Portal:Còmic/juny
gener · febrer · març · abril · maig · juny · juliol · agost · setembre · octubre · novembre · desembre
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
[modifica]
Elsa Martín fon una guionista de còmic i tècnica editorial barcelonina, històricament associada a l'editorial Bruguera Era germana de Jesús Rodríguez Lázaro i cònjuge de Víctor Mora i Pujadas. Va formar part de l'equip editorial de Bruguera en apartats tècnics i creatius durant els anys cinquanta i seixanta, al costat de Carlos Conti, José María Lladó o Víctor Mora, tots a les ordres de Rafael González. En la primera meitat dels setanta va col·laborar com a guionista en la col·lecció Joyas Literarias Juveniles. Compromesa amb la seva professió, va ser membre del Colectivo de la Historieta i va ser una de les integrants del grup d'autors que va donar lloc a la revista Trocha, després titulada Troya. Des dels anys setanta, va complir alguns encàrrecs amb dimensió didàctica i social, tots ells amb Pilarín Bayés com a il·lustradora, com Què és la Generalitat? (1980).
.jpg){kind=small}
.jpg){kind=small}
_129.jpg){kind=small}
.jpg){kind=small}
- Altres efemèrides
Ruth Atkinson (m. 1997) · Famous Funnies (1934) · House of M (2005) · The Little Bears (1892) · MODOK (1967)
[modifica]
Ruth Atkinson (m. 1997) fou una dibuixant canadenca, pionera del comic book, que creà els personatges de Marvel Comics Millie the Model i Patsy Walker. Una de les primeres dones a treballar en el còmic, alhora a les editorials Fiction House (des de 1942 o 1943) i Iger Studio, no només com a dibuixant, sinó també fent altres feines. Fou companya d'altres dones artistes, com Fran Hopper, Lily Renée i Marcia Snyder, i a l'Iger Studio tingué com a cap una altra dona, Ruth Roche. La primera obra que s'ha confirmat signada per Atkinson és la pàgina Wing Tips, al número 42 de la revista Wings Comics, el febrer de 1944. Atkinson seguí dibuixant i acolorint aquesta figura d'un avió, tal com a Fiction House feia amb "Clipper Kirk" i "Suicide Smith" a Wings Comics, amb "Tabu" a Jungle Comics, i amb "Sea Devil" a Rangers Comics. En algun moment, esdevingué directora artística de Fiction House, però deixà el càrrec per passar a treballar de freelance quan s'adonà que les tasques directives no li deixaven gaire temps per dedicar-lo al seu art. Amb l'escriptor Otto Binder, van escriure i dibuixar "Patsy Walker", per a la casa predecessora de Marvel Comics, Timely Comics, al núm. 2 de Miss America Magazine (novembre de 1944). Atkinson hauria estat dibuixant aquesta historieta humorístico-romàntica durant dos anys, així com també escribia i dibuixava la primera sèrie de la duradora Millie the Model.
- Altres efemèrides
Flemming Andersen (n. 1968)
[modifica]
- William Gaines (m. 1992) · Invisible Scarlet O'Neil (1940) · Bob LeRose (n. 1921) · Sergio Mulko (n. 1946) · Syd Shores (m. 1973)
[modifica]
-
Pini, 2016 -
Scary Go Round (2002)
- Naiximents
Wendy Pini (n. 1951) és una dibuixant californiana, cocreadora de la sèrie Elfquest junt amb el seu cònjuge, el guioniste Richard Pini.
- Altres efemèrides
- Alternative Press Expo (1994) · Dik Browne (m. 1989) · Hadashi no Gen (1973) · Just Jake (1938) · Longshot (1985) · Space Cabbie (1954)
[modifica]
.jpg)
Thor (Marvel) és un superheroi aparegut per primera volta l'any 1962 en el número 83 de Journey Into Mistery. Creat per Jack Kirby i Stan Lee, inspirant-se en el déu nòrdic homònim. Les seves històries solen barrejar temes mitològics i fantàstics, amb la ciència-ficció i el gènere superheroic. També forma del grup d'Els Venjadors. En destaquen, a més de les històries realitzades per Lee i Kirby, les de Walt Simonson.
