Clinosuenoïta

Clinosuenoïta
Cristalls aciculars blancs de clinosuenoïta amb spessartina (groc) en matriu de rodonita.
Fórmula química	☐{Mn2+ 2}{Mg₅}(Si₈O22)(OH)₂
Epònim	cummingtonita, manganès, sistema monoclínic i suenoite rootname series (en)
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DE.05
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,70 Å; b = 17,99 Å; c = 5,30 Å; β = 103,5°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	grup espacial C2/m
Color	no determinat
Exfoliació	perfecta en {110}
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	no determinada
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,630 a 1,638 nβ = 1,644 a 1,651 nγ = 1,652 a 1,665
Dispersió òptica	forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat i mineral no acreditat, nom invàlid, espècie rebutjada o proposta eliminada
Codi IMA	IMA2016-111
Símbol	Csue
Referències

La clinosuenoïta és un mineral de la classe dels silicats. Aquest nou nom substitueix l'anterior, manganocummingtonita, desacreditat per l'IMA l'any 2016.

Característiques

La clinosuenoïta és un amfíbol de fórmula química ☐{Mn2+
2}{Mg₅}(Si₈O₂₂)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la clinosuenoïta pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannilloïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

Formació i jaciments

L'espècie ha estat descrita a partir d'exemplars trobats en dos indrets: la mina Tirodi, a la localitat homònima del districte de Balaghat, Madhya Pradesh, a l'Índia, i la glacera Lower Scerscen, a la vall de Scerscen, dins la província de Sondrio (Llombardia, Itàlia). Tot i no ser gens abundant ha estat descrita en altres indrets, sent present a tots els continents d'arreu del planeta excepte a l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana només ha estat descrita a la mina Serrana, a El Molar, a la comarca del Priorat (Tarragona).