Vés al contingut

Rabosa argentada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuRabosa argentada
Clinitrachus argentatus Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN185155 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreBlenniiformes
FamíliaClinidae
GènereClinitrachus
EspècieClinitrachus argentatus Modifica el valor a Wikidata
Risso, 1810
Nomenclatura
Sinònims

La rabosa argentada[2][3] (Clinitrachus argentatus) és una espècie de peix marí pertanyent a la família dels clínids i l'única del gènere Clinitrachus.[4][5]

Descripció

[modifica]

Cos molt comprimit, amb la pell aparentment nua perquè les escates són molt menudes i es troben incloses dins la pell. El cap és petit, amb el musell agut i els llavis carnosos. Espai interorbitari menor que el diàmetre ocular. L'aleta dorsal té en total de 28 a 31 radis espiniformes i 3 o 4 radis tous (els tres primers estan separats de la resta per una incisió profunda, i la llargada dels següents augmenta progressivament cap enrere). L'aleta anal té 2 radis espiniformes i de 18 a 20 radis tous. El darrer radi de la dorsal i de l'anal estan units al peduncle caudal per una membrana. El color de fons és molt variable: des d'un verd fosc a brunenc o groguenc. Sobre els costats hi ha grans taques de color blanc argentat. Sobre la part inferior del cap molt sovint hi ha una estreta banda obliqua obscura que arriba al marge inferior de l'ull. Sobre les aletes dorsal i anal hi ha una sèrie de bandes fosques verticals. La longitud total habitual és de 6 o 7 cm, encara que, excepcionalment, ateny els 10 cm.[6][7] Empra les aletes ventrals per caminar sobre el fons.[8]

Reproducció

[modifica]

Té lloc entre el maig i el juny. Els mascles protegeixen els ous dipositats per diverses femelles.[9][8]

Alimentació

[modifica]

Menja invertebrats bentònics[10][8] (els individus més petits es nodreixen principalment de copèpodes, mentre que els més grans s'alimenten d'amfípodes, isòpodes, braquiürs i poliquets).[11] El seu nivell tròfic és de 3,5.[12]

Hàbitat i distribució geogràfica

[modifica]

