Premi Joan Crexells de narrativa
(S'ha redirigit des de: Premi Crexells de narrativa)
| Tipus | premi literari  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Joan Crexells i Vallhonrat | ||
| Interval de temps | 1928 - | ||
| Data de publicació | 2020 | ||
| Estat | Espanya | ||
| Llengua original | català | ||
| Gènere | narració | ||
| Conferit per | Ateneu Barcelonès | ||
El Premi Joan Crexells de narrativa és un premi literari que atorga l'Ateneu Barcelonès a la millor obra de narrativa en català publicada durant l'any anterior. Aquest premi s'atorga des de l'any 1932.
Honora la memòria del filòsof, hel·lenista, pedagog i economista Joan Crexells i Vallhonrat (Barcelona, 1896 - 1926), soci de la casa, que morí prematurament després d'haver assolit una gran anomenada com a intel·lectual i polígraf.
El premi, en la primera etapa, consistia en una escultura d'Apel·les Fenosa que representa la deessa Atenea i és el guardó degà dels premis literaris instituïts a Catalunya, ja que l'Ateneu el va convocar per primer cop el 1928. A partir de 2005 el premi va anar acompanyat d'una dotació econòmica de 6.000 euros i el 2008 s'hi va incorporar un nou guardó, obra de l'artista plàstic Antoni Llena. El 2013 la dotació va baixar a 4.000 euros, el 2015 va quedar sense dotació econòmica[1] i el 2016 es va tornar a dotar el premi amb 4.000 euros.[2]
Obres guanyadores
[modifica]Primera etapa
[modifica]- 1928 Desert
- 1929, Joan Puig i Ferreter, per El cercle màgic
- 1930, Miquel Llor, per Laura a la ciutat dels sants
- 1931, Prudenci Bertrana, per L'hereu
- 1932, Josep Maria de Sagarra, per Vida privada
- 1933, Carles Soldevila, per Valentina
- 1934, Maria Teresa Vernet, per Les algues roges
- 1935, Ernest Martínez i Ferrando, per Una dona s'atura al camí
- 1936, Francesc Trabal, per Vals
- 1937, Mercè Rodoreda, per Aloma
- 1938, Noel Clarasó, per Francis de Cer
Segona etapa
[modifica]- 1982, Joan Perucho, per Les aventures del cavaller Kosmas
- 1983, Pere Gimferrer, per Fortuny
- 1984, Pau Faner, per Fins al cel
- 1985, Maria Barbal, per Pedra de tartera
- 1986, Pere Calders, per Gaeli i l'home Déu
- 1987, Baltasar Porcel, per Les primaveres i les tardors
- 1988, Jesús Moncada, per Camí de sirga
- 1989, Miquel de Palol i Muntanyola, per El jardí dels set crepuscles
- 1990, Miquel Àngel Riera, per Illa Flaubert
- 1991, Jaume Cabré, per Senyoria
- 1992, Robert Saladrigas, per El sol de la tarda
- 1993, Víctor Mora Pujadas, per La dona dels ulls de pluja
- 1994, Carme Riera, per Dins el darrer blau
- 1995, Maria Mercè Marçal, per La passió segons Renée Vivien
- 1996, Joan Francesc Mira, per Borja Papa
- 1997, Jesús Moncada, per Estremida memòria
- 1998, Martí Domínguez, per Les confidències del comte de Buffon
- 1999, David Castillo, per El cel de l'infern
- 2000, Baltasar Porcel, per El cor del senglar
- 2001, Joan Agut, per El mestre de Taüll
- 2002, Ferran Torrent, per Societat limitada
- 2003, Emili Teixidor, per Pa negre
- 2004, Joan-Lluís Lluís, per El dia de l'ós
- 2005, Joan-Daniel Bezsonoff, per Les amnèsies de Déu
- 2006, Miquel Maria Gibert, per La victòria de la creu
- 2007, Edgar Cantero, per Dormir amb Winona Ryder
- 2008, Joan Francesc Mira, per El professor d'història
- 2009, Vicenç Pagès, per Els jugadors de whist
- 2010, Antoni Vives, per El somni de Farringdon Road
- 2011, Jaume Cabré, per Jo confesso
- 2012, Josefa Contijoch, per Sense alè[3]
- 2013, Pep Coll, per Dos taüts negres i dos de blancs
- 2014, Manuel Baixauli, per La cinquena planta[4]
- 2015, Joan Benesiu per Gegants de gel[5]
- 2016, Joan Buades Beltran per Crui[6]
- 2017, Desconvocat
- 2018, Melcior Comes per Sobre la terra impura
- 2019, Toni Sala per Persecució[7]
- 2020, Àlvar Valls per Entre l'infern i la glòria[8]
- 2021, Joan-Lluís Lluís per Junil a les terres dels bàrbars[9]
- 2022, Mar Bosch Oliveras per L'edat dels vius[10]
- 2023, Mònica Batet Boada per Una història és una pedra llançada al riu[11]
Referències
[modifica]- ↑ «El premi Crexells es queda temporalment sense dotació econòmica».
- ↑ «El premi Crexells recupera la dotació de 4.000 euros». Ara.cat.
- ↑ «Josefa Contijoch guanya el premi Crexells amb 'Sense alè'». VilaWeb, 21-06-2013.
- ↑ «'La cinquena planta' de Manuel Baixauli guanya el Premi Crexells». Vilaweb, 22-06-2015. [Consulta: 22 juny 2015].
- ↑ Serra, Montserrat «Joan Benesiu guanya el premi Crexells amb ‘Gegants de gel'». VilaWeb, 22-06-2016 [Consulta: 6 agost 2016].
- ↑ Nopca, Jordi. «El premi Crexells descobreix a Joan Buades», 22-06-2017. [Consulta: 30 març 2024].
- ↑ «L'escriptor Toni Sala guanya el premi Crexells amb el thriller "Persecució"». CCMA.cat, 15-07-2020. [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ «La novel·la sobre Verdaguer d’Àlvar Valls, premi Crexells», 21-06-2021. [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ Safont Plumed, Joan «El premi Crexells consagra l’èxit de ‘Junil a les terres dels bàrbars’, de Joan-Lluís Lluís». Vilaweb, 22-06-2022 [Consulta: 22 juny 2022].
- ↑ «Mar Bosch guanya el Crexells amb 'L'edat dels vius', una distopia amb apocalipsi inclòs». [Consulta: 22 juny 2023].
- ↑ «Mònica Batet guanya el Premi Crexells amb la novel·la 'Una història és una pedra llançada al riu'». Públic, 21-06-2024. [Consulta: 21 juny 2024].
Enllaços externs
[modifica]- Web del Premi Crexells Arxivat 2013-04-04 a Wayback Machine.
