Kartal

Kartal

Tipus	districte de Turquia i Belediye
Localització
40° 54′ 23″ N, 29° 12′ 40″ E
Estat	Turquia
Províncies	Província d'Istanbul
Geografia
Superfície	38,54 km²
Banyat per	mar de Màrmara
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+03:00
Lloc web	kartal.bel.tr

Kartal és un districte d'Istanbul, Turquia, ubicat en la part asiàtica de la ciutat, a la costa del Mar de Màrmara, entre Maltepe i Pendik. Malgrat trobar-se lluny del centre de la ciutat, Kartal té una població de 432.199 (2010) La superfície total és de 38,54 km², incloses algunes zones en l'interior. Limita l'oest amb Maltepe, al nord amb Sancaktepe, al nord-est amb Sultanbeyli i a l'est amb Pendik.

Història

El centre de Kartal (en turc, àguila) va ser un poble pesquer del mar de Mármara durant el període romà d'Orient anomenat Kartalimen al Kartalimin en grec, fundat a començaments del segle vi. Al segle xi, la ciutat va ser conquerida pel kayı Süleyman Shah i en 1329 va passar a formar part de l'Imperi Otomà. Posteriorment, els romans d'Orient van reconquerir la ciutat en 1403, encara que va tornar a mans otomanes 17 anys després.

Cap a 1947, Kartal ja era una zona industrial. Amb la introducció dels trens de proximitats fins a l'estació d'Haydarpaa des de Gebze el 1973, Kartal va guanyar en importància com a àrea industrial d'Istanbul. Hi ha al voltant de 400 fàbriques grans i mitjanes, 1.300 tallers i més de 1.200 botigues i oficines a Kartal, inclosa la part nord del districte, anomenada Samandira.

En l'actualitat es construeixen cada vegada més edificis a prop de la costa, mentre que s'estan tancant les fàbriques i es traslladen a l'interior. Per exemple, una gran fàbrica de ciment que es trobava a la costa es va tancar el 2003 i va esdevenir un centre cultural.

Divisió administrativa

Mahalleler

Atalar  · Cevizli  · Cumhuriyet  · Çarşı  · Çavuşoğlu  · Esentepe  · Gümüşpınar  · Hürriyet  · Karlıktepe  · Kordonboyu  · Orhantepe  · Orta  · Petrol-İş  · Soğanlık  · Topselvi  · Uğur Mumcu  · Yakacık  · Yalı  · Yukarı  · Yunus

Barris

Aydos  · Dragos