Manganidellaventuraïta

Manganidellaventuraïta
Fórmula química	{Na}{Na₂}{MgMn3+₂LiTi4+}Si₈O22O₂
Epònim	Giancarlo Della Ventura (en) i manganès
Localitat tipus	Mina Kajlidongri, Districte de Jhabua, Madhya Pradesh, Índia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DE.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DE.25
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,808 Å; b = 17,84 Å; c = 5,2848 Å; α = 104,653°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	rosa a vermell
Exfoliació	perfecta en{110}
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	rosa clar
Densitat	3,184 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,685 a 1,691 nβ = 1,687 a 1,697 nγ = 1,718 a 1,724
Birefringència	δ = 0,033
Pleocroisme	strong
Angle 2V	mesurat: 46° a 52°, calculat: 41°
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA2003-061
Any d'aprovació	2003
Símbol	Mdv
Referències

La manganidellaventuraïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup dels amfíbols amb (w(o) dominant. El mineral amb aquesta composició es va anomenar originalment dellaventuraïta, en honor de Giancarlo Della Ventura, de la Universita degli Studi di Roma Tre. Va ser redefinida en la nomenclatura d'amfíbols del 2012 al nom actual.

Característiques

La manganidellaventuraïta és un silicat de fórmula química {Na}{Na₂}{MgMn³⁺₂LiTi⁴⁺}Si₈O₂₂O₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2003. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannil·loïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferrotaramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrocatoforita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, catoforita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Kajlidongri, al districte de Jhabua (Madhya Pradesh, Índia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.