Vés al contingut

Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La llista de bisbes i arquebisbes d'Albi és la que segueix a sota. La diòcesi d'Albi fou creada probablement el segle iii i posteriorment fou sufragània de la de Bourges. Estava limitada al nord per la de Rodès, a l'est per les de Vabres i Besiers, al sud per les de Sant Pons, Carcassona i Sant Papul i a l'oest per les de Tolosa, Montauban i Caors. El 1327 va perdre part del seu territori quan es va crear la diòcesi de Castres. El 3 d'octubre de 1678 el bisbat fou erigit en arquebisbat. D'acord amb el concordat del 15 de juliol de 1801 fou suprimit el 29 de novembre següent i el seu territori agregat a la diòcesi de Montpeller; l'arquebisbat fou restaurat el 6 d'octubre de 1822 i declarat metropolità. El seu nom oficial des del 17 de febrer de 1922 fou Albi-Castres-Lavaur en absorbir aquestos dos darrers bisbats (Castres i La Vaur) que foren suprimits. El 16 de desembre de 2002 va deixar de ser metropolità i va passar a ser sufragani de l'arquebisbat de Tolosa.

Llista de bisbes

[modifica]
  • Sant Clar (Clarus), tradicionalment considerat el fundador
  • Antim (Anthimus), deixeble de l'anterior
  • vers 406: Diogenià (Diogenianus)
  • vers 451: Anemi (Anemius)
  • vers 506: Sabí (Sabinus)
  • vers 549: Ambròs (Ambrosius)
  • vers 571[1] o 580[2]-584: sant Salvi (Salvius)
  • vers 585: Desideri (Desiderius)
  • vers 614: Fredemond[3] (es tractaria en realitat de Teofrid d'Amiens)
  • 625-647: Constanci (Constantius)
  • vers 663[1]-664: Didó (Dido)
  • vers 647 o 673[4][1]-675 Ricard (Richardus o Ricardusus)
  • 692-† 30 de maig del 698: Citruí (Citruinus), abat de Castres.
  • vers 700:[2] Sant Amarant de Moissac (Amarandus), abat de Moissac.
  • 722-725: Hug I (o Hugo)
  • vers 734: Joan I (Joannes)
  • vers 812: Verdat (Verdatus)
  • vers 825: Guilleme I (Guilielmus)
  • vers 844: Balduí (Balduinus)
  • vers 854: Pandevi (Pandevius)
  • ?: Agambert[5] (Agambertus)
  • 869-879 sant Llop (Lupus)
  • vers 886-17 de novembre de 886: Eloi (Eligius)
  • 887-891: Adolen (Adolenus)
  • vers 920:[6] Godebric[7] o Goloderic[8] (Godericus, Golodericus o Godalricus)
  • vers 921: Patern (Paternus)
  • vers 936: Angelví (Angelvinus)
  • 941-942: Miró (Miron)
  • 961-967: Bernat I (Bernardus)
  • vers 972: Frotari (Froterius o Frotarius)
  • ?: Honorat I[9] (Honoratus)
  • 975-987[2] o 990:[1] Ameli I (Amelius)
  • vers 990: Ingelbí (Ingelbinus)
  • vers 992: Honorat II (Honoratus)
  • vers 998: Amblard (Amblardus)
  • vers 1019[1] o 1020[2]-vers 1031[1] o 1040:[2] Ameli II o Emili (Amelius o Aemilius)
  • 1040-5 d'agost de 1054: Guillem II (Guilielmus)
  • ?: Aldegari[10] (Aldegarius)
  • 1062-1079: Frotard[11] (Frotardus)
  • 1079-1090: Guillem III de Poitiers (Guilielmus)
  • vers 1096: Gautier (Gualterius)
  • 1098-1099: Hug II (Hugo)
  • vers 1101: Rigal I[12]
  • vers 1100-1103: Adelgari I (Adelgarius)
  • vers juin 1103-vers 1105:[2] Arnau I de Cessenon[13] o Armand,[7] (Arnoldus de Cassenon)[8])
  • vers 1108 o 1109-1110: Adelgari II de Penne[14] (Adelgarius)
  • 1115: Sicard (Sicardus)
  • 1115-1125: Bertran I (Bertrandus)
  • 1125-1132: Humbert de Géraud (Humbertus Geraldi)
  • 1135[1] o 1136[2]-1143: Hug III (Hugo)
  • 1143[2] o 1144[1]-1155[2] o 1156:[1] Rigal II (Rigaldus)
  • 1157-1174:[15] Guillem IV de Pierre (Guilielmus)
