Vés al contingut

Llista d'alcaldes de Huelva

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'alcalde de Huelva és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de Huelva. Des de la seva fundació el 1859 Huelva ha tingut un total de 83 alcaldes, incloent a l'actual alcaldessa, María del Pilar Miranda Plata, sent el tractament protocol·lari el d'Excel·lentíssim/a Senyor/a.

D'acord amb la "Llei orgànica 5/1985", de 19 de juny, del "Règim Electoral General" (actualment en vigor) l'alcalde és triat per la corporació municipal de regidors, que al seu torn són triats per sufragi universal pels ciutadans de Huelva amb dret a vot, mitjançant eleccions municipals celebrades cada quatre anys.[1] En la mateixa sessió de constitució de la corporació es procedeix a l'elecció de l'alcalde, podent ser candidats tots els regidors que encapçalen les corresponents llistes. És proclamat electe el candidat que obté la majoria absoluta dels vots. Si cap d'ells obté aquesta majoria és proclamat alcalde el regidor que encapçala la llista més votada.

Llista d'alcaldes

[modifica]
Presidència
Imatge
Alcalde
Inici del mandat
Fi del mandat
Partit polític
1
José María Pérez Barreda 1 de gener de 1859 29 de novembre de 1861
2
Miguel Fom 29 de novembre de 1861 21 de desembre de 1862
3
Fernando de la Cueva 8 de gener de 1863 6 de gener de 1865
3
Manuel García Moreno 6 de gener de 1865 1 de gener de 1866
4
José María López Ortiz 1 de gener de 1866 21 de setembre de 1868
Sexenni Democràtic (1868-1874)
5
Francisco de Paula García Carrión 21 de setembre de 1868 31 de desembre de 1869
6
Gregorio Jiménez 1 de gener de 1870 29 de novembre de 1870
7
Ángel Rabadán López 31 de desembre de 1870 24 de gener de 1872
8
Juan Vides 29 de gener de 1872 16 de juliol de 1872
9
Jose Coto Cobián 17 de juliol de 1872 24 de setembre de 1873 Partit Republicà Democràtic Federal
10
Antonio García Suárez 24 de setembre de 1873 30 d'abril de 1874
11
Francisco López Gavidia 30 d'abril de 1874 28 de maig de 1874
12
Rafael de la Corte Bravo 28 de maig de 1874 31 de desembre de 1883
13
Antonio García Ramos 6 de gener de 1883 22 d'abril de 1885
14
Miguel Vega Heredia 22 d'abril de 1885 19 de juny de 1885
15
Antonio García Ramos 19 de juny de 1885 1 de juliol de 1885
16
Francisco Pérez Márquez 1 de juliol de 1885 22 de desembre de 1885
17
Antonio García Ramos 22 de desembre de 1885 30 de novembre de 1887
18
José García Corte 30 de novembre de 1887 1 de gener de 1890
19
Gumersindo Bernal Barragan 1 de gener de 1890 3 de setembre de 1890
20
José María López Ortiz 23 de setembre de 1890 25 de març de 1891
21
Juan Cornejo Falcon 20 d'abril de 1891 1 de juliol de 1891
22
Rafael López Hernández 1 de juliol de 1891 31 de gener de 1893
23
Antonio García Ramos 31 de gener de 1893 1 de gener de 1894
24
José García López 1 de gener de 1894 18 de maig de 1895
25
Rafael López Hernández 18 d'abril de 1895 4 de novembre de 1896
26
Francisco García Ortiz 18 de novembre de 1896 12 de novembre de 1897
27
Francisco García Moreno 12 de novembre de 1897 1 de juliol de 1899
28
Manuel Martín Vázquez 1 de juliol de 1899 24 d'abril de 1901
29
Manuel Vázquez Pérez 24 d'abril de 1901 1 de gener de 1902
30
José Coto Mora 1 de gener de 1902 20 de gener de 1903 Dreta Liberal Republicana
31
Enrique Cortes Cicero 20 de gener de 1903 25 de gener de 1905
32
Alfonso Lebourg Horment 25 de gener de 1905 9 d'octubre de 1905
33
José Coto Mora 13 d'octubre de 1905 1 de gener de 1906 Dreta Liberal Republicana
34
Manuel de Mora Romero 1 de gener de 1906 27 de juliol de 1906
35
José Ruifernández Toro 27 de juliol de 1906 15 de març de 1907
36
José María Amo Caballero 15 de març de 1907 19 de maig de 1909
37
José García García 19 de maig de 1909 1 de juliol de 1909
38
Alfonso Lebourg Horment 1 de juliol de 1909 15 de novembre de 1909
39