Watchmen («Vigilants») és una sèrie limitada escrita per Alan Moore, dibuixada per Dave Gibbons i acolorida per John Higgins, tots tres britànics. Fou publicat per DC Comics els anys 1986 i 1987, en una sèrie limitada de 12 números, i compilat el 1987. Watchmen erigí d'una història que Moore proposà a DC que incloïa superherois que la companyia havia adquirit de Charlton Comics, però com que l'argument proposat hauria deixat un excés de personatges inutilitzables per futures històries l'editor Dick Giordano convencé Moore de crear personatges originals. Watchmen fou un èxit comercial i ha estat aclamat per la crítica, tant de còmics com general; molts crítics i analistes la consideren com una de les obres més destacades de la literatura del segle XX. La revista Time la reconegué com una de les 100 Millors Novel·les en llengua anglesa publicades des del 1923 i The Comics Journal la situà a la posició 91 al top 100 còmics del segle XX. La BBC la descrigué com «el moment en què els còmics cresqueren.» Després d'un seguit d'intents d'adaptar el còmic a una pel·lícula, el 2009 es publicà Watchmen del director Zack Snyder.
[modifica]
Víctor Mora i Pujadas (1931-2016) era un escriptor barceloní, cocreador del Capitán Trueno junt amb el dibuixant Ambrós. De formació autodidacta, va aprendre a escriure llegint llibres d'aventures i còmics. A vint anys va ser contractat per l'editorial Bruguera com a redactor i traductor i va crear les històries Capitán Trueno, El Jabato, Dani Futuro, El Corsario de Hierro, El Sheriff King, Taramis, Felina, Les anges d'acier, Les inoxidables i Les chroniques de l'innomé. A més, va dirigir la segona època del TBO entre 1988 i 1992. L'any 1991 el Govern francès el va nomenar Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres. El 1997 se li va concedir la Creu de Sant Jordi.
- Altres efemèrides
- Sandro Angiolini (n. 1920) · Cor!! (1970) · Mallard Fillmore (1994) · Martin Goodman (m. 1992) · Harbinger (2012) · The Three Bears (1959) · Kate Worley (m. 2004)
[modifica]
-
H. Chmielewski (n. 1923) -
Larry Hama (n. 1949)
.JPG)
- Altres efemèrides
- Graham Ingels (n. 1915) · Marvel Boy (2000) · Georges Pichard (m. 2003) · The Brave and the Bold (1955)
[modifica]
-
Scott Adams (n. 1957) -
C.C. Beck (n. 1910) -
Jan Kruis (n. 1933) -
Rodolphe Töpffer (m. 1846)
.jpg)
- Altres efemèrides
- Adam Warlock (1966) · Crankshaft (1987) · Freshmen (2005) · Jaxon (m. 2006) · Jeff MacNelly (m. 2000) · Rocke Mastroserio (n. 1927)
[modifica]
-
Joe Haldeman (n. 1943) -
André Juillard (n. 1948)
Hawkeye (1964) és un superheroi de l'Univers Marvel, creat per Stan Lee i Don Heck. Va fer la seva primera aparició en Tales of Suspense 57 (data de portada setembre de 1964) com a enemic d'Iron Man. Més endavant es va unir als Avengers. El personatge ha sigut interpretat per Jeremy Renner en l'univers cinematogràfic de Marvel.
- Jungle Tales (1954) · Mister Sinister (1987)
- El 1981, Marvel publicà l'adaptació de la pel·lícula Raiders of the Lost Ark.
[modifica]
-
Charles Vess (n. 1951) -
.jpg)
Scott McCloud és un autor i teòric bostonià nascut fa 64 anys: un amic d'infàcia, Kurt Busiek, el convencé que no tots els còmics eren un absurd entreteniment infantil. El 1984 creà la sèrie Zot!, publicada per Eclipse Comics fins a 1990 en trenta-sis números —els deu primers a color i la resta en blanc i negre—, inspirat en l'AstroBoy d'Osamu Tezuka, per la qual cosa fon uns dels primers nord-americans influïts pel manga. El 1993 publicà un assaig sobre el mitjà, Understanding Comics: the Invisible Art, la qual cosa el consagrà com a teòric i on fa una àmplia exploració de la seua definició, història, vocabulari i els mètodes del mitjà en forma d'historietes. L'any 2000 en publicà una continuació, Reinventing Comics, en el qual esbossava dotze «revolucions» que va considerar claus per al creixement i l'èxit dels còmics com a mitjà creatiu i popular. Finalment, el 2006, va llançar Making Comics, promogut amb una gira pels cinquanta estats americans i part d'Europa.
