Portal:Còmic/abril
.svg){kind=logo}
gener · febrer · març · abril · maig · juny · juliol · agost · setembre · octubre · novembre · desembre
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
| Α | article | categoria | Ω | |
|---|---|---|---|---|
| 1907 | Ye Qianyu | autor |  |
1995 |
| 1941 | Black Fury | tira periòdica |  |
1952 |
| 1941 | Miss Fury | personatge |  |
2021 |
| 1941 | Franco Bonvicini | autor |  |
1995 |
| 1965 | Steven T. Seagle | guioniste | 
| |
| 1993 | 1963 | sèrie |  |
1993 |
| 1908 | Josep Escobar | autor |  |
1994 |
| 1938 | Massimo Belardinelli | dibuixant |  |
2007 |
- El 1952 —fa 72 anys— Li'l Abner fon el primer personatge de còmic que aparegué en la portada del setmanari Life.
- Primera publicació
Supergirl és un personatge de ficció de còmic de l'Univers DC. És una superheroïna creada per Otto Binder i Al Plastino com a part de la mitologia de Superman cap a finals de la dècada del 1950. En els còmics han aparegut diverses versions de Supergirl, però l'encarnació més coneguda és Kara Zor-El, la cosina de Superman. Com el seu cosí, Kara prové del planeta Kriptó i té habilitats com la superforça i la capacitat de volar. Kara Zor-El va néixer al planeta Kriptó, quan aquest va explotar la varen enviar a buscar el seu cosí Karl-El, més conegut com a Superman. Quan va arribar a la terra va descobrir que el seu cosí era el superheroi, Superman. Imitant al seu cosí també es posa un vestit amb els mateixos colors, la S, que és el signe de la familia "El", a la pitrera i s'uneix al seu cosí en la seua croada.
- Altres efemèrides
- Manuel Gonzales (m. 1993) · Pablo Marcos (n. 1937) · Girlamatic (2003)
-
F'Murr (n. 1946) -
-
Cosplay de Supergirl, 2016
_(cropped).jpg)
[modifica]
- Naiximents
[modifica]
Oumpah-pah és un pell Roja que viu aventures amb el seu germà de sang, Hubert de la Pâte Feuilletée. Creat per Albert Uderzo i René Goscinny, d'aquest personatge, se'n varen publicar cinc àlbums. Es publica per primera vegada en Le Journal de Tintin el 2 d'abril de 1958 i l'última el 1962.
Gintama és un manga i anime creat per Hideaki Sorachi. Va començar el 2004 i encara és publicat en la revista Shōnen Jump i en Estats Units per VIZ Media.
- Altres efemèrides
- Doctor Fate (1940) · Frazz (2001) · Frank Springer (m. 2009)
[modifica]
- Otto Soglow (m. 1975)
-
Milton Caniff (m. 1988) -
Bud Fisher (n .1885) -
Jamie Hewlett (n. 1968) -
Tiziano Sclavi (n. 1953)
[modifica]
| Α | Nom | Categoria | Ω |
|---|
- Naiximents
Joye Hummel fon una guionista estatunidenca, guanyadora del premi Bill Finger l'any 2018 per la seua contribució anònima com a guionista de Wonder Woman després del seu autor.
Katekyō Hitman Reborn! és un manga escrit i il·lustrat per Akira Amano. Va començar com una història curta publicada en la revista Shōnen Jump en l'edició 51 del 2003, aquesta història seria utilitzada com pilot pel manga que començà a partir d'abril de 2004 en la mateixa revista i va acabar l'any 2012.
