Vés al contingut

L'Alcúdia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: L'Alcúdia de Carlet)
Est article és sobre el municipi riberenc; no se l'ha de confondre amb Alcúdia (Mallorca) i altres llocs homònims.
Plantilla:Infotaula geografia políticaL'Alcúdia
Imatge
Tipusmunicipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 11′ 45″ N, 0° 30′ 26″ O / 39.195833333333°N,0.50722222222222°O / 39.195833333333; -0.50722222222222
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València
Comarcala Ribera Alta Modifica el valor a Wikidata
CapitalLa Alcudia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població12.197 (2023) Modifica el valor a Wikidata (514,64 hab./km²)
Gentilicialcudiana, alcudià Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície23,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud40 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialCarlet
Dades històriques
Dia de mercatdivendres
Festa patronalde l'1 al 8 de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAndreu Salom Porta Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46250 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE46019 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46019 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc weblalcudia.com Modifica el valor a Wikidata

L'Alcúdia és un municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta. El seu terme limita per l'oest amb Tous, pel nord-oest amb Benimodo, pel nord amb Carlet i per l'est amb Guadassuar, enmig del qual està enclavat el nucli pedani de Montortal que limita pel sud amb Massalavés.

El nom de l'Alcúdia ve de l'àrab magribí الكدية (al-kudiya) i significa «l'alteró». El topònim valencià actual manté l'article àrab, ja que el prefix al- correspon a l'article determinat en aquell idioma.

Geografia

[modifica]
Montortal, annexionat en 1842

Situada al marge esquerre del riu Xúquer, l'Alcúdia s'estén per l'oest fins als contraforts de la serra de Tous. La Séquia Reial del Xúquer dividix el terme en dos: el sector nord, més extens, està travessat pel riu Magre; el sector sud correspon al poble de Montortal, prop del qual passa el barranc del mateix nom. El territori és pla, al·luvial i sense altures importants; el clima és mediterrani.

Història

[modifica]
Montagut, segon Senyor de l'Alcúdia

Alqueria d'origen musulmà, l'any 1238 va ser donada per Jaume I a Pere de Montagut, qui atorgà carta pobla el 17 de gener de 1252 a cinquanta-quatre repobladors cristians, cada un dels quals va rebre una casa, setanta-dos fanecades de regadiu i dos de secà a cens de vint sous i una gallina pel Nadal; el senyor es reservava quatre-centes seixanta-nou fanecades i el castell, el monopoli sobre forns i molins i els drets de lluïsme, justícia, etc. El 1344 Pere de Montagut i Vilanova li va confirmar els Furs de València.

El 1382 es va separar de la jurisdicció d'Alzira. El 1393 va signar un acord amb el senyor pel qual quedava lliure de la majoria de les peites personals a canvi del pagament de 33 lliures anuals. L'any 1404, Martí I li atorgà privilegis per a utilitzar la Séquia Real. El 1428 obtingué d'Alfons V el privilegi de celebrar mercat setmanal i el 1433 se li atorga el títol de vila. Durant la Revolta de les Germanies demostrà la seua militància agermanada, deguda al gran nombre de menestrals dedicats a la seda que s'enfrontaren al senyor, Joan de Montagut, i es negaren a pagar els drets feudals: este, amb la repressió posterior, hagué de ser indemnitzat amb 10.000 ducats; i el rei, amb 2.000.

L'any 1645, el senyor de l'Alcúdia, Gonçal Escrivà d'Íxer, fou agraciat amb el títol de comte de l'Alcúdia. La crisi del segle xvii provocà un fort endeutament de la vila que, el 1680, encetà un plet contra el comte sobre les regalies i el senyoriu directe que, a pesar de vore's interromput per la Guerra de Successió Espanyola (durant la qual el duc de les Torres hi va instal·lar la caserna de les tropes borbòniques), acabà amb la concòrdia de 1711, per la qual el comte, llavors Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu, cedia a la vila les regalies i el senyoriu directe a canvi del pagament de 400 lliures anuals i establia que les terres de reg pagarien 10 sous per cada 36 fanecades; les de vinya de pansa, un sou per fanecada; les de vinya de vi, 1/25 de la collita; i les terres de secà, 1/15.