- Altres efemèrides
- Batcova (1952) · Casey Jones (1985) · The Falcon (1969) · Al Posen (m. 1960) · Masashi Tanaka (n. 1962)
[modifica]
Mandrake the Magician («el mag Mandrake») és una tira còmica sindicada de Lee Falk, publicada per primera volta l'11 de juny de 1934: el personatge protagoniste, Mandrake —«mandràgora» en anglés—, un il·lusioniste capaç de fer màgia, és considerat el primer superheroi junt amb un altre mag, el Phantom Magician de The Adventures of Patsy, començades a publicar un any més tard. La tira periòdica de Mandrake mamprengué amb guió i dibuixos de Falk, però al poc de temps Phil Davis s'encarregà del dibuix fins la seua mort (1964); llavors Fred Fredericks continuà la faena de Davis fins que morí Falk en 1999, any a partir del qual Fredericks assumí tot el procés creatiu fins a la seua jubilació en 2013. A més, Mandrake aparegué reeditat en format de comic book o en sèries inèdites. També se n'han fet serials radiofònics, pel·lícules d'acció real, teatre i dibuixos animats com Els Defensors de la Terra, sèrie en la qual compartia protagonisme amb l'altre personatge de Falk, The Phantom.
- Altres efemèrides
- Black Canary (1957) · Dame Darcy (n. 1971) · Emili Boix Pagès (m. 1976) · Hulk: Raging Thunder (2008) · Steve Moore (n. 1949)
[modifica]
William Maury (Millau, 1969) és un autor occità que també signa Willmaury o «de William». Autodidacte, Maury va comença il·lustrant en algunes revistes regionals (Aveyron Mag, Lozère Mag i Cantal Mag) la sèrie Enquêtes culinaires humoristiques du commissaire Magret. Publica el seu primer còmic en la revista Aveyron BD, una història medieval anomenada Alban de Montcausson, amb guió de son amic Philippe Ajalbert. En 2004 comença a col·laborar amb el cineasta Georges Lautner en una sèrie policíaca anomenada Baraka, publicada per Emmanuel Proust éditions, i fa de col·lorista per a diversos àlbums de la mateixa editorial. A principis de 2006, William crea unes historietes en blanc i negre basades en les seues filles, Wendy i Marina, publicades en un weblog: aqueixa col·laboració és la base per a la seua sèrie més reeixida, Les Sisters, amb guió de Christophe Cazenove i publicada per Éditions Bamboo de 2007 ençà.
Len Wein (1948-2017) fon un guioniste novaiorqués, cocreador de personatges com Wolverine (junt amb Herb Trimpe) o La Cosa del Pantà (amb Bernie Wrightson).
- El 1986, Marvel publicà els darrers números de Power Man and Iron Fist (125) i The Eternals (12).
- Dave Berg (n. 1920) · Femforce (1985) · Hopeless Savages (2002) · Fuss Pot (1971) · Schlock Mercenary (2000) · Al Williamson (m. 2010)
[modifica]
Antonio Segura (1947-2012) fon un guioniste valentí que treballà amb dibuixants com José Ortiz Moya (en la sèrie Hombre), Luis Bermejo (Orka), Leopoldo Sánchez (Bogey) o Jordi Bernet (Sarvan) en la revista Cimoc; més tard, Segura, Bernet, Ortiz, Sánchez i Mannfred Sommer fundaren la revista Metropol, de la qual varen traure dotze números, amb la participació de Segura en les sèries Morgan (amb dibuixos d'Ortiz) i Kraken (amb Bernet). Amb Ortiz també féu Las mil caras de Jack el Destripador i Burton & Cyb. Amb Ana Miralles cocreà la sèrie Eva Medusa i, cap al final de la seua carrera, treballà per al mercat italià en Magico Vento i Tex.
Tim Drake és un superheroi de l'Univers DC, el tercer en assumir la personalitat de Robin; va aparèixer per primera vegada en el flashback de Batman número 436 (1989).
