català Arxivat 2006-07-02 a Wayback Machine.
- (castellà) Perfil de Josep Piqué del diari El Mundo, en ser nomenat ministre per José María Aznar.
- (castellà) Informació sobre Josep Piqué a la xarxa
- <Enyorança de la ciutat burgesa>, Josep Piqué Arxivat 2010-06-30 a Wayback Machine., Barcelona Metròpolis, 2008.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Juan Manuel Eguiagaray Ucelay |
Ministre d'Indústria i Energia.svg){kind=small} 1996 – 2000 |
Succeït per: Anna Birulés |
| Precedit per: Miguel Ángel Rodríguez Bajón |
Ministre Portaveu del Govern 1998 – 2000 |
Succeït per: Pío Cabanillas Alonso |
| Precedit per: Abel Matutes Juan |
Ministre d'Exteriors 2000 – 2002 |
Succeït per: Ana Palacio Vallelersundi |
| Precedit per: Anna Birulés |
Ministre de Ciència i Tecnologia 2002 – 2003 |
Succeït per: Juan Costa Climent |
| Precedit per: Alberto Fernández Díaz |
President del Partit Popular de Catalunya 2003 – 2007 |
Succeït per: Daniel Sirera Bellés |
| Precedit per: Barbara Cassani |
Conseller delegat de Vueling 2007 – |
Succeït per: en el càrrec |
| Precedit per: Joan Molins i Amat Salvador Alemany i Mas |
President del Cercle d'Economia 1995-1996 2011-2013 |
Succeït per: Pedro Fontana García Antón Costas Comesaña |
| Barcelona | Narcís Serra i Serra · Josep Borrell i Fontelles · Maria Teresa Costa Campí · Raimon Martínez Fraile · Joan Marcet i Morera · Francesca Martín i Vigil · Salvador Clotas i Cierco · Isabel López i Chamosa · Joan Oliart i Pons · Carme Chacón Piqueras · Germà Bel i Queralt · Jordi Marsal i Muntalà · Xavier Trias i Vidal de Llobatera · Heribert Padrol i Munté · Mercè Pigem i Palmés · Josep Sánchez i Llibre · Jordi Jané i Guasch · Carles Campuzano i Canadès · Ignasi Guardans i Cambó · Manuel Josep Silva i Sánchez · Jordi Martí i Galbis · Josep Piqué i Camps · Jorge Fernández Díaz · Berta Rodríguez Callao · Guillermo Gortázar Echevarría · Sergio Gómez-Alba Ruiz · Salvador Sanz Palacio · Reyes Montseny Masip · Gloria Martín Vivas · Joan Saura i Laporta · Joan Puigcercós i Boixassa · Lourdes Muñoz Santamaría · Inmaculada Riera i Reñé · José Luis Ayllón Manso · Mònica Miquel i Serdà · Jordi Pedret i Grenzner · Rosa Zaragoza Juncá |  |
|---|---|---|
| Tarragona | ||
| Lleida | ||
| Girona | ||
| Barcelona | | |
|---|---|---|
| Tarragona | ||
| Lleida | ||
| Girona | ||
| Designats pel Parlament de Catalunya | Lluís Armet i Coma · Assumpta Baig i Torras · Carles Josep Bonet i Revés · Jaume Bosch i Mestres · Jordi Casas i Bedós · Marià Curto i Forés · Montserrat Duch i Plana · Ramon Espasa i Oliver · Alberto Fernández Díaz · Rafael Luna i Vivas · Pere Macias i Arau · Josep Piqué i Camps · Joan Maria Roig i Grau · Domènec Sesmilo i Rius · Joan Horaci Simó i Burgués | |
| Barcelona | | |
|---|---|---|
| Tarragona | ||
| Lleida | ||
| Girona | ||
| Designats pel Parlament de Catalunya | ||
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresident de govern | Francisco Álvarez-Cascos Fernández (presidència) • Rodrigo Rato (economia i hisenda) | |
| Ministres | Jaime Mayor Oreja (Interior) • Abel Matutes Juan (Afers Exteriors) • Eduardo Serra Rexach (Defensa) • Margarita Mariscal de Gante Mirón (Justícia) • Josep Piqué i Camps (Indústria i energia) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Foment) • Javier Arenas Bocanegra /Manuel Pimentel Siles/ Juan Carlos Aparicio Pérez (Treball) • Isabel Tocino Biscarolasaga (Medi Ambient) • José Manuel Romay Beccaría (sanitat i consum) • Mariano Rajoy Brey/Ángel Acebes Paniagua (Administracions Públiques) • Esperanza Aguirre/Mariano Rajoy Brey (Educació i cultura) • Loyola de Palacio de Vallelersundi/Jesús María Posada Moreno (Agricultura, pesca i alimentació) | |
(← IV GONZALEZ) Govern anterior •••• Govern següent (← II AZNAR) | ||
_Logo_(2008-2015).svg){kind=logo}
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresident de govern | Mariano Rajoy Brey/Rodrigo Rato (vicepresident 1r) • Rodrigo Rato/ Javier Arenas Bocanegra (vicepresident 2n) | |
| Ministres | Jaime Mayor Oreja/Mariano Rajoy Brey/Ángel Acebes Paniagua (Interior) • Rodrigo Rato (economia) • Josep Piqué i Camps/Ana Palacio Vallelersundi (Afers Exteriors) • Ángel Acebes Paniagua/José María Michavila Núñez (Justícia) • Federico Trillo (Defensa) • Cristóbal Montoro Romero (Hisenda) • Francisco Álvarez-Cascos Fernández (Foment) • María del Pilar del Castillo Vera (Educació i cultura) • Juan Carlos Aparicio Pérez/Eduardo Zaplana (Treball) • Miguel Arias Cañete (Agricultura, pesca i alimentació) • Mariano Rajoy Brey/Juan José Lucas Jiménez/Javier Arenas Bocanegra (presidència) • Jesús María Posada Moreno/Javier Arenas Bocanegra/Julia García-Valdecasas Salgado (Administracions Públiques) • Celia Villalobos Talero/Ana María Pastor Julián (sanitat i consum) • Jaume Matas i Palou/Elvira Rodríguez Herrer (Medi Ambient) • Anna Maria Birulés i Bertran/Josep Piqué i Camps/Juan Costa Climent (ciència i tecnologia) | |
(← I AZNAR) Govern anterior •••• Govern següent (← I RODRÍGUEZ ZAPATERO) | ||
- Polítics vilanovins
- Alumnes de la Universitat de Barcelona
- Professors de la Universitat de Barcelona
- Ministres catalans del Govern d'Espanya
- Ministres d'Afers Exteriors d'Espanya
- Diputats al Parlament de Catalunya pel PP
- Militants catalans del Partit Popular
- Presidents del Cercle d'Economia
- Membres del consell d'administració d'Abengoa
- Membres del consell d'administració d'Aena
- Gran Creu de l'Orde de Carles III
- Diplomàtics catalans del sud contemporanis
- Militants catalans del sud del Partit Socialista Unificat de Catalunya
- Diputats de la vuitena legislatura del Parlament de Catalunya
- Diputats de la setena legislatura del Parlament de Catalunya
- Morts a Madrid
- Naixements del 1955