Vés al contingut

Deixa'm entrar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Låt den rätte komma in)
Infotaula de pel·lículaDeixa'm entrar
Låt den rätte komma in Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióTomas Alfredson Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióCarl Molinder i John Nordling Modifica el valor a Wikidata
GuióJohn Ajvide Lindqvist Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJohan Söderqvist Modifica el valor a Wikidata
FotografiaHoyte van Hoytema Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeTomas Alfredson i Dino Jonsäter Modifica el valor a Wikidata
ProductoraEFTI (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorSandrew Metronome Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenSuècia Modifica el valor a Wikidata
Estrena24 octubre 2008 Modifica el valor a Wikidata
Durada110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalsuec Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enLet the Right One In (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de terror, cinema de vampirs, cinema LGBT, pel·lícula basada en una novel·la i drama Modifica el valor a Wikidata
Temaassetjament laboral, agressió, violència, amistat i amor Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBlackeberg Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació1981 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc weblettherightoneinmovie.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1139797 FilmAffinity: 666185 Allocine: 138365 Rottentomatoes: m/let_the_right_one_in Letterboxd: let-the-right-one-in Mojo: lettherightonein Allmovie: v430230 TCM: 740570 Metacritic: movie/let-the-right-one-in TV.com: movies/let-the-right-one-in-english-dubbed TMDB.org: 13310 Modifica el valor a Wikidata

Deixa'm entrar[1] (títol original en suec: Låt den rätte komma in) és una pel·lícula sueca de terror i amor de 2008 dirigida per Tomas Alfredson. Està basada en la novel·la homònima de John Ajvide Lindqvist, que també va escriure el guió de la pel·lícula. Conta la història d'un nen de dotze anys víctima d'assetjament escolar que entaula amistat amb una nena vampir a Blackeberg, un suburbi d'Estocolm. La pel·lícula va rebre nombrosos elogis de la crítica internacional i va guanyar nombrosos premis incloent el "Premi Founders al millor guió adaptat" en el Festival de Cinema de Tribeca de 2008.[2][3] i el Méliès d'Or de la Federació de Festivals de Cinema Fantàstic Europeu per la Millor Pel·lícula Fantàstica Europea.[4] Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

L'Oskar (Kåre Hedebrant) és un nen tímid de dotze anys que viu a Blackeberg, un suburbi de la ciutat d'Estocolm al començament de la dècada de 1980, amb la seva mare que es troba separada del seu marit. Habitualment, el noi sofreix els abusos i pallisses dels seus companys de classe durant el dia, i encara que mai respon, passa les nits somiant amb venjar-se, fingint assassinats amb un ganivet al pati del seu bloc d'apartaments.

Una nit es troba amb l'Eli (Lina Leandersson), que s'ha mudat recentment al pis veí de l'Oskar amb un home gran, Hakan (Per Ragnar). L'Eli, que sembla una nena de dotze anys, només surt de nit, descalça, i no sembla afectada per l'intens fred.

Poc després de l'arribada de l'Eli i el Hakan, l'adult comença a capturar víctimes per a extreure'ls sang i abocar-la en un bidó de galó, però després de diverses fallades, en l'últim intent, i abans de ser capturat per la policia, Hakan es ruixa la cara amb àcid per a desfigurar-se i ocultar la seva identitat a fi que no puguin relacionar-lo amb l'Eli. Mentre això ocorre, l'Eli s'ha fet amiga de l'Oskar, animant-lo a reaccionar i finalment venjar-se dels seus companys. En una pràctica de patinatge sobre el llac gelat, l'Oskar fereix el Conny, un dels abusadors de la classe.

Després d'assabentar-se de la detenció del Hakan, l'Eli el visita a l'hospital on es beu la seva sang i el deixa caure per la finestra per a matar-lo, a petició del propi Hakan.

Ara sola, l'Eli accepta aprofundir la seva amistat amb l'Oskar, que finalment li proposa fer un "pacte de sang", tallant-se els palmells de les mans i barrejant la sang dels dos. Incapaç de contenir-se, l'Eli comença a llepar la sang que l'Oskar ha esquitxat al sòl i li prega que marxi. L'Oskar escapa espantat i l'Eli, famolenca, ataca i mossega a una transeünt, una dona anomenada Virgínia (Ika Nord), xicota d'un home alcohòlic anomenat Lacke (Mikael Rahm), el millor amic del qual va ser assassinat per l'Eli uns dies abans.

Virgínia sobreviu a l'atac de l'Eli i és portada a l'hospital, on el Lacke observa com es deteriora en els dies següents i finalment demana morir, convencent a un metge perquè obri les finestres de l'habitació que ocupa a l'hospital, on crema sota els raigs del sol. Lacke comença a descobrir pistes i finalment troba la casa de l'Eli, on la descobreix dormint en la banyera i intenta matar-la. L'Oskar arriba i aconsegueix avisar a la seva amiga, que desperta i mata a Lacke, dient-li a l'Oskar que marxarà de Blackeberg.