- Altres efemèrides
- Vincent Fago (m. 2002) ·
Gren (n. 1934) · Red Tornado (1968) · The Yellow Claw (1956)
-
Reg Smythe (m. 1998)
[modifica]
Jordi Bernet és un dibuixant barceloní nascut en 1944, guardonat amb el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona en 1991. Fill del creador de Doña Urraca, Miquel Bernet Jorge, i nebot de Joan Bernet i de Miguel Cussó, Jordi va freqüentar l'Editorial Bruguera de ben petit, però el còmic nord-americans marcà el seu posterior estil de dibuix: l'any 1960, en morir son pare continuà les hitorietes d'Urraca, però poc després ho deixà per a assolir un estil adult en Poncho Yucatán; en 1965 ingressà en la plantilla de dibuixants de la revista Spirou, per a la qual dibuixa Dan Lacombe, ambdues amb guió de Cussó. Després de publicar Andrax, tornà a Espanya amb la sèrie El Cuervo i comença a col·laborar amb l'editor Josep Toutain. En la dècada de dècada de 1980 treballà en revistes com Creepy o Cimoc: per a la darrera creà l'heroïna Sarvan junt amb Antonio Segura. En 1982 substituí Alex Toth com dibuixant de la sèrie escrita per Enrique Sánchez Abulí Torpedo 1936: el personatge va arribar a tindre revista pròpia i publicació internacional. Un dels lliuraments de la sèrie va obtindre en 1986 el premi al millor àlbum estranger publicat en França en el Festival del Còmic d'Angulema. El 2007, Glénat ha edità cinc àlbums de Torpedo en català. De 1992 ençà publica en El Jueves la sèrie Clara de noche, amb guió de Carlos Trillo i Maicas. Els seus últims treballs per als mercats internacionals han sigut en Tex, Jonah Hex, Batman o The Spirit.
- Altres efemèrides
- Cosey · Crazy for Daisy (1997) · Lim Dall-young (n. 1977) · Elf Life (1999) · Jemm, Son of Saturn (1984) · Monster Fun (1975) · Pixel (2000) · Jean Roba (m. 2006) · The Teenie Weenies (1914)
[modifica]
_by_Erling_Mandelmann_-_2.jpg)
Hugo Pratt (1927-1995) fon un autor italià, creador de Corto Maltese i membre del Comic Book Hall of Fame el 2005. Nascut a Rímini i criat a Venècia en una família multiètnica —a la qual pertanyia també Boris Karloff, de nom real William Henry Pratt—, el jove Hugo visqué en Abissínia i Dirédaoua durant la Segona Guerra Mundial. En tornar a Itàlia, formà part del Grup de Venècia amb altres dibuixants com Alberto Ongaro i Mario Faustinelli. Influït per Will Eisner i Milton Caniff, el 1945 creà la revista Albo Uragano, de la qual el personatge d'Asso di Picche esdevingué popular a l'Argentina. Traslladat a Buenos Aires per treballar en l'editorial Abril i l'editorial Frontera, allí publicà sèries com Junglemen (escrita per Alberto Ongaro), Sgt. Kirk, Ernie Pike i Ticonderoga (les darreres, amb guió d'Hector Oesterheld. Matriculat en l'Escola Panamericana d'Art d'Enrique Lipszyc, Pratt viatjà per l'Amazònia i el Mato Grosso, període del qual eixiren Anna de la jungla, Capitan Cormorant i Wheeling. Entre 1959 i 1960 visqué a Londres, on treballà per a Fleetway Publications. Després de passar de nou per l'Argentina, el 1962 tornà a Itàlia i adaptà clàssics de la literatura per a Il Corriere dei Piccoli. El 1967, Pratt va fundà la revista Sargent Kirk junt amb Florenzo Ivaldi, en el primer número de la qual es publicà La balada de la mar salada, la primera aventura de Corto Maltés. També col·laborà amb Milo Manara en Estiu indi i El gaucho.
- Altres efemèrides
- Brent Anderson · Ross Andru (n. 1927) · Doctor Eclipse (1993) ·
John Glashan (m. 1999) · Nova · Hilda Terry (n. 1915) · 火鳳燎原 (2001)
-
Neal Adams (n. 1941) -
Don McGregor (n. 1945)
.jpg)
[modifica]
Antonio Hernández Palacios · JSA Secret Files and Origins (1999) · Jack Keller (n. 1922) · Smash Comics (1939) · Curt Swan (m. 1996)
-
-
Andrea Pazienzia 1988 -
1930 Frank Thorne
[modifica]
- Altres efemèrides
- Chance Browne (n. 1948) · Sad Sack (1942) · Wally Wood (n. 1927)
[modifica]
Wataru Yoshizumi (Tòquio, 1963) és una autora de manga, creadora de la sèrie Marmalade Boy. Wataru debutà el 1984 en la revista Ribon amb històries curtes i senzilles, algunes de les quals van anar posteriorment recopilades en el volum Quartet Game. La seva primera sèrie fon Handsome na kanojyo, però entre 1992 i 1995 va publicar Marmalade Boy, la versió animada de la qual contribuí a introduir el manga femení al món occidental. Després va assolir nous èxits dins el shojo, si bé en els darrers temps ha fet el salt al josei (manga per a dones adultes) amb títols com Cherish o Spicy Pink, tostemps publicats en la Ribon.