Mélanie Leclerc és una autora quebequesa nascuda el 1977
- Morts
[modifica]
Akira Toriyama és un mangaka i dissenyador de personatges japonés nascut el 1955. Debutà com a dibuixant el 1978 amb la història Wonder Island, que fou publicada a la revista setmanal Shōnen Jump. A partir d'aquí, creà una sèrie d'històries curtes, Tomato i Today's Highlight Island, totes tingueren una moderada acceptació entre els fans i gràcies a això l'autor va tenir la possibilitat de realitzar la seva primera sèrie. En Toriyama encara estava ben lluny d'imaginar-se el futur que tenia al davant en el món dels mitjans de comunicació. El salt a la fama arribà amb Dr. Slump, que es publicà a la mateixa revista entre 1980 i 1984. Gràcies a ella rebé el 1981 el Premi de Manga atorgat per l'editorial Shogakukan. L'acceptació del manga fou massiva i, en menys d'un any després de la seva aparició, el 8 d'abril del 1981, s'estrenà el primer episodi de la sèrie d'animació. En total, es recopilaren 18 volums de manga (alguns també als Països Catalans, publicats per Planeta DeAgostini Comics, i a la Catalunya Nord per Glénat), la sèrie de televisió sobrepassà els 240 episodis, i arribà al final el 19 de febrer del 1986. Dr. Slump narra les aventures absurdes del professor Senbei Norimaki, de la seva creació, un robot amb forma de nena de 10 anys anomenada Arale, i de la resta d'habitants d'un lloc molt estrany anomenat Vila del Pingüí. La sèrie que faria famós Akira Toriyama dins i fora del Japó, al punt d'haver arribat a ser el mangaka més conegut del món, fon Dragon Ball. Toriyama havia escrit una història curta anomenada Dragon Boy, abans d'escriure Dr. Slump. Dragon Ball és la reelaboració de Dragon Boy i el seu argument consisteix en les aventures d'en Son Goku i els seus amics, en mig de la recerca monumental de les set boles màgiques la unió de les quals pot invocar la presència del drac Shenron, que pot concedir un desig al seu invocador. La fórmula d'anar a trobar les boles de drac, enfrontar-se amb molts perills i, finalment, demanar el desig es repeteix contínuament durant els 42 llibres de Dragon Ball que s'arribaren a publicar. Les feines que ha realitzat Toriyama després de Dragon Ball han estat històries curtes (d'entre 100 i 200 pàgines), entre les quals trobem Cowa!, Kajika i Sandland, i algunes històries d'una sola entrega, com les de Neko Majin.
-
Arthur Adams, 2006 -
Rozakis, 2011 -
Joye Hummel, 2018
[modifica]
| Α | Nom | Categoria | Ω | |
|---|---|---|---|---|
| 1926 | Gil Kane | dibuixant |  |
2000 |
| 1936 | Mickey Finn | tira còmica | |
1976 |
| 1956 | Mark Askwith | guioniste | Fitxer:Flag of Ontàrio.svg | |
| 1962 | Pol Medina Jr. | autor | 
| |
| 1980 | Hayden Scott-Baron Dock | dibuixant | 
| |
| 1983 | Dash Shaw | autor |
| |
| 2003 | Girly | webcòmic | |
2010 |
Pol Medina Jr. (n. 1962) · Mickey Finn (1936) · Hayden Scott-Baron (n. 1980)
[modifica]
-
Kuttner (Weird Tales, 1938)
[modifica]
[modifica]
| A | article | categoria | Ω | |
|---|---|---|---|---|
| 1883 | Frank King | autor |  |
1969 |
| 1914 | Mac Raboy | dibuixant |  |
1967 |
| 1975 | Doomsday + 1 | sèrie |  |
1978 |
| 1967 | Tensai Bakabon | sèrie |  |
1976 |
Doctor Octopus (1963) · Doctor Strange (1963) · Green Goblin (1964) · Nebula (1985)
[modifica]
El Doctor Calamitat és un supervillà de l'Univers Marvel creat per Stan Lee i Jack Kirby: el personatge apareix per primera vegada en Fantastic Four número 5, publicat el 1962. Victor Von Doom, geni inventor, és un superdolent i el líder de la nació de Latveria. Lluita de manera recurrent amb diferents superherois, generalment per disputes de poder o per revenges. El personatge del Doctor Doom ha aparegut en altres mitjans com ara pel·lícules, videojocs, sèries de televisió i marxandatge com figures d'acció i targetes.
- Altres efemèrides
- Archer & Armstrong (1992) · Bible Tales for Young Folks (1953) · Steve Buccellato (n. 1968) · Chester Commodore (m. 2004) · FoxTrot (1988) · Ref (n. 1931)
-
Jacques de Loustal (n. 1956) -
James D. Hudnall (n. 1957)
[modifica]
- Naiximents
Dale Messick (1906-2005) va ser una autora estatunidenca, creadora de Brenda Starr, Reporter, que en el punt àlgid durant la dècada de 1950 va aparèixer en 250 diaris.
