Ra (kana)

Ra
	;
Caràcter	ら (hiragana) ; Unicode: 3089; ; ラ (katakana) ; Unicode: 30E9; ; ﾗ (kana d'ample meitat) ; Unicode: FF97; ; ㋶ (katakana) ; Unicode: 32F6;
Tipus	caràcter hiragana i caràcter Unicode
Part de	hiragana, gojūon i kana
Entitat HTML	ら i ら

En l'escriptura japonesa,^[1] els ら (hiragana) i ラ (katakana)^[2] són dues mores o kanes que ocupen el 39è lloc en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre el よ i り; i el 22è en el poema Iroha, entre el な i el む.^[3] En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.^[4]

En la taula de l'ordre gojūon l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba a la novena columna (a la qual dona nom,ら行, columna «ra») i la primera fila (あ段, fila «a»).

Tant ら com ラ provenen del kanji 良.

Romanització

Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,^[5] Kunrei-shiki i Nihon-shiki, ら, ラ es romanitzen com «ra»

Escriptura

	El caràcter ら s'escriu amb dos traços: Traç curt que s'assembla a una línia diagonal cap avall a la dreta que es torça a l'esquerra formant un pic. Traç compost d'una línia vertical cap avall i un arc de circumferència d'uns 300° en el sentit de les agulles del rellotge. No s'ha de confondre amb ち.
	El caràcterラs'escriu amb dos traços: Traç horitzontal. Traç compost per una línia horitzontal i una corba que va cap avall a l'esquerra, semblant al caràcter フ.

Altres escriptures

Braille japonès:^[6]ra rā:

Alfabet fonètic: "ラジオのラ" (la «ra de rajio» on rajio siignifica ràdio)
Codi Morse:^[7] • • •

Referències

↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
↑ Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
↑ «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.
↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

Bibliografia

López i Vidal, Lluc López i. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.

Nolla i Cabellos, Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.

[1] «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.

[3] Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.

[4] «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[5] «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.

[6] «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].

[7] Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]