Orgullo y satisfacción era un còmic digital de periodicitat mensual i analitzava l'actualitat en clau humor. Va ser fundada per Guillermo, Albert Monteys, Manel Fontdevila, Bernardo Vergara i Manuel Bartual, tots dibuixants de la revista El Jueves, que abandonaren la publicació en juny de 2014 arran de la censura, per part del grup RBA, d'una portada del setmanari satíric que feia al·lusió a l'abdicació de Joan Carles I.
- Altres efemèrides
- Rick Griffin (n. 1944) · Robert Kanigher (n. 1915) · Nitro (1974)
-
Mark Gruenwald (n. 1953) -
-
Micah Gunnell (n. 1980)
.png)
[modifica]
Josep Sanchis (1932-2011) fon un autor valencià, creador del gat Pumbi, Robin Robot i molts altres personatges. Sanchis col·laborà intensament en totes les publicaciones d'Editorial Valenciana fins que desaparegué, el 1984. Durant la dècada de 1970 també dibuixà historietes de mecha inspirades en la sèrie Mazinger Z. Després de la crisi del còmic infantil ocasionada pels tancaments d'Editorial Valenciana i d'Editorial Bruguera, Sanchis deixà de treballar en la historieta durant anys. El 1991 tornà amb la sèrie Els fills de Pumbi publicada per la revista Camacuc. En 1996 rebé el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona per la seua trajectòria.
- Altres efemèrides
- Gambit (1990) · Garfield (1978) · Jack Edward Oliver (n. 1942) · Julius Schwartz (n. 1915)
[modifica]
Jijé (m. 1980) · Mummy's Boy (1975) · Rius (n. 1934) · Wham! (1964)
[modifica]
Gosho Aoyama és un autor japonés nascut el 1963 i conegut per la creació de Detectiu Conan i altra sèrie com Yaiba, les quals tenen un públic format tant per adults com xiquets. Va començar a dibuixar quan encara era un estudiant de belles arts a la universitat de Nihon, on va entrar a formar part del club de manga, perquè li va semblar divertit. Allí va conèixer el mangaka Yutaka Abe, qui el va animar a seguir dibuixant i el va impulsar a fer la carrera de mangaka, ja que la intenció principal de Aoyama en entrar a la facultat era ésser professor d'art, però que va canviar al prendre's de debò els elogis d'Abe. El seu debut es va produir el mateix any que va acabar la seva carrera, amb l'obra Chotto Mattete, que va ser publicada a la revista Shonen Sunday a l'hivern de 1987. Després d'això, Magic Kaito es va publicar a la mateixa revista. Va guanyar el premi Shonen Shunday. Ha guanyat el Premi Shogakukan el 1993 (el 38è) i el 2001 (el 45è).
- Altres efemèrides
John Kent (n. 1937) · Miss Martian (2006) · Plop! (1973) · Jack Sparling (n. 1916) · The Flash: Fastest Man Alive (2006) · Charles Wojtkoski (m. 1985)
-
Berkeley Breathed (n. 1957) -
Brian Lynch (n. 1973)
[modifica]
Li'l Folks (1947) · The Demon (1972)
- El 1993 —fa 31 anys— morí el guioniste quebequés Michel Noël (n. 1922).
[modifica]
Joss Whedon és un guioniste novaiorqués que també ha treballat en el món de la televisió, especialment en Buffy the Vampire Slayer. En còmic el seu treball més difós el va realitzar des de 2004 en Astonishing X-Men. El 2012 va dirigir el seu primer film, The Avengers. Es va iniciar com a autor de la miniserie Fra per Dark Horse Comics, una continuació de l'univers de Buffy. Posteriorment el seu treball en el guió de còmic va adquirir progressivament més notorietat des que en 2004 es posara al capdavant de l'univers mutant de Marvel Comics.
Becky Cloonan (n. 1980) és una autora de còmic estatunidenca, coneguda pels seus còmics de manga. És creadora de sèries limitades i fou part de l'equip de l'antologia d'historietes Methaus abans de col·laborar amb Brian Wood el 2003 al llibre Channel Zero: Jennie One. Des d'aleshores, va començar a produir més obres, la més coneguda és una sèrie de 12 volums amb el títol Demo, del 2004, també en col·laboració amb Wood.