- Morts
- Publicacions
[modifica]
Víctor de la Fuente (1927-2010) fon un dibuixant asturià especialitzat en còmic de l'oest (Sunday, Amargo, Los Gringos i Tex) o fantasia heroica (Haxtur, Mathai-Dor, Haggarth) i guardonat l'any 1980 amb el Premi Yellow Kid. Germà major de Chiqui de la Fuente i Ramón de la Fuente, Víctor començà a treballar el 1945 en l'estudi d'Adolfo López Rubio junt amb Celedonio Perellón, Vicente Roso o Luis Vigil i publicà en Chicos, Flechas y Pelayos i Zas. A mitjans de la dècada de 1940 es traslladà a Cuba i, després d'una estadaa a l'Argentina, és contractat a Xile per l'editorial Zig Zag. El 1957 dirigí la revista El Peneca i fundà una agència de publicitat. El 1960 envià a sons germans la historieta Póney Durango perquè l'acabaren i tantegessin el mercat espanyol. Gràcies a l'interés de l'agència Selecciones Ilustradas de Josep Toutain torna a Espanya el 1961. En aquest mateix any comença a treballar per les editorials britàniques Fleetway i DC Thompson. El 1964 publicà La pequeña guerra de Hans en els números 2 a 8 de la revista El Cuco. L'obra Jo y Seraphin de 1965 va quedà inacabada. El 1968 col·laborà amb la revista francesa Pilote de l'editorial Dargaud amb la sèrie Les diamants sanglants. El 1969 inicià la sèrie Sunday, un western guionitzat per Víctor Mora per a Selecciones Ilustradas. Entre el 1969 i el 1971 dibuixà en la Trinca la sèrie Haxtur. Al mateix temps creà el seu únic treball per a l'editorial Warreng Publishing, I am Dead, Egypt, Dead, amb guió de Douglas Moench, publicat a la revista Eerie 35 i que va rebre el Premi Warren al millor còmic del 1972 (entregat el 1973). El 1972 també creà la sèrie Mathai-Dor al número 34 de Trinca, inconclosa per problemes amb els drets d'autors. Aquell any se n'anà a París, on començà a dibuixar Mortimer per l'editorial italiana E.P. El 1972 també va guanyar un premi a la Eurocon de Trieste per Haxtur i el 1973 va guanyar el premi del Festival de Còmic de Gènova. Eixe any s'establí a França perquè tingué problemes amb les autoritats espanyoles per Haxtur. El 1974 va publicar Amargo en l'editorial Hachette. El 1976 participà en la realització de La Biblia en cómics i Historia de Francia per a l'editorial Larousse. El 1977 col·laborà en la Tin-tin i el 1978 creà Haggarth per la revista À Suivre de Casterman. De 1979 ençà féu Los gringos, escrita primer per Jean-Michel Charlier i, a partir de 1992, per Guy Vidal. El 1980 rebé el Premi Yellow Kid a Lucca. A la dècada de 1980 Víctor de la Fuente tornà a col·laborar amb Víctor Mora en Los ángeles de acero (1983-1989). Entre els anys 1985 i 1991 va dibuixar bastants àlbums de personatges històrics, polítics i religiosos destinats al mercat francés, com per exemple De Gaulle, Molière i Bernadette. El 1990 començà per a l'editorial Bonelli dibuixant Tex i posteriorment dibuixà el fallit còmic Aliot, guionitzat per Alejandro Jodorowsky (1996) i Josué de Nazareth (guió de Patrick Cothias, 1997-1998). L'editorial Glénat traduí al castellà els àlbums El arcángel Gabriel i El hijo de la Vírgen, les darreres obres que publicà De la Fuente en Espanya. Els premis del Salón Internacional del Cómic del Principado de Astúrias es diuen Premios Haxtor en honor al personatge creat per Víctor de la Fuente.
- Altres efemèrides
- Ricardo Barreiro (m. 1999) · Carlos Roque (n. 1936)
- El 1977, Marvel publicà el primer número d'Star Wars, una llicència que reviscolà les vendes de còmic.