  • vers 1176: Gerard I (Géraud) (Gerardus o Girardus)
  • vers 1183: Claudi I d'Àndria[7][8])
  • 1185-1227: Guillem V de Pierre de Brens (Guilielmus Petri) († 1230)
  • 24 d'abril 1228-vers 1254: Duran (Durandus)
  • Agost del 1254-vers 1271: Bernat II de Combret (Bernardus)
  • 1271-1276: vacant
  • 7 de març del 1276-1308: Bernat III de Castanet (Bernardus) (cardenal el 1316)
  • 1308-† 21 de setembre del 1311: Bertran II de les Bordes, cardenal el 1310 (Bertrandus Bordis)
  • 1311-1314: Gerald II (Geraldus)
  • 12 mars 1314-† 1333: Berald de Farges, cardenal (Beraldus de Fargis)
  • 1334-1336: Pere I de la Via (Petrus de Via)
  • 26 de juliol de 1336 - † 28 de novembre de 1337: Bernat IV de Camiat (Bernadus Camiati)
  • 3[2] o 16[1] de desembre de 1337-† 18 de desembre de 1338: Guilleme VI Court (Guilielmus Curti), cardenal el 1310
  • 27 de gener de 1339-1350: Peitavin de Montesquiou, cardenal el 17 de desembre de 1350) († 1 de febrer de 1356)
  • 10 de juliol de 1351-† novembre o desembre de 1354: Arnau II Guillem (Arnaldus Guilielmi)
  • 18 d'octubre de 1355-† 11 de març de 1379: Hug IV Albert (Hugo Auberti o Hugo Alberti)
  • 1379-1382: Dominic I de Florència (Dominicus)
  • 24 de juliol de 1382 - † 1383: Joan II de Saya o Joan d'Albi (Joannes)
  • 1383 - † 15 d'octubre de 1392: Guillem VII de la Voulte (Guilielmus)
  • 1386[1]-1392[1] o 1393:[2] Pere II (Petrus), competidor del precedent.[16]
  • 1392 o 1393 o 1397[17]-setembre 1410: Dominic I de Florència (Dominicus), segona vegada.
  • setembre de 1410-agost o setembre de 1434: Pere III de Neveu (Petrus)
  • 19 de desembre de 1435-† 11 de novembre de 1462: Bernat V de Cazilhac[7] o Cazillac,[8] (Bernardus)
  • 1435-† 1462: Robert d'Alvèrnia o Robert I Delfí (Robertus), competidor del precedent; el cisma va durar 26 anys.[18]
  • 10[1] o 19[2] de desembre de 1462-novembre[2] o † 10 de desembre[1] 1473: cardenal Joan III Jouffroy (Joannes)
  • 24 de gener de 1474-1502: Lluís I d'Amboise (Ludovicus) (abdica el 1502, † a Lió l'1 de juliol de 1503)
  • 1502[2] o 1503[1]-1510: Lluís II d'Amboise, cardenal el 1507, nebot de l'anterior († 1517).
  • desembre de 1510[19]-† 9 août 1515: Carles I Robertet.
  • 1515-† 26 de maig de 1518: Joan Jaume Robertet,
  • 1519-† 24 de juliol[1] o 24 de setembre[2] de 1523: Cardenal Adrien Gouffier de Boissy
  • 1 d'agost de 1523[1] o 19 de juny de 1524[2]-† 9 setembre o 9 d'octubre de 1528: Aymar de Gouffier
    • 19 d'octubre de 1528-† 9 de juliol de 1535: cardenal Antoine Duprat (o Antoine du Prat), canceller de França. (administrador apostòlic)
    • 1535 - † 18 de maig de 1550: Cardenal Joan IV de Lorena (administrador apostòlic)
    • 1550-1561: Lluís de Lorena-Guisa (1527-1578) abans bisbe de Troyes com Lluís II de Lorena-Guisa del 1545 al 1550, i després arquebisbe de Sens del 1560 al 1562 i de Metz del 1568 al 1578. (administrador apostòlic)
    • 1561-1567: Cardenal Lorenzo Strozzi (ou Laurentius) (administrador apostòlic)
  • 10 de juny de 1568-† 30 de juny de 1574: Philippe de Rodolfis
  • 1575-† 28 de juliol de 1588: Julià de Médicis
  • Agost del 1588 - † 8 de febrer de 1608: Alfons I d'Elbène
  • 1608-1635: Alfons II d'Elbène († 9 de gener de 1651)
  • 28 de gener de 1635-† 25 de juliol de 1676: Gaspard de Daillon du Lude
  • 1676-3 d'octubre de 1678: Hyacinthe Serroni

