Potassicfluororichterita

Potassicfluororichterita
Fórmula química	{K}{CaNa}{Mg₅}(Si₈O22)(F,OH)₂
Epònim	richterite rootname series (en) , potassi i fluor
Localitat tipus	Pedrera San Vito, San Vito, Ercolano, Mont Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Ciutat metropolitana de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DE.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DE.20
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Grup espacial	grup espacial C2/m
Color	marró a vermell marronós, vermell-rosa, groc, marró-gris, també verd clar a verd fosc
Duresa (Mohs)	5 a 6
Lluïssor	vítria
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1986-046
Any d'aprovació	1986
Símbol	Pfrct
Referències

La potassicfluororichterita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel richterita. Rep el nom per la seva relació amb la richterita. Originàriament va ser anomenada potassifluorrichterita, sent reanomenada com a fluoropotassicrichterita a partir de Burke i Leake (2004). Es va rebatejar al nom actual l'any 2012.

Característiques

La potassicfluororichterita és un silicat de fórmula química {K}{CaNa}{Mg₅}(Si₈O₂₂)(F,OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1986. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannil·loïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrocatoforita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, catoforita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la pedrera San Vito, situada a la localitat d'Ercolano, al mont Somma, dins la Ciutat metropolitana de Nàpols (Campània, Itàlia). També ha estat descrita al proper municipi de Sant'Anastasia, així com a Rússia, l'Afganistan, Austràlia i els Estats Units.