-
1960
Toren Smith -
Mark Brooks (n. 1973) -
J. Scott Campbell (n. 1973)
[modifica]
Jean-Marc Reiser (1941 - París, 1983) va ser un humoriste francès. Reiser va començar la seva carrera el 1959, a la publicació La Gazette de Nectar, per la vinera Nicolas. Les seves obres sempre van ser controvertides i van atreure l'atenció del públic: alguns les adoraven i uns altres les odiaven. El 2004, en una exhibició de les seves obres en el Centre Georges Pompidou, a l'entrada es va col·locar un rètol amb l'advertiment «Compte! Algunes de les obres en exhibició poden ferir els sentiments dels visitants». El 1960, va fundar la revista d'historietes Hara-Kiri amb Fred i François Cavanna. Reiser va destacar per atacar tabús de tot tipus. El 1970, el Ministre de l'Interior francès va prohibir Hara-Kiri per haver-se burlat de la recent mort de Charles de Gaulle, fet que va fer que Reiser comencés a publicar les seves caricatures en la revista Charlie Hebdo i en moltes d'altres publicacions. Entre la seva obra es pot esmentar Ils sont moches, éditions du square (1970), Je vous aime, Euréditions (1971), On vit une époque formidable, Vive les femmes o Fous d'amour entre d'altres. Li van ser atorgats els premis Saint-Michel per La vie au grand air, el 1974, i el Gran Premi de la Ciutat d'Angulema, del Festival del Còmic d'Angulema el 1978.
- Altres efemèrides
- Bokura ga Ita (2006) · Jack Chick (n. 1924) · Juan Zanotto (m. 2005)
-
Sam Loeb (n. 1988)
[modifica]
- Naiximents
Clowes, 2019
Daniel Clowes és un autor estatunidenc de còmic underground, especialment conegut per obres com la seua revista Eightball en què va publicar una sèrie d'històries que després van esdevenir la seva obra més coneguda Ghost World, còmic que ha estat portat també al cinema amb guió de Clowes mateix. El 1985 va debutar en el còmic publicant en Love & Rockets, la revista dels "Hernandez Bros." (Gilbert i Jaime Hernandez, una historieta protagonitzada pel personatge Lloyd Llewellyn. Posteriorment es va publicar una sèrie de sis comic books en blanc i negre consagrats al personatge, a més d'un especial, The All-New Lloyd Llewellyn Special (1988). En 1989 va aparéixer el primer número d'un nou comic book realitzat per Clowes, Eightball. A més de diverses historietes curtes autoconclusives, Clowes ha desenvolupat en esta publicació diversos relats de major extensió: la surrealista Like a Velvet Glove Cast In Iron, en els números 1-10); Ghost World (números 11-18), que va ser portada al cine per Terry Zwigoff; i David Boring (19-21). Tots estos títols van ser posteriorment publicats com a novel·les gràfiques. Les últimes entregues d'Eightball són els números 22 ("Ice Haven", 2001) i 23 ("The Death-Ray", 2004), concebuts com a narracions independents i publicats a tot color i en format de grans mides. Clowes ha fet incursions també en el món del cine, i ha adaptat els seus propis guions per a la pantalla (és el cas de la pel·lícula Ghost World, dirigida per Terry Zwigoff el 2000). A més, ha realitzat il·lustracions per a un gran nombre de revistes, com The New Yorker, Details, Esquire o Village Art, entre moltes altres; cartells per al cine (entre ells el de la pel·lícula de Todd Solondz Happiness; i inclús dibuixos animats (el vídeo "I don't wanna grow up" de The Ramones).
- Altres efemèrides
- Eagle (1950) · John Kent (m. 2003) · Wash Tubbs (1924)
-
Dave Gibbons (n. 1949) -
Hyung Min-woo (n. 1974) -
Sheldon Moldoff (n. 1920) -
Katsuhiro Otomo (n. 1954)
- El 1947 Charles Kuhn publicà la primera tira de Grandma.
[modifica]
Alberto Breccia (n. 1919) fon un autor uruguaià que va desenvolupar tota la seva carrera a l'Argentina.
