Vés al contingut

Kaersutita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralKaersutita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química{Na}{Ca₂}{Mg₃AlTi}(Al₂Si₆O22)O₂
EpònimQaarsut (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusQaarsut, Uummannaq, Qaasuitsup, Groenlàndia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DE.15
Nickel-Strunz 9a ed.9.DE.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/D.05c Modifica el valor a Wikidata
Dana66.1.3a.18
Heys16.14.4
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 9,89Å; b = 18,05Å; c = 5,31Å; β = 105,41°
Grup espacialgrup espacial C2/m Modifica el valor a Wikidata
Colormarró fosc a negre
Exfoliacióperfecta en {110}
Duresa (Mohs)5 a 6
Lluïssorvítria
Color de la ratllagris marronós clar
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,670 a 1,689 nβ = 1,690 a 1,741 nγ = 1,700 a 1,772
Birefringènciaδ = 0,030 a 0,083
Angle 2Vmesurat: 66° a 82°, calculat: 68° a 72°
Dispersió òpticar > v forta
Impureses comunesFe, Mn, K, F, H
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2012 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1884
SímbolKrs Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La kaersutita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup del nom arrel kaersutita. Rep el nom de la localitat de Qaarsut (Kaersut), a Groenlàndia, la seva localitat tipus.

Característiques

[modifica]

La kaersutita és un silicat de fórmula química {Na}{Ca₂}{Mg₃AlTi}(Al₂Si₆O22)O₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kaersutita pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannilloïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberts a Qaarsut, al municipi de Qaasuitsup, a Groenlàndia. Tot i no tractar-se d'una espècie gaire comuna ha estat descrita a tots els continents del planeta. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a Sant Llorenç de Cerdans, una comuna del Vallespir,[2] i a Aiguablava, a Begur (Baix Empordà).[3]

Referències

[modifica]
  1. «Kaersutite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 maig 2019].
  2. Guitard, Gérard. Catalogue raisonné de la collection de minéralogie régionale du Centre européen de recherches préhistoriques de Tautavel (Pyrénées-orientales), 2010, p. 190 [Consulta: 11 novembre 2023]. 
  3. «Taula dels minerals de Catalunya en làmina prima». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2023. [Consulta: 11 desembre 2023].