- Altres efemèrides
- Frank Bolle (n. 1924) · Zoran Janjetov (n. 1961) · Sam Kweskin (m. 2005) · Nuklon (1983) · Dues Cares (1942)
[modifica]
Joan Boix Solà-Segalés és un autor badaloní nascut el 1945: amb setze anys va publicar la seva primera historieta en la revista Sissi d'Editorial Bruguera, d'altres editorials per les qui va treballar són; Editorial Toray, a la sèrie Hazañas Bélicas, a Ediciones Galaor, per la sèrie Batallas Decisivas, i La Tierra del Futuro (aquesta és la seva primera obra d'autor). El 1969 va començar a treballar pel mercat exterior, amb diferents gèneres de còmic, romàntic, western, d'aventures i còmic bèl·lic entre d'altres. Posteriorment i ja per el mercat espanyol va dibuixar històries de terror per les revistes Dosier Negro, SOS i Creepy. Un dels seus personatges amb el que l'autor se sent més identificat és Robny el Vagabundo. També ha dibuixat els personatges, Masters del Universo, Jem, Arsat, Shera i Biggi, per diversos països. Per l'editorial Dolar va crear Mentalman i va dibuixar per les revistes Comix Internacional, Zona 84 i Totem. El 1993 va començar a dibuixar The Phantom, que es publicà a diversos països simultàniament.
Mike Wieringo (1963-2007) fon un dibuixant estatunidenc, reconegut pel seu treball junt a Mark Waid en títols com The Flash —per al qual creà el personatge d'Impulse— o Els 4 Fantàstics, a més d'altres com Friendly Neighboorhood Spider-Man, Legion of Superheroes o la seua pròpia sèrie per a Image Comics, Tellos, cocreada amb Todd DeZago. En 2017 Tellos fon recopilada en dos volums que fan cinc-centes pàgines, amb material inèdit de més de dos-cents artistes com Stan Sakai o Mark McKenna: l'edició, rebatejada The Mike Wieringo Tellos Tribute en homenatge a Ringo, estigué limitada a les sol·licituds de precompra i els beneficis foren destinats en la totalitat a l'Associació Americana per a la Prevenció de la Crueldat contra Animals en nom de Wieringo.
- Altres efemèrides
- Larry Alcala (m. 2002) · Vic Carrabotta (n. 1929) · Yvan Delporte (n. 1928) · Reiko Okano (n. 1960) · Savage Dragon (1991)
-
Frank King (m. 1969) -
Carlo Pagulayan (1978-)
[modifica]
_by_Erling_Mandelmann.jpg)
Pierre Culliford Peyo és un autor de còmic francobelga, naixit el 1928 a Schaerbeek i mort el 24 de desembre de 1992 a Brussel·les d'un infart miocardíac. Peyo comença sos estudis a l'Acadèmia Reial de Belles Arts de Brussel·les, però al cap d'uns mesos l'abandona. Després comença a treballar a un estudi d'animació, on coneix autors com Morris i Franquin, i més tard treballa per a agències de publicitat. Apassionat de la història de l'edat mitjana, crea son primer personatge medieval, Johan, al qual aviat busca un company en la sèrie Jan i Trencapins (Johan et Pirlouit en l'original). L'any 1958 publica l'àlbum La flauta de sis forats, en la qual apareixen per primera vegada els Barrufets (Les Schtroumpfs) com a personatges secundaris. L'èxit instantani dels Barrufets, i el treball de Peyo en les seues versions d'animació, marxandatge, etc. l'obliguen, amb el temps, a abandonar els seus altres personatges —entre els quals Benet Tallaferro, també publicat en català–, fins al punt d'arribar a dir que se sent «presoner» d'ells.
- Publicacions
- Cliff Hanger (1983) · Latigo (1979) · Outcast (2014)
- El 1991 Marvel publicà el primer número de la sèrie mensual X-Force de Rob Liefeld, en substitució de The New Mutants, que acabà el mes anterior amb el número 99.
-
Joe Sinnott (m. 2020) -
Alex Toth (n. 1928)
[modifica]
Tite Kubo (Hiroshima, 1977) és un autor japonés, creador de la sèrie Bleach. En 1996 Kubo publicà el seu primer treball, Unholy Ultra Hearted Machine, en un especial del Shonen Jump i en 1999 mamprengué la sèrie Zombie Powder, una barreja de samurais motoristes cancelada per Shueisha després de publicar-ne quatre volums. Bleach, que tracta d'un estudiant de secundària que es converteix en un shinigami i lluita contra els mal esperits, començà a publicar-se el 2001 gràcies al suport d'Akira Toriyama, i l'èxit de públic la convertí en anime en 2004. El manga va guanyar un premi Shogakukan Manga de 2005.