És un peix marí, demersal i de clima subtropical (46°N-20°N, 18°W-36°E),[10] el qual viu a les àrees de poca fondària i sobre fons de roca entre els herbers de posidònies[6] de l'Atlàntic nord-oriental[7][13][14] (Portugal,[15][16][17] l'Estat espanyol[7][18] i el Marroc)[7][19] i de la mar Mediterrània[7][13][20][21][22][14] (les illes Balears,[23][24][25] França[7] -incloent-hi Còrsega[26][27][28]-, Itàlia[29] -incloent-hi Sardenya[30][31] i Sicília[31][32]-, Malta,[33][34][35] la mar Adriàtica,[36] Albània,[37] Eslovènia,[38] la mar Egea,[39][40] Grècia[41] -com ara, Creta[42][43][44]-, la mar de Màrmara,[39][45] Turquia,[39][46] Síria[47][48] i Algèria).[49][50][1]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans[10] i el seu índex de vulnerabilitat és baix (10 de 100).[51]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 GBIF (anglès)
  2. Enciclopèdia Catalana (català)
  3. J. Ros, Ignasi Olivella i Prats, Josep M. Gili i Sardà, 1984. Els sistemes naturals de les illes Medes. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Institució Catalana d'Història Natural. 828 pàgs. ISBN 8472830543. [1]
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. Encyclopedia of Life (anglès)
  6. 6,0 6,1 Duran i Ordinyana, Miquel, 2010. Noms i descripcions dels peixos de la mar Catalana. Tom II. Osteïctis (2a part). Palma: Editorial Moll, 379 p. (Monografies científiques;9). Pàgs. 202-203.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Wirtz, P. i C.D. Zander, 1986. Clinidae. P. 1117. A: P. J. P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. Vol. 3. UNESCO, París.
  8. 8,0 8,1 8,2 Marine Species Identification Portal (anglès)
  9. Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  10. 10,0 10,1 10,2 FishBase (anglès)
  11. Ozen, O., Altin, A. i Ayyildiz, H., 2010. The diet of Clinitrachus argentatus (Blennioidei: Clinidae) in the northern Aegean and Marmara Seas. Journal of Fish Biology, 76: 1516–1519. [2]
  12. Sea Around Us (anglès)
  13. 13,0 13,1 Hureau, J.-C. i T. Monod (editors), 1979. Supplement. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. Pàgs. 339-394. A: J.-C. Hureau i Th. Monod (editors). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean.United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO), París, França. Vols 1-2. 683 p. Pàg. 370.
  14. 14,0 14,1 Wheeler, A., 1979. Clinidae. P. 530. A: J. C. Hureau i Th. Monod (editors). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  15. Oliveira, R. F., V. C. Almada, A. J. Almeida, R. S. Santos i E. J. Gonçalves, 1992. A checklist of the blennioid fishes (Teleostei, Blennioidei) occurring in Portuguese waters. Arquipélago. Ciencias da Natureza 10:23-37. Pàgs. 28 i 29.
  16. Almeida, A. J., 1986. Présence des poissons Syngnathus rostellatus (Syngnathidae), Clinitrachus argentatus (Clinidae) et Sphoeroides spengleri (Tetraodontidae) sur la côte du Portugal. Ciência Biológica - Ecology and Systematics (Portugal), 6:1-7. Pàg. 2.
  17. List of Marine Fishes reported from Portugal - FishBase (anglès)
  18. List of Marine Fishes reported from Spain - FishBase (anglès)
  19. List of Marine Fishes reported from Morocco - FishBase (anglès)
  20. Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer. Pàg. 305.
  21. Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244p.
  22. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66. Pàg. 40.
  23. Lloris, D., J. Rucabado, Ll. del Cerro, F. Portas, M. Demestre i A. Roig, 1984. Tots els peixos del Mar Català. I: Llistat de cites I referències. Treballs Soc. Cat. Ict. Herp. 1:1-208.
  24. Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350 p.
  25. Species in Balearic Islands - FishBase (anglès)
  26. R. Miniconi, R., 1980. Parc naturel régional de la Corse: poissons de Corse et de Méditerranée. Volum 21 de Découverte de la nature: A.R.P.E.G.E. Ajaccio i Clermont-Ferrand. 116 p. Pàg. 48.
  27. Miniconi, R., 2011. Complément à l'inventaire des poissons des eaux de Corse, 1994-2001: Biologie, pêche, localisation. Éd. A Barcella, Ajaccio. 50 p.
  28. Species in Corsica Island - FishBase (anglès)
  29. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p. Pàg. 44.
  30. Species in Sardinia Island - FishBase (anglès)
  31. 31,0 31,1 Amori, G., F. M. Angelici, S. Frugis, G. Gandolfi, R. Groppali, B. Lanza, G. Relini i G. Vicini, 1993. Vertebrata. A: A. Minelli, S. Ruffo i S. La Posta (editors). Checklist delle specie della fauna Italiana, 110. Calderini, Bolonya, 83 p.
  32. Species in Sicily Island - FishBase (anglès)
  33. Lanfranco, G. G., 1993. The fish around Malta. Progress Press Co., Ltd., Malta.
  34. Lanfranco, G. G., 1996. The fish around Malta (Central Mediterranean). Progress Press Co. Ltd. (Malta). 132 p.
  35. List of Marine Fishes reported from Malta - FishBase (anglès)
  36. Plejic, T., 2007. Fische der Adria. Das romanische Element in der kroatischen Ichthyofauna. Mit Glossar der Adriafische Kroatisch-Englisch-Deutsch-Italienisch. Diploma Thesis. University of Leipzig Institute of Applied Linguistics and Translational Studies.
  37. Poljakov, G. D.; Filipi, N. D.; Basho, K., 1958. Peshgit e Shgiperise. (Peixos d'Albània). Tirana, 286 pp.
  38. List of Marine Fishes reported from Slovenia - FishBase (anglès)
  39. 39,0 39,1 39,2 Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194. Pàg. 120.
  40. Species in Aegean Sea - FishBase (anglès)
  41. Koutrakis, E. T., A. K. Kokkinakis, E. A. Eleftheriadis i M. D. Argyropoulou, 2000. Seasonal changes in distribution and abundance of the fish fauna in the two estuarine systems of Strymonikos Gulf (Macedonia, Greece). Belgian J. Zool. 130:41-48. Pàg. 43.
  42. Papasissi, C., 1989. A contribution to the study of the biology of the ichthyoplankton in the Gulf of Kissamos (N. W. Crete, Greece). Thesis. 300 p.
  43. Papaconstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae, IV, 257 p.
  44. Species in Crete Island - FishBase (anglès)
  45. Species in Sea of Marmara - FishBase (anglès)
  46. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172. Pàg. 124.
  47. Saad, A., 2005. Check-list of bony fish collected from the coast of Syria. Turkish Journal of Fisheries and Aquatic Sciences 5: 99-106. Pàg. 102.
  48. List of Marine Fishes reported from Syrian Arab Republic - FishBase (anglès)
  49. Dieuzeide, R., M. Novella i J. Roland, 1955. Catalogue des poissons des côtes algériennes. Bull Sta d'Aqua et de Pêche de Castiglione, III (n,s) 6, 384 p. 202 fig. Pàgs. 202-203.
  50. List of Marine Fishes reported from Algeria - FishBase (anglès)
  51. Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units.
  • Anònim, 2003. Col·lecció de peixos del Museu Reial d'Ontario. Museu Reial d'Ontario.
  • Bauchot, M.-L., 1967. Catalogue critique des types de poissons du Muséum National d'Histoire Naturelle (suite). Sous-ordre des Blennioidei. Publications diverses du Muséum National d'Histoire Naturelle, núm. 21: 1-70.
  • Chaine, J., 1956. Recherches sur les otolithes des Poissons... Bull Cent. Étud. Rech. scient. Biarritz, 1: pp. 159-275, 6 pl.
  • Museu Suec d'Història Natural, 1999. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia.
  • Sanches, J. G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p. Pàg. 90.
  • Stepien, C. A., 1992. Evolution and biogeography of the Clinidae (Teleostei: Blennioidei). Copeia 1992(2):375-392.
  • 伍汉霖. 拉汉世界鱼类系统名典 (en xinès). 中国海洋大学出版社, 2017. ISBN 978-7-5670-1538-8. 

Enllaços externs

[modifica]