Premi de la Crítica de narrativa gallega

Premi de la Crítica de narrativa gallega
Tipus	premi literari
Part de	Premio de la Crítica Española
Estat	Espanya
Llengua del terme, de l'obra o del nom	gallec
Gènere	narració
Guanyador	Carlos Casares Mouriño, Per l'obra Xoguetes pra un tempo prohibido (gl) (1976); Silvio Santiago, Per l'obra O silencio redimido (gl) (1977); Xoán Ignacio Taibo (1978); Álvaro Cunqueiro Mora, Per l'obra Os outros feirantes (1979); Francisco Xavier Alcalá Navarro, Per l'obra Fábula (en) (1980); Alfredo Conde Cid (1981); Víctor Fernández Freixanes, Per l'obra O triángulo inscrito na circunferencia (gl) (1982); Camilo Gonsar, Per l'obra Desfeita (gl) (1983); Alfredo Conde Cid (1984); Lois Xosé Pereira Arias, Per l'obra As horas de cartón (gl) (1985); Antón Risco (1986); Ricardo Carballo Calero, Per l'obra Scórpio (en) (1987); Víctor Fernández Freixanes (1988); Manuel Rivas Barros, Per l'obra Un millón de vacas (1989); Xavier Queipo (1990); Xosé Luis Méndez Ferrín (1991); Salvador García-Bodaño (1992); Suso de Toro Santos (1993); Xurxo Borrazás, Per l'obra Vicious (en) (1994); Xesús Manuel Valcárcel (1995); Carlos Casares Mouriño, Per l'obra Deus sentado nun sillón azul (gl) (1996); Xosé Carlos Caneiro (1997); Manuel Rivas Barros, Per l'obra O lapis do carpinteiro (1998); Xosé Luis Méndez Ferrín (1999); Suso de Toro Santos (2000); Xosé Vázquez Pintor (2001); Carlos Casares Mouriño, Per l'obra O sol do verán (gl) (2002); Xabier López López, Per l'obra A vida que nos mata (gl) (2003); Xesús Constela, Per l'obra As humanas proporcións (gl) (2004); Teresa Moure, Per l'obra Herba moura (gl) (2005); Manuel Rivas Barros, Per l'obra Os libros arden mal (2006); Luís Rei Núñez (2007); Mrcos S. Calveiro, Per l'obra Festina lente (2008); Xabier Quiroga, Per l'obra El cabo del mundo (es) (2009); Víctor Fernández Freixanes (2010); Antón Riveiro Coello (2011); Begoña Caamaño, Per l'obra Morgana en Esmelle (2012); María Anxos García Sumai (2013); Xabier Quiroga (2014); Manuel Rivas Barros (2015); Isaac Xubín (2016); Emma Pedreira, Per l'obra Bibliópatas e fobólogos (gl) (2017); Antón Lopo (2018); Berta Dávila, Per l'obra Carrusel (gl) (2019); Inma López Silva (2020); Diego Ameixeiras (2021); Brais Lamela (en) , Per l'obra No hi queda ningú (2022); Manuel Veiga Taboada (2023)

El Premi de la Crítica de narrativa gallega és un premi literari que, des de 1976, concedeix l'Associació Espanyola de Crítics Literaris dintre de la convocatòria anual del Premi de la Crítica, i on es valora l'obra en prosa escrita en gallec, publicada l'any anterior, que es considera millor.^[1]