Uns dies després, durant una sessió de gimnàstica, l'Oskar va a la piscina de la seva escola, on el Conny i el seu germà gran el Jimmy i els seus amics l'estan esperant, després d'haver enganyat al mestre d'educació física perquè se’n vagi, el Jimmy li diu a l'Oscar que tret que aconsegueixi mantenir-se sota l'aigua durant tres minuts li traurà un ull. Mentre l'Oscar està submergit es produeix un tumult; un cap humà cau en l'aigua i el braç del Jimmy, que sosté a l'Oskar sota l'aigua, és arrencat d'arrel. L'Eli treu de l'aigua a l'Oskar mig ofegat, després del que es recupera ràpidament i somriu quan veu la cara tacada de sang de l'Eli.

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

Encara que la trama té lloc en Blackeberg, Estocolm, diverses escenes i fotografies van ser preses a Luleå, en el nord de Suècia, per a disposar de neu i temps fred. Es va construir un escenari arquitectònicament similar a Blackeberg.[5]

A la novel·la existeixen molts detalls que desapareixen en la pel·lícula. En el llibre es revela que Eli en realitat era un nen que va ser castrat fa dos-cents anys. La condició masculina d'Eli només s'insinua en la pel·lícula, sense cap elaboració, en una breu escena en la qual Eli s'està posant un vestit; li esmenta a Oskar dues vegades que "no és una nena", i li pregunta si li agradaria igual encara que no ho fos. Hi havia una escena que contava la història d'Eli a través de flashbacks, però finalment es va tallar.[6] Durant la producció també es va decidir alterar lleugerament la veu de l'actriu Lina Leandersson amb un to menys femení.[7] Altres canvis respecte a la novel·la inclouen atenuar l'impacte de Hakan en la trama, eliminant la seva atracció pederasta per Eli i la subtrama en la qual després de caure de la finestra de l'hospital, es converteix en un vampir en la morgue i surt a la recerca d'Eli.

Estrena

[modifica]

Premis

[modifica]

Remake

[modifica]

Fins i tot abans que Deixa'm entrar fos estrenada als cinemes, el director Matt Reeves havia arribat a un acord per a dirigir una versió de la pel·lícula en anglès per a Overture Films i Hammer Films.[18] Hammer Films va adquirir els drets per a fer el remake al Festival de Cinema de TriBeCa en el 2008 i Overture Films va estrenar la pel·lícula l'any 2010. [18] Tomas Alfredson s'ha mostrat descontent amb la decisió de fer un remake afirmant que "els remakes es fan per a pel·lícules que no són molt bones, la qual cosa et dona l'oportunitat d'arreglar el que no ha funcionat."[6][19] L'autor de la novel·la, Jon Lindqvist, es mostra molt interessat en què el seu llibre sigui adaptat de zero en lloc de limitar-se a copiar el guió de Deixa'm entrar, la qual cosa podria donar lloc a una pel·lícula molt diferent.[5]

Al mercat anglosaxó la pel·lícula sueca va rebre el nom de Let the Right One In, mentre que la versió nord-americana es va titular Let Me In.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Deixa'm entrar». Ésadir.cat. [Consulta: 20 juny 2022].
  2. 2,0 2,1 Tribeca Film Festival: Award Winners 2008
  3. Tribeca Film Festival: Let the Right One In
  4. 4,0 4,1 European Fantastic Film Festivals Federation: Méliès d'Or winners in 2008
  5. 5,0 5,1 Ain't It Cool News. The Northlander Sits Down With The Writer Of LET THE RIGHT ONE IN!, 23 October 2008. Retrieved 18 November 2008.
  6. 6,0 6,1 Ain't It Cool News. Moriarty Sits Down With Tomas Alfredson, Director Of LET THE RIGHT ONE IN!, 26 October 2008. Retrieved 18 November 2008.
  7. Independent Film Channel, Interview: Tomas Alfredson on "Let the Right One In", 29 October 2008. Retrieved 18 November 2008.
  8. 8,0 8,1 Göteborg International Film Festival: Awards and Jury
  9. La cinta sueca "Let the right one in", millor pel·lícula del Festival de Cine Fantástico de Málaga
  10. 10,0 10,1 10,2 «Fantasia Festival: Feature Films Official Competition». Arxivat de l'original el 2012-02-13. [Consulta: 9 juny 2020].
  11. Fantastic Fest 2008 Award Winners Announced
  12. Woodstock Film Festival: 2008 Awards info
  13. 13,0 13,1 Puchon International Fantastic Film Festival: PiFan2008 Awards[Enllaç no actiu]
  14. NatFilm Festivalen: NatFilm Awards
  15. Toronto After Dark Film Festival - Award Winners 2008
  16. Boston Film Critics and AFI Top Ten of 2008
  17. Página oficial de Jameson Empire Awards
  18. 18,0 18,1 Variety: Matt Reeves bites into 'Right One'
  19. MovieZine.se: Alfredson: "Låt inte Den rätte förstöras" (Swedish) (English report)

Enllaços externs

[modifica]