El segle xviii fou una època pròspera per a la vila que, gràcies a l'artesania de la seda, propicià una burgesia agrícola il·lustrada que controlava el govern municipal: així, en 1730 encetà un plet contra el comte per incorporar la vila al Reial Patrimoni. Est esplendor es va reflectir en la construcció de l'església parroquial, encetada el 1746 i que, per la seua grandiositat (tan sols menor que la Catedral de València i la Seu de Xàtiva), és coneguda com «la Catedral de la Ribera». El 1812, aprofitant els decrets de les Corts de Cadis sobre els senyorius, l'Alcúdia va pledejar de nou contra la senyoria, és a dir, contra la Duquessa d'Almodóvar, aleshores titular del comtat de l'Alcúdia.

El senyoriu passà successivament dels Íxer i Escrivà d'Íxer, als Castellví, a la susdita duquessa d'Almodóvar i als Saavedra.

Bolena, agermanada en 1994

En 1980, l'Alcúdia recuperà el seu topònim històric amb sengles decrets del Consell de la Generalitat Valenciana i del Consell de Ministres d'Espanya (3 d'octubre de 1980) i BOP número 1, de 2 de gener de 1981, que definixen el nom de l'Alcúdia en valencià, ja que des de mitjans del segle xviii era coneguda oficialment com a Alcudia de Carlet; actualment, eixa denominació encara té un ús diferenciador.

El 28 de desembre de 1983, tres jóvens moriren atropellats pel trenet de València mentre passaven la via de la Feve.[1]

L'any 2002 l'Alcúdia celebrà el 750 aniversari de la seua carta pobla amb un seguit d'actes i esdeveniments commemoratius que culminaren en l'agermanament amb les altres localitats espanyoles amb les quals compartix topònim: Alcúdia, l'Alcúdia de Cocentaina, l'Alcúdia de Crespins, Alcudia de Guadix, Alcudia de Monteagud, l'Alcúdia de Veo i Valle de Alcudia.[2]

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2013
10.313 10.584 10.648 10.511 10.455 10.584 10.692 10.654 10.838 11.005 11.105 11.563

Economia

[modifica]

Anteriorment, l'Alcúdia era un poble dedicat exclusivament a la producció agrícola, la qual va anar evolucionant al llarg del temps: el segle xix, els principals productes que donaven els camps de l'Alcudia eren la morera i els cereals, especialment el blat, l'arròs i la dacsa; a les zones de secà predominava l'olivera i el garrofer.

Durant el segle xx es va introduir el conreu de la taronja, com a la resta de la comarca i prompte es convertí en una font de riquesa molt important per als llauradors de l'Alcúdia, alguns dels quals van fer molts diners en poc de temps, a causa de l'alt preu del producte i el baix preu de la mà d'obra. Durant la dècada del 1980 va tindre lloc una crisi aguda al sector amb l'aparició de distintes plagues que van fer malbé les varietats més tradicionals i per la dura competència d'altres països com ara Marroc, Israel o Argentina, que van provocar un estancament si no davallada dels preus i, per tant, la recerca de noves varietats més primerenques o més tardanes que pogueren fer front a la competència. Tot i això, la producció de cítrics a la població està en franca disminució; per això en els darrers anys s'ha intentat introduir altres alternatives com el caqui, que això no obstant, queden condicionades, més que mai, a la mancança d'aigua cada volta més acusada.

Als anys 60 i 70 del segle xx el poble va patir una transformació econòmica que va fer que, tot i dependre de l'agricultura com a principal font de recursos, s'instal·laren diferents empreses i indústries, especialment de transformació de productes agrícoles, com Frudesa, d'indústria mecànica com Istobal o de transformació de la fusta. Amb les successives crisis, algunes d'eixes empreses han anat tancant o deslocalitzant-se; mentrestant, han sorgit altres dedicades a la transformació de productes metàl·lics, on destaquen Imecal i Viferma.

Política i Govern

[modifica]
Ajuntament.

A l'Alcúdia, el Partit Socialista ha guanyat totes les convocatòries electorals des de l'any 1979, encara que en les eleccions municipals espanyoles de 2011 perdé la majoria absoluta i va fer un «acord programàtic» amb Compromís per a afavorir la governabilitat.[3] En la següent legislatura (2015), la pèrdua de majoria es traduí en un pacte entre ambdós formacions pel qual Compromís entrà en el govern i ostentà la primera tinència d'alcaldia i cinc de les quinze regidories.[4] El socialiste Salom revalidà l'alcaldia l'any 2019 amb una majoria absoluta d'onze regidors.[5]

Composició de la Corporació Municipal

[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 8 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 7 del Partit Popular (PP) i 2 de Compromís per l'Alcúdia (Compromís).



Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - l'Alcúdia

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Andreu Salom Porta 3.080 46,87% 8 (-3)
Partit Popular Juan Manuel Arnandis Arnandis 2.406 36,62% 7 (+3)
Compromís per l'Alcúdia Toni Montes Barbarroja 1.002 15,25% 2 ()
Vots en blanc 82 1,24%
Total vots vàlids i regidors 6.488 100 % 17
Vots nuls 149 2,21%
Participació (vots vàlids més nuls) 6.719 74,94%**
Abstenció 2.246* 25,05%**
Total cens electoral 8.965* 100 %**
Alcalde: Andreu Salom Porta (PSPV)
Fonts: -https://www.vilaweb.cat/eleccions/municipi/l-alcudia-municipals-28-maig-resultats-2023/

-https://www.publico.es/resultados-elecciones/municipales/2023/municipio/3446019/alcudia-https://eleccions.ara.cat/municipals/28m-2023/municipi/pais-valencia-lalcudia
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de l'Alcúdia és Andreu Salom Porta (PSPV-PSOE).[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Celio Crespo Almela PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Celio Crespo Almela PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Celio Crespo Almela PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Francesc Signes i Núñez PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Francesc Signes i Núñez PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Francesc Signes i Núñez PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Francesc Signes i Núñez PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Roberto Martínez Correcher PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Roberto Martínez Correcher PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Andreu Salom Porta PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 Andreu Salom Porta PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 Andreu Salom Porta PSPV-PSOE 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Patrimoni

[modifica]

Monuments religiosos

[modifica]
  • Església de la Puríssima (Montortal)
    Església de la Puríssima (Montortal)
  • Restes del Convent de Santa Bàrbera
    Restes del Convent de Santa Bàrbera
  • Campanar
    Campanar

Monuments civils

[modifica]
  • Olivera bimil·lenària, situada a l'extrem nord de l'avinguda Antoni Almela, davant de l'estació de servei Comte del Serrallo. Aquesta olivera de més de 2000 anys estava situada antigament junt a la Via Augusta.
  • Els Arcs de la Mota, aqüeducte construït l'any 1842, pren el nom de la sénia ubicada dins la séquia reial d'on rebia l'aigua per al reg de gran pàrt de les terres del terme; té dos-cents seixanta metres de llarg i venç un desnivell de tres metres d'alçària
  • La Casa de la Cultura, inaugurada l'any 1987, compta amb una sala d'exposicions i un teatre amb més de sis-centes localitats (entre altres dependències)
  • La Casa de la Música Arxivat 2008-05-11 a Wayback Machine. ubicada en l'antic escorxador, és un conservatori de grau mitjà i llar social de la Filharmònica Alcudiana
  • La Casa de la Solera, antiga llar senyorial del segle xviii restaurada, seu del Museu d'Instruments Musicals Manuel Celdrán
  • La Nòria, una sénia monumental del segle xix, instal·lada al parc de l'Homenatge al llaurador.
  • Antiga nau de la cooperativa agrícola, construïda l'any 1933 pel conegut arquitecte Cayetano Borso di Carminati, amb un clar estil Art déco valencià. Avui dia sols es manté la façana.

Calendari de celebracions

[modifica]
L'arrancada de la traca quilomètrica
La processó de la Mare de Déu de l'Oreto

En contrast amb la resta de pobles valencians, l'Alcúdia no celebra Falles ni té festes de Moros i Cristians; en canvi, la festa popular més multitudinària és la Setmana Santa.

Gener
Abril
Juny
Juliol
  • CauC: festival biennal de contacontes que se celebrava els anys senars
  • FesMón: festival biennal de músiques del món que se celebrava els anys parells
Agost
Setembre

En la processó de l'entrada apareixen els següents balls o danses de guerra:

  • La muixeranga Els Negrets: els negrets que conserven una de les figures muixerangueres més antigues, la campana amb més de 300 anys d'història.Quan entra la Máre de Déu de Loreto a l'església se li fa una xicoteta representació.
  • El Bolero i el Grup de Danses
  • Els tornejants:que originàriament obrien l'entrada de la Mare de Déu.
  • Les pastoretes: ball que acostumen a practicar els xiquets i xiquetes del poble.
  • La carxofa:característic ball amb una carxofa central al mig que s'obri gradualment mentre dansen.
  • Els arquets:grup de balladores dones amb un arc a les mans, i el típic ball circular.
  • Els bastonets: ball que es pot realitzar amb bastó i planxa.
  • Els cabuts:ball de xicotetes figures a escala natural amb el cap més prominent que el cos.
Octubre
Novembre
  • Mes de les lletres, organitzat pel Bloc de Progrés en col·laboració amb els centres educatius i amb el suport de l'Ajuntament
  • Sant Andreu, festivitat local en honor del titular de la parròquia

Un altre esdeveniment cultural ressenyable és el Festival Agroèrotic, que se celebra aperiòdicament des de 1996, sense data estipulada; així mateix, el poble també ha acollit festivals itinerants nacionals com el Tourbolet Show o internacionals com l'Aztlan Music Festival.

