Joesmithita

Joesmithita
Fórmula química	{Pb}{Ca₂}{Mg₃Fe₂3+}(Be₂Si₆O22)(OH)₂
Epònim	Joseph V. Smith
Localitat tipus	Långban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	silicats > inosilicats > amfíbols
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DE.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DE.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/D.03 – Anhang
Dana	66.1.4.1
Heys	14.3.22
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,88Å; b = 17,87Å; c = 5,22Å; β = 105,67°
Grup espacial	space group P2/a (en)
Color	negre
Exfoliació	{110} (en)
Duresa	5,5
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,747 nβ = 1,765 nγ = 1,780
Birefringència	δ = 0,033
Angle 2V	mesurat: 60° a 70°, calculat: 84°
Dispersió òptica	r > v
Impureses comunes	Al, Mn, Ba, Na, F, H
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA2012 s.p.
Any d'aprovació	1968
Símbol	Joe
Referències

La joesmithita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al subgrup dels amfíbols amb calci. Rep el seu nom del professor Joseph Victor Smith (1929-2007), mineralogista i petròleg de la Universitat de Chicago, a Illinois (Estats Units).

Característiques

La joesmithita és un inosilicat de fórmula química {Pb}{Ca₂}{Mg₃Fe₂³⁺}(Be₂Si₆O₂₂)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la joesmithita pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannilloïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferrikatophorita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1968 a Långban, una zona minera que es troba al municipi de Filipstad, a la província sueca de Värmland, l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral. Sol trobar-se associada a altres minerals com: hematites, magnetita, aegirina, quars, barita i calcita.