- Altres efemèrides
- Jerry Bails (n. 1933) · Brother Voodoo (1973) · Warren Kremer (n. 1921) · Lazarus (2013) · The Spider (1965)
[modifica]
Tove Jansson (1914-2001) fou una escriptora, pintora i il·lustradora finesa d'idioma suec. És particularment coneguda per la seva obra per a nens, i sobretot per haver creat els personatges de la família Mumin, molt famosos al nord d'Europa i en altres zones, gràcies a la sèrie de televisió del mateix nom. A més d'escriure deu novel·les infantils, que han estat traduïdes a trenta-quatre idiomes, tres llibres d’il·lustracions de temàtica variada, i les tires còmiques recollides en aquests volums, Jansson també fou apassionadament prolífica en les altres activitats artístiques que va cultivar: va escriure diverses novel·les poètiques, i sovint agredolces, per a adults, i va pintar uns simpàtics i vívids murals per a institucions públiques, com ara l'hospital infantil Aurora d'Hèlsinki. Va il·lustrar els seus propis llibres, però també d'altres com El hòbbit, de J. R. R. Tolkien o Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll. Entre altres guardons, rebé la medalla Nils Holgersson l'any 1953, li fou concedit el premi Hans Christian Andersen de literatura infantil el 1966, pel conjunt de la seva obra, el premi de l’Acadèmia Sueca el 1972, la medalla Pro Finlàndia el 1976 i, en múltiples ocasions, el Premi Literari de l'Estat Finlandès.
En JAP (Joan Antoni Poch i Goicoetxea) és un dibuixant gironí nascut l'any 1958, autor de 1980 ençà d'una vinyeta d'humor gràfic en El Punt Avui sota el títol La punxa d'en JAP; també ha publicat dos àlbums del personatge El Puntet, aparegut en el setmanari Presència, i els seus acudits han estat recollits a diversos llibres antològics, com ara Tretze anys i un dia, Quina por, etc. Premiat amb l'Àngel de Girona, la seva obra ha estat excusa per fer diverses exposicions. L'any 2013 va publicar un acudit sobre l'accident d'un tren Alvia a Galícia, en el qual relacionava el cas amb Marca Espanya: l'acudit va ser molt criticat per «falta de sensibilitat i oportunisme polític» i va ser ràpidament retirat pel diari.
- Altres efemèrides
- El 1943 Rea Irvin publicà la primera i última tira de Superwoman, ja que el nom era propietat de National Periodical.[1]
- Death of the Endless (1989) · Joe Giella (n. 1928) · Dan Jurgens (n. 1959) · Monthly Comic Alive (2006) · Silas Rhodes (m. 2007) · The Phantom Stranger (1951) · Yves Varende (m. 2011) · Venus Versus Virus (2005)
[modifica]
Naiximents
[modifica]- Benoît Sokal
Benoît Sokal va ser un escriptor i dibuixant belga. Des de finals dels anys 1990, Sokal es va convertir també en un dissenyador de videojocs creant el guió del seu primer videojoc: L'Amerzone. Sokal va aprendre els rudiments del seu art a l'«Institut Saint-Luc» de Brussel·les, i publicar els seus primers treballs a l'àlbum anual d'aquesta escola, «Le neuvième rêve» (El novè somni). El 1978, un còmic mensual «À Suivre» va publicar les primeres aventures del seu nou (anti) heroi, l'inspector Canardo. Les Edicions Casterman posteriorment publicaran tots els àlbums del des d'aleshores endavant cèlebre ànec detectiu. El 1988, Edicions Casterman publica el resultat de la seva col·laboració amb Populaire (guió): l'àlbum Sanguine, del qual l'acció es desenvolupa en el context de la Guerra dels Trenta Anys. El 1996 va aparèixer «Le vieil homme qui n'écrivait plus» (El vell home que ja no escrivia), que posa en escena una altra guerra, l'Ocupació i la Resistència. El seu personatge fetitxe continua sent l'inspector Canardo, un investigador amb bec d'ànec, una mica borratxo, amb una cigarreta perpètuament a la boca, armat amb un cinisme gairebé infal·lible. És, en els episodis, el testimoni dels crims més foscos, o d'alguna manera arriba a resoldre misteris menys embolicats.