Premiats

1976 - Carlos Casares Mouriño, per Xoquetes para un tempo perdido.
1977 - Desert
1978 - Xoán Ignacio Taibo, per Homes de ningures.
1979 - Álvaro Cunqueiro, per Os outros feriantes.
1980 - Xavier Alcalá, per Fábula.
1981 - Alfredo Conde Cid, per Breixo.
1982 - Víctor Fernández Freixanes, per Triángulo inscrito na circunferencia.
1983 - Camilo Gonsar, per Desfeita.
1984 - Alfredo Conde Cid, per Xa vai o grifón no vento.
1985 - Lois Xosé Pereira, per As horas de cartón.
1986 - Antón Risco, per Memoria de un emigrante.
1987 - Ricardo Carballo Calero, per Sporpio.
1988 - Víctor Fernández Freixanes, per O enxoval da novia.
1989 - Manuel Rivas, per Un millón de vacas.
1990 - Xavier Queipo, per Artico.
1991 - Xosé Lois Méndez Ferrín, per Arraianos.
1992 - Salvador García Bodaño, per Os misterios de monsieur d'Allier.
1993 - Suso de Toro, per Tic-tac.
1994 - Desert
1995 - Xesús Manuel Valcárcel, per O capitán Lobo Negro.
1996 - Carlos Casares Mouriño, per Deus sentado nun sillón azul.
1997 - Xosé Carlos Caneiro, per Un xogo de apócrifos.
1998 - Manuel Rivas, per O lapis do carpinteiro.
1999 - Xosé Lois Méndez Ferrín, per No ventre do silencio.
2000 - Suso de Toro, per Non volvas.
2001 - Xosé Vázquez Pintor, per A memoria do boi.
2002 - Carlos Casares Mouriño, per O sol do veran.
2003 - Xabier López López, per A vida que nos mata.
2004 - Xesús Constela, per As humanas proporcións.
2005 - Teresa Moure, per Herba moura.
2006 - Manuel Rivas, per Os libros arden mal.
2007 - Luís Rei Núñez, per O señor Lugrís e a negra sombra
2008 - Marcos S. Calveiro, per Festina lente
2009 - Xabier Quiroga, per O cabo do mundo
2010 - Víctor Fernández Freixanes, per Cabalo de ouros
2011 - Antón Riveiro Coello, per Laura no deserto (Apresúrate despacio).¹
2012 - Begoña Caamaño, per Morgana en Esmelle.
2013 - Anxos Sumai, per A lúa da colleita
2014 - Xabier Quiroga, per Zapatillas rotas.
2015 - Manuel Rivas, per O último día de Terranova.
2016 - Isaac Xubín, per Non hai outro camino.
2017 - Emma Pedreira, per Bibliópatas e fobólogos.
2018 - Antón Lopo, per Extraordinario.^[2]
2019 - Berta Dávila, per Carrusel.^[3]
2020 - Inma López Silva, per Ou libro da filla.^[1]
2021 - Diego Ameixeiras, per O cervo e a sombra^[4]

Vegeu també

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Inma López Silva e Ana Romaní gañan os Premios da Crítica 2020 en narrativa e poesía en lingua galega» (en gallec). nòs diario, 05-06-2021 [Consulta: 6 juny 2021].
↑ «Pilar Pallarés e Antón Lopo reciben hoxe os Premios da Crítica 2018 en poesía e narrativa» (en gallec). compostela 24 horas, 28-05-2019 [Consulta: 6 juny 2021]. Arxivat 6 de juny 2021 a Wayback Machine.
↑ «Olga Novo e Berta Dávila, Premios da Crítica 2019» (en gallec). nós diario, 27-09-2020 [Consulta: 6 juny 2021].
↑ «O Premio Nacional de la Crítica recoñece a obra de Diego Ameixeiras e de Medos Romero» (en gallec). La voz de Galicia, 10-04-2022. [Consulta: 18 desembre 2022].

[pr20-1] 1,0 ^1,1 «Inma López Silva e Ana Romaní gañan os Premios da Crítica 2020 en narrativa e poesía en lingua galega» (en gallec). nòs diario, 05-06-2021 [Consulta: 6 juny 2021].

[pr18-2] «Pilar Pallarés e Antón Lopo reciben hoxe os Premios da Crítica 2018 en poesía e narrativa» (en gallec). compostela 24 horas, 28-05-2019 [Consulta: 6 juny 2021]. Arxivat 6 de juny 2021 a Wayback Machine.

[pr19-3] «Olga Novo e Berta Dávila, Premios da Crítica 2019» (en gallec). nós diario, 27-09-2020 [Consulta: 6 juny 2021].

[4] «O Premio Nacional de la Crítica recoñece a obra de Diego Ameixeiras e de Medos Romero» (en gallec). La voz de Galicia, 10-04-2022. [Consulta: 18 desembre 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]