- Altres efemèrides
- Dave Breger (n. 1908) · D-Live!! (2003) · Alberto Giolitti (m. 1993) · Jerry Grandenetti (n. 1926) · Mark Trail (1946) · Tom Sutton (n. 1937) · Terrific (1967)
-
Wilhelm Busch (n. 1832) -
Billy DeBeck (n. 1890)
[modifica]
- Naiximents
Víctor José Arriagada Ríos (Santiago de Xile, 1934-2012), conegut al món del còmic pel seu pseudònim Vicar va ser un artista xilè, un dels més reeixits dels qui treballen amb els personatges de Disney. Vicar va ser un dels autors més productius de l'univers Disney de l'Ànec Donald, ja que durant els seus més de quaranta anys de carrera, va dibuixar més de 10.000 pàgines repartides en més de 1300 històries. Estilísticament Vicar és considerat per les seues il·lustracions com el més proper a l'estil de l'indiscutible pare dels ànecs de Disney, Carl Barks.
- Publicacions
Dilbert és una tira còmica satírica dibuixada i guionitzada per Scott Adams sobre un entorn d'oficina micro-gestionat, caracteritzant a l'enginyer de programari epònim. En Dilbert està absorbit per la feina i per un cap dèspota i maleducat, que sempre li exigeix responsabilitats més enllà de la lògica. El personatge comparteix la seva vida amb en Dogbert, el seu irreverent, egocèntric i megalòman gos, i en Wally. Original retrat del present i símbol per a tots els desencantats del món laboral. La descarnada visió que ofereix del mateix suposa així mateix una primícia, ja que en 'Dilbert' és la primera sèrie animada que aborda aquest tema amb sarcasme. La tira, creada per l'Scott Adams, ha aparegut en els periòdics des de 1989, donant lloc a diversos llibres, una sèrie animada de TV i nombrosos productes enllaçats que van des de ninots farcits fins a gelats.
- El 1990 —fa 34 anys— l'editorial índia The Times Group publicà el darrer número de la revista Indrajal Comics, llançada 26 anys abans.
- El 1985 —fa 39 anys— l'editorial índia Marvel publicà el primer número (de nou) de la sèrie limitada [[
Secret Wars II]], seqüela de [[ Secret Wars]].
[modifica]
Claire Bretécher (1940-2020) era una autora bretona, coneguda particularment per les seves obres sobres qüestions de gènere. Bretécher s'inicià com a il·lustradora a l'obra Le Facteur Rhésus de René Goscinny per a l'Os à Moelle l'any 1963. Va continuar treballant en diverses revistes populars i el 1969 va crear el personatge Cellulite. El 1972 es va unir a Gotlib i Mandryka en la fundació de la revista francobelga L'Écho des savanes. Al llarg dels anys 1970 i 1980, va publicar diverses col·leccions molt reeixides, com The Destiny of Monique (1982). L'any 2001, la seva obra Agrippine va ser adaptada a per a la televisió en una série de 26 capítols emesa per Canal+. El 1975 va guanyar el Premi al Millor autor al Festival del Còmic d'Angulema i el 1987 el Premi Adamson.
[modifica]
Carl Burgos (1916-1984) era un dibuixant novaiorqués, conegut sobretot per crear el Human Torch original en Marvel Comics n. 1 (1939), durant el període que historiadors i aficionats anomenen l'Edat Daurada dels còmics.
- Altres efemèrides
Dick Rockwell (m. 2006)
-
Frank Bellew (n. 1828)
.jpg)
[modifica]
- Broom-Hilda (1970) · Hideshi Hino (n. 1946) · Takeshi Miyazawa (n. 1978) · Mac Raboy (n. 1914)
[modifica]
Ra's al Ghul és un supervilà propietat de DC Comics, creat per l'editor Julius Schwartz, l'escriptor Dennis O 'Neil i el dibuixant Neal Adams: el personatge va aparèixer per primera vegada en "La filla del Dimoni" del Batmannúmero 232 (juny de 1971). El personatge és un dels enemics més perdurables de Batman i pertany al col·lectiu d'adversaris que componen la galeria de malvats de Batman, tot i que donat el seu alt estatus de supervillà, també ha entrat en conflicte amb Superman i altres herois de l'Univers DC. El personatge també apareix en la pel·lícula Batman Begins.