[modifica]
| Α | article | cat. | Ω | ||
|---|---|---|---|---|---|
| 29 | 1888 | Frank Bellew | |||
| 29 | 1950 | Bobby London | |||
| 29 | 1950 | Mike Richardson | |||
| 29 | 1951 | Don Rosa | |||
| 29 | 1954 | Bo Hampton | |||
| 29 | 1967 | Allan Heinberg | |||
| 29 | 1985 | Jack and Jill | |||
| 29 | 2018 | Steve Ditko |
Don Rosa és un il·lustrador i autor de còmics estatunidenc nascut el 1951 i famós pel seu treball amb personatges com l'Ànec Donald. El seu treball més conegut és The Life and Times of $crooge McDuck (la joventut de l'Oncle Guillat, a França i Espanya). Don Rosa és considerat per molts el millor artista d'"Ànecs" després de Carl Barks. Potser per la gran elaboració de les seues historietes. No sols crea històries amb gran estima cap als personatges i dibuixa amb un detallat i inconfusible estil, moltes vegades les seues històries contenen detalls que un xiquet no podria entendre, fent-les apropiades tant per a xicotets com per a grans. Exemples d'açò serien l'evolució de la personalitat de l'Oncle Guillat l'abans esmentat Life and Times, o la historieta The Quest for Kalevala, on els personatges de la Disney viuen una aventura basada en el poema èpic finès Kalevala. Prova de la qualitat del seu treball és la quantitat de nominacions a premis de prestigi com l'Eisner, primer l'any 1995 en la categoria de "Millor història serialitzada" amb The lifes and times of Scrooge McDuck, guanyant el premi; i el 2007 va repetir en la categoria de "Millor historieta curta" amb The Black Knight GLORPS Again!, on sols quedaria finalista. Eixe mateix any va ser nominat en 5 categories als premis Harvey.
- Altres efemèrides
- Deathmate (1993) · Bobby London (n. 1950) · Don Rosa (n. 1951) · Jaume Rovira (n. 1951) · Leslie Sternbergh (n. 1960)
.jpg)
[modifica]
- Publicacions
Brenda Starr, Reporter és una tira periòdica sobre una reportera glamurosa i aventurera, creada el 1940 per Dale Messick i publicada pel Chicago Tribune Syndicate fins el 2011. Després de la retirada de Messick com a artiste el 1980, diferents equips d'escriptores i il·lustradores van continuar amb la tira. Del 1980 al 1982, Messick va continuar guionitzant i la tira la va il·lustrar Ramona Fradon. El 1982 Linda Sutter es feia càrrec de l'escriptura i Mary Schmich va començar a fer-ne el guió el 1985, amb Fradon continuant com a il·lustradora fins a la seva retirada el 1995. A partir del 1995 June Brigman va il·lustrar els guions de Schmich.
- Altres efemèrides
- Jacques Lob (m. 1990) · Shawn McManus (n. 1958) · Scream! (1984)
[modifica]
| Α. | article | categoria | ||
|---|---|---|---|---|
| 1 | 2023 | Diada del Còmic en Català | esdeveniment | 
|
| 1999 | Angelic Layer | sèrie  |
| |
| 1975 | Captain Canuck | personatge | 
| |
| 1982 | Giant-Size Daredevil n. 1 | número especial | 
| |
| 2014 | Ms. Marvel | personatge | ||
| 1986 | Dark Horse Comics | editorial | 
| |
| Concrete | personatge | |||
| 1917 | Jack Adler | coloriste | 
| |
| 1935 | Billy Graham | dibuixant |
| |
| 1935 | Draper Hill | autor |
| |
| 1949 | Mike Baron | guioniste |
| |
| Little Dot | 
| |||
| 1952 | Jimmy Bancks | autor | 
| |
| 1995 | Star Wars: X-wing Rogue Squadron | sèrie |
| |
| 1996 | Frumpy the Clown | tira còmica |
| |
| 1981 | Captain Victory and the Galactic Rangers | sèrie |
| |
| Pacific Comics | editorial |
| ||
| 1953 | Richie Rich (personatge) | personatge |
| |
| 1944 | Yellowjacket Comics | sèrie |
|
- Publicacions
Captain Canuck és un superheroi canadenc creat pel dibuixant Ron Leishman i l'artista i escriptor Richard Comely i publicat per primera vegada fa 49anys en Captain Canuck. La sèrie va ser el primer còmic canadenc d'èxit des del col·lapse de la indústria del còmic del país després de la Segona Guerra Mundial. Tres personatges han portat el vestit de fulla d'auró del captain Canuck. El primer captain Canuck va patrullar el Canadà l'any futurista de 1993, on "Canadà s'havia convertit en el país més poderós del món". Era l'agent disfressat de l'"Organització de Seguretat Internacional del Canadà" (CISO). El 1995, el captain Canuck va ser honrat amb un segell de correus canadenc, juntament amb Superman, Johnny Canuck, Fleur de Lys i Nelvana of the Northern Lights.