Gastronomia

[modifica]

La gastronomia es basa en l'arròs en qualsevol de les seues preparacions, principalment en paella (que en esta comarca es fa amb conill, pollastre, fessols de garrofó, bajoqueta i tomaca) o al forn; també té nomenada l'all i pebre i els dolços, dels quals cal destacar la carabassa santa, que es prepara en Setmana Santa, i els pastissets de moniato, típics pel nadal.

Cal destacar la tradició de sopar «rosca amb all» (pa torrat amb all i oli) els diumenges, fet que ha donat origen al malnom de «roscans».

Alcudians
A Nom i cognoms Ocupació Ω
Joan Batiste Albert coronel 1897
1910 Josep Lluís Bausset i Ciscar activiste 2012
1961 Toni Benavent productor
1942 Manuel Boix artiste
1965 Òscar Briz cantautor
1959 Rafa Martínez Pintor
1870 Vicente Calvo Acacio escriptor 1953
197? Toni de l'Hostal cantant
1932 Antonio Galbis Domènech cuiner 2017
1963 Salvador González "Voro" futboliste
Oreto Isona Lorente[9] sindicalista 1992
1946 Vicent Madramany activiste 2018
1943 José Martínez Esterlich cicliste
1978 Andreu Martínez Ferrandis deportiste 2015
1946 Josep-Lluís Millo Vallés escriptor
1967 Dani Miquel i Antich músic
1954 Boro Miralles escriptor
1919 Ricardo Miralles Tarín fotògraf 2001
1925 Llorenç Millo escriptor 1998
1957 Vicent Ortega escriptor
1973 Andreu Palop i Cervera futboliste
1991 Jonatan Penalba cantaor
1990 Los Perros grup de rock 2003
1959 Adrià Pina Alegre pintor
1900 Concepció Puig i Sanchis activista 1997
1915 Luis Puig Esteve cicliste 1990
1869 José Ribera Montes mestre 1953
1950 Francesc Santacatalina sindicaliste 2010
Paco Sanz Sanz activiste
1954 Francesc Signes i Núñez polític
1963 Arturo Torró Chisvert empresari
1967 Santi Vallés Casanoves filòleg
1700 Francesc Vergara Bartual[10] escultor

Cèlebres alcudians

[modifica]
Categoria principal: alcudians

Notes

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Jaime Millas «Los jóvenes de L'Alcudia, murieron arrollados por un tren, según el juez» (en castellà). El País, 31-12-1983 [Consulta: 29 setembre 2018].
  2. ↑ (castellà) El País Ocho poblaciones homónimas
  3. ↑ Redacció «El PSPV i Compromís renoven en l'Alcúdia l'acord programàtic de principi de legislatura». www.riberaexpress.es, 28-12-2012 [Consulta: 21 octubre 2015].
  4. ↑ Redacció «PSPV i Compromís pacten a l'Alcúdia un govern de “diàleg i confiança”». www.riberaexpress.es, 13-06-2015 [Consulta: 21 octubre 2015].
  5. ↑ «Andreu Salom alcalde de l'Alcúdia amb majoria absoluta». Ribera Express, 15-06-2019 [Consulta: 21 setembre 2019].
  6. ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. ↑ 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. l'Alcúdia. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  8. ↑ Xavier Espanya «La 'Olimpiada' de L'Alcúdia» (en castellà). El País, 19-08-2008 [Consulta: 31 desembre 2017].
  9. ↑ «El Bloc de la Ribera atorga a Oreto Isona el 'Guardó d'Or' póstumo» (en castellà). Las Provincias, 14-11-2009 [Consulta: 22 març 2018].
  10. ↑ Josep Miquel Bausset Arxivat 2013-12-19 a Wayback Machine. Francesc Vergara i Bartual

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Alcúdia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=L%27Alcúdia&oldid=34358152»