Llengües palaihnihanes
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants | ~10 |
| Autòcton de | Califòrnia |
| Estat |  Estats Units |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies | |
| Codis | |
| Glottolog | pala1350 |
Les Llengües palaihnihanes són una família de llengües ameríndies amb dues parles:
- Atsugewi 3 parlants (1994)[1]
- Achumawi (també coneguda com a achomawi o Pit River Indian) 16 parlants (2000)[2]
Reconstruccions
[modifica]La reconstrucció original del proto-Palaihnihà pateix de poques dades qualificades. El diccionari de David Olmsted depèn gairebé completament del d'Angulo, qui no va recollir les distincions fonològiques de manera consistent,[3] i inclou desacuradament vocabulari Pomo d'un manuscrit en el qual de Angulo proposa demostrar que achumawi i pomo no estan relacionades.[4] William Bright també va assenyalar alguns problemes amb els mètodes de reconstrucció d'Olmsted.[5] La reconstrucció s'està recomponent amb noves dades.[6]
Relacions amb altres llengües
[modifica]La família palaihnihana es classifica sovint amb l'hipotètic grup de llengües hoka. De fet el treball de R. B. Dixon (1905) sobre la relació entre el palaihnihà i el shasta va ser el nucli inicial a partir del qual es va construir la hipòtesi hoka, encara que prèviament A. S. Gatschet havia arribat a la mateixa conclusió abans. No obstant això, ni Powell (1891) ni altres autors van trobar convincent aquest parentiu.
Una proposta especial dins d'aquest grup relaciona a la família palaihnihana amb les llengües shasta (formant la família shasta-achumawi' o shasta-palaihnihà) i dins d'un subgrup kahi (també anomenat hoka septentrional) amb el shasta, chimariko i karuk.
Mary R. Haas (1963) va revisar àmpliament la hipòtesi hoka proposant algunes reconstruccions convincents i assenyalant que si bé resulta molt difícil proposar una classificació interna sembla bastant convincent que el palaihniahà i el shasta formen una unitat filogenètica vàlida. No obstant això, Lyle Campbell (1997) considera insuficient l'evidència aportada.
Característiques comunes
[modifica]Fonologia
[modifica]Les dues llengües palaihnihanes tenen el mateix inventari vocàlic similar. Per l'atsugewi Olmsted (1958, 1965) dona un inventari de 6 vocals breus i sis vocals llargues: /a, e, i, o, u, ə; aˑ, eˑ, iˑ, oˑ, uˑ, əˑ/, altres autors redueixen l'inventari a tres. L'inventari consonàntic per a la mateixa llengua seria segons Olmsted:
| Labial | Alveolar | Palatal | Velar | Uvular | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| oclusiva | p | t | k | q | ʔ | |
| africada | t̪θ͡ | tɕ͡ | ||||
| fricativa | s, z | š | x | h | ||
| nasal | m | n | ŋ | |||
| aproximant | w | r, l | y |
Comparació lèxica
[modifica]El següent quadre inclou una llista de numerales i altres paraules comunes:
| GLOSSA | Achumawi | Atsugewi | PROTO- PALAIHNIH | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Font A[7] | Font B[8] | Font A[9] | Font B[10] | ||
| 1 | hamís | haʔmís | žiw | žíw | |
| 2 | haq | haʔk | hoqi | hokí | *hɔʔqi |
| 3 | ćásti | ʔćásdi | qiski | qʔićqí | *qisti |
| 4 | hatáma | haddámá | haʔqaw | hakʔáw | *hɔʔq- |
| 5 | latú | láddíw | haraapokina | hərāpagína | |
| 6 | láddíwade haʔmís āyéʔqdi |
žira-búžaki | |||
| 7 | láddíwade haʔk āyéʔqdi |
hoki-búžaki | |||
| 8 | láddíwade ʔćásdi āyéʔqdi |
qʔićqi-búžaki | |||
| 9 | láddíwade haddámá āyéʔqdi |
hakaw-wi | |||
| 10 | malússi | žüʔkći | |||
| 'home' | yálíyú | qaswi | |||
| 'dona' | amitéućan | minuri | |||
| 'cara' | lahʔ | naha | *naha | ||
| 'ulls' | us | uyi | *usi | ||
| 'cabell' | malipa | raynikas | |||
| 'nas' | yamui | iwʔti | |||
| 'orelles' | isat | asmak | |||
| 'boca' | ap | apu | *apu | ||
| 'gos' | ćahómaka | hoʔma | *homa | ||
| 'sol' | ćol | žinēhā | |||
| 'lluna' | ćol | apēnʔažinehū | |||
| 'aigua' | as | aži | *azi | ||
S'hi ha emprat la següent transcripció:
- El fonema /ć/ té al·lòfons [ʦ] i [ʧ]
- El fonema /ž/ té al·lòfons [ʒ] i [ʤ].
Referències
[modifica]- ↑ Ethnologue report for language code: Atsugewi
- ↑ Ethnologue report for language code: Achumawi
- ↑ Nevin 1991, 1998.
- ↑ Gursky, Karl-Heinz «Achumawi und Pomo, eine besondere Beziehung?». Abhandlungen der völkerkundlichen Arbsgemeinschaft. Nortorf, 57, 1987.
- ↑ Bright first = William; Olmsted, D. L. «Review of A history of Palaihnihan phonology by D. L. Olmstead». Language. Linguistic Society of America [Baltimore], 41, 1, 1965, pàg. 175–178. DOI: 10.2307/411871. JSTOR: 411871.
- ↑ "Reconstructing Achumawi and Atsugewi: Proto-Palaihnihan revisited"
- ↑ Achumawi words
- ↑ Achumawi numerals
- ↑ Atsugewi words
- ↑ Atsugewi numerals
Bibliografia
[modifica]- Bright, William. (1965). [Review of A history of Palaihnihan phonology by D. L. Olmstead]. Language, 41 (1), 175-178.
- Good, Jeff; McFarland, Teresa; & Paster, Mary. (2003). Reconstructing Achumawi and Atsugewi: Proto-Palaihnihan revisited. Atlanta, GA. (Paper presented at the annual meeting of the Society for the Study of the Indigenous Languages of the Americas, January 2–5).
- Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
- Olmstead, David L. (1954). Achumawi-Atsugewi non-reciprocal intelligibility. International Journal of American Linguistics, 20, 181-184.
- Olmstead, David L. (1956). Palaihnihan and Shasta I: Labial stops. Language, 32 (1), 73-77.
- Olmstead, David L. (1957). Palaihnihan and Shasta II: Apical stops. Language, 33 (2), 136-138.
- Olmstead, David L. (1959). Palaihnihan and Shasta III: Dorsal stops. Language, 35 (4), 637-644.
- Olmstead, David L. (1964). A history of Palaihnihan phonology. University of California publications in linguistics (Vol. 35). Berkeley: University of California Press.