Llista d'arquebisbes

[modifica]
  • 3 d'octubre de 1678 - † 7 de gener de 1687: Hyacinthe Serroni, elevat a arquebisbe.
  • 18 de gener de 1687-15 d'agost de 1703: Carles II Le Goux de La Berchère
  • 15 d'agost de 1703-3 de novembre de 1719: Henri de Nesmond.
  • 5 de novembre de 1719-† 15 d'abril de 1747: Armand Pierre de La Croix de Castries.
  • 1 de maig de 1747-25 d'abril de 1759: Dominique II de La Rochefoucauld, cardenal l'1 de juny de 1778
  • Abril de 1759-15 de maig de 1764: Léopold-Charles de Choiseul-Stainville després arquebisbe de Cambrai
  • 27 de maig de 1764-1790: François-Joachim de Pierre de Bernis, cardenal el 26 de juny de 1769), titular nominal fins a la seva mort el 2 de novembre de 1794.
  • 3 d'abril de 1791-vers 1802: Jean-Joachim Gausserand, bisbe constitucional del Tarn.
  • 29 de novembre de 1801-6 d'octubre de 1822: Seu suprimida. François de Pierre de Bernis fou titular nominal entre el 2 de novembre de 1794 i el 2 de març de 1802, i després coadjutor del 2 de març de 1802 al 8 d'agost de 1817) († 4 de febrer de 1823).
  • 8 d'agost de 1817[20]-† 25 de febrer de 1833: Carles III Brault
  • 18 de març de 1833-† 16 de juny de 1842: François-Marie-Edouard de Gualy
  • 15 de juliol de 1842-† 20 de novembre de 1864: Jean-Joseph-Marie-Eugène de Jerphanion
  • 4 de desembre de 1864-† 24 de desembre de 1875: Jean-Paul-François-Félix-Marie Lyonnet
  • 17 de gener de 1876-† 24 de juliol de 1884: Etienne-Emile Ramadié
  • 22 de setembre de 1884-† 23 de març de 1899: Jean-Emile Fonteneau
  • 7 de desembre de 1899-† 18 de març de 1918: Eudoxe-Irénée-Edouard Mignot
  • 18 de març de 1918-† 30 de gener de 1940: Pierre-Célestin Cézerac
  • 11 de maig de 1940-† 10 de març de 1956: Jean-Joseph-Aimé Moussaron
  • 5 de gener de 1957-† 2 d'agost de 1961: Jean-Emmanuel Marquès
  • 4 de desembre de 1961-15 de juny de 1974: Claude Dupuy
  • 15 de juny de 1974-13 d'abril de 1985: Robert II Coffy (Robert-Joseph Coffy)
  • 17 de març de 1986-† 12 de desembre de 1988: Joseph Rabine (Joseph-Marie-Henri Rabine)
  • 8 d'abril de 1989-† 7 d'octubre de 1999: Roger Meindre (Roger-Lucien Meindre)
  • 13 de juliol del 2000-14 de maig de 2010: Pierre-Marie Carré(Pierre-Marie-Joseph Carré)
  • 2 de febrer del 2011- : Jean Marie Henri Legrez

Notes

[modifica]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 Trésor de Chronologie.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 La Grande Encyclopédie.
  3. ↑ Trésor de Chronologie. La Grande Encyclopédie no l'esmentas.
  4. ↑ La data de 647 la dona La Grande Encyclopédie, però altres fonts donen el 673
  5. ↑ Agambertus és esmentat com a bisbe pel Trésor de Chronologie amb una interrogació. El nom no figura a la llista de La Grande Encyclopédie.
  6. ↑ La Grande Encyclopédie dona la data 926 i situa a Godebric després de Patern. Le Trésor de Chronologie dona 920.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Forma nominal donada per La Grande Encyclopédie
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Forme nominal donnée par le Trésor de Chronologie
  9. ↑ Honoratus est assenyalat par Trésor de Chronologie, amb una interrogació, i no figura a la llista de La Grande Encyclopédie.
  10. ↑ Aldegarius és esmentat al Trésor de Chronologie amb una interrogació. El non no figura pas a la lliste de La Grande Encyclopédie. Altres fonts els situen vers 1083 a 1085.
  11. ↑ Fins al 1083 segons el Trésor de Chronologie però segons la mateixa font havia estat excomunicat pel concili de Tolosa el 1079.
  12. ↑ Rigaud és esmentat pel Trésor de Chronologie però no apareix a la llusta de La Grande Encyclopédie.
  13. ↑ La Grande Encyclopédie.
  14. ↑ Podira ser el mateix que Adelgari I, segons La Grande Encyclopédie, però considerat "molt diferent", segons el Trésor de Chronologie.
  15. ↑ Fins al 1182 segons algunes fonts.
  16. ↑ Trésor de Chronologie assenyala que Pere II fou competidor de Guillem VII, donant la data del 1386 pel inici del episcopat. La Grande Encyclopédie no esmenta la competició i dona la data del 1393 per l'inici.
  17. ↑ La data de 1397 la dona amb interrogació el Trésor de Chronologie i dona la data de 1392 com a més segura per l'inici del episcopat.
  18. ↑ Esmente el cisma el Trésor de Chronologie que precisa la durada. La Grande Encyclopédie dona només la data de 1435 par l'épiscopat de Bernat V, sense esmentar el cisma.
  19. ↑ Data poc segura; el cardenal de Guibé va administrar la diòcesos entre 1510 i 1513.
  20. ↑ Data de nomenament de Charles Brault que no fou instal·lat fins al 23 de juliol de 1823, després que el 6 d'octubre de 1822 es va restablir la seu.

Bibliografia

[modifica]
  • GALLIA CHRISTIANA NOVA (1716).
  • LA GRANDE ENCYCLOPEDIE inventaire raisonné des sciences, des lettres et des arts, París (1885-1902).
  • TRESOR DE CHRONOLOGIE, D'HISTOIRE ET DE GEOGRAPHIE pour l'étude et l'emploi des documents du Moyen-Age, par M. le comte de Mas-Latrie; París - V. Palmé (1889) (on line a: gallica.bnf.fr)

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_bisbes_i_arquebisbes_d%27Albi&oldid=31633979»