Llengua macorix

Llengua macorix
Tipus	llengua
Ús
Autòcton de	Peninsula de Samaná i Macorix
Estat	República Dominicana
Classificació lingüística
	llengües waroid
Codis
ISO 639-3	-
Glottolog	-

El macorix (/maso'riʃ/, també escrita maçorís i mazorij) era la llengua de la costa nord del que avui és la República Dominicana pels macorix. Els registres espanyols només fan referència a tres idiomes a l'illa: taïno, macorix i els veïns ciguayo. Sembla que els macorix era semi-sedentaris i la seva presència sembla haver estat anterior als agricultors taïnos que van arribar a ocupar gran part de l'illa. Per als primers escriptors europeus, compartien similituds amb els propers ciguayos.^[1] Sembla que la seva llengua era moribunda a l'època de la conquesta espanyola, i al cap d'un segle es va extingir.^[2]

Divisions

Alt Macoris es parlava a la costa nord-central de la Diòcesi Catòlica de Magua des de Puerto Plata fins a Nagua, i cap a l'interior a San Francisco de Macoris i més enllà. També es va distribuir a la costa sud-est d'Hispaniola al voltant de San Pedro de Macorís.^[3]

Baix Macoris es parlava a la part nord-oest de la Diòcesi Catòlica de Magua des de Monte Cristi fins a Puerto Plata, i des de la costa interior fins a la zona de Santiago de los Caballeros.^[3]

Lèxic

Poc se sap del macorix, a part que és una llengua diferent del taïno i el veí ciguayo. Una forma negativa, baeza [baˈesa], és l'únic element del llenguatge que es testifica directament. Baeza podria ser arawak (encara que no és taïno o iñeri), analitzable com a ba-ésa 'no-res' = 'res'. (Vegeu manao ma-esa 'no, no', paresí ma-isa 'not'. El prefix negatiu és ba- en amarakaeri que, encara que estigui relacionat amb les llengües arawak, no és prou proper per ser rellevant aquí.)

Topònims

També hi ha alguns topònims no taïnos de la zona que Granberry i Vescelius (2004) suggereixen que poden ser waroid:

Possibles topònims macorix^[4]
Nom	Paral·lel warao	Significat ne warao
Baho (riu)	baho-ro	'sudari, dens (bosc)'
Bahoruco (region)	baho-ro-eku	'dins del bosc'
Mana (riu)	mana	'dos, doble'
riu Haina	ha-ina	'moltes xarxes'
illa Saona	sa-ona	'ple de ratpenats'

(Cf. una llista similar a la dels guanahatabey.)

Vegeu també

Llengües prearawak de les Grans Antilles

Referències

↑ García Bidó, Rafael. Voces de bohío Vocabulario de la cultura taína. Santo Domingo, DR: Archivo General de la Nación, 2010, p. 7, 25, 32. ISBN 978-9945-020-95-3.
↑ Wilson, Samuel M. (1999). "Cultural Pluralism and the Emergence of Complex Society in the Greater Antilles" a XVIII International Congress for Caribbean Archaeology. , St. George's, Grenada: University of Texas, Department of Anthropology [Consulta: de juliol 12, 2021] Arxivat de març 30, 2015, a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el de març 30, 2015. [Consulta: de juliol 12, 2021].
↑ ^3,0 ^3,1 Granberry, Julian; Vescelius, Gary. Languages of the Pre-Columbian Antilles. Tuscaloosa, AL: University of Alabama Press, 2004. ISBN 0-8173-5123-X.
↑ Granberry & Vescelius (2004:76, Table 6)

Granberry, Julian, & Gary Vescelius (2004) Languages of the Pre-Columbian Antilles, University Alabama Press, Tuscaloosa, ISBN 0-8173-5123-X

[Bidó-1] García Bidó, Rafael. Voces de bohío Vocabulario de la cultura taína. Santo Domingo, DR: Archivo General de la Nación, 2010, p. 7, 25, 32. ISBN 978-9945-020-95-3.

[Wilson-2] Wilson, Samuel M. (1999). "Cultural Pluralism and the Emergence of Complex Society in the Greater Antilles" a XVIII International Congress for Caribbean Archaeology. , St. George's, Grenada: University of Texas, Department of Anthropology [Consulta: de juliol 12, 2021] Arxivat de març 30, 2015, a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el de març 30, 2015. [Consulta: de juliol 12, 2021].

[Granberry-3] 3,0 ^3,1 Granberry, Julian; Vescelius, Gary. Languages of the Pre-Columbian Antilles. Tuscaloosa, AL: University of Alabama Press, 2004. ISBN 0-8173-5123-X.

[4] Granberry & Vescelius (2004:76, Table 6)

[1]

[2]

[3]

[4]