- Altres efemèrides
- Barnaby (1942)
-
Rudolph Dirks (m. 1968) -
Christopher Nielsen (n. 1963) -
John Ostrander (n. 1949)
.png)
[modifica]
Spirou (francès) o Robbedoes (neerlandès) és el nom d'una revista d'historietes periòdica belga, on es publiquen les aventures del personatge de còmic del mateix nom (en català: Espirú, popularitzat pel traç de l'autor belga Franquin) i de molts altres com Jan i Trencapins, Els Barrufets, Gil Pupil·la o Lucky Luke. Tot i que hi va haver un intent de l'editorial Dupuis de publicar la revista a Espanya, es va quedar en una prova d'uns quants números en espanyol i en català (una de les aventures en català que aparegué fou "Spirou i els hereus").
- Altres efemèrides
- Michael Turner (n. 1971)
-
Dan O'Neill (n. 1942)
[modifica]
- Naiximents
- Publicacions
Sazae-san és una tira yonkoma guionitzada i dibuixada per Machiko Hasegawa, publicada per primera vegada el 1946 en el diari local Fukunichi Shinbun i, del 1949 ençà, en l'Asahi Shimbun toquiota, un fet que provocà que tant Hasegawa com els personatges es mudaren a Tòquio. L'argument tracta situacions contemporànies a Tòquio i va guanyar el premi Bungeishunjū Manga en 1962. Quan Hasegawa es va retirar, va publicar la darrera pàgina el 1974.
[modifica]
- Naiximents
Fer va ser un dibuixant d'humor i historietista català. Creador de les sèries Puticlub i Historias Fermosas a la revista El Jueves, també dibuixà l'acudit diari a El Punt Avui, així com a la revista El Temps. Va ser creador i principal impulsor del Premi Internacional d'Humor Gat Perich.
- El 1981, DC publicà el primer número de Madame Xanadu.
[modifica]
- Naiximents
Richard Donner és un cineasta novaiorqués nascut el 1930, realitzador de les dos primeres pel·lícules de Superman, productor de la trilogia original d'X-Men i guioniste de la sèrie Action Còmics junt amb Geoff Johns.
[modifica]
.jpg)
- Naiximents
Asen (1949 - 1994) era un dibuixant cardedeuenc que col·laborà en revistes com Matarratos, El DDT, Mortadel·lo i Filemó, en les que crea personatges i fa acudits.
Albert Uderzo (1927-2020) era un autor francoitalià, cocreador d'Astèrix el 1959 juntament amb el guionista René Goscinny. Després de la Segona Guerra Mundial, se'n va anar a París i va iniciar la seva carrera com a dibuixant, creant personatges com Flamberge i Copinard, o Belloy i Arys Buck (1947 - 1948). L'any 1950 va dibuixar uns quants episodis del personatge britànic Capità Marvel Jr., per a la revista Bravo! El 1951, va conèixer a Goscinny i van decidir col·laborar junts l'any 1952 per a una empresa belga, la World Press, amb la qual van editar les històries de Jehan Pistolet. Entre els anys 1958 i 1962, van crear diverses sèries, tals com la Oumpah-Pah. L'any 1959, també van crear una nova revista, la Pilote, dirigida a un públic jovencell. Va ser aquí on va néixer la primera aventura d'Astèrix, encara com una sèrie dins revista, i on va començar a assolir el seu èxit. En el moment de decidir on s'ubicaria el poble d'Astèrix, Uderzo no va dubtar a proposar de seguida Bretanya. L'any 1961 es va publicar el primer àlbum autònom d'Astèrix, titulat Astèrix, el Gal. Va ser l'any 1967 quan, veient l'èxit que havia despertat les aventures d'aquell personatge, van decidir dedicar-se exclusivament a aquest treball, aconseguint així un ritme de publicació de fins a dos volums per any. Després de la mort de Goscinny, l'any 1977, Uderzo va decidir fer-se càrrec també del guió.
.jpg)
Catwoman i Joker són dos supervillans propietat de DC Comics, apareguts per primera volta en el número 1 de la sèrie Batman (1940).