Francisco García Morales 15 de novembre de 1909 23 de març de 1910
40
Juan José Mora Doblado 24 d'octubre de 1910 13 de desembre de 1911
41
Francisco García Ortiz 13 de desembre de 1911 22 de setembre de 1913
42
Juan Moreno García 22 de setembre de 1913 1 de gener de 1914
43
Manuel de Mora Romero 1 de gener de 1914 19 de juny de 1914
44
José Ruifernández Toro 26 de juny de 1914 24 de desembre de 1914
45
Emilio Sánchez Hernández 24 de desembre de 1915 1 de gener de 1916
46
José Muñoz Pérez 1 de gener de 1916 24 de juny de 1916
47
Nicolás Vázquez de la Corte 24 de juny 27 de juny de 1917
48
Antonio Vázquez Pérez 27 de juny de 1917 6 de desembre de 1917
49
Juan Moreno García 6 de desembre de 1917 1 de gener de 1918
50
Félix Vázquez de Zafra 1 de gener de 1918 4 d'abril de 1919
51
Antonio Morano Montiel 4 d'abril de 1919 1 d'abril de 1920
52
Antonio de Mora Claros 1 d'abril de 1920 20 de novembre de 1922 Partit Liberal Conservador
53
Juan Moreno García 1 de juny de 1923 1 d'octubre de 1923
Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
54
Juan Gutiérrez Garrido 1 d'octubre de 1923 27 de febrer de 1924
55
Juan Villegas 29 de febrer de 1924 26 de maig de 1924
56
Juan Quintero Báez 26 de maig de 1924 9 de gener de 1928
57
Luis Losada y Ortiz de Zarate 9 de gener de 1928 27 d'agost de 1928
58
Guillermo Duclos López 27 d'agost de 1928 20 de febrer de 1930
59
José Vizcaya Muñoz 20 de febrer de 1930 10 d'abril de 1930
60
Juan Quintero Báez 10 d'abril de 1930 16 d'abril de 1931
II República espanyola (1931-1936)
61
Amós Sabrás Gurrea 16 d'abril de 1931 20 de juny de 1931 Partit Socialista Obrer Espanyol[2]
62
José Barrigón Fornieles 20 de juny de 1931 30 de gener de 1936 Partit Republicà Radical[3]
63
Carlos Oliveira Chardenal 30 de gener de 1936 18 de febrer de 1936
64
Luis Cordero Bel 18 de febrer de 1936 22 de febrer de 1936 Partit Republicà Democràtic Federal
65
Salvador Moreno Márquez 22 de febrer de 1936 27 de juliol de 1936
Franquisme (1936-1979)
66
José Calatrigo Morales 27 de juliol de 1936 3 d'agost de 1936
67
Apolinar Arenillas Bueno 1 d'agost de 1936 19 de juny de 1937
68
José Domínguez Díaz de la Cuesta 19 de juny de 1937 25 d'abril de 1938
69
Joaquín González Barba 25 d'abril de 1938 18 de juliol de 1942
70
Ramiro Rueda de Andrés 18 de juliol de 1942 11 de maig de 1945
71
Juan Rebollo Jiménez 11 de maig de 1945 5 de febrer de 1949
72
Pedro Pérez de Guzmán Urzaiz 5 de febrer de 1949 21 d'agost de 1951
73
Rafael Lozano Cuerda 21 d'agost de 1951 7 de febrer de 1955
74
Antonio Segovia Moreno 7 de febrer de 1955 7 d'octubre de 1960
75
Manuel López Rebollo 7 d'octubre de 1960 5 de febrer de 1967
76
Federico Molina Orta 5 de febrer de 1967 29 de desembre de 1970
77
Diego Sayago Ramírez 29 de desembre de 1970 21 de setembre de 1974
78
Carmelo Romero Núñez 21 de setembre de 1974 20 d'abril de 1979
Règim constitucional democràtic (1979-Actualitat)
79
José Antonio Marín Rite 20 d'abril de 1979 5 d'octubre de 1988 Partit Socialista Obrer Espanyol
80
Juan Ceada Infantes 5 d'octubre de 1988 17 de juny de 1995
81
Pedro Rodríguez González 17 de juny de 1995 13 de maig de 2015 Partit Popular
82
Gabriel Cruz Santana 13 de maig de 2015 17 de juny de 2023 Partit Socialista Obrer Espanyol
83
María del Pilar Miranda Plata 17 de juny de 2023 Actualitat Partit Popular

Referències

[modifica]
  1. «Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General.».
  2. Martín Nájera, Aurelio. «Amós Sabrás Gurrea». Real Academia de la Historia. [Consulta: 24 abril 2022].
  3. Álvarez Rey, Leandro; Ruiz Sánchez, José Leonardo «HUELVA DURANTE LA SEGUNDA REPÚBLICA: PARTIDOS, ELECCIONES Y COMPORTAMIENTO POLÍTICO (1931-1936)». Huelva en su historia, 1990, pàg. 609, 621 [Consulta: 24 abril 2022].

Enllaços externs

[modifica]
  • 150 años de Alcaldes de la ciudad de Huelva (castellà)