- Altres efemèrides
- Hawk and Dove (1968) · Hawkgirl (1941) · Mort Weisinger (n. 1915)
-
George Herriman (m. 1944)
[modifica]
Machine Man és un personatge de ficció, creat per Jack Kirby i el títol de diverses col·leccions que protagonitza. Al món del còmic és un superheroi de Marvel Comics. Machine Man va aparèixer originalment en les pàgines de 2001: A Space Odyssey # 8 (juliol de 1977), que va ser escrit i dibuixat per Jack Kirby, on es deia Mister Machine. Va passar a aparèixer a la seva pròpia sèrie homònima el 1978. Aquest títol presentava Machine Man que entrava a l’Univers Marvel principal. Jack Kirby va escriure i dibuixar els primers nou números, que van tractar l'estatus del personatge del títol com a fugitiu de l'exèrcit després de la mort del seu creador i les seves primeres interaccions amb la humanitat. La sèrie es va cancel·lar a la fi de 1978 amb X-51 finalment lliure als militars. A l'octubre de 1984 - gener de 1985, va aparèixer Machine Machine, com una nova minisèrie escrit per Tom DeFalco amb art de Herb Trimpe (només esbossats, números # 1–3) i Barry Windsor-Smith (només acabats, números número 1-3 i art complet per al número 4), Windsor-Smith també acoloreix tota la minisèrie i co-traça el número 4 amb DeFalco. L'acció transcorre en el llavors llunyà futur cyberpunk del 2020. En aquesta sèrie hi debutava Arno Stark, el mercenari Iron Man 2020.
- Altres efemèrides
- Victor Hubinon (n. 1924) · Lady Deathstrike (1983) · Paul Norris (n. 1941) · George Tuska (n. 1916)
-
John Paul Leon (n. 1972) -
François Schuiten (n. 1976)
- El 1984, DC publicà el número 1 (de 5) de la sèrie limitada Superpowers.
- El 1981, DC i Marvel copublicaren el crossover Superman and Spider Man.
[modifica]
George Akiyama (1943-2020) era un autor japonés conegut per tractar temes controvertits i incendiaris en molts dels seus treballs, entre els quals Haguregumo.
- Publicacions
- El 1902 Ed Payne publicà la primera tira còmica de Professor O. Howe Wise and Professor I.B. Schmart.
- Rick O'Shay (1958) The OMAC Project (2005)
[modifica]
- Morts
- El 2022 —fa 2 anys— morí el dibuixant novaiorqués Neal Adams.
- Naiximents
Lee Falk (1911-1999) fou un escriptor estatunidenc, director de teatre i productor, més conegut com el creador dels populars personatges de còmic The Phantom i Mandrake el mag. En el cim de la seva popularitat va atreure a més d'un centenar de milions de lectors cada dia. Falk també va contribuir a una sèrie de novel·les barates de The Phantom.
- Publicacions
- El 1984 —fa 40 anys— DC Thomson publicà el darrer número de la revista Spike.
- El 1992 —fa 32 anys— Marvel Comics mamprengué la publicació de The Infinity War.
- El 2021 —fa 3 anys— Kadokawa Shoten estrenà el manga Rockman san.
[modifica]
- The Kin-der-Kids (1906)
- El 1983, DC publicà el primer número de la sèrie limitada Frank Miller's Ronin.
[modifica]
- Naiximents
Bill Plympton és un il·lustrador estatunidenc nascut el 1946: encara que és més conegut per la seua faceta d'animador, per la qual va ser nominat a un Oscar el 1987, també és l'autor de la tira satírica Plympton, sindicada en més de vint periòdics, a més d'humoriste gràfic.
- Publicacions
- El 1944 Alex Raymond dibuixà la seua última pàgina dominical de Flash Gordon.[1]
[modifica]
- Naiximents
Carlos Trillo (1943-2011) era un escriptor i guioniste argentí. Va col·laborar amb nombrosos autors argentins com Alberto Breccia, Enrique Breccia, Domingo Mandrafina, Horacio Altuna, Juan Giménez López, Carlos Meglia, Eduardo Risso, Ernesto García Seijas, entre d'altres. Va rebre dues vegades el premi Yellow Kid al Millor Autor Internacional (1978 i 1996) i el premi al millor guió del Festival del Còmic d'Angulema (1999).
- ↑ «Comics in the Golden Age» (en anglés). Twitter, 30-04-2023. [Consulta: 30 abril 2023].